L'APB cedirà el far de la Mola al Consell Insular de Formentera per a activitats culturals i museístiques
15/09/2016L'APB cedirà les dependències auxiliars i zones exteriors del far de la Mola al Consell Insular de Formentera per al desenvolupament d'un programa d'activitats culturals i museístiques. Es tracta d'una zona de domini públic portuari adscrit a l'APB. Aquesta cessió s'elevarà al Consell d'Administració del proper 28 de setembre després d'haver rebut l'informe favorable remès per Ports de l' Estat. El nou ús del far de la Mola no intercedirà en la seva activitat de senyalització marítima diürna ni nocturna. A més, aquesta cessió es formalitzarà a través d'un conveni mitjançant el qual el Consell Insular de Formentera es comprometrà al manteniment del far en bones condicions.
L'APB i el Govern mantenen un intercanvi de coneixements sobre el funcionament de l'Administració Electrònica de l'APB
15/09/2016Tècnics de la Direcció General de Desenvolupament Tecnològic de la CAIB i de l'APB s'han reunit recentment a la seu de l'APB per estudiar el funcionament del Registre i el Sistema d'autenticació Cla@ve per a tràmits telemàtics . Cl@ve és un sistema orientat a unificar i simplificar l'accés electrònic dels ciutadans als serveis públics. El seu objectiu principal és que el ciutadà pugui identificar-se davant l'Administració mitjançant claus concertades (usuari més contrasenya), sense haver de recordar claus diferents per accedir als diferents serveis. L'APB ha integrat aquest sistema en la seva administració electrònica per oferir als usuaris una plataforma més senzilla i funcional per a la realització dels seus tràmits amb l'ens. L'APB va posar en servei la seu electrònica el passat juny de 2015. Una eina decisiva per facilitar els tràmits que particulars i empreses realitzen amb l'APB. A més, aquesta eina contribueix a la digitalització de l'administració pública, a reduir el consum de paper i a una comunicació més fluïda amb la resta d'administracions. Un any després de la posada en marxa d'aquesta plataforma s'han comptabilitzat més de 48.000 sessions obertes i prop de 1500 sol·licituds telemàtiques. Entre els tràmits que es poden dur a terme des de la seu electrònica de l'APB destaquen: el pagament de sancions, la renovació de sol·licituds d'amarrament, queixes i suggeriments, autoritzacions per a la prestació de serveis comercials, entre molts d’altres.
L'APB presenta un nou rellotge solar al port de Palma
13/09/2016El president de l'APB Joan Gual de Torrella i l'enginyer i expert en gnomònica, Rafael Soler Gayà, han presentat avui dematí un nou rellotge equatorial instal·lat al vial d'accés al dic de l'Oest del port de Palma. Aquest rellotge és una reconstrucció del dissenyat en 1989 pel mateix Rafael Soler Gayà, demolit anys després per problemes estructurals. Situat una mica més cap a ponent de la seva ubicació inicial, es tracta d'un dels molts rellotges de Sol i de Lluna que ha dissenyat Soler per la geografia de l'arxipèlag balear. La inversió per a l'execució d'aquest projecte ha estat de 47.000 euros. Es tracta d'un rellotge en forma d'esfera armil·lar, utilitzada al llarg dels segles per mostrar el moviment dels estels al voltant de la Terra o del Sol. Consta de dos semi-anells de 180º (un meridià i un altre equatorial) de formigó armat sobre els que s'han col·locat barres d'acer inoxidable. El rellotge ofereix informació sobre les hores de temps vertader, hores de temps segons el fus horari de Palma, calendari del zodíac i calendari de mesos ordinaris. Amb l'objectiu de facilitar la comprensió de la lectura, l'obra es completa amb unes senzilles instruccions en quatre idiomes. Gual ha destacat que, a més de la seva faceta com a expert en gnomònica, Soler és un referent també per entendre la configuració actual dels ports de les Illes, així com del sistema d'ajudes a la navegació de tota Espanya. Rafael Soler Gayà (Sant Joan, Mallorca, 1929) és un personatge clau per entendre l'evolució dels senyals marítims a l'Estat. Des de la seva incorporació a l'administració pública en 1958 com a enginyer auxiliar del port de Palma, fins a la seva jubilació el 1994 com a director de la llavors recentment creada Autoritat Portuària de Balears, ha desenvolupat un profund treball al voltant de les millores en els abastos lluminosos dels fars i senyals marítims del país i és responsable de la redacció de 250 projectes portuaris i 122 de senyalització marítima.
