Noticias APB | Ports de Balears

Presentat el pla d’adaptació al canvi climàtic per als ports d’interès general de Balears

24/02/2023

La pujada del nivell de la mar a conseqüència del canvi climàtic deixarà inoperatives algunes infraestructures portuàries, com molls i pantalans, així com afectar l'estabilitat d'alguns dics per l'arribada de temporals que presentaran onatge de més envergadura i que es manifestaran de manera més freqüent. Aquestes són algunes de les conclusions d’un estudi elaborat per la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i encarregat per l’Autoritat Portuària de Balears (APB) en el qual es presenta un pla d’adaptació al canvi climàtic per als ports d’interès general de Balears, així com la proposta de mesures i rutes d’adaptació per prevenir eventuals riscos. Antoni Ginard, cap de l'àrea de Planificació i Infraestructures de l'APB, ha recalcat la voluntat de l'organisme públic d'adaptar les infraestructures alhora que es treballa en la mitigació del canvi climàtic: “Ens hi hem d'adaptar a temps per garantir que els ports puguin seguir complint la seva comesa primordial, que és el proveïment de mercaderies i el transport de passatgers”. Els professors de la UPC Agustín Sánchez-Arcilla i Joan Pau Sierra han presentat el pla d’adaptació per als cinc ports d’interès general de Balears i els ports esportius del Portitxol i es Molinar, a Palma. L’estudi ha contemplat dos escenaris climàtics, un de moderat i un altre de ontinúen. El primer assumeix que es desenvoluparà una gran conscienciació sobre els efectes del canvi climàtic i adoptaran polítiques actives a onti internacional per reduir les emissions. És l’escenari més plausible si es porten a la pràctica alguns acords internacionals com ara l’Acord de París (2015). L’escenari pitjor previst pot tenir lloc si alguns dels grans països emissors no adopten polítiques agressives de mitigació del canvi climàtic o si ontinúen accions que l’accelerin. Alhora, aquests escenaris s’han comparat amb dues variables temporals, una a curt-mitjà termini (2026-2045) i una altra a llarg termini (2081-2100). Conclusions A l’estudi s'observa que al segon període fins al 2100 es disparen els problemes d'inoperativitat de molls i pantalans, ja que la pujada del nivell del mar se situarà entre 50 centímetres i 1 metre depenent de l'escenari que es produeixi. Així, caldrà elevar la cota d'alguns molls, substituir els pantalans fixos per flotants i augmentar la freqüència dels dragatges als ports. Els molls d'embarcacions esportives seran els més afectats en aquest sentit, especialment el del Portitxol (Palma), on s'haurà de modificar totalment el dic d'abric. La pujada del nivell del mar, juntament amb l'augment de la magnitud de l'onatge, podria produir també danys als dics, com ara desplaçaments dels blocs de les esculleres o comprometre'n l'estabilitat. Per això es proposen diferents solucions depenent de la tipologia del dic, com ara la construcció d'esculleres, reforç de les banquetes o canviar el tipus i pes dels blocs del dic entre altres. Juntament amb l’estudi del grau d’exposició i nivell de vulnerabilitat dels ports i la proposta d’actuació a les infraestructures portuàries, s’ha elaborat un Atles de Riscos i un pla d’Alertes Climàtiques per a cadascun dels ports estudiats, així com el desenvolupament de sengles d'adaptació climàtica, determinant els punts de no retorn perquè l'APB pugui prendre decisions que s'avancin als impactes pel canvi de clima i s'aconsegueixi que les infraestructures portuàries puguin continuar estant plenament operatives en tot moment.

