L'Aliança Menorca Sense Plàstic finança la instal·lació d'una font d'aigua filtrada al port de Maó per reduir el consum de botelles de plàstic

L'Aliança Menorca Sense Plàstic finança la instal·lació d'una font d'aigua filtrada al port de Maó per reduir el consum de botelles de plàstic

 24/03/2023

Des d'ahir, els visitants que passegin pel port de Maó podran omplir les ampolles d'aigua gràcies a la instal·lació d'una font d'aigua filtrada finançada per Menorca Preservation, la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura , l'Autoritat Portuària de Balears (APB) i la Fundació Cleanwave. La font d'aigua filtrada s'ha instal·lat al moll de Llevant i entrarà a formar part de la xarxa de punts de recàrrega que impulsa Cleanwave Movement, una iniciativa de la Fundació Cleanwave, oferint accés lliure a aigua potable als usuaris de la zona per poder omplir les botelles i així evitar la compra de botelless de plàstic d'un sol ús. Actualment, aquesta xarxa compta amb més de 60 fonts públiques instal·lades a Balears i localitzables a través de la seva app gratuïta, i gràcies a finançament addicional, Menorca Preservation treballarà per ampliar aquesta xarxa a Menorca a través de l'Aliança Menorca Sense Plàstic. La iniciativa neix de la identificació de l'ús de botelles de plàstic com un element de contaminació important dins del Pla d'Acció per a la reducció de la contaminació per plàstics a Menorca 2030 elaborat per l'Aliança Menorca Sense Plàstic el 2021 juntament amb la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (IUCN). Davant d'això, el Pla d'Acció proposava com a mesura dins l'àrea de turisme la instal·lació de fonts d'aigua potable amb aigua filtrada a punts d'alta afluència turística per reduir l'ús d'aigua embotellada a l'illa. La Fundació Cleanwave estima que des del 2017 han aconseguit evitar, mitjançant la instal·lació d'aquestes fonts, l'ús de més de 3.300.000 ampolles de plàstic (0,5 l). A més, segons dades de la Fundació Cleanwave, s'estima que a les Balears es consumeixen diàriament 1,5 milions d'ampolles de plàstic d'un sol ús, duplicant-ne el nombre de la resta d'Espanya. Alhora, calculen que el 92% dels residus de les platges de les illes mediterrànies són de plàstic, on el 40% correspon a ampolles de plàstic d'un sol ús, i que, concretament, més de 8 milions de tones d'ampolles de plàstic acaben al mar cada any. Al projecte hi col·labora l'APB, que s'ha fet càrrec de la instal·lació i del manteniment de la font. Segons el delegat del port de Maó, Vicent Fullana, "el compromís de l'APB en la reducció del plàstic és un fet, com ho demostra l'eliminació dels plàstics d'un sol ús a les dependències dels cinc ports d'interès general que gestiona, mitjançant una instrucció interna en vigor des de l'octubre del 2020. Ja no és només una reducció d'un residu, sinó el canvi de la cultura d'empresa, que ara promovem també cap a l'usuari del port”.

Mediambient i RSC Port-ciutat
Del mar a la ciutat: Gravity Wave crea mobiliari urbà fet de xarxes de pesca reciclades que destina al port de Palma

Del mar a la ciutat: Gravity Wave crea mobiliari urbà fet de xarxes de pesca reciclades que destina al port de Palma

