Noticias APB | Ports de Balears

L'APB presentarà a la Comissió Europea projectes del Corredor Mediterrani per valor de 310 milions d'euros

08/03/2021

La recent inclusió del port de Palma al Corredor Mediterrani com a node de la Xarxa Transeuropea de Transport permetrà a l'Autoritat Portuària de Balears (APB) participar en el Grup de Treball de dit Corredor Mediterrani i proposar i fer seguiment de projectes, que han de contribuir de forma rellevant als objectius generals del Corredor. El president de l'APB, Francesc Antich, afirma que "el Corredor Mediterrani, a més d'enfortir la connexió amb el continent, tan rellevant per a nosaltres en matèria de mercaderies i passatgers, ens permetrà participar en les comissions que hauran de proposar el finançament per millorar infraestructures i serveis". Els projectes, que l'APB té previstos executar en tot cas en la planificació d'inversions del port de Palma fins a l'horitzó 2030, seran d'aquesta manera potencialment finançables per la UE. Amb les estimacions actuals, que s'aniran actualitzant periòdicament, ascendeixen a 310 milions d'euros, i es divideixen en tres grans grups, que són el desenvolupament i modernització de les infraestructures portuàries i les connexions interiors i accessos del port de Palma (275 milions d' euros) la implementació de projectes vinculats a energies netes i sostenibilitat ambiental (25 milions d'euros) i l'aplicació de noves tecnologies i innovació (10 milions d'euros). En el primer grup s'inclou el desenvolupament de molls i esplanades, vials interiors i accessos a la zona sud-oest del port. Pel que fa als projectes d'energia neta i sostenibilitat s'inclouen infraestructures i instal·lacions per a la connexió elèctrica dels bucs a terra (cold ironing), així com sistemes de millora d'eficiència energètica (il·luminació, promoció de vehicles elèctrics) i fins i tot la possible dessalació d'aigua amb energies renovables per a proveïment d'embarcacions i terminals. Finalment, els projectes persegueixen la transformació del port de Palma en un port digitalitzat i "intel·ligent", amb nova arquitectura i connexions amb operadors i altres ports, i un major desenvolupament de l'administració electrònica i de la ciberseguretat. Corredor Mediterrani El marc financer 2021-2027 del Reglament CEF (Mecanisme Connectar Europa), pel qual es financen les xarxes transeuropees de transport, energia i telecomunicacions, preveu entre els seus objectius i prioritats les actuacions sobre 9 corredors multimodals de transport (de mercaderies i persones), entre els quals es troba el Corredor Mediterrani. A més, per la seva connexió amb les línies d'alta velocitat europees i la seva interoperabilitat amb els principals ports espanyols, constitueix un dels eixos de transport més importants a nivell econòmic i comercial d'Europa.

Transports i infraestructures Desenvolupament socioeconòmic Tecnologia i innovació

Fermín Aramburu: "Els pràctics portam les maniobres a les venes"

