L'APB atorga les llicències de manipulació de mercaderies a l'empresa Grimaldi Logística España perquè pugui operar a Palma, Maó i Eivissa

L'APB atorga les llicències de manipulació de mercaderies a l'empresa Grimaldi Logística España perquè pugui operar a Palma, Maó i Eivissa

28/05/2021

El Consell d'Administració de l'APB, en sessió ordinària del passat 26 de maig de 2021, va acordar l'atorgament de llicències provisionals per a la prestació de servei portuari de manipulació de mercaderies en els ports de Palma, Maó i Eivissa a l'empresa Grimaldi Logística España, SL, per un termini d'un any. L'empresa va sol·licitar dia 19 de maig de 2021 poder prestar el servei públic d'estiba i desestiba de bucs en els ports de l'Estat a Balears, a fi de poder operar en els tres ports esmentats. Addicionalment, en la línia de millora contínua en la prestació de serveis, s'ha estimat convenient exigir un compromís d'obtenció de certificats de qualitat i gestió mediambiental per part de l'empresa en un termini màxim d'un any a partir de l'entrada en vigor de la llicència. Preocupació per la falta de personal D'altra banda, al punt d'informació del president, el Consell d'Administració va tractar la preocupant situació en què es troba el personal d'aquesta autoritat portuària, així com el de la resta de sistema portuari estatal, per la manca de resolució per part de la Comissió Executiva de la Comissió Interministerial de Retribucions (CECIR) en l'aplicació de l'actualització del 2,3% dels salaris referits a l'any 2020 i de les masses salarials addicionals reflectides en l'acta de tancament del III Conveni Col·lectiu de Ports de l'Estat i autoritats portuàries corresponents als anys 2019, 2020 i 2021. Així mateix ha tractat la també preocupant situació provocada per la insuficiència d'estructura i de personal propi a causa de les restriccions sofertes en l'Oferta d'Ocupació Pública.

Transports i infraestructures Desenvolupament socioeconòmic
L'APB presenta el seu ecosistema d'innovació portuari

L'APB presenta el seu ecosistema d'innovació portuari

27/05/2021

L'Autoritat Portuària de Balears (APB), juntament amb més de mig centenar dels seus grups d'interès, ha iniciat un procés de reflexió sobre les iniciatives innovadores que du a terme l'organisme. Tot això s'ha materialitzat avui en la presentació de l’ecosistema d’innovació portuari, en què han participat el president de l'APB, Francesc Antich, el director, Jorge Nasarre i el cap de departament de Qualitat, Medi Ambient, Innovació i RSC, Jorge Martín. L'acte d'avui, en paraules del president, "és l'expressió de la voluntat d'iniciar una estreta col·laboració amb tots aquells que puguin ser rellevants i decisius per impulsar el millor funcionament dels nostres ports". Antich ha assenyalat que "és una bona iniciativa que les administracions públiques, el teixit empresarial, el sector acadèmic i la societat civil es posin d'acord per crear un ecosistema per impulsar, a través de la innovació, un model econòmic més social, més sostenible i més integrador". Jorge Nasarre ha desgranat els objectius concrets del Pla Estratègic en què està treballant l'APB, en què la innovació és un punt estratègic en si mateix i transversal a la resta: "Es tracta d'una eina que ens permetrà assolir la nostra visió i missió, i no volem ni podem fer-ho tot sols", ha afirmat. Per la seva banda Jorge Martín va abundar en els paràmetres que ens ajuden a mesurar la innovació d'una regió, amb l'objectiu de "caminar junts cap al port del futur". L'ecosistema portuari, en continu creixement, inclou projectes com el Port Centreal moll Vell, el Pol Marí, el Centre de Transferència Tecnològica en el far de la Riba i altres iniciatives futures com un Sand-Box en els molls comercials i el Museu Marítim en el Contramoll-Mollet. Finalment, el director d'Innovació de KPMG, Quim Martínez, ha ressaltat la importància dels ecosistemes innovadors oberts, on el sector privat lidera la iniciativa i el sector públic la facilita. Districte d'Innovació Nou Llevant Gran part de l'aportació en innovació de l'organisme públic es concreta en la iniciativa "Districte d'Innovació Nou Llevant", que té com a objectiu convertir la zona de Nou Llevant, la Soledat sud i la façana marítima en un nou pol econòmic de Palma basat en l'economia del coneixement, la digitalització i la innovació. L'APB donarà forma a la seva participació en aquesta iniciativa amb el desenvolupament del Pol Marí, que inclou principalment el treball del Sistema d'Observació i Predicció Costaner (SOCIB) i de l'Institut Oceanogràfic Espanyol (IOE).