Mediambient i RSC Port-ciutat Transports i infraestructures

Els efectes del canvi climàtic podrien deixar inoperatius alguns molls o pantalans dels ports d’interès general de Balears

24/02/2023

La pujada de la nivell del mar a conseqüència del canvi climàtic podrà deixar inoperatives algunes infraestructures portuàries, com molls i pantalans, així com afectar l’estabilitat d’alguns dics per l’arribada de temporals que presentaran un onatge de major envergadura i que es manifestaran de manera més freqüent. Aquestes són algunes de les conclusions d’un estudi elaborat per la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i encarregat per l’Autoritat Portuària de Balears (APB) en el qual es presenta un pla d’adaptació al canvi climàtic per als ports d’interès general de Balears, així com la proposta de mesures i sendes d’adaptació per prevenir eventuals riscos. L'estudi conclou que la pujada del nivell de la mar produirà una reducció del francbord dels molls i pantalans on atraquen les embarcacions o s'hi troben alguns serveis, fins al punt, en alguns casos, de deixar de ser operatius o d'inundar l’estructura d'atracament en quedar per sota del nivell de l'aigua. La pujada del nivell de la mar, juntament amb l’augment de la magnitud de l’onatge, podrien produir també danys en els dics, com desplaçaments dels blocs de les esculleres o comprometre’n l’estabilitat d’altres. A l'estudi s'han contemplat dos escenaris climàtics, un de moderat i un altre de pessimista. El primer assumeix que es desenvoluparà una gran conscienciació sobre els efectes del canvi climàtic i s’adoptaran polítiques actives a nivell internacional per reduir-ne les emissions. És l'escenari més plausible si es porten a la pràctica alguns acords internacionals com ara l'Acord de París (2015). L’escenari pitjor previst pot tenir lloc si alguns dels grans països emissors no adopten polítiques agressives de mitigació del canvi climàtic o si continuen accions que l’acceleren. Alhora, aquests escenaris s'han comparat amb dues variables temporals, una a curt-mitjà termini (2026-2045) i una altra a llarg termini (2081-2100). Sendes d'adaptació climàtica L’estudi d’adaptació del canvi climàtic que ha redactat l’UPC té un destacable caràcter innovador, ja que és la primera vegada que es realitza un pla de sendes d’adaptació de les infraestructures en els àmbits dels ports. Per a tal, prèviament s'ha determinat el grau d'exposició i nivell de vulnerabilitat dels cinc ports d'interès general de les Balears (Palma, Alcúdia, Maó, Eivissa i la Savina), més els ports esportius des Molinar i Portitxol, a Palma. De tot això ha sorgit, en primer lloc, una proposta d'actuació a les infraestructures portuàries, perquè aquestes puguin adaptar-se als efectes que es produiran a curt, mitjà i llarg termini. En segon lloc, s'ha elaborat un Atles de Riscos i un pla d'Alertes Climàtiques per a cadascun dels ports estudiats, així com el desenvolupament de sendes d'adaptació climàtica, determinant els punts de no retorn perquè l’APB pugui prendre decisions que s'avancin als impactes pel canvi de clima i s’aconseguesqui que les infraestructures portuàries puguin seguir plenament operatives en tot moment.

Mediambient i RSC Port-ciutat Transports i infraestructures

L'APB augmenta en més de 56 mil metres quadrats la superfície dedicada a reparació i manteniment d'embarcacions al port de Palma

24/02/2023

El Consell d’Administració de l’Autoritat Portuària de Balears (APB) va aprovar ahir, en sessió ordinària, una modificació de la concessió de l’àrea tècnica de reparació i manteniment d’embarcacions ubicat als molls comercials del port de Palma, gestionada per Servicios Técnicos Portuarios (STP), ampliant en més de 56 mil metres quadrats la superfície dedicada a aquests usos, perquè les empreses del sector que es dediquen a la reparació i manteniment d'embarcacions disposin de més espai on puguin oferir els vostres serveis. Així, s'hi incorpora una superfície de domini públic addicional al que ja existeix de 56.626 metres quadrats, dels quals 31.993 corresponen amb superfície de terra i 24.632 metres quadrats amb mirall d'aigua. En aquesta àrea tècnica (varador obert) desenvolupen la seva activitat més de 400 empreses autoritzades per l'APB i 2.000 treballadors, que es beneficiaran d'aquesta ampliació de superfície. Alhora, es durà a terme una important inversió amb l'objectiu de reduir l'impacte mediambiental i complir els criteris de sostenibilitat oportuns, per la qual cosa s'ha atorgat una pròrroga del termini concessional d'un poc més de dos anys al gestor del varador obert. D'aquesta manera, la nova data de finalització de la concessió serà el 31 de desembre del 2027. Al mateix Consell d'Administració es va acordar tramitar la sol·licitud de competència de projectes per a una nova concessió a la superfície veïna situada a la zona sud-oest dels molls Comercials, d'uns 120.000 metres quadrats totals de terra i aigua, instada per l'empresa Astilleros de Mallorca.