 20/03/2023

L’Autoritat Portuària de Balears (APB) i l’associació Gravity Wave tenen un objectiu clar: viure en un món amb uns mars lliures de plàstic. En aquesta cerca s'han unit sota el moviment PLASTIC FREE OCEANS per restablir la salut dels oceans. En una primera fase de la campanya s'han aconseguit retirar 10.000 kg de plàstics del mar. Ara, s'han proposat tancar el cicle d'economia circular, i han donat una segona vida a aquestes xarxes de pesca que s'han recollit i que han transformat en mobiliari urbà destinats a diferents ciutats costaneres espanyoles com Calp i, principalment, Palma. Concretament, s'han lliurat 10 bancs i 10 papereres, 8 de cada a Palma. Des del 21 de març, aquestes peces queden exposades al públic, després d'una inauguració a la qual han acudit el director de l'APB, Jorge Nasarre el CEO de Gravity Wave, Julen Rodríguez Miriam Arístegui, d'Alcat Alianzas Estratégicas y Partnerships i Domingo Bonnín, president de la Confraria de Pescadors de Sant Pere de Palma. Aquest esdeveniment ha volgut posar en valor el Dia Mundial de l’Aigua i la importància de cuidar les aigües, especialment la cura dels oceans. Gravity Wave Gravity Wave és una empresa social, d'economia circular i consciència ambiental, impulsada per resoldre un dels reptes més grans de la humanitat: la contaminació plàstica de mars i oceans. Netegen el plàstic del fons marí i el transformen en productes valuosos i de llarga vida útil a través d'un procés d'economia circular. A més, eviten que el plàstic que encara es genera acabi de nou a l'aigua. Per això col·laboren amb pescadors, empreses i entitats a través del moviment #PlasticFreeOceans.

Mediambient i RSC Port-ciutat Transports i infraestructures
El president de l’Autoritat Portuària de Balears, Francesc Antich Oliver, presenta la seva renúncia al càrrec per problemes de salut

El president de l’Autoritat Portuària de Balears, Francesc Antich Oliver, presenta la seva renúncia al càrrec per problemes de salut

 24/02/2023

El president de l’Autoritat Portuària de Balears (APB), Francesc Antich, ha demanat formalment avui a la presidenta de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, Francina Armengol, que li sigui acceptada la seva renúncia al càrrec pels problemes de salut que l’afecten i que l’impedeixen continuar amb el compromís adquirit al capdavant de l’organisme portuari i que traslladi aquesta petició al Consell de Govern. Francesc Antich ha presentat avui matí la renúncia al càrrec a través del registre de l’administració autonòmica, que serà efectiva a final d’aquest mes de novembre. Francesc Antich Oliver va ser nomenat president de l’APB el 26 de setembre de 2020 per ordre ministerial publicada en el Butlletí Oficial de l’Estat, una vegada designat per ocupar el càrrec pel Consell de Govern de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears. Antich ha estat president del Govern de les Illes Balears en dues legislatures (1999-2003 i 2007-2011). De 2011 a 2019 va ser senador d’Espanya designat pel Parlament de les Illes Balears i el 2019 comissionat del Govern de les Illes Balears a Madrid. Abans d’ocupar el càrrec de president de l’APB exercia el càrrec d’advocat del Patronat Municipal de l’Habitatge i de la Rehabilitació Integral de Barris de l’Ajuntament de Palma.

Surt a concurs la gestió d'una instal•lació de marina seca per a embarcacions xàrter de petita eslora al port de la Savina

Surt a concurs la gestió d'una instal•lació de marina seca per a embarcacions xàrter de petita eslora al port de la Savina