Tecnologia i innovació
Els ports de Palma i Eivissa acullen la presentació de l'Eleanor Roosevelt de Baleària, símbol de la seva aposta per l'ecoeficiència i la innovació

Els ports de Palma i Eivissa acullen la presentació de l'Eleanor Roosevelt de Baleària, símbol de la seva aposta per l'ecoeficiència i la innovació

13/05/2021

El pioner fast ferri Eleanor Roosevelt de Baleària va ser presentat ahir en societat en els ports de Palma i Eivissa. Representants de diferents grups d'interès de la naviliera i del sector nàutic i portuari varen poder visitar el primer fast ferri del món amb motors duals de gas natural. Des del passat 1 de maig, aquest catamarà sostenible i innovador connecta Palma amb Eivissa i Dénia. El president de l'Autoritat Portuària de Balears (APB), Francesc Antich, que ha intercanviat una mètopa amb el capità del nou vaixell, Pedro Puertas, al port de Palma, va assenyalar: "La transformació energètica en els nostres ports és un gran repte que l'APB està afrontant , conscient que no pot fer-ho tota sola, ja que necessita de la col·laboració de tots els operadors portuaris. La iniciativa de Baleària i el seu compromís amb el medi ambient encaixa a la perfecció amb la nostra estratègia de ser ports referents en sostenibilitat i innovació tecnològica". Per la seva banda, al port d'Eivissa, Ignacio Revilla, delegat dels ports d'Eivissa i la Savina de l'APB, va ser l'encarregat de lliurar la mètopa que commemora la primera escala del vaixell en port. També va comentar l'entrada en servei al port d'Eivissa, fa 8 mesos, del primer catamarà 100% elèctric del món per a la neteja d'aigües portuàries, la implementació de bateries de lignina per emmagatzemar energia generada pels panells fotovoltaics del pàrquing de la futura estació Marítima de Botafoc, així com altres projectes a la línia de la sostenibilitat i compromís amb el territori. 1.200 passatgers i 450 turismes a bord La naviliera ha invertit 90 milions d'euros en aquest fast ferri amb capacitat per a 1.200 passatgers i 450 turismes, que disposa de cafeteries i zona infantil, una plataforma gratuïta d'entreteniment digital, videovigilància de les mascotes, Internet, entre d'altres. A més, compta amb innovacions d'alta tecnologia per oferir una travessia còmoda i espai amplis i lluminosos. L'Eleanor Roosevelt és el setè vaixell de Baleària a utilitzar gas natural, un combustible que redueix les emissions contaminants, que són monitoritzades gràcies als equips de mesurament i sensors instal·lats a bord, en el marc d'un projecte cofinançat pels fons CEF de la Comissió Europea. L’Eleanor Roosevelt, pioner en el transport marítim mundial, ha estat construït a les drassanes Armon de Gijón.

Mediambient i RSC Tecnologia i innovació Transports i infraestructures
Un ascensor instal·lat per l’APB i l’Ajuntament millorarà l’accessibilitat peatonal  a la Costa de ses Voltes del port de Maó

Un ascensor instal·lat per l’APB i l’Ajuntament millorarà l’accessibilitat peatonal a la Costa de ses Voltes del port de Maó

