L'APB acull avui i demà les V Jornades Tècniques d'Arxius Portuaris

L'APB acull avui i demà les V Jornades Tècniques d'Arxius Portuaris

24/02/2023

L’Autoritat Portuària de Balears (APB) acull a partir d’avui les V Jornades Tècniques d’Arxius Portuaris, amb el títol “L’arxiu, temps de memoria”. Durant dos dies, experts en arxivística portuària i investigadors exposaran els seus punts de vista sobre les característiques generals i la dimensió estratègica dels fons documentals dels arxius portuaris. A primera hora, el director de l'Arxiu del Regne de Mallorca, Ricard Urgell, farà un repàs de la documentació existent sobre el port de la ciutat de Palma entre els segles XV i XVIII. Més endavant, es presentarà larxiu de l’Autoritat Portuària de Huelva com a model de recerca i el patrimoni documental de l’arxiu general del MITMA. Les jornades comptaran amb dues taules rodones. La primera, dijous mateix, versarà sobre els arxius històrics del sistema portuari espanyol al segle XXI. L'endemà s'oferirà una visió pràctica de l'administració electrònica i l'arxiu a través dels casos de les autoritats portuàries de Ferrol, Cartagena i Balears. Altres ponències bussejaran entre la documentació portuària que acull l'Arxiu Històric Nacional, el model de cooperació entre institucions de la Plataforma d'Arxius Històrics de Balears i la intel·ligència artificial com a mecanisme facilitador de la divulgació dels arxius documentals.

150 aniversari Port-ciutat
La millora de l'eficiència energètica de l'enllumenat del port d'Alcúdia reduirà un 50% el consum energètic

La millora de l'eficiència energètica de l'enllumenat del port d'Alcúdia reduirà un 50% el consum energètic

24/02/2023

L'Autoritat Portuària de Balears (APB) millorarà les instal·lacions d'il·luminació del port d'Alcúdia amb l'objectiu de reduir el consum d'energia i el cost associat a la meitat del consum actual. Les actuacions, que són fruit de l'anàlisi lumínica dels diferents recintes i zones, comportaran canvis fonamentals en l'equipament i el funcionament de tot el sistema, encaminats a dotar totes les zones del port d'uns valors lumínics uniformes. La principal actuació, que ha començat aquest mes de novembre, consisteix en la creació de nous punts de llum i la substitució de la majoria de lluminàries dels 739 punts de llum actuals per formats més eficients, com el LED, de manera que s'aconsegueix un estalvi energètic del 50%. A més, es renova i unifica la gestió dels quadres de comandament des dels quals es controlen els punts de llum, així com un sistema de telegestió i control punt a punt de tota la instal·lació d'enllumenat de l'àrea portuària. Actualment continuen les actuacions amb l'execució de noves canalitzacions elèctriques a les zones on s'instal·laran noves lluminàries i la substitució dels suports necessaris per uniformitzar-ne la tipologia, amb alçades que van des dels 3 als 20 metres. Estalvi del 50% El consum energètic actual del port està estimat en 838.016 kWh/any. Amb els canvis que planteja el projecte de reforma es reduirà a més de la meitat. L'empresa adjudicatària de les obres és ELECNOR, SERVICIOS Y PROYECTOS, SA, amb un pressupost de 809.043,34 €, i un termini d'execució de 5 mesos. Es preveu que amb aquesta inversió es creïn 20 llocs de treball directes. Al port coexisteixen diferents zones, com són les d'accés exclusiu per a l'activitat portuària i els espais oberts al públic, zones transitades per vehicles lleugers i pesants o vianants, així com sectors de moviment de mercaderies. En totes es compliran el Reglament d'Eficiència Energètica en Instal·lacions d'Enllumenat Exterior i la Guia de Gestió Energètica a Ports.

