Es redueix la presència de carbó en el port d’Alcúdia

Es redueix la presència de carbó en el port d’Alcúdia

22/09/2021

Després d'anys de disminució del seu tràfic al port d'Alcúdia, aquest 2021 ha desaparegut la presència de carbó entre les mercaderies embarcades i /o desembarcades al port. Es confirma així la tendència de descarbonització de la producció energètica de les Balears, avalada per la Llei de Canvi Climàtic de les Balears, que planteja que el 2050 tota l'energia que es produeixi a l'arxipèlag provingui de fonts netes. La descarbonització a Balears es combina amb el desenvolupament massiu de les tecnologies renovables i d'emmagatzematge per aprofitar al màxim la generació renovable i facilitar actuacions sobre el parc existent per introduir innovacions tecnològiques i modernitzar les instal·lacions més antigues. Les instal·lacions portuàries són exemple d'aquest procés, apostant per fonts no emissores com l'hidrogen a l'Estació Marítima n. 4 del port de Palma, que en un futur es convertirà en el primer edifici de l'Autoritat Portuària de Balears de consum energètic gairebé nul. Descens progressiu El descens en la importació de carbó mitjançant el port d'Alcúdia ha estat progressiu en els darrers anys. Si el 2018 el volum de mercaderies va superar el milió de tones, el 2019 va baixar fins a 718.378. A l'any següent, la xifra va caure fins a 95.170 tones. Pel que fa al nombre de bucs implicats en aquesta tasca, el 2018 varen ser 128 el 2019, 89 i el 2020, 11. La manca de demanda de carbó a Mallorca s'associa, principalment, a la progressiva reconversió de la central tèrmica d'Es Murterar, a Alcúdia. A finals de 2019 varen deixar de funcionar els grups 1 i 2 de carbó —els més antics— i els altres dos varen reduir el seu funcionament a 1.500 hores anuals. A l'agost de 2021 es va fer una passa més cap a la descarbonització, limitant les hores de funcionament a 500, el que equival a 20 dies a l'any. D'aquesta manera, en dos anys el carbó ha passat de generar el 50% de l'electricitat a menys del 5%.

Mediambient i RSC Tecnologia i innovació
Motocarros Trimak: 40 anys de vida al servei dels fars d'Eivissa i Formentera

Motocarros Trimak: 40 anys de vida al servei dels fars d'Eivissa i Formentera

16/09/2021

A principis dels anys 70 van arribar a les Pitiüses tres motocarros Trimak per al transport dels acumuladors de gas acetilè que s'utilitzava per alimentar els equips lluminosos dels fars de Tagomago, Conillera i l'acabat d'estrenar far de Barbaria. Encara que seguien funcionant raonablement bé, varen ser substituïts el 2013 per dos Piaggio nous, el que significa que varen tenir una vida útil de més de 40 anys. Dotats de motor LEW de dos temps, arrencada per pedal i caixa oberta, muntaven uns suports de fusta que se sostenien entre uns travessers cargolats a la caixa per allotjar quatre acumuladors de gas d'uns 50 kg cadascun i un banc també de fusta per donar suport sobre la caixa i poder transportar personal. Es tracta d'uns vehicles de gran fiabilitat, utilitzats sempre de dia, als quals mai se'ls varen haver de reemplaçar ni els pneumàtics ni la bateria. El major enemic de l'estructura era el salnitre marí, per la qual cosa era habitual l'oxidació i trencament dels tubs d'escapament, especialment en els vehicles que prestaven servei en els fars de Conillera i Tagomago. El 1996 els fars varen passar a ser alimentats per energia solar i des d'aquest moment es varen utilitzar només per al desplaçament dels tècnics i ocasionalment trasllat de bateries i materials per a manteniment. Tagomago i Conillera El motocarro de Tagomago, que a dia d'avui segueix a l'illa, es va utilitzar bàsicament per transportar els acumuladors des de l'embarcador fins al far per l'única carretera ja llavors asfaltada de 1.200 metres que hi ha a l'illa. Un cas similar passa a Conillera. En més de 40 anys de servei no es varen superar els 6.000 quilòmetres recorreguts ja que la longitud de la carretera és d'aproximadament un quilòmetre. Formentera Un altre dels vehicles va ser destinat al far de la Mola per al servei de l'acabat de construir far de Barbaria. Es va construir un garatge a la Mola per a emmagatzemar-lo, i els tècnics al càrrec per aquell temps, Antonio Ferrández i Jaume Ribas, varen comprovar que no era pràctic per al llarg recorregut i la pujada de la costa de la Mola a causa de la seva poca potència, per la qual cosa optaven per utilitzar els propis vehicles per al servei. Posteriorment va ser traslladat a port d'Eivissa i guardat en un magatzem on no es va utilitzar mai més. Potser per això, dels tres vehicles és el millor conservat actualment.