02/03/2021

Com acaba un bilbaí a Maó? A Bilbao les places de pràctic estaven molt competides i no veia moltes possibilitats. D'altra banda, jo havia navegat molts anys amb la companyia Iscomar i els ports de les Balears no m'eren aliens. Així que em vaig examinar a Madrid al juny de l'any 2000 i fins avui estic a Maó. Em sent molt satisfet de la feina feta. Quina és la formació d'un pràctic? Els pràctics som capitans de la marina mercant a més hem realitzat uns exàmens i una oposició amb diferents temes tècnics i legals. Quan aproves, passes un període de prova d'uns 4 o 5 mesos aprenent les maniobres sota la supervisió d'un pràctic. Un cop aconseguit l'informe favorable, ja ets nomenat oficialment pràctic i forma part activa del cos. Però la formació no acaba mai: Cada cinc anys hem de passar un examen bastant dur per poder seguir exercint. Quina és la missió d'un pràctic? La nostra missió és pujar a bord dels vaixells per aconsellar el capità com maniobrar fins arribar a moll. És important ressaltar que els pràctics no assumim en cap moment el comandament de la nau, és el capità qui ho fa i es fia dels nostres consells. Al practicatge de sortida, més del mateix: Embarques i li dones consells sobre els rumbs, les velocitats, les possibles marees i corrents (encara que a la Mediterrània no n’hi ha). Quan hem fet la nostra feina, saludam la tripulació i desembarcam. Una altra missió menys coneguda és el practicatge interior, quan per necessitats operatives es trasllada un vaixell d'un moll a un altre. En aquest sentit és molt important la confiança plena del capità. Així és. L'empatia, aquesta paraula tan de moda actualment, és imprescindible perquè l'exercici tècnic de la matèria sigui el més positiu possible. Ha de tenir moltes anècdotes al llarg de més de 20 anys. Sí, però el que destacaria són els comentaris elogiosos de tots els creueristes cap al port de Maó. Tots, sense excepció, quedaven meravellats de l'estructura física d'aquest port que no té parangó. La seva aportació va ser clau per atreure creuers a Maó. Diria que ha estat més aviat una tasca d'equip, de l'Autoritat Portuària, dels consignataris, fins i tot de les administracions, i la nostra. En tot cas Maó té un handicap, i és que per la seva estructura, relativament estreta, no pot acollir creuers de més de 275 m d'eslora. I la realitat és que les navilieres cada vegada aposten més per vaixells grans, que són molt més rendibles. Recorda la seva primera maniobra al port de Maó? No, la veritat és que no. Hi havia vingut moltes vegades com a capità i tenia molta relació amb el pràctic, de manera que el coneixia molt bé. No sé si va ser un creuer o un ferri. El que sí record és la darrera, fa pocs dies, el Volcán de Tinamar de Trasmediterránea. Ha viscut alguna situació complicada? La preocupació perquè tot surti bé sempre hi és, però afortunadament ho hem pogut solucionar tot, malgrat les limitacions d'un port com aquest, amb vents molt forts. La tasca ha anat canviant al llarg d'aquestes dècades? És veritat que els vaixells s'han modernitzat tecnològicament, i ens hem hagut de posar al dia en aquest sentit. Però l'essència de la feina i de la maniobra és la mateixa. Ho portam a les venes. La seva afició sempre ha estat conèixer Menorca a peu. Per estar en forma em ve molt bé, i a més és molt alliçonador i polit. El Camí de Cavalls és una autèntica meravella, i altres camins interiors igualment interessants. A què pensa dedicar-se a partir d'ara? Em dedicaré a fer moltes muntanyes pel País Basc, i també senderisme per Menorca.

Transports i infraestructures

Les oficines de l'APB al port de la Savina es traslladaran a la dàrsena de Llevant

19/02/2021

L'Autoritat Portuària de Balears (APB) ha licitat el contracte d'obres de rehabilitació de la primera planta de l'Edifici A del port de la Savina, situat a la dàrsena de Llevant, concretament entre el moll comercial i la dàrsena pesquera. Després de la restauració, l'immoble acollirà les oficines de l'APB, que actualment s'ubiquen a l'edifici de la Casa de la Mar. També es traslladaran a les noves instal·lacions les dependències d'altres serveis d'atenció al públic que comparteixen actualment l'edifici de la Casa de la Mar, com són Capitania Marítima, l'Institut Social de la Marina, la Reserva Marina des Freus i el Consell de Formentera. Així, la primera planta del nou edifici acollirà les oficines, el centre de control i els vestidors de l'APB, despatxos per al Consell de Formentera, Capitania Marítima i la Reserva Marina, un consultori mèdic, així com un menjador, una biblioteca, una sala de reunions, dependències per a arxius, magatzems i lavabos. La planta baixa continuarà com fins ara destinada a usos comercials. També s'actuarà en els accessos al pati central interior de l'edifici millorant l'accessibilitat i la imatge institucional de les oficines i administracions portuàries. Modernització de les instal·lacions Amb aquest trasllat es pretén una sèrie de millores, com l'optimització de l'espai en les dependències administratives, millorar l'accessibilitat als usuaris i treballadors i la renovació i actualització de la imatge i de l'entorn de treball de les administracions públiques. La inversió pressupostada per l'APB és de 1.318.572 € i la durada és de 6 mesos a partir de l'inici de les obres. El termini per a la recepció d'ofertes és fins al 2 de març de 2021. Els interessats podran presentar les seves sol·licituds a través del Portal de Licitació Electrònica de l'APB.