Mediambient i RSC Port-ciutat Tecnologia i innovació
El 14 de novembre es reprendran les obres de la carretera del far de Formentor

El 14 de novembre es reprendran les obres de la carretera del far de Formentor

24/02/2023

L’Autoritat Portuària de Balears (APB) reprendrà el proper 14 de novembre les obres de condicionament estructural del mur de contenció de terres de la carretera d’accés al far de Formentor. A partir d’aquell dia, i en coordinació amb les diferents administracions, es tallarà l’accés al far, per a tot trànsit i persona aliena a les obres, a l’alçada de l’aparcament del mirador del Cap Formentor. Està previst que les obres finalitzin dia 23 de gener de 2023. El 22 de juny de 2022, amb les obres de condicionament parcialment finalitzades, va tenir lloc la posada en servei parcial per raons d'interès públic i l’inici de la temporada turística. Ara es finalitzarà el revestiment de l’obra de contenció a través d’un mur de pedra en sec realitzada abans de l’estiu. Properament s'instal·laran panells informatius a la rotonda a l'alçada de l'aparcament de la platja de Formentor.

Transports i infraestructures Desenvolupament socioeconòmic
Les obres del nou passeig Marítim de Palma començaran el 18 de novembre

Les obres del nou passeig Marítim de Palma començaran el 18 de novembre

24/02/2023

L'Autoritat Portuària de Balears (APB) ha comunicat avui als grups d'interès afectats per la remodelació del nou passeig Marítim de Palma que les obres començaran el proper divendres 18 de novembre. A més, els ha detallat els aspectes constructius i les diferents fases projectades durant els 20 mesos que durarà l'actuació. Tot amb l'objectiu d'aconseguir una implantació consolidada i segura que generi menys molèsties i que en permeti una execució més eficaç i efectiva. Les obres s'iniciaran un mes després de la signatura del contracte amb la UTE formada per les empreses mallorquines Melchor Mascaró, Vopsa, Urbient i Aglomsa, i l'endemà que se subscrigui l'acta de comprovació de replanteig, document que recull el moment en què comencen les obres de construcció objecte del projecte. L’obra de remodelació constarà de tres fases d’execució, més una inicial de preparació. Aquesta fase 0, que durarà fins a principis de 2023, executarà les actuacions prèvies necessàries per iniciar-ne les obres, com els accessos a guals, remoció d'algunes voreres, senyalització i col·locació de barreres. Les places d’aparcament no es veuran afectades fins després de les festes nadalenques. Quatre carrils de circulació Pel que fa a la circulació, es mantindran quatre carrils (dos per sentit) a tot el traçat i durant tota l'obra. Per a tal en un primer moment s'hauran d'executar prèviament a la implantació actuacions puntuals sobre la vorera actual costat mar que permetin la seva conversió en calçada. Així, la primera fase actuarà sobre el costat terra, sense afectar inicialment les terrasses dels negocis. Per això s'ampliarà la vorera a fi de mantenir el recorregut de vianants i l'accessibilitat als locals. La fase següent correspon al costat mar, per la qual cosa els carrils de circulació es desplaçaran al tram ja remodelat de la zona terra. Comunicació contínua Així mateix s'ha informat els grups d'interès, reunits avui a la seu institucional de l'APB, de la posada en marxa d'un pla de gestió d'informació per mantenir puntualment informats usuaris, veïns, empresaris i la societat en general del desenvolupament de les obres i les accions futures que els puguin afectar. Entre les accions a posar en marxa hi ha la creació d'una web o una plataforma digital on es publicaran informacions del projecte, així com avisos d'interès públic segons avancin les obres. També es mantindran les reunions amb els grups d'interès i s'informarà l'opinió pública mitjançant xarxes socials, mitjans de comunicació i altres suports.