 24/02/2023

El Consell d’Administració de l’Autoritat Portuària de Balears (APB) ha aprovat el plec de bases del concurs públic per a la gestió en règim d’autorització administrativa d’una instal·lació de marina seca per a embarcacions xàrter de petita eslora al port de la Savina. La superfície d’explotació que surt a concurs és d’un total de 754,5 metres quadrats, dels quals 247,4 són de mirall d’aigua i 507,1 de superfícies a terra. Els serveis que s'han de prestar són els d'hissada i botadura d'embarcacions, dipòsit, vigilància i custòdia d'embarcacions a terra, així com el subministrament d'aigua i energia elèctrica a les embarcacions. La quantia anual de la taxa d’ocupació és de 9.197,18 euros i la d’activitat, d’acord amb els articles 187 i 188 de la Llei de Ports de l’Estat, serà del 4% del volum de negoci. El temps de durada de l’autorització serà de dos anys, comptadors des de la seva atorgament, amb possibilitat d’un any més de pròrroga. La prestació d'aquest servei té caràcter obligatori per a l'autoritzat durant els quatre mesos de temporada alta (de l'1 de juny fins al 30 de setembre). La resta de mesos tindrà caràcter opcional. Aquest concurs públic està justificat per la gran demanda existent al port de la Savina per atendre petites embarcacions de xàrter d'eslores fins als 7 metres, sobrevinguda per les noves restriccions de fondeig que s'estan aplicant a s’Estany des Peix. Projecte bàsic d'instal·lacions Els licitadors hauran de presentar un projecte bàsic que defineixi una solució compatible amb allò especificat a les bases i plànols. Inclourà les característiques de les actuacions a realitzar, que seran de caràcter desmuntable, extensió de la zona de domini públic portuari a ocupar, ús destinat a cadascun dels espais lliurats per l'APB, pressupost estimat de les actuacions, cronograma previst d'execució, així com qualsevol modificació, actuació puntual de sanejament o demolició d'elements existents que es consideri per millorar la prestació dels serveis i activitats definits. Al projecte també s'hi inclouran els possibles efectes mediambientals i les mesures correctores previstes.

Transports i infraestructures Desenvolupament socioeconòmic
L'APB posa punt final al seu 150è aniversari amb un acte institucional al Port Centre

L'APB posa punt final al seu 150è aniversari amb un acte institucional al Port Centre

 24/02/2023

L'Autoritat Portuària de Balears (APB) ha posat punt final a un any de commemoració pel 150è aniversari de l'organisme que va donar origen a l'APB, la Junta d'Obres del Port de Palma, amb un acte institucional en què han participat representants de la societat civil, la comunitat portuària i autoritats polítiques. Entre ells, la presidenta del Govern, Francina Armengol el president de Ports de l'Estat, Álvaro Rodríguez Dapena, la delegada del Govern, Aina Calvo i el president del Parlament de les Illes Balears, Vicenç Thomàs, entre d'altres. També hi eren presents els vocals del Consell d'Administració de l'APB i antics presidents, directors i secretaris de la institució. L'acte va barrejar vídeos sobre el passat, present i futur de l'APB amb discursos de les principals autoritats, sota la batuta del còmic Jaime Gili, extreballador de l'APB qui va aconseguir arrencar algunes riallades als presents. Així, Jaume Colom, president de l'APB, va remarcar el protagonisme de les persones que han fet possible “un desenvolupament modern dels nostres ports, que ha repercutit directament en el creixement econòmic de les nostres illes durant el darrer segle”. Persones, la major part “anònimes, orgulloses i geloses de la seva feina diària”, va afegir. "Homes i dones que des del seu àmbit d'acció, més extens o més concret, fan funcionar diàriament el complex engranatge dels ports, tan necessaris i vitals a les illes per a l'abastament i el transport de ciutadans." El moment més emotiu de l'acte va ser homenatge a antics presidents, directors i secretaris de l'APB, representats en Rafel Soler i Pere Bonet. El primer és el director amb vida més longeu, mentre que Bonet és el darrer faroner del far de Portopí del port de Palma. A ells, en nom de tots els presents, se'ls va fer entrega dels dos primers números de la reproducció limitada i seriada que ha elaborat l'artista Marta Ruiz Anguera per a l'ocasió, i que seran regalades als treballadors de l'Autoritat Portuària de les Balears. Després de les intervencions de Rodríguez Dapena i Francina Armengol es va descobrir la placa commemorativa que lluirà a l'entrada de la seu institucional. L'encarregada de fer els honors va ser María del Carmen Vico, la treballadora més jove de la institució, com a símbol del relleu generacional i el compromís públic amb la societat que assumeix l'APB des de la fundació. El text de la placa va dedicat als homes i les dones que han fet del port la seva vocació de servei públic, recollint l'herència dels seus predecessors per convertir-lo en llegat per a generacions futures. ‘De tot cor’ El tema ‘De tot cor’, cedit per l'artista mallorquí Tomeu Penya, ha estat el lema conductor del 150è aniversari de l'organisme públic. Així, l'acte va finalitzar amb una breu actuació de Tomeu Penya a la guitarra, com a colofó d'una celebració d'agraïment i de visió cap al futur. 150 anys de vida Múltiples i variades activitats han marcat un any de celebració i projecció cap al futur. Des de publicacions, exposicions fins a congressos i espectacles culturals, els cinc ports han acollit les accions programades. L'objectiu de sengles aniversaris és recordar i alhora enfortir l'esperit de servei de l'autoritat portuària cap a la comunitat portuària i la societat en general. Una missió que, amb nomenclatures i competències diferents al llarg del temps, treballa per respondre amb més efectivitat als reptes que es presenten dia a dia en l'àmbit portuari, adequant i modernitzant les instal·lacions i els serveis portuaris per tal de millorar fluïdesa i comoditat el trànsit de mercaderies i passatgers.

