Lluc Julià: “La refotografia és vàlida tant per denunciar el paisatge que hem malmès com per reivindicar el que hem sabut conservar”
24/02/2023
Lluc Julià Fàbregues (Barcelona, 1969) és dissenyador gràfic especialitzat en continguts editorials. Des de 2003 es dedica a plasmar el canvi experimentat a les illes en el darrer segle a través de refotografies, una tècnica consistent a repetir una fotografia des d’un mateix lloc, amb un espai de temps entre imatges, constituint així un document de l’ahir i l’avui d’una àrea en concret. Amb motiu de 150 aniversari de l’APB s’ha encarregat de deixar per a la història una col·lecció de refotografies dels ports i fars d’un temps i d’avui. Com sorgeix la idea de fer aquestes refotografies? La idea va néixer en veure el llibre de refotografia Voyage en Inde que l’italià Antonio Martinelli va realitzar en base a uns gravats de temples hindús de l’època de la dominació britànica a l’Índia. Vaig trobar que era una manera genial d’il·lustrar l’estat del patrimoni d’un lloc i un espai determinats. Posteriorment vaig conèixer el Die Balearen, l’obra de l’arxiduc Lluís Salvador d’Àustria, i vaig pensar que era una oportunitat perfecta per aplicar la tècnica de la refotografia. El fet de no saber fins a quin punt els gravats són fidels a la realitat em va crear dubtes inicials. Però de seguida vaig comprovar que la filosofia enciclopedista de l’arxiduc revela les poques llicències artístiques que es va permetre, com poden ser, en algun cas, petites modificacions de l’escala i la perspectiva o l’afegit d’algun element intranscendent. Un altre aspecte que valor d’aquest projecte és el fet de donar visibilitat a l’obra de l’arxiduc per sobre del seu personatge. En què et fixes per fer aquestes composicions tan acurades? Un cop localitzat el lloc exacte des d’on es va fer la imatge original, cosa que no sempre és possible, hi ha tres elements essencials a tenir en compte: la perspectiva, l’enquadrament i l’hora solar. No sempre és possible respectar-ho tot, però com més t’hi acostis, millor serà el resultat. Com és el procés de localització dels espais? Primer de tot intent localitzar-los des de casa amb el Google Maps. Aquest és un primer filtre que em permet veure possibilitats i descartar refotografies impossibles o molt complicades. En aquest moment també és important intentar veure si la imatge original està feta al matí o al capvespre, per poder anar-hi a una hora on la llum sigui el més aproximada possible a la de l’original. Amb aquesta tasca prèvia pots afrontar el treball de camp amb molta feina feta i més possibilitats d’èxit. Tot i així, a la majoria de localitzacions hi he hagut d’anar més d’un cop, ja sigui per un error amb la perspectiva, amb l’hora solar o per mal temps, que això també passa sovint... Començares a fer refotografies a les illes en base als gravats del Die Balearen i ara ho has fet en base a fotografies antigues per a l’APB. Què t’ha sorprès més de tot el que has conegut? Hi ha molts aspectes que ja esperes quan compares present i futur com és, per exemple, el creixement urbanístic. En canvi, el que més m’ha sorprès és com la vegetació ha guanyat terreny. Tant als gravats de l’arxiduc com a les fotos antigues es veuen unes illes pelades, sense pràcticament vegetació. Molts dels paisatges del Die Balearen no els he pogut fer perquè la vegetació m’ha impedit l’accés al punt exacte o m’ha tapat totalment la perspectiva. En general, els paisatges han millorat o empitjorat? Aquests projectes són tan vàlids per denunciar el paisatge que hem malmès com per reivindicar el que hem sabut conservar. Aquest aspecte també és vàlid pel patrimoni arquitectònic. El que em motiva de la refotografia és el fet de crear eines per prendre consciència, d’una manera atractiva, entenedora i fins i tot lúdica, de l’efecte que produeix l’empremta de l’ésser humà sobre el propi entorn, especialment sobre el patrimoni natural i cultural de les Illes Balears. Un lloc que t’emocioni. No sabria dir-te un lloc concret dels que hagi refotografiat que m’emocioni especialment. El que si et puc dir és un moment emocionant: quan trob el lloc exacte des d’on està feta la imatge original i pens en la persona que va estar allà fa 100 anys o més captant-la des del mateix lloc. Aquest tipus de projectes són possibles gràcies a la tecnologia. Els dispositius electrònics substituiran el paper? Ets d’ebook o de llibre? La tecnologia ajuda moltíssim a fer aquest tipus de projectes i és admirable com es va poder fer una obra tan ben feta com el Die Balearen amb els mitjans tècnics de l’època. El que és indubtable és que la tecnologia actual ens dona la oportunitat de fer arribar el que fem a moltíssima gent amb molt poc esforç. Personalment crec que els dispositius electrònics i el paper són complementaris. En molts aspectes els mòbils han substituït el paper, però no crec que el facin desaparèixer. Jo llegeixo tant ebooks com llibres físics, però prefereixo el paper. Sóc dissenyador gràfic especialitzat en disseny editorial i de continguts i prenc gust en tenir un llibre ben editat a les mans. En aquest aspecte, per exemple, l’ebook té moltes limitacions.