Transports i infraestructures
L'APB reforça la seguretat al recinte controlat del port d'Eivissa amb nous tancaments i portes d'accés

L'APB reforça la seguretat al recinte controlat del port d'Eivissa amb nous tancaments i portes d'accés

13/09/2021

Comencen les obres de substitució del tancament i portes d'accés del recinte controlat del port d'Eivissa, que tendrà una durada de dos mesos i un cost de 300.000 euros. L'obra ha estat adjudicada a l'empresa ISLASFALTO, i consisteix en la substitució de més de 800 m de tancament d'alta seguretat de 2,50 metres d'alçada i quatre portes (dues lliscants i dues giratòries). D'aquesta manera es reforça la seguretat d'usuaris i treballadors, amb elements indesmuntables i de difícil escalada, que en aquest moment presentaven desperfectes i vulnerabilitats ocasionades pel pas del temps. El desmuntatge i retirada es realitzarà de manera seqüencial, per tal de no interferir en l'operativa portuària.

Transports i infraestructures Port-ciutat
El port d'Eivissa redueix en un 50% el consum d'aigua subministrada

El port d'Eivissa redueix en un 50% el consum d'aigua subministrada

31/08/2021

El port d'Eivissa ha reduït, en el primer semestre del 2021, un 50% el consum d'aigua subministrada pel que fa al mateix període de 2020, cosa que ha suposat un estalvi de més de 26.000 metres cúbics de aigua. Són els primers resultats positius de la implantació del sistema XIM (Xarxa Intel·ligent de Mesura), que permet conèixer en temps real el consum i minimitzar les pèrdues generades per una eventual incidència a la xarxa. Aquest projecte s'emmarca en la línia d'optimització del rendiment de la xarxa d'aigua potable establerta per l'APB, que va començar el 2016 amb un projecte pilot al port de Palma. Amb la XIM s'aconsegueix quantificar d'una forma remota el consum d'aigua de concessions i instal·lacions nàutiques i el subministrament d'aigua a vaixells, entre d'altres. Una vegada al dia la xarxa recull els valors horaris dels 61 comptadors i, al mateix temps, classifica els diferents comptadors segons el seu ús (consum propi de l'APB, locals, nàutic, industrial, creuers i reg). La informació proporcionada és d'importància cabdal a l'hora de prendre decisions sobre el procediment d'actuació. Detecció de fuites La inversió actual té com a objectiu aconseguir una gestió eficient i disminuir les pèrdues d'aigua a la xarxa de proveïment en el port d'Eivissa. Tot això va acompanyat d'un manteniment constant de la xarxa, les avaries urgents de la qual s'esmenen en menys de dues hores, i les no urgents en el termini de dos dies laborables. A més, l'anàlisi constant de la xarxa permet detectar anomalies en les lectures dels comptadors i amb això els consums excessius. En nombroses ocasions, aquestes irregularitats són conseqüència de fuites i avaries a la xarxa de transport i distribució, que són identificades, localitzades i reparades, si s'escau, en el mínim temps possible.