150 aniversari Història Port-ciutat
El far del Cap Salines entrarà a formar part de la Xarxa d´Estacions de Recerca de les Illes Balears

El far del Cap Salines entrarà a formar part de la Xarxa d´Estacions de Recerca de les Illes Balears

 24/02/2023

El Consell d’Administració de l’Autoritat Portuària de Balears (APB) ha donat llum verda a la signatura del conveni per a la gestió d’espais i dependències al far del Cap Salines a Mallorca, entre la Conselleria de Fons Europeus, Universitat i Cultura del Govern de les Illes Balears i l’APB. En el passat les dependències del far ja varen acollir una Estació de Recerca Costanera de l'Institut Mediterrani d'Estudis Avançats (IMEDEA), i amb la signatura d'aquest conveni entra a formar part de la Xarxa d'Estacions de Recerca de les Illes Balears (XEIIB), gestionada directament per la Direcció General de Política Universitària i Investigació. L'objectiu del Govern és consolidar una sèrie de centres de recerca distribuïts per tot l'arxipèlag, contribuint així a la descentralització de la investigación, i per altra banda l'APB pretén posar en valor un patrimoni que ja no és necessari per al manteniment del senyal marítim i que amb aquest conveni torna a tenir utilitat per a una funció investigadora adreçada al medi ambient, donant compliment als compromisos adquirits amb la política ambiental d'aquest organisme públic. Dins aquest conveni es duran a terme jornades de portes obertes en què es puguin mostrar a diferents col·lectius l'activitat investigadora que es desenvolupa a les antigues dependències del faroner, així com la distribució i presentació d'informació relativa a la pròpia història del far. Com a estació de recerca, el benefici fonamental de mantenir una activitat continuada de mostreig i investigació repartida per tot el litoral és un millor coneixement dels ecosistemes, dels canvis que aquests experimenten i de la detecció de les causes i possibles solucions. Aquest coneixement farà possible l’establiment d’una línia de base sobre la qual detectar possibles alteracions i permetrà també elaborar models d’escenaris de desenvolupament i usos futurs, a fi d’establir polítiques de gestió que garanteixin la qualitat ambiental de les illes. En concret, a l'estació es realitzarà un inventari i estudi integratiu de la biodiversitat, tant marina com terrestre, control de les poblacions d'aus marines, fenologia de floració i fructificació d'espècies vegetals emprades com a indicadors dels efectes d'un augment de la temperatura ambiental, cens visual de peixos costaners i control de les praderies de posidònia, entre d'altres. Estació de Recerca Costera El maig del 2003, el CSIC va subscriure un conveni amb l'APB per a la gestió del far del Cap Salines com a Estació de Recerca Costanera per l'IMEDEA. La conversió del far en estació de recerca costanera va suposar una fita en la investigació en ecosistemes costaners a Espanya, on no hi havia instal·lacions de recerca capacitades per a la investigació directa en ecosistemes costaners, mentre que hi ha diverses d'aquestes instal·lacions per a la investigació d'ecosistemes terrestres. L'Estació de Recerca es troba ubicada en una zona verge del litoral de Mallorca, protegida com a Reserva Marina del Migjorn de Mallorca.