08/05/2021

Un ascensor panoràmic sufragat majoritàriament per l’Autoritat Portuària de Balears (APB) salvarà a partir d’ara el desnivell de 25,06 m d’alçada a la costa de ses Voltes entre el Claustre del Carme i el port de Maó. La torre està dotada d’una passarel·la que comunica el desembarcament superior amb l’ampliació de la plaça del mirador devora al Claustre i està protegida de possibles enderrosalls mitjançant una consolidació exhaustiva del penya-segat. El president de l’APB, Francesc Antich, ha indicat que “la nostra intenció és apropar els ports a la ciutat i integrar-los en el seu entorn socioeconòmic de la mà de la innovació i del respecte al mediambient”. Per la seva part, l'alcalde de Maó, Héctor Pons, ha afirmat que el nou ascensor suposarà "una connexió directa entre el centre de la ciutat i el port de Maó, que permetrà el trànsit de persones en ambdós sentits, reduint les barreres arquitectòniques". En aquest sentit, el batle ha afegit que la nova instal·lació es convertirà en "un element determinant a la ciutat, que funcionarà com un dinamitzador importantíssim de tot el port i de tot l'entorn del Claustre del Carme". El resultat d'aquesta obra és "molt positiu, amb una acceptació molt majoritària entre la ciutadania maonesa i entre el conjunt de visitants que venen a Maó", ha conclòs Héctor Pons. La inversió, adjudicada a l’empresa Copcisa-Olives per un import de 1.232.680,57 €, es troba ja en funcionament. Les obres s’han executat sense cap limitació de la circulació a Ses Voltes i de forma coordinada tant amb els serveis urbanístics de l’Ajuntament de Maó com amb els negocis de restauració de la zona, fent ús de maquinària petita per reduir les afectacions, especialment damunt trànsit de vianants. A més, s’ha afavorit la integració paisatgística de la instal·lació atesa la seva ubicació a prop del nucli històric de Maó gràcies al colorejat del formigó i l’estructura amb els dos tons naturals de la façana marítima. Amb aquesta intervenció, l’APB segueix amb la seva estratègia d’integrar els ports a les ciutats i fer partícip a la ciutadania de diverses possibilitats d’oci que poden acollir els ports. Punt d’accés al port La Costa de ses Voltes és un dels principals punts d’accés entre el port i el centre de la ciutat. Aquest accés al centre de la ciutat es realitza actualment mitjançant una escala convencional que es desenvolupa en diversos trams i una successió de corbes per poder salvar el desnivell existent. Així, la millora de la connectivitat suposarà una millor integració social dels ciutadans aportant una accessibilitat més universal sense comprometre les condicions de salut dels usuaris. L’APB i l’Ajuntament de Maó signaren el febrer de 2018 un conveni per a l’execució del projecte, atesa la importància d’accés entre el port i el centre de la ciutat, i la necessitat d’una mobilitat urbana, eficient i sostenible. Així, en virtut del Fons Financer d’Accessibilitat Terrestre Portuària, s’aprovà construir aquesta estructura fora del domini portuari. Aquest conveni substituïa un altre signat el 2014, que consistia en la construcció d’unes escales mecàniques.

Port-ciutat Desenvolupament socioeconòmic
Comencen les obres d'habilitació de l'edifici de la dàrsena esportiva del Molinar de Llevant

Comencen les obres d'habilitació de l'edifici de la dàrsena esportiva del Molinar de Llevant

07/05/2021

L'Autoritat Portuària de Balears (APB) donarà inici aquest dilluns 10 de maig a les obres d'habilitació de l'edifici de la dàrsena esportiva del Molinar de Llevant. La intervenció serà duita a terme per l'empresa ACSA Obres i Infraestructures, S.A.U. i finalitzaran, previsiblement, a principis de 2022. El pressupost puja a 864.761 euros. L'edifici original va ser construït el 1927 i l'autor del projecte va ser l'arquitecte Carles Garau. Té una planta aproximadament quadrada amb dos pisos, una torre i terrasses. La tipologia constructiva correspon a l'estil regionalista amb una estructura de pedra de marès i entramat de fusta a la coberta. Al llarg dels anys s'han realitzat diferents ampliacions annexes a la volumetria principal en planta baixa. Aquestes construccions, relacionades amb l'ús de restauració, es componen de diferents sistemes constructius no relacionats entre ells ni amb l'edifici original. Projecte d'habilitació El projecte té com a objectiu emprendre les actuacions per a l'habilitació de l'edifici històric de la dàrsena esportiva del Molinar de Llevant a la ciutat de Palma, atenent a les condicions urbanístiques del Pla Especial del Port de Palma, a l'interès patrimonial de l'edifici derivat de la seva història i de la tipologia constructiva i dotar-lo de les condicions funcionals que permetin el desenvolupament d'una activitat de restauració genèrica en planta baixa i dependències per als socis del club marítim en la primera planta. Aquestes actuacions es desenvoluparan en el marc general de la remodelació del port del Molinar (Projecte de Millora de l'Entorn Port-Ciutat i de l'operativitat al port del Molinar), en la qual s'han realitzat reforços en els elements de protecció marítima, la creació d'una nova instal·lació per a l'escola de vela i la reurbanització general del port, caracteritzada per la creació de nous espais d'ús públic i la millora en la continuïtat del passeig marítim.