Mediambient i RSC Tecnologia i innovació
L'APB destina 97.000 euros a la desinfecció de les estacions marítimes del port de Palma

L'APB destina 97.000 euros a la desinfecció de les estacions marítimes del port de Palma

11/08/2021

L'Autoritat Portuària de Balears (APB) destinarà 97.000 euros a la desinfecció de les sis estacions marítimes del port de Palma. Amb la reactivació del trànsit de passatgers, especialment el de creuers, i en el marc de les restriccions imposades per la situació sanitària provocada per la pandèmia, aquest contracte garantirà que les estacions marítimes del port de Palma es trobin en perfecte estat de neteja, complint així amb els estàndards de seguretat i salubritat dels seus visitants, empleats i usuaris del port en general. Les actuacions consistiran en 214 desinfeccions aèries en un termini de sis mesos mitjançant nebulització en fred en zones comunes, sobre superfícies susceptibles de ser tocades com bancs, baranes, poms, mostradors, lavabos i ascensors. Aquests treballs es planificaran d'acord a les programacions setmanals d'arribada i sortida de vaixells. Els treballs, que tindran un temps estimat de 90 a 150 minuts, no interferiran amb l'operativitat del port, i es realitzaran preferentment en horari nocturn i a través d'instal·lacions d'extracció per a la renovació de l'aire. Aquest contracte, que es troba en fase de licitació en procediment obert, té un pressupost inicial de 97.000 euros i es preveu una durada de sis mesos a comptar des de la signatura de l'inici del servei. El termini per a la recepció d'ofertes és fins al 17 d'agost de 2021. Els interessats podran presentar les seves sol·licituds a través del Portal de Licitació Electrònica de l'APB.

Transports i infraestructures
Recuperació del tràfic portuari: 6,5 milions de tones mogudes en el primer semestre de l'any a Balears

Recuperació del tràfic portuari: 6,5 milions de tones mogudes en el primer semestre de l'any a Balears

10/08/2021

Els cinc ports d'interès general de l'Estat a Balears varen moure 6,5 milions de tones en el primer semestre del l'any, la qual cosa ha suposat un increment del 10% respecte al mateix període del 2020. Lluny encara dels 8,4 milions del primer semestre de 2019 (pre-pandèmia), es comencen a notar ja símptomes de recuperació del tràfic portuari. Pel que fa al tipus de mercaderies per la seva forma de presentació, la mercaderia general (béns de consum) augmenta aquest semestre un 12% (de 5,2 milions de tones a 5,8 el 2021). En canvi, els granels líquids (bàsicament combustibles) experimenten un descens del -9% respecte a l primer semestre del 2020, i els granels sòlids (ciment, àrids, etc.) baixen un -5%, passant de 673.000 tones en el mateix període de 2020 a 515.000 el 2021. Per ports, la Savina i Alcúdia són els que apunten una major recuperació en els seus tràfics, amb un augment en el primer semestre del 34% i 32% respectivament en comparació amb el mateix període de 2020. Per la seva banda, Eivissa creix en un 10% i Palma i Maó un 7%. Tràfic de passatgers Finalment, el tràfic de passatgers experimenta un creixement del 43% en termes generals, passant d’1,1 milions en el primer semestre de 2020 a 1,6 milions 2021. Aquesta recuperació és especialment visible a la Savina (+109%), Alcúdia (+77%) i Eivissa (+72%), mentre que a Maó l'increment és una mica més tímid (+27%). Per contra, el port de Palma ha vist baixar el nombre de passatgers que passen per les seves terminals en un -29%, resultat d'un augment del 15% en línia regular i un descens del -98% en el nombre de passatgers de creuers. Podeu consultar totes les estadístiques aquí.