Acord entre totes les administracions sobre la ubicació de la nova estació marítima de Formentera en el port d’Eivissa
30/08/2016El Govern de les Illes Balears, el Consell d’Eivissa, el Consell Insular de Fomentera i l’Ajuntament d’Eivissa han arribat a un acord definitiu sobre la ubicació de la nova estació marítima del port d’Eivissa per a les barques que operen des d’allà amb el port de la Savina (Formentera). L’acord s’ha assolit a partir d’una nova proposta de l’Autoritat Portuària de Balears, consensuada entre les administracions implicades i que satisfà les distintes necessitats i reivindicacions plantejades per totes les parts. La proposta consensuada suposa que els passatgers embarcaran i desembarcaran pràcticament al mateix lloc del port d’Eivissa en què ho han fet sempre. La nova estació marítima es traslladarà només uns 200 metres respecte del seu lloc actual. S’ubicarà així a l’altra part del Club Nàutic, on ara hi ha l’espai dels pescadors i el varador. Les barques amb Formentera que transportin cotxes i mercaderies aniran als moll Comercials, on es reubicarà la zona per a pescadors juntament amb la resta d’activitat industrial. La presentació de l’acord ha tingut lloc al Consolat de Mar després d’una reunió encapçalada per la presidenta del Govern, Francina Armengol, i a la qual també hi han assistit la consellera de Presidència, Pilar Costa el president del Consell d’Eivissa, Vicent Torres el president del Consell Insular de Formentera, Jaume Ferrer el batle d’Eivissa, Rafel Ruiz, i el president de l’Autoritat Portuària, Joan Gual de Torella. La consellera Pilar Costa ha destacat que l’acord pugui satisfer les necessitats plantejades per totes les administracions implicades i que hagi estat fruit de la predisposició mostrada “després que ens demanassin fa uns mesos que la presidenta Armengol intermediàs i s’implicàs de manera directa per reobrir el diàleg entre les administracions”. Costa ha afegit que el resultat és “una proposta que beneficia tots els ciutadans” i que demostra que “quan hi ha diàleg és possible el consens”. El president de l’Autoritat Portuària, Joan Gual de Torrella, ha explicat que durant els darrers mesos s’ha treballat en una nova proposta que satisfés els interessos de totes les administracions i operadors que treballen dins el port d’Eivissa, i que per això “no ha estat fácil, però finalment és un bon acord perquè tothom hi surt guanyant”. Sobre els detalls de la proposta, Gual de Torrella ha valorat de manera especial que l’embarcament i desembarcament de passatgers quedi pràcticament al mateix lloc, com es reclamava des de l’illa de Formentera i permetent a la vegada que l’Ajuntament d’Eivissa perllongui el passeig de vianants del port. També ha assenyalat que els pescadors estan d’acord en traslladar-se als moll Comercials per tenir un lloc més protegit per a la seva activitat. En aquest moll es concentrarà tota l’activitat industrial i allà tindran el lloc d’arribada i sortida els bucs que transportin vehicles i mercaderia rodada entre Eivissa i Formentera, tenint així una millor solució de mobilitat.