Mediambient i RSC Tecnologia i innovació Transports i infraestructures Desenvolupament socioeconòmic

Lluc Julià: “La refotografia és vàlida tant per denunciar el paisatge que hem malmès com per reivindicar el que hem sabut conservar”

24/02/2023

Lluc Julià Fàbregues (Barcelona, 1969) és dissenyador gràfic especialitzat en continguts editorials. Des de 2003 es dedica a plasmar el canvi experimentat a les illes en el darrer segle a través de refotografies, una tècnica consistent a repetir una fotografia des d’un mateix lloc, amb un espai de temps entre imatges, constituint així un document de l’ahir i l’avui d’una àrea en concret. Amb motiu de 150 aniversari de l’APB s’ha encarregat de deixar per a la història una col·lecció de refotografies dels ports i fars d’un temps i d’avui. Com sorgeix la idea de fer aquestes refotografies? La idea va néixer en veure el llibre de refotografia Voyage en Inde que l’italià Antonio Martinelli va realitzar en base a uns gravats de temples hindús de l’època de la dominació britànica a l’Índia. Vaig trobar que era una manera genial d’il·lustrar l’estat del patrimoni d’un lloc i un espai determinats. Posteriorment vaig conèixer el Die Balearen, l’obra de l’arxiduc Lluís Salvador d’Àustria, i vaig pensar que era una oportunitat perfecta per aplicar la tècnica de la refotografia. El fet de no saber fins a quin punt els gravats són fidels a la realitat em va crear dubtes inicials. Però de seguida vaig comprovar que la filosofia enciclopedista de l’arxiduc revela les poques llicències artístiques que es va permetre, com poden ser, en algun cas, petites modificacions de l’escala i la perspectiva o l’afegit d’algun element intranscendent. Un altre aspecte que valor d’aquest projecte és el fet de donar visibilitat a l’obra de l’arxiduc per sobre del seu personatge. En què et fixes per fer aquestes composicions tan acurades? Un cop localitzat el lloc exacte des d’on es va fer la imatge original, cosa que no sempre és possible, hi ha tres elements essencials a tenir en compte: la perspectiva, l’enquadrament i l’hora solar. No sempre és possible respectar-ho tot, però com més t’hi acostis, millor serà el resultat. Com és el procés de localització dels espais? Primer de tot intent localitzar-los des de casa amb el Google Maps. Aquest és un primer filtre que em permet veure possibilitats i descartar refotografies impossibles o molt complicades. En aquest moment també és important intentar veure si la imatge original està feta al matí o al capvespre, per poder anar-hi a una hora on la llum sigui el més aproximada possible a la de l’original. Amb aquesta tasca prèvia pots afrontar el treball de camp amb molta feina feta i més possibilitats d’èxit. Tot i així, a la majoria de localitzacions hi he hagut d’anar més d’un cop, ja sigui per un error amb la perspectiva, amb l’hora solar o per mal temps, que això també passa sovint... Començares a fer refotografies a les illes en base als gravats del Die Balearen i ara ho has fet en base a fotografies antigues per a l’APB. Què t’ha sorprès més de tot el que has conegut? Hi ha molts aspectes que ja esperes quan compares present i futur com és, per exemple, el creixement urbanístic. En canvi, el que més m’ha sorprès és com la vegetació ha guanyat terreny. Tant als gravats de l’arxiduc com a les fotos antigues es veuen unes illes pelades, sense pràcticament vegetació. Molts dels paisatges del Die Balearen no els he pogut fer perquè la vegetació m’ha impedit l’accés al punt exacte o m’ha tapat totalment la perspectiva. En general, els paisatges han millorat o empitjorat? Aquests projectes són tan vàlids per denunciar el paisatge que hem malmès com per reivindicar el que hem sabut conservar. Aquest aspecte també és vàlid pel patrimoni arquitectònic. El que em motiva de la refotografia és el fet de crear eines per prendre consciència, d’una manera atractiva, entenedora i fins i tot lúdica, de l’efecte que produeix l’empremta de l’ésser humà sobre el propi entorn, especialment sobre el patrimoni natural i cultural de les Illes Balears. Un lloc que t’emocioni. No sabria dir-te un lloc concret dels que hagi refotografiat que m’emocioni especialment. El que si et puc dir és un moment emocionant: quan trob el lloc exacte des d’on està feta la imatge original i pens en la persona que va estar allà fa 100 anys o més captant-la des del mateix lloc. Aquest tipus de projectes són possibles gràcies a la tecnologia. Els dispositius electrònics substituiran el paper? Ets d’ebook o de llibre? La tecnologia ajuda moltíssim a fer aquest tipus de projectes i és admirable com es va poder fer una obra tan ben feta com el Die Balearen amb els mitjans tècnics de l’època. El que és indubtable és que la tecnologia actual ens dona la oportunitat de fer arribar el que fem a moltíssima gent amb molt poc esforç. Personalment crec que els dispositius electrònics i el paper són complementaris. En molts aspectes els mòbils han substituït el paper, però no crec que el facin desaparèixer. Jo llegeixo tant ebooks com llibres físics, però prefereixo el paper. Sóc dissenyador gràfic especialitzat en disseny editorial i de continguts i prenc gust en tenir un llibre ben editat a les mans. En aquest aspecte, per exemple, l’ebook té moltes limitacions.