Port-ciutat Transports i infraestructures Desenvolupament socioeconòmic
La Unió Europea subvencionarà el 40% de la inversió en Cold Ironing als ports de Palma, Alcúdia, Eivissa i Maó

La Unió Europea subvencionarà el 40% de la inversió en Cold Ironing als ports de Palma, Alcúdia, Eivissa i Maó

24/02/2023

El Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana ha aprovat, de manera provisional, la concessió de la subvenció del Programa de Suport al Transport Sostenible i Digital en concurrència competitiva, finançat per la Unió Europea – NextGenerationEU, a les autoritats portuàries de Balears i Barcelona per a la implantació de sistemes de connexió elèctrica terrestre per a vaixells. Aquesta tècnica, coneguda en anglès amb l'expressió cold ironing, constitueix una alternativa perquè els bucs mantinguin la maquinària aturada i la consegüent eliminació de l'impacte sonor i contaminant mentre estiguin amarrats a port. La posada en servei d'aquestes instal·lacions a Balears està prevista per al segon semestre de 2024 i suposarà una inversió de 12,3 milions d'euros, de la qual la Unió Europea en finançarà el 40%. Concretament s'implantarà als ports de Palma (molls de Paraires i Comercials), Alcúdia (molls de Ponent), Eivissa (molls del Botafoc) i Maó (Cós Nou). La primera instal·lació de cold ironing que ha duit a terme l'APB va tenir lloc al moll de Paraires del port del de Palma, i estarà preparada per connectar a la xarxa eléctrica -encara que no de forma simultània- un buc tipus ferri de potència màxima demandada de 1.600 kW (mitjana tensió) i un altre vaixell tipus fast ferry de 800 kW (baixa tensió). Per a la connexió elèctrica, el sistema compta amb 275 metres de línies subterrànies de mitjana tensió, un centre de transformació i una subestació elevadora de freqüència a la zona de servei del port de Palma. Suport de les institucions En aquest sentit, el suport de les institucions del territori ha estat unànime: ajuntaments, consells insulars i el Govern de les Illes Balears han signat una carta d'aval que acompanya la iniciativa, amb la convicció que la neutralitat climàtica i la voluntat que els ports d’interès general de Balears siguin el més respectuosos possibles amb el medi ambient és un objectiu comú. Quan es troben a port els vaixells utilitzen els motors auxiliars per produir electricitat durant les operacions de càrrega, descàrrega i estacionament. I, si bé és cert que durant la fase d'atracament la quantitat d'emissions que es produeix és menor que durant la fase de trànsit marítim en si mateix, en aquest cas els contaminants que s'emeten afecten directament la qualitat de l'aire dels nuclis de població propers al port, així com del propi port. L'ús d'energia elèctrica de la xarxa nacional suposa una reducció de les emissions produïdes pel buc, ja que el factor d'emissió per MWh dels generadors de la xarxa nacional és molt menor que el dels motors auxiliars del vaixell.

Mediambient i RSC Next Generation UE Tecnologia i innovació Transports i infraestructures
Presentat el pla d’adaptació al canvi climàtic per als ports d’interès general de Balears

Presentat el pla d’adaptació al canvi climàtic per als ports d’interès general de Balears