Licitades les obres de l’edifici d’es Martell a Eivissa
25/08/2016L’Autoritat Portuària de Balears (APB) ha publicat l’anunci de licitació per condicionar i millorar el contramoll del port d’Eivissa, obres que inclouen la construcció del nou edifici d’es Martell. Les bases poden consultar-se en la Plataforma de Contractació del Sector Públic a la qual es pot accedir a través de la Seu Electrònica. El pressupost de licitació és de 2,2 milions d’euros, impostos inclosos. El termini d’execució dels treballs s’ha establert en sis mesos. Els interessats poden presentar les seves ofertes fins al dia 20 de setembre a les 14 hores en el Registre de l’APB. Les ofertes econòmiques s’obriran el dia 27 de setembre. La remodelació d’es Martell ha estat dissenyada pels arquitectes eivissencs Calvo i Quesada. El nou edifici tendrà una superfície de 596 metres quadrats i es destinarà a usos portuaris. S’ha dissenyat de tal manera que quedi integrat en l’entorn protegit de la Marina del port d’Eivissa. Es potenciarà el perímetre d’es Martell com una zona d’estada i contemplació a través de quatre espais ben definits en el projecte. Consistirà en una plaça amb arbres, que serà l’extensió de la plaça Antoni Riquer, lligada al passeig portuari i articulada cap a la plaça elevada (que serà la coberta del futur edifici) el final d’aquesta plaça amb arbres, que està configurat com un espai escènic i preàmbul de la graderia- escalinata la graderia-escalinata, d’accés a la plaça-mirador i la pròpia plaça-mirador com a lloc de gaudi i contemplació. La demolició de l’antic edifici d’es Martell va ser el començament de la segona fase de reforma de la façana marítima del port d’Eivissa que vol integrar el port i la ciutat perquè ho gaudeixin els residents i els turistes, sent compatible amb els usos portuaris.
Un nou rellotge equatorial per al port de Palma
24/08/2016El port de Palma compta amb un nou rellotge equatorial situat en l’exterior de l’Escola Nàutic-pesquera, en el vial d’accés al dic de l’Oest. Aquest rellotge s’ha reconstruït a partir del dissenyat, l’any 1989, per Rafael Soler Gayá i situat en el mateix lloc, però que es va haver de retirar fa uns anys per problemes estructurals. Ara s’ha fet seguint les mateixes característiques, però, segons els requeriments normatius actuals. La forma del rellotge és d’esfera armil·lar, utilitzada al llarg dels segles per mostrar el moviment de les estrelles al voltant de la Terra o del Sol. Consta de dos semi-anells de 180º - un anell meridià i l’altre equatorial- construïts amb formigó armat, sobre els quals s’han col·locat xapes d’acer inoxidable per a les lectures del temps i la data del calendari. Ofereix informació relativa a les hores de temps vertader, hores del temps segons el fus horari de Palma, calendari del zodíac i calendari de mesos ordinaris. El pressupost d’execució del rellotge ha estat de 47.000 euros, IVA inclòs.
El port d’Alcúdia, el segon més important de Mallorca
23/08/2016El port d’Alcúdia és elsegon més important de Mallorca. Es localitza en elnord-est de la illa i, des de 1992, és un dels cincports integrats a l’AutoritatPortuària de Balears (APB). En el port es distingeixen, principalment, dues àrees: la dàrsena d’embarcacions menors, on se situen el port pesquer i el port esportiu d’Alcudiamar, dotat amb més de 800 amarraments, i la dàrsena comercial, on es localitza el tràfic de passatgers i mercaderies. Alcúdia és també el principal punt de connexió entre Mallorca i Menorca, i compta amb línies que connecten amb Barcelona. Cada any embarquen i desembarquen més de 250.000 passatgers, dels quals 200.000 van o vénen de Ciutadella. Per donar resposta amb seguretat i de forma efectiva a aquest tràfic de passatgers, l’APB ha ampliat el moll de Ponent i ha construït una moderna i funcional estació marítima. Però a més, el port d'Alcúdia està molt lligat al transport de recursos energètics. Durant dècadas, va funcionar la central tèrmica que després va ser substituïda per la central elèctrica d’Es Murterar. En el port desembarca carbó per a la central procedent de zones tan llunyanes com Sudàfrica. Amb un milió de tones anuals, el carbó representa el 75% del total del tràfic de mercaderies. També arriben 40.000 tones de gas i surten 35.000 tonesde ferralla cada any. Desembarquen 50.000 tones de productes agroalimentaris i s'embarquen34.000 tones. L’APB gestiona el port amb la missió d’adaptar-lo als canvis del model energètic i de respectar l’entorn natural que l’envolta. Podeu veure el reportatge complet en aquest vídeo al canal de Youtube.