150 aniversari Port-ciutat

L’exposició 'Ports d’un temps' mostra la vida portuària a través de fotografies antigues

13/10/2022

Del 14 d’octubre al 5 de gener la seu institucional de l’Autoritat Portuària de Balears (APB) acollirà l’exposició Ports d’un temps, duita a terme de forma conjunta entre FotosAntiguasde Mallorca (FAM) i l'APB, i que neix en el marc de la celebració del 150è aniversari de la institució. L'objectiu és fer una mirada cap al passat per fer un viatge emocional que ens portarà per múltiples indrets dels ports d’interès general de Balears. El recorregut és contat a través dels ulls dels protagonistes que visqueren aquella època i que varen deixar un llegat de graninterèscultural i patrimonial que ens permet a dia d'avui gaudir d'aquells moments. Al llarg d’aquest recorregut podrem visitar barris emblemàtics com el Jonquet, el moll Vell, Dalt Vila, etc. També podrem conèixer els costums i hàbits de les persones que hi vivien i que d'alguna forma són els precursors de l'actual societat. Aquesta exposició compta amb l’aportació de l'Arxiu Històric de l’APB i el recull fotogràfic cedit per FAM, que està compost per quatre fotògrafs protagonistas d'aquest viatge:BartomeuReusBordoy,AntoniLlodrá,MelsionGuardiaifamília Sastre Palmer. HORARIS EXPOSICIÓ Dimarts, dimecres, dijous i dissabte: De 10 a 15 h Divendres: De 14 a 19 h Diumenge: De 11 a 14 h 15, 25 i 26 de desembre i 1 de gener tancat.

150 aniversari Port-ciutat

La neteja de la làmina d’aigua dels ports d’Eivissa i la Savina incorpora un equip tecnològic punter