24/02/2023

La pujada del nivell de la mar a conseqüència del canvi climàtic deixarà inoperatives algunes infraestructures portuàries, com molls i pantalans, així com afectar l'estabilitat d'alguns dics per l'arribada de temporals que presentaran onatge de més envergadura i que es manifestaran de manera més freqüent. Aquestes són algunes de les conclusions d’un estudi elaborat per la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i encarregat per l’Autoritat Portuària de Balears (APB) en el qual es presenta un pla d’adaptació al canvi climàtic per als ports d’interès general de Balears, així com la proposta de mesures i rutes d’adaptació per prevenir eventuals riscos. Antoni Ginard, cap de l'àrea de Planificació i Infraestructures de l'APB, ha recalcat la voluntat de l'organisme públic d'adaptar les infraestructures alhora que es treballa en la mitigació del canvi climàtic: “Ens hi hem d'adaptar a temps per garantir que els ports puguin seguir complint la seva comesa primordial, que és el proveïment de mercaderies i el transport de passatgers”. Els professors de la UPC Agustín Sánchez-Arcilla i Joan Pau Sierra han presentat el pla d’adaptació per als cinc ports d’interès general de Balears i els ports esportius del Portitxol i es Molinar, a Palma. L’estudi ha contemplat dos escenaris climàtics, un de moderat i un altre de ontinúen. El primer assumeix que es desenvoluparà una gran conscienciació sobre els efectes del canvi climàtic i adoptaran polítiques actives a onti internacional per reduir les emissions. És l’escenari més plausible si es porten a la pràctica alguns acords internacionals com ara l’Acord de París (2015). L’escenari pitjor previst pot tenir lloc si alguns dels grans països emissors no adopten polítiques agressives de mitigació del canvi climàtic o si ontinúen accions que l’accelerin. Alhora, aquests escenaris s’han comparat amb dues variables temporals, una a curt-mitjà termini (2026-2045) i una altra a llarg termini (2081-2100). Conclusions A l’estudi s'observa que al segon període fins al 2100 es disparen els problemes d'inoperativitat de molls i pantalans, ja que la pujada del nivell del mar se situarà entre 50 centímetres i 1 metre depenent de l'escenari que es produeixi. Així, caldrà elevar la cota d'alguns molls, substituir els pantalans fixos per flotants i augmentar la freqüència dels dragatges als ports. Els molls d'embarcacions esportives seran els més afectats en aquest sentit, especialment el del Portitxol (Palma), on s'haurà de modificar totalment el dic d'abric. La pujada del nivell del mar, juntament amb l'augment de la magnitud de l'onatge, podria produir també danys als dics, com ara desplaçaments dels blocs de les esculleres o comprometre'n l'estabilitat. Per això es proposen diferents solucions depenent de la tipologia del dic, com ara la construcció d'esculleres, reforç de les banquetes o canviar el tipus i pes dels blocs del dic entre altres. Juntament amb l’estudi del grau d’exposició i nivell de vulnerabilitat dels ports i la proposta d’actuació a les infraestructures portuàries, s’ha elaborat un Atles de Riscos i un pla d’Alertes Climàtiques per a cadascun dels ports estudiats, així com el desenvolupament de sengles d'adaptació climàtica, determinant els punts de no retorn perquè l'APB pugui prendre decisions que s'avancin als impactes pel canvi de clima i s'aconsegueixi que les infraestructures portuàries puguin continuar estant plenament operatives en tot moment.

Mediambient i RSC Port-ciutat Transports i infraestructures
Els efectes del canvi climàtic podrien deixar inoperatius alguns molls o pantalans dels ports d’interès general de Balears

Els efectes del canvi climàtic podrien deixar inoperatius alguns molls o pantalans dels ports d’interès general de Balears