11 fars de Mallorca comptaran amb un sistema de comptatge de visitants

09/02/2021

Fins a 11 fars de Mallorca i Dragonera comptaran amb un mètode de comptatge de captura de dades d'afluència de visitants. A partir d'aquestes captures, la solució proporcionarà dades d'ocupació, així com de la tendència d'ús de les instal·lacions. Ja s'han començat a instal·lar les càmeres i es preveu que en breu tota la xarxa estigui en funcionament. Aquest projecte s'emmarca en la iniciativa Smart Island Mallorca, promoguda pel Consell de Mallorca, que pretén captar dades d'afluència de visitants en punts d'interès turístic i cultural, i promogut per l'entitat pública empresarial Red.es Les dades d'ocupació s'extreuen de càmeres i sensors que tenen en compte les condicions ambientals externes i la seva utilització en exterior, i que s'instal·laran, en els fars de Mallorca, en diferents jaciments arqueològics i a la finca de Raixa. Així, per mitjà d'un programari d'anàlisi de vídeo es proporcionen dades de l'afluència dels visitants, permetent també la detecció d'intrusions a la zona. La càmera no proporciona imatges en temps real, ni seqüències de vídeo, complint d'aquesta manera amb la llei de protecció de dades. L'eina té importants funcionalitats. Així, els usuaris autoritzats podran monitoritzar en temps real el volum de visitants que estan visitant en aquest moment un far, així com descarregar informes i gràfiques.

L'APB rehabilitarà en breu el far Vell del port de Sóller

08/02/2021

El far Vell de Sóller, actualment en desús, serà rehabilitat en breu per l'Autoritat Portuària de Balears (APB). Els freqüents vents de la zona i una ubicació complicada fan que el far es trobi actualment en mal estat de conservació. A hores d'ara ja s'ha finalitzat la redacció del projecte de rehabilitació, pendent de rebre informes sectorials per posar-lo en marxa. A continuació sortiran a licitació les obres, que es preveuen que comencin a principis de 2022. Mentrestant, a causa del mal estat del far, s'ha realitzat una intervenció d'urgència estabilitzant l'estructura mitjançant un cable d'acer i puntals per evitar el despreniment de carreus. Ubicació problemàtica El far, el disseny del qual es va aprovar el 1862, va ser projectat per Emili Pou. S’inauguraria dos anys després, deixant patent de seguida que es tractava d'un far problemàtic a causa de les complicacions derivades de l'existència en els voltants d'un bufador, és a dir un gran buit a la roca comunicat amb la mar, a causa del qual, en presentar-se els grans temporals de NO, es forma una furiosa corrent d'aigua que s'eleva més de 30 metres per desplomar-després sobre el far. Ja el 1865 es va apreciar que com a conseqüència dels temporals i les grans onades, es produïen intenses tremolors a l'edifici. El torrer considerava en aquests dies molt perillosa l'estada a l'edifici i traslladava la seva família a una construcció pròxima. Es va projectar el 1928 una nova torre —conegut actualment com far de sa Creu— en un enclavament proper però una mica més elevat i allunyat del bufador, al mateix temps que es va construir un nou edifici d'habitatges ja definitiu. Va entrar en servei el 1944. Foto: Guillem F. Raja Mayol

El port de la Savina compta amb un nou edifici per a la confraria de pescadors de Formentera

02/02/2021

La Confraria de Pescadors de Formentera compta amb un nou edifici al port de la Savina sufragat per l'Autoritat Portuària de Balears (APB). Les obres varen finalitzar aquest mes de gener i ja s'ha rebut una petició formal per part de la Confraria de Pescadors per ocupar i equipar l'immoble. Cal destacar que la nova localització és més propera al moll pesquer i a la zona d'estesa i reparació de xarxes, de manera que la feina dels pescadors es veurà facilitada. A més, el projecte ha estat consensuat pel Consell de Formentera i l'APB. Amb un cost de 1.040.910 €, el nou edifici té forma triangular i consta de planta baixa i coberta transitable amb pèrgola. Es compon d'una zona privada (locals en planta baixa dedicats a la confraria de pescadors i locals tècnics) i una zona pública, que és la coberta accessible als vianants. A aquesta s'accedeix a través d'una rampa i constitueix un autèntic mirador obert a visitants i residents. L'edifici s'alça mirant cap a la mar, creant un objecte emblemàtic al port de la Savina amb dues funcions: crear un equipament altament funcional i proveir a la població d'un espai públic per a la interrelació humana. Zona de passeig Un dels objectius d'aquest projecte és donar continuïtat a tot el perímetre del port i que el nou edifici s'integri com a zona de passeig. D'aquesta manera aquesta fita urbana pretén convertir la zona terrestre del port en un espai connectat amb la trama urbana de la Savina.