Desenvolupament socioeconòmic Transports i infraestructures
Un nou pantalà flotant al port de Maó facilitarà l’embarcament de persones i mercaderies per a petites embarcacions

Un nou pantalà flotant al port de Maó facilitarà l’embarcament de persones i mercaderies per a petites embarcacions

04/08/2021

L’Autoritat Portuària de Balears (APB) ha instal·latun pantalà flotant a la zona de Cala Figuera del port de Maó per a ús públic i gratuït, per tal de facilitar l'aparcament a la zona portuària i l'embarcament tant de persones com de petites mercaderies i estris nàutics per a embarcacions particulars. D'aquesta manera el port de Maó compta amb una nova bossa d'aparcament amb capacitat per a 90 vehicles, també gratuïta. També s'ha reforçat la il·luminacióde l’entorn de la zona i de l’aparcament.

Transports i infraestructures
L'APB premia les bones pràctiques ambientals dels seus concessionaris del port d'Eivissa

L'APB premia les bones pràctiques ambientals dels seus concessionaris del port d'Eivissa

02/08/2021

L'Autoritat Portuària de Balears (APB) incentiva entre els seus concessionaris la posada en marxa de projectes encaminats a la protecció de l'entorn i a lluitar contra el canvi climàtic a través de convenis per a l'adopció de bones pràctiques ambientals que bonifica el 15% de la taxa d'activitat que ha d'abonar el concessionari. Tres concessions del port d'Eivissa s'han adherit enguany al programa amb una inversió privada al voltant dels 100.000 € per a 2021 i 2022. La pionera, Tanit Eivissa Port, empresa que gestiona Varadero Ibiza, va subscriure el conveni de bones pràctiques amb l'APB el 2016, i aquest 2021 ha renovat fins al final del termini concessional seva proposta de millora ambiental. El seu compromís es concreta en la reducció en un 1% de les emissions de gasos d'efecte hivernacle a l'atmosfera i la disminució de la dependència energètica d'origen no renovable mitjançant la instal·lació de plaques fotovoltaiques a les seves instal·lacions perquè el consum elèctric de l'àrea de oficines provingui exclusivament de fonts renovables, tot això per un import de 3.647 euros. Ocibar, empresa que gestiona la instal·lació nàutica de Botafoc Ibiza, invertirà per la seva part un total de 37.200 euros destinats a reduir la petjada de carboni, afavorir l'economia circular a través d'un projecte de transformació de la matèria orgànica dels restaurants de la seva concessió en compost i a instal·lar un escull artificial a les seves aigües per a la plantació de posidònia, a través del projecte Nereidas per a la regeneració de la biodiversitat marina, que ha estat un dels projectes seleccionats en el programa PORTS 4.0 de Puertos del Estado. Finalment, Serveis Marítims Port Eivissa (SerMar), concessionària de Marina Ibiza, es compromet a participar i a promocionar campanyes de sensibilització ambiental entre els seus clients i associats, fomentant la disminució del consum d'aigua, generació de residus i electricitat. A més, gràcies a la instal·lació de plaques solars i de la utilització de vehicles elèctrics, es proposa reduir la petjada de carboni en un 1%. El total invertit per SerMar ascendirà a 66.976 euros. Cal destacar dins el conveni la posada en marxa d'un projecte innovador (CICERO) que també va ser seleccionat en el programa PUERTOS 4.0 i que persegueix la implantació d'un sistema de depuració natural en una de les dàrsenes d'aquesta concessió per millorar la qualitat de les aigües. A més, aquestes dues darreres concessions, a través del conveni amb l’APB, instal·laran papereres marines, disposaran de maquinària per a la neteja i control de la qualitat de l'aigua i organitzaran jornades de neteja de fons marí. Conveni de bones pràctiques El Consell d'Administració de l'APB va acordar el 28 de juliol passat aprovar els convenis de col·laboració amb Ocibar i SERMAR en matèria de bones pràctiques ambientals per regular l'accés a les bonificacions en la taxa d'activitat D'acord amb la llei, l'APB preveu que tots aquells titulars d'una concessió o autorització que realitzin cert tipus d'activitats portuàries —entre aquestes les nauticoesportives— puguin subscriure un conveni en matèria de bones pràctiques ambientals, gràcies al qual se'ls aplicarà una bonificació del 15% a la quota de la taxa d'activitat. Per la seva banda, el concessionari es compromet a invertir almenys el 50% de la bonificació obtinguda en accions de millora de l'entorn, a més d'acollir-se a un conjunt d'instruccions tècniques i operatives, basat en les guies de bones pràctiques ambientals aprovades per Puertos del Estado.