L’autonomia i autosuficiència econòmica dels ports de Baleares
19/08/2016L’Autoritat Portuària de Balears (APB) gestiona els cinc ports de Balears considerats d’interès general: Palma, Alcúdia, Maó, Eivissa i la Savina. El seu òrgan de gestió principal és el Consell d’Administració on estan representades les institucions i les entitats empresarials i econòmiques més representatives de la societat balear o que tenen vinculació amb l’activitat portuària. El seu president, designat pel Govern dels Illes Balears, és actualment Joan Gual de Torrella. Ell és qui representa a l’APB i estableix les línies generals de la gestió. Tal i com assenyala Gual, l’objectiu de l’APB “és prestar un bon servei que tot el tràfic portuari, de mercaderies o turístic, i l’activitat industrial es puguin fer amb la major eficiència possible”. Una de les característiques dels ports d'interès general és l’autosuficiència i l’autonomia econòmica i financera. Per Gual es tracta “d’un model d’èxit ja que el pressupost dels ports es genera dins del mateix port i es redistribueix des de les activitats que generen més rendiment a les que necessiten suport, com el tràfic de mercaderies, per reduir el cost de la insularitat”. L’APB marca les línies dels principals projectes d’actuació en els ports. A Alcúdia, per exemple, Joan Gual de Torrella destaca la necessitat de “perllongar la zona de passeig fins a l’estació marítima i fer còmoda per al ciutadà i el turista la zona portuària”. En el cas de Maó, l’APB està preparant un pla d’acció conjunt amb tota la societat menorquina. A Palma, s’acabarà la terminal de creuers. “Hem de substituir una coberta que va ser provisional, assegura Gual, per un edifici adequat, de poc impacte visual però que compleixi els estàndards de qualitat que necessita un port com el de Palma”. Per dur a terme aquests projectes i preservar l’entorn dels ports, l’APB aplica polítiques de gestió ambiental en les quals involucra a usuaris i empreses portuàries. Podeu veure el reportatge complet en aquest vídeo del Canal de Youtube.
El port natural de Maó, el segon més gran del món
18/08/2016Elport de Maó, gestionat per l’Autoritat Portuària de Balears (APB), es conegut, entre altres coses, per ser el segon port naturalmés gran del món. A més, també és el més gran i importantde Menorcaja que combina les funcions turístiques i industrials en unes mateixesinstal·lacions. El port ofereix un refugi als navegants. Té 6 km des de la bocana fins a la zona coneguda com la Colàrsega i la seva orientació est-oest el protegeixdels forts vents de Tramontana. Actualmentdos municipis menorquins comparteixen el territori del port: Maó i es Castell. Els dos disposen d’un passeigmarítim que recorre lazona portuària, on es localitza el centre de l’activitat d’oci:bars, restaurants, comerços i locals nocturns.A la zona nord estroba la zona industrial de càrrega i descàrrega dels vaixells de passatgers imercaderies, la central tèrmica i l’Estació Naval. En aquestazona a més, es concentra la major part del tràfic de passatgers imercaderies. Unes 120.000 persones embarquen i desembarquen cada anyprocedentsde Barcelona o que tenen destinació a Palma i València. Enquant a les mercaderies, una part molt important sónproductes energètics: gasoil, fuel, gasolina i gas. Altres productesnecessarisque arriben a Menorca són els materials de construcció, els productesagroalimentaris i materials diversos com maquinària, paper o fusta. Enel mollde Ponent, la zona portuària més antiga, atraquen ara els creuersturístics amb uns 80.000 visitants a l’any. L’activitat de la nàutica recreativa i esportiva és gairebéigual d’intensa a Palma que a Maó. El port té una grantradicióen la pràctica de vela i és un punt important en la disputa de competicionsi trobades d’embarcacions tradicionals. Lesxifres del port de Maó posen en evidència la importància de conservar unvaluós patrimoni i un paisatge excepcional que alhora desenvolupa les sevesfuncions portuàries, bàsiques per a l’illa de Menorca. Podeu veure el reportatge complet en aquest vídeo al canal de Youtube.