Els ports d'interès general de les Balears varen moure en 2020 més de 12 milions de tones de mercaderies, un 24% menys que el 2019

01/02/2021

Segons es desprèn de les estadístiques de tràfic de l'Autoritat Portuària de Balears (APB), durant el passat exercici de 2020 les mercaderies que han passat pels ports d'interès general de les Illes Balears han assolit les 12.327.169 tones, experimentant així un descens del tràfic pel que fa a 2019 d'un -24% menys. El descens dels tràfics de mercaderies ha afectat a tots els ports, sens dubte a causa de la situació sanitària i de les limitacions de mobilitat. El descens de mercaderies ha estat general a tots els ports, amb un -24% al port de Palma, un -27% en el port de Maó, un -30% en el d'Alcúdia, un -25% al port de Eivissa i un -16% al port de la Savina. Per partides, en mercaderia general (béns de consum), han estat més de 10 milions les tones registrades en total el 2020 baixant pel que fa a 2019 un 20%, corresponent a 7.066.534 tones al port de Palma (-22%) 2.217.306 al port d'Eivissa (-24%), 236.118 al port de la Savina (-13%) i 410.124 al de Maó -23%. Una excepció és el port d'Alcúdia, on s'ha incrementat el moviment de mercaderies generals respecte de 2019 en un 21%, passant de 740.731 tones a 893.245 el 2020. Pel que fa a granels líquids (bàsicament combustibles), el total a Balears experimenta un descens del -37%, especialment a Eivissa amb una baixada del -44%, seguida dels ports de Palma (-36%), Maó (-36% ) i Alcúdia (-24%). El volum de granels sòlids (carbó, cereals, sal, materials de construcció, etc.), cau a més de la meitat (-57%) en total, amb una baixada significativa a la Savina (-80%) ia Alcúdia (-73%), i d'una manera més moderada a Maó (-34%) Palma (-17%) i Eivissa (-2%). Es tracta de les pitjors xifres des de la crisi econòmica que es va iniciar el 2008 i que només va mostrar signes de millora en 2014. Passatgers Sens dubte el trànsit de passatgers ha estat un dels més afectats per la pandèmia. Així, si analitzam el nombre de passatgers dels cinc ports, al llarg de 2020 ha estat de 3,8 milions, un 60% menys que el 2019, dels quals 3,6 milions corresponen a línies regulars (-47%), i 156.757 a creuers (-94,12%), tots ells durant els mesos de gener i febrer, previs a les limitacions imposades per la pandèmia. Tots els ports gestionats per l'APB han vist reduït el nombre de passatgers, principalment Palma, amb un 76% menys, Maó i Eivissa amb una baixada de -54%, la Savina -52% i Alcúdia -45%. Des de Puertos del Estado es preveu que durant el present exercici es veurà una recuperació gradual dels tràfics fins arribar a xifres similars a 2019.

Transports i infraestructures Desenvolupament socioeconòmic

Els nous sistemes de control de pesatge de vehicles del port de Palma permetran l'automatització i telegestió del procés