Mediambient i RSC
La gestió de la llotja de peix en el Contramoll-Mollet del port de Palma surt a concurs

La gestió de la llotja de peix en el Contramoll-Mollet del port de Palma surt a concurs

30/07/2021

El Consell d'Administració de l'Autoritat Portuària de Balears (APB), en sessió ordinària del passat 28 de juliol de 2021, va acordar aprovar els plecs de bases i condicions que regiran el concurs públic per a l'explotació de la Llotja del peix al Contramoll-Mollet del port de Palma. La concessió administrativa serà de cinc anys i la quantia anual de la taxa d'ocupació ascendirà a 24.269 €. L'APB estableix un mínim volum de negoci anual de 10 milions d'euros al titular de la concessió. En aquestes instal·lacions es subhastarà o vendrà pesca fresca capturada per flota del port de Palma i d'altres ports de Mallorca i se subministraran caixes i envasos, així com altres serveis que pugui proposar el licitador. Per a tal es destinarà una superfície de 1.899,8 metres quadrats, dividits en dos edificis. El primer, de 1.748 metres quadrats, consta de planta baixa, on s'ubiquen les sales de subhastes, neteja del peix, dipòsit de caixes i serveis i lavabos. La planta primera disposa d'una sala d'espera i oficines i una segona planta amb sales i dependències diverses. Finalment, en un edifici adjacent se situa un magatzem de 152 metres quadrats per a estris.

Transports i infraestructures Desenvolupament socioeconòmic
Surt a licitació el concurs per a les instal·lacions de subministrament de combustibles del port de la Savina

Surt a licitació el concurs per a les instal·lacions de subministrament de combustibles del port de la Savina

30/07/2021

El Consell d'Administració de l'Autoritat Portuària de Balears ha acordat treure a licitació l'explotació de les instal·lacions de subministrament de combustibles al moll comercial del port de la Savina. La quantia anual de la taxa d'ocupació serà de 34.241 euros, que podrà ser millorada pel licitador. La concessió tindrà un termini de 8 anys, prestarà servei a tot tipus d'embarcacions i disposarà de benzina, gasoil A i gasoli B. Compta amb una superfície en terra de 333 metres quadrats que inclouen dues casetes, dos dispensadors i aparells de bombeig i canalitzacions . A més compta amb 375 metres quadrats de superfície subterrània, ocupada per instal·lacions elèctriques, canonades i quatre dipòsits.

Transports i infraestructures
L'APB implanta nous criteris per a les autoritzacions d'atracament de les navilieres en els ports de la Savina i d'Eivissa

L'APB implanta nous criteris per a les autoritzacions d'atracament de les navilieres en els ports de la Savina i d'Eivissa