24/02/2023

La pujada de la nivell del mar a conseqüència del canvi climàtic podrà deixar inoperatives algunes infraestructures portuàries, com molls i pantalans, així com afectar l’estabilitat d’alguns dics per l’arribada de temporals que presentaran un onatge de major envergadura i que es manifestaran de manera més freqüent. Aquestes són algunes de les conclusions d’un estudi elaborat per la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i encarregat per l’Autoritat Portuària de Balears (APB) en el qual es presenta un pla d’adaptació al canvi climàtic per als ports d’interès general de Balears, així com la proposta de mesures i sendes d’adaptació per prevenir eventuals riscos. L'estudi conclou que la pujada del nivell de la mar produirà una reducció del francbord dels molls i pantalans on atraquen les embarcacions o s'hi troben alguns serveis, fins al punt, en alguns casos, de deixar de ser operatius o d'inundar l’estructura d'atracament en quedar per sota del nivell de l'aigua. La pujada del nivell de la mar, juntament amb l’augment de la magnitud de l’onatge, podrien produir també danys en els dics, com desplaçaments dels blocs de les esculleres o comprometre’n l’estabilitat d’altres. A l'estudi s'han contemplat dos escenaris climàtics, un de moderat i un altre de pessimista. El primer assumeix que es desenvoluparà una gran conscienciació sobre els efectes del canvi climàtic i s’adoptaran polítiques actives a nivell internacional per reduir-ne les emissions. És l'escenari més plausible si es porten a la pràctica alguns acords internacionals com ara l'Acord de París (2015). L’escenari pitjor previst pot tenir lloc si alguns dels grans països emissors no adopten polítiques agressives de mitigació del canvi climàtic o si continuen accions que l’acceleren. Alhora, aquests escenaris s'han comparat amb dues variables temporals, una a curt-mitjà termini (2026-2045) i una altra a llarg termini (2081-2100). Sendes d'adaptació climàtica L’estudi d’adaptació del canvi climàtic que ha redactat l’UPC té un destacable caràcter innovador, ja que és la primera vegada que es realitza un pla de sendes d’adaptació de les infraestructures en els àmbits dels ports. Per a tal, prèviament s'ha determinat el grau d'exposició i nivell de vulnerabilitat dels cinc ports d'interès general de les Balears (Palma, Alcúdia, Maó, Eivissa i la Savina), més els ports esportius des Molinar i Portitxol, a Palma. De tot això ha sorgit, en primer lloc, una proposta d'actuació a les infraestructures portuàries, perquè aquestes puguin adaptar-se als efectes que es produiran a curt, mitjà i llarg termini. En segon lloc, s'ha elaborat un Atles de Riscos i un pla d'Alertes Climàtiques per a cadascun dels ports estudiats, així com el desenvolupament de sendes d'adaptació climàtica, determinant els punts de no retorn perquè l’APB pugui prendre decisions que s'avancin als impactes pel canvi de clima i s’aconseguesqui que les infraestructures portuàries puguin seguir plenament operatives en tot moment.

Mediambient i RSC Port-ciutat Transports i infraestructures
L'APB augmenta en més de 56 mil metres quadrats la superfície dedicada a reparació i manteniment d'embarcacions al port de Palma

L'APB augmenta en més de 56 mil metres quadrats la superfície dedicada a reparació i manteniment d'embarcacions al port de Palma

24/02/2023

El Consell d’Administració de l’Autoritat Portuària de Balears (APB) va aprovar ahir, en sessió ordinària, una modificació de la concessió de l’àrea tècnica de reparació i manteniment d’embarcacions ubicat als molls comercials del port de Palma, gestionada per Servicios Técnicos Portuarios (STP), ampliant en més de 56 mil metres quadrats la superfície dedicada a aquests usos, perquè les empreses del sector que es dediquen a la reparació i manteniment d'embarcacions disposin de més espai on puguin oferir els vostres serveis. Així, s'hi incorpora una superfície de domini públic addicional al que ja existeix de 56.626 metres quadrats, dels quals 31.993 corresponen amb superfície de terra i 24.632 metres quadrats amb mirall d'aigua. En aquesta àrea tècnica (varador obert) desenvolupen la seva activitat més de 400 empreses autoritzades per l'APB i 2.000 treballadors, que es beneficiaran d'aquesta ampliació de superfície. Alhora, es durà a terme una important inversió amb l'objectiu de reduir l'impacte mediambiental i complir els criteris de sostenibilitat oportuns, per la qual cosa s'ha atorgat una pròrroga del termini concessional d'un poc més de dos anys al gestor del varador obert. D'aquesta manera, la nova data de finalització de la concessió serà el 31 de desembre del 2027. Al mateix Consell d'Administració es va acordar tramitar la sol·licitud de competència de projectes per a una nova concessió a la superfície veïna situada a la zona sud-oest dels molls Comercials, d'uns 120.000 metres quadrats totals de terra i aigua, instada per l'empresa Astilleros de Mallorca.