25/01/2021

L'Autoritat Portuària de Balears (APB) compta amb noves bàscules per a vehicles al port de Palma. El nou sistema permet l'automatització del procés de pesatge mitjançant el control des de les garites de seguretat que l'APB disposa en els accessos a les diferents zones restringides. Des 2015 les instal·lacions portuàries de Palma compten amb una bàscula de pesatge utilitzable en els dos sentits en els molls Comercials, dues bàscules (una d'entrada i una altra de sortida) en els molls de Ponent, i una altra al dic de l'Oest. En el seu camí de modernització i aplicació de tecnologia puntera, l'APB ha apreciat el requeriment d'aquestes funcionalitats, que inclouen terminals sense supervisió que permeten que els conductors executin les pròpies transaccions de pesatge. Així, aquesta inversió aconsegueix que siguin els propis conductors, prèvia autorització, els qui realitzin les pesades. L'obra, adjudicada a Distribucions de Registre i Control SL, ha tingut un cost de 99.547 € i una durada de 10 mesos. Les bàscules tenen com a finalitat agilitzar el control en la retirada de residus procedents de vaixells, el control de mercaderies objecte de tràfic marítim i facilitar el control en qualsevol altre tipus de comprovació que sigui necessària, derivada de les operatives portuàries o no, com ara la descàrrega de granels sòlids, el control de material d'obres, etc. Entre elles, destaca l'operativa de pesatge de residus procedents de vaixells, els residus MARPOL, de manera que serà possible controlar i quantificar els quilos de residus descarregats durant l'escala dels vaixells. Amb tot plegat es tracta de simplificar i agilitzar el procés per aconseguir un major rendiment en les operatives.

Transports i infraestructures Tecnologia i innovació

Més de mil persones visitaren l'exposició de senyals marítims del Far de Portopí el 2020

13/01/2021

1.030 persones varen passar el 2020 per l'exposició de senyals marítims del Far de Portopí. Tot i la situació d'alerta sanitària, que ha obligat a mantenir tancat el far durant quatre mesos (de març a juliol), s'ha arribat a un nombre important de visites al far i a l'exposició. Es tracta d'un dels fars en funcionament més antics de món, el segon més antic d'Espanya, per darrere de la Torre d'Hèrcules a la Corunya i el tercer del món després del Far Llanterna de Gènova. El far de Portopí es troba en una àrea d'accés restringit, de manera que la visita requereix reserva. Les visites gratuïtes es poden concertar de dimecres a divendres de 10 a 15 h i de 16 a 19 h i els dissabtes de 10 a 15 h a través d'aquest enllaç o a fardeportopi@portsdebalears.com / 650 438 205. Tota aquesta i més informació es troba al web www.farsdebalears.com Visita virtual Una altra manera d'acostar-se al contingut d'aquesta visita és a través del web farsdebalears.com. Gràcies a aquest espai virtual, es poden recórrer totes les sales que componen l'Exposició de Senyals Marítims del far de Portopí i pujar fins a la llanterna, on es troba l'única òptica de reverbers, amb miralls en lloc de lents, de totes les que funcionen actualment en els fars espanyols.

Port-ciutat

L'APB treu a concurs la millora de l'eficiència energètica de l'enllumenat públic al port de Palma

29/12/2020

L'Autoritat Portuària de Balears (APB) ha licitat el contracte per a les actuacions de millora de l'eficiència energètica de l'enllumenat públic al port de Palma, Portixol i es Molinar. Aquest projecte de millora, que es troba en fase de licitació en procediment obert, té un pressupost inicial de tres milions d'euros i es preveu una durada de 11 mesos a comptar a partir de la signatura de l'inici de les obres. El termini per a la recepció d'ofertes és fins al 25 de gener de 2021. Els interessats podran presentar les seves sol·licituds a través del Portal de Licitació Electrònica de l'APB. Es preveu la substitució del tipus de làmpades utilitzades —vapor de sodi, halògens, halogenurs metàl·lics, etc. — per altres tecnologies més eficients com la tecnologia LED que tenen un millor respecte pel que fa a la contaminació lumínica. Al port coexisteixen zones d'accés restringit amb espais oberts al públic com passejos de vianants, vials de doble carril, d'únic carril, carrils bici, molls de càrrega i/o passatgers, aparcaments, etc. que, per raons d'ús i seguretat, requereixen de diferents nivells d'enllumenat. Amb aquesta intervenció es persegueix, a més, reduir els costos dels consums elèctrics gràcies a la millora de l'eficiència energètica i, en el cas de l'enllumenat, es tracta d'optimitzar el disseny de les xarxes que conformen l'enllumenat gestionat directament per l'APB, juntament amb l'ús de tecnologies de major eficiència com lluminàries formades per làmpades LED, la implantació d'equips de regulació i la utilització de sistemes de telegestió en quadres per adaptar la il·luminació a les condicions ambientals. Reducció de les emissions de CO2 Amb aquesta millora de l'eficiència energètica també es pretén contribuir a la reducció de les emissions de CO2 i altres gasos d'efecte hivernacle, donant compliment a les directrius europees i a les tendències actuals encaminades cap a la sostenibilitat. Aquest projecte marca la línia a seguir per a la resta de ports d'interès general de Balears quant a eficiència energètica de l'enllumenat públic. De fet, a Maó i la Savina ja s'han començat a executar les obres, mentre que a Alcúdia i Eivissa es licitaran en breu.