26/07/2021

L'Autoritat Portuària de Balears (APB) ha establert un nou condicionat de les assignacions d'atracades en els ports de la Savina i Eivissa en el qual estableix dues zones de navegació restringida per a bucs comercials on prohibeix la simultaneïtat de maniobres. La mesura entrarà en vigor demà dimarts. Aquesta mesura l’ha presa l'APB en virtut de la seva competència en matèria d'ordenació i coordinació de l'tràfic portuari —tant marítim com terrestre— dels ports d'interès general de Balears i amb l'objectiu de garantir la seguretat d'aquestes operacions. Les zones afectades per les restriccions corresponen a la dàrsena exterior del port de la Savina, on operen els bucs comercials, i la zona del port d'Eivissa on atraquen i salpen les barques de Formentera. En ambdues zones es manté el límit de velocitat de sis nusos i es prioritzen les maniobres de sortida enfront de les d'entrada. A més, s'insta a les navilieres a complir amb els horaris d'entrada i sortida programats, prioritzant-ne la seguretat. Les navilieres afectades ja han estat informades d'aquest nou condicionat i hauran de presentar a l'APB, en un termini de 7 dies hàbils, una reprogramació de les seves escales. Una vegada presentades les propostes, l'APB analitzarà les sol·licituds i elaborarà la nova programació definitiva. Local Port Control L'APB ha reforçat els recursos tècnics i humans disponibles en els ports d'Eivissa i la Savina per a l'ordenació, coordinació i control del trànsit marítim portuari mitjançant un nou contracte d'assistència tècnica per a la prestació d'aquest servei (Local Port Control), que ha estat adjudicat a la Corporació de Pràctics del Port d'Eivissa i que es va iniciar el passat 15 de juliol d'enguany. Aquest condicionat és fruit del consens entre el capità marítim d'Eivissa i Formentera, representants de Salvament Marítim, de la Corporació de Pràctics d'Eivissa i la mateixa APB, els quals, al llarg de diverses trobades, han analitzat les diferents alternatives tècniques per millorar la seguretat del trànsit marítim portuari en els ports de les Pitiüses.

Transports i infraestructures
Eivissa i Palma, primers ports d'Espanya a emprar un robot de neteja de l'aigua en les seves concessions

Eivissa i Palma, primers ports d'Espanya a emprar un robot de neteja de l'aigua en les seves concessions

21/07/2021

Pioneres a tot Espanya amb l'adquisició d'aquest nou dispositiu, Marina Ibiza i Marina Port de Mallorca, explotacions presents als ports d’interès general abans esmentats, són marines orientades a la cura i la preservació del medi ambient, cercant constantment la manera de millorar i crear consciència entre els seus clients. Les dues marines han estrenat al mateix temps, i per primera vegada a Espanya, un revolucionari robot aspiradora que recorre el mirall d'aigua recollint residus flotants, microplàstics i hidrocarburs, al temps que analitza la qualitat de l'aigua. 'Geneseas', com es coneix el dispositiu, pot ser programat mitjançant una aplicació per a recórrer tota la superfície d'aigua del port i netejar de manera automàtica o manualment mitjançant un control remot, tractant d’eliminar aquelles deixalles que es trobin flotant i amb una capacitat de recollida de 140 litres. El funcionament s'adapta més a les energies renovables permetent que la seva bateria sigui recarregada mitjançant energia solar, a través de les plaques solars, a més del sistema de càrrega elèctrica convencional. Les funcions que exerceix són principalment dos. En primer lloc, la neteja i aspiració de residus de l'aigua a través d'un sistema de succió de micro i macro plàstics flotants de forma segura i d'hidrocarburs, amb un filtre reciclable creat a partir de fibres naturals. En segon lloc, el control i monitorització de la qualitat de l'aigua, supervisant els paràmetres fisicoquímics de l'aigua: pH, temperatura, conductivitat, oxigen dissolt, Redox i altres dades. Tots aquests paràmetres queden registrats en temps real i localitzats gràcies al sistema GPS integrat, convertint-se en dades analitzables fàcilment a través de l’App. Amb la incorporació d'aquest robot de neteja del mirall d'aigua, Marina Ibiza i Marina Port de Mallorca afegeixen una mesura més en el seu programa mediambiental i de preservació de l'entorn marí, que no només és revolucionària pel fet de netejar l'aigua de forma remota sinó perquè suposa una eina molt útil per analitzar la qualitat de l'aigua en temps real, sent sens dubte un gran avanç en el seu esforç per tenir cura de la flora i la fauna balear.

Mediambient i RSC Tecnologia i innovació