Mediambient i RSC Port-ciutat
L’APB i l’Ajuntament de Palma habilitaran tres aparcaments dissuasius amb capacitat per a més de mil vehicles a la zona del passeig Marítim i es reforçarà la freqüència de l’EMT

L’APB i l’Ajuntament de Palma habilitaran tres aparcaments dissuasius amb capacitat per a més de mil vehicles a la zona del passeig Marítim i es reforçarà la freqüència de l’EMT

 24/02/2023

Representants de l’Autoritat Portuària de Balears (APB) i de l’Ajuntament de Palma s’han reunit avui amb els grups d’interès implicats en la remodelació del nou passeig Marítim per traslladar-los diferents qüestions relacionades amb la mobilitat. A la trobada han assistit la regidora d’Infraestructures i Accessibilitat, Angélica Pastor, i el cap de Planificació i Infraestructures de l’APB, Antoni Ginard. Així, per part de Cort s’ha explicat que s’han localitzat dos solars a la zona que s’habilitaran com a aparcaments dissuasius temporals amb una capacitat per a uns 950 vehicles. Les àrees d’Infraestructures, Mobilitat i Model de Ciutat, Habitatge Digne i Sostenibilitat s’han coordinat per a poder dur a terme les actuacions a ambdós solars. Per part seva, l’APB efectuarà una retirada gradual de les places d’aparcament per adaptar-se a l’habilitació dels nous emplaçaments proposats i es mantindran 108 places d’aparcaments al costat mar durant tota la fase 1 de l’obra (finals de 2023) i la fase 2 (primer semestre de 2024). Així, es mantenen 92 places d’aparcament, més 9 estacionaments de càrrega i descàrrega i 7 places per a persones amb mobilitat reduïda. Un primer solar dissuasiu s’habilitarà al carrer Federico García Lorca amb capacitat per a uns 150 aparcaments. L’Ajuntament de Palma està duent a terme una sèrie de millores perquè pugui entrar en funcionament a principis del 2023. Es netejarà el solar, s’instal·larà enllumenat, s’arreglaran les baranes, es corregirà el desnivell, s’adequarà el terreny i s’ordenaran les places. També s’obrirà al públic l’estacionament del moll de les Golondrines, amb capacitat per a 80 vehicles. A més, es disposarà d’un solar devora CLH de 30.000 metres quadrats amb capacitat per a unes 800 places. Ara es posarà en marxa la tramitació administrativa per a habilitar-lo com a estacionament dissuasiu temporal per a l’accés a la franja de Ponent de la ciutat. Les tasques que es duran a terme són habilitar la xarxa de recollida d’aigües, instal·lar enllumenat i pavimentar, entre d’altres. Es mantindrà l’arbrat existent. La previsió és que pugui estar operatiu durant el primer trimestre de 2023. Aquest aparcament estarà connectat amb la línia 1 de l’EMT, que reforçarà la seva freqüència, i que actualment dona servei a la zona i que la connecta amb el centre de la ciutat. Paral·lelament, l’APB mantindrà durant el primer trimestre les bosses d’aparcament de la mitjana del passeig, mentre s’habilita l’aparcament dissuasiu de Ponent. Concretament les bosses d’aparcament estan situades a l’alçada de la Pl. Mediterrània, Marina Port de Mallorca, s’Aigo Dolça i Auditòrium. Cal recordar que a la zona, a més dels nous aparcaments que s’habilitaran, existeixen altres estacionaments com l’aparcament municipal de Marqués de la Sènia, l’aparcament de l’Estació Marítima o l’aparcament Joan Miró 55, entre d’altres. A més, a partir de 2024 ja estarà operatiu el de s’Aigo Dolça amb capacitat per a 117 vehicles. Un cop acabin les obres del nou passeig Marítim, s’instal·laran quatre estacions de Bicipalma. Quatre carrils de circulació Pel que fa a la circulació, es mantindran quatre carrils (dos per sentit) a tot el traçat i durant pràcticament tota l'obra, tal com succeïa fins ara. A més, en aquests moments s’estan executant actuacions puntuals sobre la vorera actual costat mar per permetre la seva conversió en calçada. Un passeig per als vianants El projecte del passeig Marítim es defineix com “un passeig per al vianant”. Així, es passarà d'un 29,5% d'espai per a vianants a un 39,7%, i les voreres de la zona més allunyada del mar, que ara tenen una amplada d'entre 2 metres i mig a 5 metres, passaran a ser de 5 a 10 metres. D'aquesta manera, es garanteix la compatibilitat d'usos com terrasses, zones verdes, aparcament, parades de bus, contenidors, etc. sense interferir en el vianant.