Port-ciutat Transports i infraestructures
L'APB adjudica a MARINA ASMEN la gestió de llocs d'amarratge i de taller al moll de Ponent del port de Maó

L'APB adjudica a MARINA ASMEN la gestió de llocs d'amarratge i de taller al moll de Ponent del port de Maó

06/05/2021

El Consell d'Administració de l'Autoritat Portuària de Balears (APB) ha triat com a solució adequada en el concurs públic convocat per a l'atorgament de la concessió per a la gestió de llocs d'amarratge i de taller al moll de Ponent del port de Maó la proposta presentada per l'empresa MARINA ASMEN, SL. D'aquesta manera s'atorga una concessió d'ocupació amb instal·lacions per a l'amarratge d'embarcacions esportives, amarratge d'embarcacions de taller o de venda a flotació i el subministrament d'aigua i energia elèctrica, i opcionalment telefonia i transmissió de dades. La quantia anual de la taxa d'ocupació és de 100.548,74 euros i s'atorga per un termini de 2 anys. La taxa d'activitat s'ha fixat en el 4% del volum de l'negoci. D'altra banda, MARINA ASMEN ha ofert una millora de les taxes de 13.150 euros. La concessió administrativa consta d'una superfície total de 12.896 metres quadrats (12.842 m2 de superfície de mirall d'aigua i 54m2 en terra). El moll de Ponent comptarà amb una línia d'atracament de 273,15 metres, i cinc trams de pantalans de 50 metres cadascun. En terra compta amb un recinte de 10 x 2,50 metres d'acumulació de residus en contenidors i una zona dotada d'infraestructures de suport i escomeses d'electricitat, sanejament i fontaneria per a la connexió a dos mòduls prefabricats.

Port-ciutat Desenvolupament socioeconòmic
L'APB adjudica la redacció del projecte constructiu dels nous atracaments i esplanades per al tràfic de ferris al dic de l'Oest del port de Palma

L'APB adjudica la redacció del projecte constructiu dels nous atracaments i esplanades per al tràfic de ferris al dic de l'Oest del port de Palma

03/05/2021

L'Autoritat Portuària de Balears (APB) ha adjudicat a la UTE GPO-TYPSA Dic de l'Oest la redacció del projecte bàsic, els projectes constructius i la corresponent tramitació ambiental dels nous atracaments i esplanades per al tràfic de ferris al dic de l'Oest del port de Palma per la quantitat de 1,65 milions d'euros. En l'actualitat, els ferris que operen al port de Palma ho fan en tres zones (molls de Ponent, molls Comercials i dic de l'Oest). Els estudis de planificació física del port de Palma estan encaminats a unificar les terminals de transport de ferris en una única zona. Per això al març de 2018 el Consell d'Administració de l'APB va acordar el trasllat de la totalitat dels ferris al dic de l'Oest, la concentració de creuers en els molls de Paraires-Ponent, i habilitar la zona dels molls Comercials amb un ús compartit entre els vaixells de granels sòlids i la indústria de reparació d'embarcacions. Aquesta reestructuració comportarà una important inversió de més de 240 milions d'euros en el port de Palma que consisteix en la creació de nous atracaments i esplanades per al trànsit de ferris en la primera i segona alineació del dic de l'Oest i en el moll de Sant Carles, cosa que permetrá l'atracament de fins a vuit ferris de manera simultània. Paral·lelament a l'execució de les obres marítimes es contemplen també les millores dels accessos terrestres —en col·laboració amb la resta d'administracions i organismes implicats—, així com de les posteriors superestructures i instal·lacions per a la seva explotació i funcionament en les millors condicions d'eficiència. Actuacions El vigent Pla d'Inversions de l'APB ja contempla les actuacions següents: Nous atracaments i esplanades per al tràfic de ferris a la primera alineació i el moll de Sant Carles i plataforma en el dic de l'Oest del port de Palma (Pressupost aproximat: 135 milions d'euros). Nous atracaments i esplanada per al tràfic de ferris en la segona alineació del dic de l'Oest del port de Palma (50 milions d'euros). Noves estacions marítimes i passarel·les per al tràfic de ferris al dic de l'Oest (50 milions d'euros). Ordenació de superfícies i vials per a l'accés de vehicles i passatgers al dic de l'Oest (3,1 milions d'euros). Accés a l'autovia de Ponent des del dic de l'Oest del port de Palma (3 milions d'euros).