04/10/2022

La neteja de la làmina d'aigua als ports d'Eivissa i la Savina fa un pas endavant amb la utilització de dispositius únics al litoral espanyol. L'Autoritat Portuària de Balears (APB) aposta així per equips autosuficients energèticament i més sostenibles per mantenir els ports nets i, alhora, reduir l'empremta de carboni. El compromís adoptat per l’empresa Patena Pitiusas, encarregada d’aquesta tasca, és no superar els 20 objectes en una àrea de 50.000 metres quadrats. El servei el gestiona un equip de professionals de guàrdia 24 hores els 365 dies de l'any, que respon a possibles incidències amb un temps de resposta màxim de 30 minuts. Els 818.000 metres quadrats de làmina d'aigua del port d'Eivissa requereixen 38 mitges jornades al mes de treball, mentre que els 53.000 del port de la Savina es mantenen en perfecte estat amb 6 mitges jornades. Una neteja a fons de la làmina d'aigua millora la seguretat del port, reduint la probabilitat de col·lisions amb grans objectes, hèlixs bloquejades i avaries per obstrucció als circuits de refrigeració. Residus recollits Des de l'octubre del 2020 s'han realitzat 42 jornades de lluita contra la contaminació. De les gairebé 5 tones de residus recollits des de l'octubre del 2020 al juliol del 2022, un 47% correspon a rebuig, un 33% a orgànic i un 20% a plàstic. Pel que fa a la procedència, la majoria procedeix de terra (38%), mentre que un 26% arriba de la mar. En menor mesura, l'estació depuradora, la nàutica i la pesca. Els residus es classifiquen per origen (edar, terra, mar, nàutica i pesca) i per tipologia (plàstics, orgànic, rebuig i altres). Tot això queda registrat en una base de dades d'utilitat científica. A més, s'atenen emergències per abocament d'hidrocarburs, aigües grises, obstacles a la navegació i assistència a l'APB en incendis i enfonsaments de vaixells. Embarcacions Tres embarcacions presten el servei a la neteja de la làmina d'aigua. La primera, 100% elèctrica i solar, compta amb una gran pala central hidràulica, capaç de recollir objectes que van des dels 10 mil·límetres a una tona. Amb 8,5 metres d'eslora i un escàs calat (0,5 m), està dissenyada per treballar en zones poc profundes. Una segona embarcació realitza la neteja de zones de més risc i condicions de mala climatologia gràcies als laterals flexibles i d'alta resistència, i opera a les actuacions de lluita contra la contaminació. És híbrida i compta amb plaques fotovoltaiques i motor elèctric. L'equip de neteja es complementa amb un dron de neteja de superfície de dos metres d'eslora i una senalla de càrrega per a la recollida de residus marins de 250 litres de volum i una autonomia de 8 hores. Està pensat per arribar a les zones de més difícil accés entre pantalans i vaixells.

Mediambient i RSC Tecnologia i innovació

L'APB reflexiona amb els grups d'interès sobre la transició energètica a la Mediterrània

27/09/2022

Un centenar de persones s'ha reunit aquest matí a la seu institucional de l'Autoritat Portuària de Balears (APB) per escoltar les ponències i reflexions en el marc del Mar Blue 2022, titulat “La transició energètica a la mar Mediterrània”. A la jornada, ideada en col·laboració amb el Balearic Marine Cluster i MEDVOLT Marine, s'ha aprofundit sobre la necessària transició energètica al mar Mediterrani, amb l'objectiu de conèixer els desafiaments i les oportunitats que aquest repte suposa per a la indústria nàutica i portuària. En aquest sentit s'han pogut conèixer de primera mà iniciatives que ja són una realitat al sector privat, així com les eines i ajudes que des del sector públic s'estan activant per facilitar i promoure el trànsit cap a una economia blava i sostenible. La trobada ha estat presentada pel director de l'APB, Jorge Nasarre, qui ha advocat per “assolir la neutralitat climàtica dels ports”, objectiu que requereix la implementació de solucions ambicioses i, almenys, tres eixos d'actuació estratègica: L’eficiència energètica, descarbonitzar l’activitat portuària i reconvertir les infraestructures energètiques de producció, emmagatzematge i distribució associades a les energies fòssils. Pel que fa a l'esdeveniment realitzat avui, Nasarre ha assenyalat que el propòsit principal “és conscienciar el sector i la societat sobre la magnitud i la urgència del repte a què ens enfrontam, però també inspirar el disseny d'estratègies globals i locals de descarbonització, reflexionar sobre el potencial de noves oportunitats de negoci que el canvi cap al model energètic basat en fonts renovables obre als ports i, finalment, donar un espai a l'optimisme”.