Una aplicació mòbil finançada per l'APB reforçarà la senyalització marítima de perills per a la navegació

23/12/2020

L'Autoritat Portuària de Balears (APB), en col·laboració amb la Universitat dels Illes Balears (UIB) ha llançat una versió en proves de l'aplicació mòbil Signals XXI, dirigida a reforçar la senyalització marítima de perills per a la navegació i l'enviament d'alertes a través del telèfon mòbil a aquells patrons el rumb, velocitat i calat indiquin a la plataforma un risc imminent de col·lisió o incorrecte fondeig. Aquests perills es geolocalitzen prèviament i es reprodueixen en plans de barimetria o en 3D en el sistema d'alertes. Gran part de la informació s'ha recollit mitjançant robots marins equipats amb sensors de navegació i equips òptics i acústics. A més, la plataforma s'enriquirà amb les aportacions de la comunitat de navegants, professionals o autoritats, el que permetrà advertir de riscos mai abans assenyalats, com obstacles a la deriva. Els desenvolupadors han treballat durant dos anys en la seva creació, i es planteja un any més de proves, millores i introducció d'informació gràcies a la col·laboració de la pròpia comunitat portuària. Presència de posidònia Signals XXI du implantat, a més, un programari d'alerta en zones potencialment crítiques per la presència de praderies de posidònia a la zona II dels ports de l'APB (Palma, Alcúdia, Maó, Eivissa i la Savina). L'App està disponible per a iOS i Android.

Acord per a la signatura del conveni de gestió del passeig Marítim de Palma

18/12/2020

El Consell d'Administració de l'Autoritat Portuària de Balears (APB) ha acordat aprovar el conveni amb l'Ajuntament de Palma per a la gestió de passeig Marítim Gabriel Roca, una vegada introduïdes les modificacions indicades pel Ministeri d’Hisenda i obtinguda l'autorització preceptiva per a la seva signatura. Així mateix, el Consell d'Administració ha facultat al president de l'APB per a la signatura del conveni. Un vegada que l'Ajuntament de Palma procedeixi a la seva signatura, el document es remetrà a l'organisme públic Ports de l'Estat. El pas següent serà tramitar la publicació en el Registre Electrònic de l'Estat d'Òrgans i Instruments de Cooperació del sector públic estatal (REOICO) i en el Butlletí Oficial de l'Estat, tràmits preceptius per a la seva entrada en vigor. D'aquesta manera, es donarà via lliure a la licitació de les obres de remodelació de passeig Marítim dins el primer trimestre del 2021 i a l'inici de les obres a finals d'aquest any. Pressupost de 43 milions d'euros El conveni regula i estableix els compromisos que ambdues parts assumeixen. Així, l'acord estableix que l'APB es farà càrrec de les obres de remodelació i millora del Passeig Marítim i l'Ajuntament, per la seva banda, s'ocuparà del manteniment de l'espai. El projecte constructiu de les obres, elaborat per la UTE JAMLET-TYPSA, contempla actuar en 169.010 metres quadrats de passeig Marítim de Palma i té un pressupost estimat de 43 milions d'euros. Aquesta intervenció persegueix diversos objectius, entre ells la millora del transport públic i els mitjans de transport sostenibles en detriment del vehicle privat, la pacificació del trànsit rodat, la millora de la permeabilitat transversal entre el port i la ciutat, la unificació d'espais residuals per generar espais lliures vinculats a al passeig Marítim i la potenciació d'usos i activitats al llarg del passeig.