Tecnologia i innovació Desenvolupament socioeconòmic Transports i infraestructures Port-ciutat
L'APB reposarà unes 20 palmeres amb risc estructural al port de Palma

L'APB reposarà unes 20 palmeres amb risc estructural al port de Palma

28/04/2021

Davant el risc estructural d'algunes palmeres de les diferents zones del port de Palma, l'Autoritat Portuària de Balears (APB) emprendrà una sèrie d'obres d'arrencada i reposició d'uns 20 exemplars per garantir-ne en la mesura del possible l’estabilitat. Es realitzaran diversos tipus d'operacions: la d'arrencada d'exemplar de palmera existent i la posterior replantació amb la reparació del paviment, si n'hi ha. Gràcies a un estudi del comportament de les palmeres de gestió del port de Palma s'han detectat els punts d'intervenció, que se centren en els jardins del moll de la Llotja i del moll de Ponent i el camí de l'Escullera. Aquest projecte de millora, que es troba en fase de licitació en procediment obert, té un pressupost inicial de 65.421 euros sense IVA i es preveu una durada de sis mesos a comptar des de la signatura de l'inici de la intervenció. El termini per a la recepció d'ofertes és fins al 12 de maig de 2021. Els interessats podran presentar les sol·licituds a través del Portal de Licitació Electrònica de l'APB. L'APB compta, en la seva zona de domini públic portuari del port de Palma, amb una mica més de mig miler de palmàcies: 282 palmeres datileres, 58 palmeres canàries i 179 washingtònies, a les quals cal afegir els margallons i palmeres excelses, repartides en diverses zones verdes amb arbrat i altres plantes que formen part de l'ornamentació vegetal.

Mediambient i RSC Port-ciutat
Jorge Nasarre, nomenat nou director de l'APB pel Consell d'Administració

Jorge Nasarre, nomenat nou director de l'APB pel Consell d'Administració

27/04/2021

El Consell d'Administració de l'Autoritat Portuària de Balears (APB) ha nomenat avui horabaixa, a proposta del president Francesc Antich, Jorge Nasarre López com a nou director de l'organisme públic que gestiona els ports d'interès general de l'arxipèlag balear. Nascut a Madrid, el 19 d'agost de 1972, Jorge Nasarre López és enginyer de Camins, Canals i Ports, amb l'especialitat de Transports, per la Universitat Politècnica de Madrid. Fins a la data era el cap de Departament de Planificació i Estratègia de l'APB, càrrec que ha exercit de 2006 a 2011 i de 2013 fins a l'actualitat, i al qual va accedir per concurs públic. El 2011 va ser nomenat director de l'APB a proposta del president José María Urrutia, càrrec que va exercir durant dos anys. Des de 1998 porta ocupant diferents llocs relacionats amb tècniques i gestió portuària, tant en l'empresa privada com a la pública, entre els quals destaca el càrrec de cap de Divisió de Ports i Oceanografia de Intecsa-Inarsa, SA (consultoria i enginyeria), entre 2004 i 2006. Quant a la seva formació acadèmica cal ressaltar el Màster en Gestió d'Infraestructures i Serveis Públics, atorgat pel Col·legi d'Enginyers de Camins, Canals i Ports, el CEDEX i la Fundació Agustín de Betancourt, així com l'Especialització en Transport Marítim i Gestió Portuària per la Universitat Politècnica de Madrid, amb la col·laboració de Ports de l’Estat i la Direcció General de la Marina Mercant, i el Programa Avançat de Direcció General per l'IE Business School. Ha participat en diferents comitès tècnics i grups de treball d'àmbit nacional (ATPYC) i internacional (ESPO i PIANC). Jorge Nasarre substitueix Juan Carlos Plaza, que ha cessat com a director de l'APB després de més de set anys en el càrrec.