Mediambient i RSC Tecnologia i innovació Transports i infraestructures Desenvolupament socioeconòmic
Lluc Julià: “La refotografia és vàlida tant per denunciar el paisatge que hem malmès com per reivindicar el que hem sabut conservar”

Lluc Julià: “La refotografia és vàlida tant per denunciar el paisatge que hem malmès com per reivindicar el que hem sabut conservar”

24/02/2023

Lluc Julià Fàbregues (Barcelona, 1969) és dissenyador gràfic especialitzat en continguts editorials. Des de 2003 es dedica a plasmar el canvi experimentat a les illes en el darrer segle a través de refotografies, una tècnica consistent a repetir una fotografia des d’un mateix lloc, amb un espai de temps entre imatges, constituint així un document de l’ahir i l’avui d’una àrea en concret. Amb motiu de 150 aniversari de l’APB s’ha encarregat de deixar per a la història una col·lecció de refotografies dels ports i fars d’un temps i d’avui. Com sorgeix la idea de fer aquestes refotografies? La idea va néixer en veure el llibre de refotografia Voyage en Inde que l’italià Antonio Martinelli va realitzar en base a uns gravats de temples hindús de l’època de la dominació britànica a l’Índia. Vaig trobar que era una manera genial d’il·lustrar l’estat del patrimoni d’un lloc i un espai determinats. Posteriorment vaig conèixer el Die Balearen, l’obra de l’arxiduc Lluís Salvador d’Àustria, i vaig pensar que era una oportunitat perfecta per aplicar la tècnica de la refotografia. El fet de no saber fins a quin punt els gravats són fidels a la realitat em va crear dubtes inicials. Però de seguida vaig comprovar que la filosofia enciclopedista de l’arxiduc revela les poques llicències artístiques que es va permetre, com poden ser, en algun cas, petites modificacions de l’escala i la perspectiva o l’afegit d’algun element intranscendent. Un altre aspecte que valor d’aquest projecte és el fet de donar visibilitat a l’obra de l’arxiduc per sobre del seu personatge. En què et fixes per fer aquestes composicions tan acurades? Un cop localitzat el lloc exacte des d’on es va fer la imatge original, cosa que no sempre és possible, hi ha tres elements essencials a tenir en compte: la perspectiva, l’enquadrament i l’hora solar. No sempre és possible respectar-ho tot, però com més t’hi acostis, millor serà el resultat. Com és el procés de localització dels espais? Primer de tot intent localitzar-los des de casa amb el Google Maps. Aquest és un primer filtre que em permet veure possibilitats i descartar refotografies impossibles o molt complicades. En aquest moment també és important intentar veure si la imatge original està feta al matí o al capvespre, per poder anar-hi a una hora on la llum sigui el més aproximada possible a la de l’original. Amb aquesta tasca prèvia pots afrontar el treball de camp amb molta feina feta i més possibilitats d’èxit. Tot i així, a la majoria de localitzacions hi he hagut d’anar més d’un cop, ja sigui per un error amb la perspectiva, amb l’hora solar o per mal temps, que això també passa sovint... Començares a fer refotografies a les illes en base als gravats del Die Balearen i ara ho has fet en base a fotografies antigues per a l’APB. Què t’ha sorprès més de tot el que has conegut? Hi ha molts aspectes que ja esperes quan compares present i futur com és, per exemple, el creixement urbanístic. En canvi, el que més m’ha sorprès és com la vegetació ha guanyat terreny. Tant als gravats de l’arxiduc com a les fotos antigues es veuen unes illes pelades, sense pràcticament vegetació. Molts dels paisatges del Die Balearen no els he pogut fer perquè la vegetació m’ha impedit l’accés al punt exacte o m’ha tapat totalment la perspectiva. En general, els paisatges han millorat o empitjorat? Aquests projectes són tan vàlids per denunciar el paisatge que hem malmès com per reivindicar el que hem sabut conservar. Aquest aspecte també és vàlid pel patrimoni arquitectònic. El que em motiva de la refotografia és el fet de crear eines per prendre consciència, d’una manera atractiva, entenedora i fins i tot lúdica, de l’efecte que produeix l’empremta de l’ésser humà sobre el propi entorn, especialment sobre el patrimoni natural i cultural de les Illes Balears. Un lloc que t’emocioni. No sabria dir-te un lloc concret dels que hagi refotografiat que m’emocioni especialment. El que si et puc dir és un moment emocionant: quan trob el lloc exacte des d’on està feta la imatge original i pens en la persona que va estar allà fa 100 anys o més captant-la des del mateix lloc. Aquest tipus de projectes són possibles gràcies a la tecnologia. Els dispositius electrònics substituiran el paper? Ets d’ebook o de llibre? La tecnologia ajuda moltíssim a fer aquest tipus de projectes i és admirable com es va poder fer una obra tan ben feta com el Die Balearen amb els mitjans tècnics de l’època. El que és indubtable és que la tecnologia actual ens dona la oportunitat de fer arribar el que fem a moltíssima gent amb molt poc esforç. Personalment crec que els dispositius electrònics i el paper són complementaris. En molts aspectes els mòbils han substituït el paper, però no crec que el facin desaparèixer. Jo llegeixo tant ebooks com llibres físics, però prefereixo el paper. Sóc dissenyador gràfic especialitzat en disseny editorial i de continguts i prenc gust en tenir un llibre ben editat a les mans. En aquest aspecte, per exemple, l’ebook té moltes limitacions.