Mediambient i RSC Desenvolupament socioeconòmic Tecnologia i innovació

L'APB transforma la flota de vehicles per fer-la més sostenible

20/09/2022

L'Autoritat Portuària de Balears (APB) ha substituït els vehicles de combustió de més de 10 anys per altres elèctrics, amb l'objectiu de disminuir-hi l’empremta de carboni i configurar una flota de transport més sostenible. Es tracta, en total, de 29 vehicles: 19 furgonetes, 2 turismes, 1 tot camí i 7 motocicletes. 20 es destinaran a Palma, 3 a Alcúdia, 5 a Maó i 1 a Eivissa. Actualment, l'APB ja comptava amb 21 vehicles elèctrics i híbrids, entre furgonetes, motos i cotxes, repartits pels cinc ports. El projecte s’emmarca en el pla de renovació dels vehicles de l’Administració General de l’Estat per altres que no desprenguin emissions contaminants a l’atmosfera (etiqueta ZERO). Amb això s'aconseguirà un parc de vehicles més modern i eficient gràcies al finançament del Fons de Recuperació Next-Generation EU.

Mediambient i RSC Tecnologia i innovació

L'Autoritat Portuària de Balears compleix avui 150 anys

16/08/2022

L’Autoritat Portuària de Balears (APB) celebra avui els 150 anys de l’aprovació mitjançant Reial Ordre de Creació de la Junta de les Obres del Port de Palma de Mallorca, organisme de gestió portuària propi que va donar origen a l'actual APB, després de diversos canvis de nom i ports de competències al llarg de la història. Dia 16 d'agost de 1872, el ministre de Foment, a través del director general d'Obres Públiques, va autoritzar la creació “d'una Junta que tengués al seu càrrec tot allò relatiu a les obres de millora del port de Palma”. Aquesta junta estava formada pel governador de la província, que ostentava el càrrec de president, i representants de la Diputació, de l'Ajuntament, de la Secció de Comerç, de la Junta d'Agricultura, Indústria i Comerç, dos comerciants, dos naviliers, dos propietaris i, finalment, el comandant de Marina i enginyer de Camins. Orla del 150è aniversari Per commemorar aquesta data, l'APB ha encarregat la confecció d'una orla amb els noms dels membres actuals del Consell d'Administració. La il·lustradora Flavia Gargiulo i la cal·ligrafista Paz Alomar han estat les encarregades d'immortalitzar per a la història de l'entitat el llistat dels màxims responsables de l'organisme portuari. L'APB segueix així la tradició, iniciada el 1972, quan amb motiu del centenari de la creació de l'òrgan gestor del port es varen dissenyar dues orles amb els noms dels membres de la Junta del port de Palma de Mallorca de 1872 i la de 1972. S’atribueix el dibuix d'aquestes orles a l'autor B. Moll. Mariano de Quintana figura com a màxim responsable de la Junta del port de 1872, mentre que cent anys després, el 1972, ostentava el càrrec de president Miguel Nigorra Oliver, essent Antonio Dicenta de Vera el director i Antonio Cirerol Thomás el secretari. El 2022, la Presidència recau en Francesc Antich Oliver, la Direcció en Jorge Nasarre López i la Secretaria del Consell d'Administració en Maria Antònia Ginard Moll, fins ara l'única dona a tenir aquest càrrec en la història de la institució. A l'orla de 2022 apareix ja Domingo Bonnín Daniel en representació del Consell Insular de Mallorca, darrera incorporació al Consell. Granades i lletra gòtica La il·lustradora madrilenya Flavia Gargiulo ha utilitzat flors i fruits del magraner per il·lustrar l'orla, amb detalls daurats per realçar el logo del 150è aniversari creat per a l'ocasió, mentre que la cal·ligrafista Paz Alomar ha optat per la lletra gòtica per continuar amb la tradició clàssica de les orles de l'APB. La composició s'ha fet sobre pergamí natural de pell de cabra.