Port-ciutat Transports i infraestructures Desenvolupament socioeconòmic
Jaume Colom Adrover pren possessió del càrrec de president de l'APB

Jaume Colom Adrover pren possessió del càrrec de president de l'APB

 24/02/2023

Avui ha sortit publicat al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) l'ordre del Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana per la qual es nomena Jaume Colom Adrover com a nou president de la Autoritat Portuària (APB), en substitució de Francesc Antich Oliver. D'acord amb allò establert a l'article 31.1 del text refós de la Llei de Ports de l'Estat i de la Marina Mercant (TRLPEMM), el president de l'Autoritat Portuària serà designat per l'òrgan competent de la Comunitat Autònoma. Una vegada comunicat a la ministre de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, serà publicat al corresponent Diari Oficial i al Butlletí Oficial de l'Estat. Trajectòria professional Nascut a Sóller el 1960 i llicenciat en Dret per la Universitat de les Illes Balears el 1983, Colom era fins ara secretari general de la Conselleria de Model Econòmic, Turisme i Treball del Govern de les Illes Balears, càrrec que ocupava des del 2019. Prèviament, va exercir també com a secretari general de la Conselleria de Treball, Comerç i indústria des del 2017 fins al 2019. El nou president de l’Autoritat Portuària ja va formar part del Consell d’Administració d’aquest ens durant sis anys, coincidint amb la seva etapa com a cap de gabinet del delegat del Govern d’Espanya a les Illes Balears (2004 al 2011). Colom ha estat regidor de l'Ajuntament de Sóller del 1987 al 2003, tant a l'oposició com a l'equip de Govern director general de Funció Pública del Govern de les Illes Balears, del 1999 al 2003 conseller electe del Consell de Mallorca, del 2011 al 2015 secretari tècnic del Departament de Territori i infraestructures del Consell de Mallorca, entre el 2015 i el 2016, i secretari tècnic del Departament de Cultura, Patrimoni i Esports d’aquesta mateixa institució del 2016 al 2017.

Estrella Rental Houses gestionarà el bar restaurant de l´Estació Marítima del port d’Alcúdia

Estrella Rental Houses gestionarà el bar restaurant de l´Estació Marítima del port d’Alcúdia

 24/02/2023

El Consell d’Administració de l’Autoritat Portuària de Balears (APB) ha acordat en sessió ordinària l’elecció de l’empresa Estrella Rental Houses com a solució més avantatjosa del concurs públic convocat per a la gestió d’un bar cafeteria restaurant a l'estació marítima del port d'Alcúdia. Així, aquesta empresa explotarà dues dependències integrades a l'edifici, distribuïdes en dues plantes, amb 109 metres quadrats de superfície, una de 49 metres quadrats a planta baixa destinada a bar cafeteria i una altra de 60 metres quadrats en entresòl dedicat a restaurant. Estrella Rental Houses proposarà l'acondicionament i la instal·lació de mobiliari, tal com taules i cadires, podent ser utilitzat de forma indiferent tant pels usuaris de la terminal, amb independència d'haver consumit o realitzat cap despesa al bar-restaurant-cafeteria, com pels clients del concessionari. Tal com consta als plecs del concurs, l'empresa adjudicatària prestarà una atenció particular a la planificació dels serveis i els seus horaris en funció de la programació de les escales de vaixells amb passatge, per la qual cosa l'establiment haurà de romandre obert de manera obligatòria durant l'embarcament de passatgers. La quantia anual de la taxa d’ocupació ascendeix a 14.470 euros. L'adjudicatària ha ofert una millora anual de 1.000 euros, a més del 4% de la facturació exigit als plecs del concurs. La durada de l’autorització serà de deu anys.