150 aniversari Port-ciutat
L’exposició 'Ports d’un temps' mostra la vida portuària a través de fotografies antigues

L’exposició 'Ports d’un temps' mostra la vida portuària a través de fotografies antigues

13/10/2022

Del 14 d’octubre al 5 de gener la seu institucional de l’Autoritat Portuària de Balears (APB) acollirà l’exposició Ports d’un temps, duita a terme de forma conjunta entre FotosAntiguasde Mallorca (FAM) i l'APB, i que neix en el marc de la celebració del 150è aniversari de la institució. L'objectiu és fer una mirada cap al passat per fer un viatge emocional que ens portarà per múltiples indrets dels ports d’interès general de Balears. El recorregut és contat a través dels ulls dels protagonistes que visqueren aquella època i que varen deixar un llegat de graninterèscultural i patrimonial que ens permet a dia d'avui gaudir d'aquells moments. Al llarg d’aquest recorregut podrem visitar barris emblemàtics com el Jonquet, el moll Vell, Dalt Vila, etc. També podrem conèixer els costums i hàbits de les persones que hi vivien i que d'alguna forma són els precursors de l'actual societat. Aquesta exposició compta amb l’aportació de l'Arxiu Històric de l’APB i el recull fotogràfic cedit per FAM, que està compost per quatre fotògrafs protagonistas d'aquest viatge:BartomeuReusBordoy,AntoniLlodrá,MelsionGuardiaifamília Sastre Palmer. HORARIS EXPOSICIÓ Dimarts, dimecres, dijous i dissabte: De 10 a 15 h Divendres: De 14 a 19 h Diumenge: De 11 a 14 h 15, 25 i 26 de desembre i 1 de gener tancat.

150 aniversari Port-ciutat
La neteja de la làmina d’aigua dels ports d’Eivissa i la Savina incorpora un equip tecnològic punter

La neteja de la làmina d’aigua dels ports d’Eivissa i la Savina incorpora un equip tecnològic punter