El tràfic portuari va créixer un 7% en el mes de març a Balears

El tràfic portuari va créixer un 7% en el mes de març a Balears

26/04/2021

Els cinc ports d'interès general de les Balears varen moure 1.224.055 tones durant el passat mes de març, la qual cosa va suposar un creixement del 7% respecte de les 1.148.592 tones mogudes en el mateix mes de l'any anterior, quan es va iniciar l'estat d'alarma i posterior confinament de la població a causa de la pandèmia. Aquesta dada és clarament superior a la mitjana estatal, que se situa en el 4,6%. Aquestes dades mostren com es van complint les previsions de recuperació dels tràfics portuaris, i situa el treball que s'afrontarà fins a final d'any, que se centra en l'avanç de les iniciatives portuàries per donar el millor servei tant a les mercaderies com als passatgers. Per tipologies de mercaderies, els granels líquids (majoritàriament combustibles) han experimentat un descens del 43,8%, mentre que els granels sòlids baixen de 57.855 tones a 38.918 (-33%). Entre aquests últims destaca la baixada del tràfic de ciment, que suposa un 44% menys de març de 2020 a març de 2021. En canvi, pel que fa a mercaderia general (béns de consum), l'augment és del 15% (de 975.719 el 2020 a 1.120.484 el 2021). La mercaderia general, el grup de mercaderies que més tones mou, segueix abanderant el creixement dels tràfics portuaris, tant a nivell estatal com balear. Amb aquestes dades, l'acumulat del primer trimestre del 2021 se situa en 2.930.372 tones a Balears, amb un descens del 12% respecte del mateix trimestre del 2020. Passatgers i bucs El trànsit de passatgers va arribar a les 163.506 persones al març de 2021, un 4% menys respecte al març del 2020, i es manté a l'espera de la seva reactivació. D'altra banda, el tràfic de bucs ha crescut un 29% durant el mes de març en relació al mateix període del l'any anterior, arribant als 2.186 vaixells que han operat en els ports balears.

Desenvolupament socioeconòmic Transports i infraestructures
Ajuntament, Govern, Consell de Mallorca, UIB i Autoritat Portuària signen un protocol de col·laboració per desenvolupar el Districte d’Innovació del Nou Llevant - Façana Marítima

Ajuntament, Govern, Consell de Mallorca, UIB i Autoritat Portuària signen un protocol de col·laboració per desenvolupar el Districte d’Innovació del Nou Llevant - Façana Marítima