Transports i infraestructures Desenvolupament socioeconòmic
El Club Nàutic Portitxol prorroga el seu termini concessional de domini públic fins al desembre del 2025

El Club Nàutic Portitxol prorroga el seu termini concessional de domini públic fins al desembre del 2025

 24/02/2023

El Consell d’Administració de l’Autoritat Portuària de Balears (APB) va aprovar ahir en sessió ordinària la proposta de modificació i pròrroga de tres anys de la concessió administrativa de domini públic portuari per a la legalització d’obres de reforma i ampliació de l'edifici social del Club Nàutic Portitxol. D'aquesta manera, s'incorpora a la concessió una superfície de domini públic portuari de 12.517,70 m2 de mirall d'aigua, i se n'atorgarà una pròrroga del termini concessional de tres anys, fixant com a nova data de finalització de la concessió el 15 de desembre de 2025.

Transports i infraestructures Desenvolupament socioeconòmic
Comença la poda i la tala d'arbres al passeig Marítim de Palma, dels quals més de 70 seran replantats

Comença la poda i la tala d'arbres al passeig Marítim de Palma, dels quals més de 70 seran replantats

 24/02/2023

Aquest matí ha començat la senyalització i la preparació per a la poda i la tala d'alguns arbres per a l'actuació prevista al passeig Marítim de Palma. Aquesta primera fase de neteja s'allargarà fins al 30 de desembre i afecta principalment la mitjana davant del Centre Oceanogràfic de Balears. Posteriorment, del 2 al 5 de gener del 2023 s'executarà una nova fase de reserva d'espai per a una nova tala a la zona davant del Gran Melià Victòria. Més arbres, palmeres i jardins Tal com explica la proposta presentada per l'estudi d'arquitectura Martínez Lapeña-Torres Arquitectes, es preveu trasplantar uns 70 arbres fruit de les tales actuals. Així doncs, el passeig comptarà amb el triple d'arbres i el doble de palmeres i superfície de parterres (que passa d'un 9,7% a un 20% fins a 36.487 metres quadrats). Així comptarà amb 1.820 arbres nous, 512 palmeres, 69 exemplars trasplantats i 20 noves espècies.

Port-ciutat Transports i infraestructures Desenvolupament socioeconòmic
“El públic coincideix que la meva obra els trasllada positivitat i alegria”

“El públic coincideix que la meva obra els trasllada positivitat i alegria”