04/10/2022

La neteja de la làmina d'aigua als ports d'Eivissa i la Savina fa un pas endavant amb la utilització de dispositius únics al litoral espanyol. L'Autoritat Portuària de Balears (APB) aposta així per equips autosuficients energèticament i més sostenibles per mantenir els ports nets i, alhora, reduir l'empremta de carboni. El compromís adoptat per l’empresa Patena Pitiusas, encarregada d’aquesta tasca, és no superar els 20 objectes en una àrea de 50.000 metres quadrats. El servei el gestiona un equip de professionals de guàrdia 24 hores els 365 dies de l'any, que respon a possibles incidències amb un temps de resposta màxim de 30 minuts. Els 818.000 metres quadrats de làmina d'aigua del port d'Eivissa requereixen 38 mitges jornades al mes de treball, mentre que els 53.000 del port de la Savina es mantenen en perfecte estat amb 6 mitges jornades. Una neteja a fons de la làmina d'aigua millora la seguretat del port, reduint la probabilitat de col·lisions amb grans objectes, hèlixs bloquejades i avaries per obstrucció als circuits de refrigeració. Residus recollits Des de l'octubre del 2020 s'han realitzat 42 jornades de lluita contra la contaminació. De les gairebé 5 tones de residus recollits des de l'octubre del 2020 al juliol del 2022, un 47% correspon a rebuig, un 33% a orgànic i un 20% a plàstic. Pel que fa a la procedència, la majoria procedeix de terra (38%), mentre que un 26% arriba de la mar. En menor mesura, l'estació depuradora, la nàutica i la pesca. Els residus es classifiquen per origen (edar, terra, mar, nàutica i pesca) i per tipologia (plàstics, orgànic, rebuig i altres). Tot això queda registrat en una base de dades d'utilitat científica. A més, s'atenen emergències per abocament d'hidrocarburs, aigües grises, obstacles a la navegació i assistència a l'APB en incendis i enfonsaments de vaixells. Embarcacions Tres embarcacions presten el servei a la neteja de la làmina d'aigua. La primera, 100% elèctrica i solar, compta amb una gran pala central hidràulica, capaç de recollir objectes que van des dels 10 mil·límetres a una tona. Amb 8,5 metres d'eslora i un escàs calat (0,5 m), està dissenyada per treballar en zones poc profundes. Una segona embarcació realitza la neteja de zones de més risc i condicions de mala climatologia gràcies als laterals flexibles i d'alta resistència, i opera a les actuacions de lluita contra la contaminació. És híbrida i compta amb plaques fotovoltaiques i motor elèctric. L'equip de neteja es complementa amb un dron de neteja de superfície de dos metres d'eslora i una senalla de càrrega per a la recollida de residus marins de 250 litres de volum i una autonomia de 8 hores. Està pensat per arribar a les zones de més difícil accés entre pantalans i vaixells.

Mediambient i RSC Tecnologia i innovació
L'APB reflexiona amb els grups d'interès sobre la transició energètica a la Mediterrània

L'APB reflexiona amb els grups d'interès sobre la transició energètica a la Mediterrània

27/09/2022

Un centenar de persones s'ha reunit aquest matí a la seu institucional de l'Autoritat Portuària de Balears (APB) per escoltar les ponències i reflexions en el marc del Mar Blue 2022, titulat “La transició energètica a la mar Mediterrània”. A la jornada, ideada en col·laboració amb el Balearic Marine Cluster i MEDVOLT Marine, s'ha aprofundit sobre la necessària transició energètica al mar Mediterrani, amb l'objectiu de conèixer els desafiaments i les oportunitats que aquest repte suposa per a la indústria nàutica i portuària. En aquest sentit s'han pogut conèixer de primera mà iniciatives que ja són una realitat al sector privat, així com les eines i ajudes que des del sector públic s'estan activant per facilitar i promoure el trànsit cap a una economia blava i sostenible. La trobada ha estat presentada pel director de l'APB, Jorge Nasarre, qui ha advocat per “assolir la neutralitat climàtica dels ports”, objectiu que requereix la implementació de solucions ambicioses i, almenys, tres eixos d'actuació estratègica: L’eficiència energètica, descarbonitzar l’activitat portuària i reconvertir les infraestructures energètiques de producció, emmagatzematge i distribució associades a les energies fòssils. Pel que fa a l'esdeveniment realitzat avui, Nasarre ha assenyalat que el propòsit principal “és conscienciar el sector i la societat sobre la magnitud i la urgència del repte a què ens enfrontam, però també inspirar el disseny d'estratègies globals i locals de descarbonització, reflexionar sobre el potencial de noves oportunitats de negoci que el canvi cap al model energètic basat en fonts renovables obre als ports i, finalment, donar un espai a l'optimisme”.

Mediambient i RSC Desenvolupament socioeconòmic Tecnologia i innovació