23/04/2021

El batle de Palma, Jose Hila la presidenta del Govern, Francina Armengol la presidenta del Consell de Mallorca, Catalina Cladera el rector de la Universitat de les Illes Balears (UIB), Llorenç Huguet, i el president de l’Autoritat Portuària de Balears (APB), Francesc Antich, han signat avui el protocol de col·laboració per desenvolupar el Districte d’Innovació del Nou Llevant-Façana Marítima. Amb la signatura d’avui, Govern, Consell de Mallorca, Autoritat Portuària de Balears i UIB es sumen a la iniciativa que impulsa l’Ajuntament a través de l’Àrea de Model de Ciutat, Habitatge Digne i Sostenibilitat, i es formalitza el compromís de les principals institucions per posar en marxa el projecte, que cerca transformar el Nou Llevant en un nou pol econòmic de Palma centrat en la innovació. El batle de Palma ha volgut agrair “la implicació de les institucions” amb el projecte. “Des de l’Ajuntament creiem que el Nou Llevant és un espai d’oportunitat per a Palma. És un barri en desenvolupament on implementarem una transformació urbana connectant el món de la recerca, l’empresarial i els agents socials del barri amb l’objectiu de crear un nou centre per a Palma, un centre dedicat a la innovació i que té la seva base en la diversificació de l’economia”, segons el batle. Durant la firma, la presidenta Armengol ha defensat la importància del projecte, una «proposta ambiciosa» que «suposarà un abans i un després per a la ciutat, però tendrà també un impacte en la resta de l’illa i en l’economia i la transferència de coneixement a nivell balear». Armengol ha reivindicat la feina conjunta feta per totes les institucions i ha posat la coordinació i el diàleg com a elements imprescindibles en la definició d’estratègies comunes.«Parlam d’un projecte que ens impulsa cap a la diversificació econòmica, cap a l’ocupació de qualitat, cap a la internacionalització i cap a un nou model de ciutat més inclusiu i més just», ha afirmat la presidenta, qui ha insistit en la col·laboració entre les institucions i el sector empresarial, amb qui ja s’estan fent reunions, per fer realitat el districte d’innovació. “Al Consell de Mallorca hem tengut clar des del primer moment que volem contribuir a aquest projecte de futur perquè és transversal, innovador i afronta els reptes d’una manera integral per oferir una ciutat i una Mallorca més moderna, integradora i sostenible econòmica i socialment. La cultura hi juga un paper fonamental com a eina de transformació social, per això contribuirem a que els nostres espais culturals, com el Museu Krekovic, es converteixin en un personatge actiu d’aquesta transformació, en un espai públic de creació i divulgació en connexió amb l’entorn i les persones que l’habiten”, en paraules de Cladera. “La UIB és un element clau de l'ecosistema d’innovació de les Illes Balears. Vol ser-ho cada vegada més. La nostra aportació al projecte passa per la generació de nou coneixement científic, l’estímul del talent i la transferència a la societat, la qual cosa ha de contribuïr de manera decisiva a la transformació sostenible, digital i social del model econòmic” ha destacat el Rector de la UIB, Llorenç Huguet. Per la seva banda, el president de l’APB, Francesc Antich, ha manifestat el seu suport a la creació d’un Pol Marí en el moll Vell del port de Palma “amb l’objecte de fomentar activitats relacionades amb la investigació científica, desenvolupament tecnològic i innovació”, que estan alineades amb la tasca que s’està realitzant per aplicar i fomentar en els ports l’aplicació d’aquests avenços en la protecció del medi ambient,el funcionament dels serveis portuaris i les activitats industrial de manteniment i reparació d’embarcacions. Full de ruta El protocol és el full de ruta que conforma les passes que, a partir d'ara, les diferents institucions implicades desplegaran per donar forma al Districte d'Innovació. El projecte Districte Innovador Llevant pretén crear un ecosistema urbà innovador que incideixi en la transformació ecològica i digital del model econòmic de les Illes, equilibrant l’estacionalitat i generant activitat una nova activitat empresarial i laboral estable. La regidora de Model de Ciutat, Habitatge Digne i Sostenibilitat, Neus Truyol, ha exposat el context i els reptes del projecte, i ha afirmat que “la iniciativa estarà liderada per l’administració pública, amb una aportació imprescindible del sector de recerca i coneixement, que aporta la UIB, i amb la generació de sinèrgies per a la transferència de coneixement cap a les empreses i que reverteixi positivament a les barriades, donant resposta a un model de ciutat integrada, compacta i complexa”. Els eixos bàsics del projecte són: Nou motor econòmic Ecosistema innovador Economia de la digitalització Transició ecològica i digital Lideratge públic Acord L'acord es marca diferents objectius, que són els següents: Treballar amb els agents de l’administració pública, el teixit empresarial, el sector acadèmic i la ciutadania per tal de poder generar un autèntic ecosistema innovador. Els principals sectors econòmics que promourà el projecte de Districte d’Innovació seran els següents: La innovació tecnològica i industrial. El turisme i la innovació. La transició energètica: eficiència energètica i energies renovables. Les indústries culturals i creatives. Donar un impuls a l‘estratègia de foment de l’economia blava i potenciar el paper del Palau de Congressos. Configurar un Comitè de Coordinació permanent per garantir l’acceleració del projecte de creació del Districte d’Innovació de Llevant–Façana Marítima . Coordinar les diferents accions i projectes susceptibles de ser subvencionats amb el Pla de Recuperació i Resiliència o d’altres mecanismes de subvenció europees que puguin ser implantats al Districte de nou Llevant. Promoure la localització dels equipaments i serveis necessaris per l’impuls del Districte de Innovació, com ara la UIB al sector Llevant de Palma i els seus corresponents laboratoris d’enginyeria, entre altres. Definir un sistema de governança del conjunt del Districte d’Innovació coordinat per l’Ajuntament de Palma, el Consell de Mallorca, i el Govern de les Illes Balears amb el suport de la UIB i de l’APB. Treballar per iniciar la tramitació a partir de la signatura d’aquest protocol, d’un conveni de col·laboració entre les cinc entitats i altres institucions públiques o privades que vulguin afegir-se. Context projecte Per a la regidora, “el projecte contribueix a fer front als principals reptes actuals com són la debilitat del model econòmic de les Illes Balears, l’emergència climàtica i la desigualtat social. I s’emplaça en una àrea geogràfica molt concreta, el Sector Llevant-Façana Marítima que inclou el barri de La Soledat Sud, amb un nivell d’exclusió social molt elevat”. Es tracta d’un espai d’oportunitat i necessitat d’intervenció molt important, una iniciativa que va néixer de la col·laboració social i ciutadana a través del Manifest Ramon Llull 2030. Objectius Els resultats esperats són: Creació d'una plataforma dediversificació econòmica Palma i les Balears lideren a nivell internacional unecosistema integrador Garantir lainclusió social i fomentar la igualtat d'oportunitats Creació dellocs de feina qualificats Desenvoluparestratègia de transició ecosocialper fer front a la crisi climàtica i econòmica Intervenir en ladinàmica urbanística i social dels barris Augmentar els habitatges públics i allotjaments per a joves i gent gran Fomentar connexió entre els barris Els principals projectes exposats són: Palma CitiLab Campus Palma Tech Digital HUB HUB Energètic Programa de regeneració urbana Pol Marí