 24/02/2023

Llicenciada en Belles Arts per la Universitat Complutense de Madrid (1994), ha realitzat nombroses exposicions individuals i col·lectives a nivell nacional i internacional i ha estat seleccionada en certàmens nacionals de gravat i pintura. Actualment continua la seva recerca a l'àrea del gravat i la pintura, conjuntant tècniques de tractament additiu, monotips, collage i dibuix. La mar, sempre present a la teva obra. Què et transmet? Per a mi el mar és una constant a les meves obres, potser forma part del meu imaginari d'una manera natural, ja que em vaig criar a Santa Eulària des Riu (Eivissa) a menys de 50 metres del mar i vaig passar gran part de la meva infantesa jugant entre les roques, buscant petxines i bussejant a la costa propera a ca meva. Quan necessitava concentrar-me o aclarir les meves idees buscava refugi davant seu, i em passava hores contemplant la costa i les onades des de la riba, així que no és estrany que m'acompanyi en gairebé totes les meves obres com a part de la meva vida i de la meva obra. En general diria que em transmet pau, tranquil·litat i alhora el poder de la natura. A la mostra “Des de la mar”, reflexionaves sobre els colors. De quin color és la Mediterrània? Com ho has representat a la il·lustració de la postal de Nadal de l'APB? La mostra "Des de la mar" ha estat un punt d'inflexió important en la meva trajectòria, tant en el meu treball creatiu com en la meva projecció artística, ja que a partir d'aquest moment el color s'ha apoderat de les meves obres com mai abans. Hi represent la Mediterrània d'un blau intens quan pens en l'alta mar i més pastís si es tracta de zones costaneres. En general, em produeix l'impuls de plasmar un collage de reflexos multicolor: la llum del sol, les roques, la vegetació, el mar idealitzant i revitalitzant la temàtica del paisatgisme. He d'admetre que vaig gaudir immensament de la creació d'aquesta sèrie, així com de la difusió posterior de la mostra (tot i que es va correspondre amb el període de pandèmia 2020, 2021 i principis de 2022), i que vaig poder mostrar a 10 sales d'exposicions gràcies al suport del comissari Antonio Torres Martorell, de l'Associació d'Amics de l'art Balear ArtambB i amb la col·laboració inestimable de la Fundació Baleària. Això va suposar poder exhibir-la i donar-me a conèixer fora d'Eivissa a totes les llotges de cultura concertades amb la Fundació al Llevant espanyol, a les illes d'Eivissa, Mallorca i Formentera, així com al Museu Man de Camelle a Galícia i a Madrid, gràcies a Malvin Gallery. I no només el mar, també la interacció amb les persones, presents al calendari… Ja fa uns quants anys que treball en dues temàtiques paral·leles, compaginant el paisatgisme amb les imatges del folklore popular eivissenc. M'ha interessat aquest tema com varen fer pintors locals d'altres èpoques al punt d'aportar la meva visió personal sobre el ball pagès com a element del patrimoni immaterial de l'illa. He pintat i he fet obra gràfica sobre aquest ball ancestral, representant des del grup o ballades a ballarins o balladors i fins a algun instrument musical associat al ball tradicional. Balears, La Corunya, Madrid, Alacant, Ceuta, Cadis… La teva obra traspassa la Mediterrània. Com es percep mar endins? La veritat és que el retorn que rep dels visitants que acudeixen a les meves exposicions és molt singular, gairebé tots coincideixen que la meva obra els trasllada positivitat i alegria. Natural d'Eivissa, reconeixes la teva illa anys després? Puc dir amb orgull que sóc natural d'Eivissa, encara que no he nascut a la meva illa, ja que els pares em varen portar des de Madrid als 6 anys. Així és que he conegut la seva evolució des de mitjans dels anys 70 fins ara i és cert que els anys han passat factura a Eivissa, per això a les meves obres hi ha un punt de nostàlgia inherent. Probablement perquè hi ha una mica de pèrdua al nostre territori que ja no tornarà mai. Hi ha inspiració oriental a la teva obra? Si, en efecte que n'hi ha, m'inspira molt la contenció i el traç a l'art oriental, en concret del "sumi-e", amb el qual he tingut fa uns anys una presa de contacte molt interessant i enriquidora, gràcies al mestre d'aquesta disciplina: Gabriel Torres Chalk. Treball sobretot el diàleg de les formes a l'espai pictòric, m'interessa l'espai positiu tant com el negatiu, crec que és una cosa característica a la meva obra. És impossible enumerar tots els premis rebuts. Què suposen per a una artista? N'hi ha algun que et faria una il·lusió especial? Els reconeixements sempre són un estímul i molt interessants a nivell profesional encara que personalment satisfan i et fan créixer, per mi el més important és gaudir del camí i del procés creatiu. Per això crec que l’esforç per trobar el camí i tenir una evolució artística coherent és el millor dels premis.

150 aniversari