150 aniversari Història

L'APB restableix el servei Port Bus al port d'Eivissa i millora la connectivitat intraportuària

29/07/2022

L'Autoritat Portuària de Balears (APB) restablirà el servei Port Bus per a passatgers a partir de l'1 d'agost i fins al 31 d'octubre del 2022 al port d'Eivissa, amb parades als molls del Botafoc, a l'estació marítima de Formentera i als molls Comercials. L'horari d'aquest servei estarà vinculat a les arribades i sortides programades del transport marítim i serà gestionat per l'empresa de transport Sagalés. Després de diverses reunions celebrades conjuntament entre l'APB, l'Ajuntament d'Eivissa i el Consell d'Eivissa —aquestes darreres competents en transport públic terrestre–, s'han proposat i activat mesures que proporcionin mitjans de transport adequats per respondre a la gran afluència de passatgers a la zona del Botafoc. Aquestes trobades s'han fet dins d'un clima de diàleg constructiu i de col·laboració entre administracions públiques. Addicionalment, l'Ajuntament ha sol·licitat al sector del taxi d'Eivissa i a la resta d'ajuntaments que col·laborin perquè els taxistes atenguin degudament els serveis prioritaris, que són el port, l'aeroport i els centres sanitaris, entre d'altres. A més, el Consell d'Eivissa està coordinant altres tipus d'actuacions que, si es duguessin a terme, millorarien encara més la connectivitat de la zona del Botafoc. City Boat Cal recordar que, per la seva banda, l'APB disposa des del 2018 d'un servei de connexió marítima interportuària, conegut com City Boat, que connecta els molls del Botafoc amb la ciutat, amb parades a les andanes des Martell, al port esportiu de Marina Ibiza, i amb trajectes a les proximitats de la platja de Talamanca. Aquest servei marítim persegueix la sostenibilitat del transport de passatgers amb la reducció del trànsit rodat a l'entorn portuari.

El Club Náutico Ibiza gestionarà la instal•lació que actualment ocupa fins a la resolució del concurs convocat

28/07/2022

El Consell d’Administració de l’Autoritat Portuària de Balears (APB) va aprovar ahir en sessió ordinària la pròrroga de l’autorització atorgada el 5 de maig de 2021 al Club Náutico Ibiza per a la gestió de la instal·lació que actualment ocupa, fins a la resolució del concurs convocat o, si escau, com a màxim fins al 8 de març de 2023. El passat 6 de juny es varen aprovar les bases del concurs per a la gestió d'una instal·lació nàutica per a petites i mitjanes eslores al port d'Eivissa, consistent en una superfície total de 29.309 metres quadrats (22.596 metres quadrats de mirall d'aigua i 6.713 metres quadrats de superfície a terra), amb especial atenció al foment i ensenyament de l'esport que sigui un referent en responsabilitat social al sector nàutic.

Transports i infraestructures Desenvolupament socioeconòmic

L'APB adjudica a Ocibar la gestió de llocs d'amarratge i locals comercials al Botafoc

28/07/2022

El Consell d’Administració de l’Autoritat Portuària de Balears (APB) ha triat la proposta presentada per l’empresa Ocibar com la solució més avantatjosa per a l’adjudicació de la gestió dels amarratges i locals comercials al Botafoc, al port d'Eivissa. L'objecte d'aquest concurs és la gestió i explotació d'una parcel·la de 97.706 metres quadrats, 43.279 metres quadrats dels quals corresponen a superfície de terra, sobre la qual s'aixequen 16 edificacions destinades a usos comercials i una zona destinada a varada i reparació de embarcacions, i la resta a mirall d'aigua, en què es presta el servei d'amarratge a 432 embarcacions distribuïdes en cinc pantalans. El temps de durada de la concessió serà de 18 mesos prorrogables fins a un màxim de 9 mesos més. La taxa d'ocupació inicial era de 2.432.378 euros anuals, i Ocibar ha afegit una millora de 7.285.000 euros, a més del 4% de la taxa d'activitat.

Transports i infraestructures Desenvolupament socioeconòmic