LA PESCA PROFESSIONAL EN ELS PORTS DE BALEARS
18/08/2016En tots els ports trobam zones dedicades a la pesca professional. Actualment en els ports que gestiona l’Autoritat Portuària de Balears (APB) hi ha 16.500 metres quadrats destinats a llotges, assecadors de xarxes, magatzems, edificis de les confraries i altres serveis pesquers. La relació de l’APB amb la confraries de pescadors és molt estreta i solen estar representades en el Consell de Navegació i Ports. Segons dades de 2014 de la Federació de Confraries de Pescadors de les Illes Balears, els ports acullen 171 embarcacions de pesca professional: 43 a Alcúdia, 39 a Eivissa, 37 a Palma, 32 a Maó i 20 a la Savina. Una part molt important (129) practiquen la pesca d’arts menors, mentre que 19 es dediquen a l’arrossegament (sis d’aquestes a Palma). La resta d’embarcacions es dediquen a altres modalitats minoritàries. Respecte a les captures, les embarcacions dels cinc ports superen les 3.175 tones. La majoria són peixos, més de 2.500 tones, unes 350 són mol·luscs i 240 crustacis. Les xifres de producció pesquera, malgrat tot, mostren com aquesta activitat va disminuint la seva aportació a l’economiabalear. Segons dades de la Direcció General de Medi Marí, la producció pesquera suposa uns 20 milions d’euros, però entre 2013 i 2014 la quantitat es va reduir un 5,8%. El futur de la pesca ve amb alguns canvis ja que la Conselleria de Medi ambient, Agricultura i Pesca va presentar un nou decret “de pesca-turisme” amb mesures per a la diversificació del sector. Així s’obrin noves possibilitats de negoci per als pescadors amb noves perspectives de millora d’ingressos. Podeu veure el reportatge complet en aquest vídeo al canal de Youtube.
Les empreses de reparació i manteniment de vaixells, capdavanteres en el sector Balear
16/08/2016Una de les activitats econòmiques amb més futur en les Illes Balears és la dedicada a la reparació i manteniment de les embarcacions. El sòl de l'Autoritat Portuària de Balears destina més de 140.000 metres quadrats de superfície a aquesta activitat que mou més de 450 milions d'euros cada any. En els ports gestionats per l’Autoritat Portuària de Balears hi ha més de 450 empreses i treballen uns 2.300 professionals del sector, que arriben als 3.000, si considerem els llocs de treball indirectes. La major activitat dedicada a la reparació i manteniment de vaixells es concentra en el port de Palma que està considerat un referent per al sector, competeix amb Barcelona i els principals ports de França i Itàlia. Astilleros de Mallorca i STP (Serveis Tècnics Portuaris) són algunes empreses de reparació que tenen la seu al port de la capital, però també hi ha petites empreses i autónoms treballant en els cinc ports en les quals es duen a terme tot tipus de tasques de manteniment, reparació i fins i tot treballs de restauració, a més de tot allò que fa referència als motors, els treballs elèctrics i electrònics. El conjunt de les empreses del sector situades en els ports de Balears proporcionen els seus serveis a unes 2.000 embarcacions de tot tipus cada any, entre les quals hi ha anualment uns 120 dels considerats ‘superyates’ (embarcacions de gran eslora). Són molts els vaixells procedents d'altres ports que cada any fan una aturada tècnica en el port de Palma. És per això que aquest sector proporciona llocs de treball estables durant tot l'any. Per a la prevenció de la contaminació de tota aquesta activitat, l’APB s'assegura que les empreses concessionàries dels serveis de manteniment i reparacions garanteixin la correcta gestió de residus que genera la seva activitat, a més d'aplicar mesures de prevenció per a la contaminació: les àrees de treball disposen de xarxa de drenatge, dipòsits de decantació, recollida d'aigües oliosos o barres anticontaminació. Podeu veure el reportatge complet en aquest vídeo al canal de Youtube.