Recepcionades les obres del nou edifici per a la confraria de pescadors del port de la Savina

Recepcionades les obres del nou edifici per a la confraria de pescadors del port de la Savina

21/04/2021

La Confraria de Pescadors de Formentera compta des d'avui amb un nou edifici al port de la Savina sufragat per l'Autoritat Portuària de Balears (APB). Les obres varen finalitzar aquest mes de gener i avui han estat recepcionades per part de l'APB. Aquest procés ha culminat amb la visita d'un inspector del Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana (MITMA), que ha pogut comprovar després d'un recorregut per les noves instal·lacions que els treballs desenvolupats s'han ajustat al que s’havia projectat. A l'acte hi eren presents el director de l'APB, Juan Carlos Plaza i el cap d'àrea d'Infraestructures, Antoni Ginard. Per part de el Consell, s'han fet presents els consellers d'Economia, Hisenda i Serveis Generals, Bartomeu Escandell de Mobilitat i Territori, Rafael González i Infraestructures, Sector Primari i Interior, Josep Marí. Per la seva part la Confraria de Pescadors gestionarà en concessió aquest espai, que en breu estarà en funcionament. Cal destacar que la nova localització és més propera al moll pesquer i a la zona d'estesa i reparació de xarxes, de manera que la feina dels pescadors es veurà facilitada. A més, el projecte ha estat consensuat pel Consell de Formentera i l'APB. Amb un cost de 1.040.910 €, el nou edifici té forma triangular i consta de planta baixa i coberta transitable amb pèrgola. Es compon d'una zona privada (locals en planta baixa dedicats a la confraria de pescadors i locals tècnics) i una zona pública, que és la coberta accessible als vianants. A aquesta s'accedeix a través d'una rampa i constitueix un autèntic mirador obert a visitants i residents. L'edifici s'alça mirant cap al mar, creant un objecte emblemàtic al port de la Savina amb dues funcions: crear un equipament altament funcional i proveir a la població d'un espai públic per a la interrelació humana. Zona de passeig Un dels objectius d'aquest projecte és donar continuïtat a tot el perímetre del port i que el nou edifici s'integri com a zona de passeig. D'aquesta manera aquesta fita urbana pretén convertir la zona terrestre del port en un espai connectat amb la trama urbana de la Savina i que connecta, mitjançant l'edifici, el port amb el camí cap a les platges de ses Illetes.

Port-ciutat Transports i infraestructures