L'APB incorporarà criteris d'adaptació al canvi climàtic en la construcció de noves infraestructures

L'APB incorporarà criteris d'adaptació al canvi climàtic en la construcció de noves infraestructures

01/07/2021

El Consell d'Administració de l'Autoritat Portuària de Balears (APB) va aprovar ahir en sessió ordinària realitzar la formalització del contracte entre l'APB i la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) per al desenvolupament d'un pla de adaptació al canvi climàtic per als ports de l'APB. La investigació resultant de determinar els impactes del canvi climàtic i desenvoluparà un pla específic per a la seva adaptació climàtica. L'estudi el durà a terme el Laboratori d'Enginyeria Marítima de la UPC (LIM/UPC), Centre específic de Recerca (CER) emmarcat en l'àmbit del Departament d'Enginyeria Civil i Ambiental de l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria de Camins, Canals i Ports de Barcelona. El contracte tendrà un import de 123.000 euros i una durada de 13 mesos. El seu objectiu és analitzar els potencials impactes del canvi climàtic sobre la funcionalitat dels dics d'abric i els molls dels ports de l'APB i proposar i planificar actuacions d'adaptació a aquestes afeccions en funció de l'horitzó temporal. Els impactes potencials que s'analitzaran són l'operativitat dels molls i pantalans, la funcionalitat dels ports en termes d'agitació i ultrapassaments, l'estabilitat dels dics i l'aterrament de les bocanes dels ports per variació de la línia de costa en les platges adossades a aquests ports. Objectius específics Més concretament, l'estudi reflexionarà sobre la pèrdua d'operativitat i potencial inundació de molls i pantalans causa de la pujada del nivell de la mar sota diferents escenaris climàtics, així com els canvis en el sobrepassament dels dics d'abric i a potencials variacions en l'onatge sota diferents escenaris climàtics. També es cobrirà la interacció port-platja en aquelles línies de costa en què els ports tinguin platges adossades, estudiant l’aterrament a les bocanes a causa de canvis en el nivell de la mar. De tot això sorgirà, en primer lloc, una proposta d'actuació en les infraestructures portuàries, perquè aquestes puguin adaptar-se als efectes que es produiran a causa del canvi climàtic a curt, mitjà i llarg termini, segons el diagnòstic previ realitzat sobre la variació que patirà l'operativitat portuària a causa de la modificació en les condicions climàtiques, que són principalment l'augment del nivell mitjà de la mar i l'augment de l'alçada de l'onatge en els temporals. En segon lloc, s'elaborarà un Atles de Riscos i un pla d'Alertes Climàtiques per a cada un dels ports estudiats, considerant els horitzons temporals i escenaris climàtics que se seleccionin, així com el desenvolupament de projectes d'adaptació climàtica, determinant els punts de no retorn per a una presa de decisions que s'avanci als impactes pel canvi de clima.

Mediambient i RSC Transports i infraestructures
FRS comença a operar la ruta Eivissa - la Savina avui 28 de juny

FRS comença a operar la ruta Eivissa - la Savina avui 28 de juny

28/06/2021

La naviliera FRS començarà a operar la ruta Eivissa - la Savina a partir d'avui 28 de juny, consolidant la seva entrada al cabotatge de les Illes Balears després de la posada en marxa del trajecte Alcúdia-Ciutadella el passat 26 de maig. La nova connexió es realitzarà amb el fast ferri 'San Gwann', un vaixell ràpid que efectua la travessia en 30 minuts. L'embarcació 'San Gwann' té capacitat per transportar fins a 427 passatgers, a més compta amb wifi gratis i servei de còctel-bar a bord. FRS oferirà quatre rotacions diàries entre els dos ports de dilluns a diumenge, amb horaris que abasten tota la jornada. La reserva i compra de bitllets per a aquesta ruta ja està disponible en els canals de venda de FRS, taquilles en terra ia bord, pàgina web (www.frs.es), Call Center (+34 956 68 18 30) i l'aplicació gratuïta per a telèfons mòbils (FRS Travel App), FRS a Balears La companyia FRS desembarca a les Illes Balears després d'un procés d'expansió iniciat el 2020 amb l'adquisició de noves navilieres i rutes al nord d'Europa que l'han situat com una companyia d'abast global que lidera el mercat dels ferris ràpids a Espanya, Alemanya, Suècia i Finlàndia. Amb més de 2.000 empleats i 73 vaixells, la naviliera opera a 14 països de tot el món.

Transports i infraestructures
El nou servei de neteja de la làmina d'aigua dels ports d'Eivissa i la Savina retira 1.266 kg de residus en 6 mesos

El nou servei de neteja de la làmina d'aigua dels ports d'Eivissa i la Savina retira 1.266 kg de residus en 6 mesos

28/06/2021

El servei de neteja de la làmina d'aigua i lluita contra la contaminació en els ports d'Eivissa i la Savina fa un balanç positiu dels primers sis mesos de posada en servei, durant els quals ha retirat 1.266 kg de residus, amb una mitjana de 8,67 kg diaris. L'empresa concessionària, Patena Pitiüses, elaborarà un informe semestral que permetrà monitoritzar l'evolució de la neteja i la diferència entre les temporades d'estiu i hivernal. Les deixalles s'han classificat en tres tipus principals: plàstics, orgànics i tipus rebuig. D'elles, més de la meitat correspon a producte orgànic (restes vegetals d'algues i plantes juntament amb fusta), mentre que el plàstic suposa un 25% i el rebuig un 22%. El mes de maig ha estat el de major concentració de treball, amb la retirada de 283 kg de residus (una mitjana diària de 13,48 kg). El menor, gener, amb 46 kg mensuals. Pel que fa a les procedències de les restes, podem parlar de procedència terrestre que acaba al mar per acció de vent, d'estacions depuradores, de la mar, de la nàutica i de l'activitat pesquera. En aquest sentit, més del 52% són residus procedents de la mar, d'origen terrestre, que duen molt de temps al mar i arriben per acció de vent i els corrents. Fonamentalment s'han recollit envasos procedents d'altres països de la conca mediterrània i residus orgànics naturals com a restes de posidònia i algues. La campanya de neteja ha llançat, a més, dades curioses, com la quantitat de residus voluminosos a la cala baix de sa Penya, l'alta presència de xeringues, mascaretes i llosques procedents de terra i restes de xarxes de pesca professional. Quatre embarcacions Per dur a terme la neteja de la làmina d'aigua s'han utilitzat cinc tipus d'embarcacions: El catamarà Far de Botafoc, únic al món, dissenyat exclusivament per a la neteja de la làmina d'aigua. 100% elèctric, endollable i solar, sense cap tipus de generador o alternador de combustible, té 8,5 metres d'eslora i una autonomia de bateries com per treballar dues jornades (18 hores) a una velocitat entre 2,5 i 3 nusos. A més compten amb una llanxa semirígida de caràcter híbrid de 7,6 metres d'eslora adaptada per a la neteja de zones de difícil accés i major risc, gràcies als seus laterals flexibles i d'alta resistència. La gran novetat d'aquest contracte ha estat la introducció d'un dron aquàtic de gairebé 2 metres d'eslora, i prop de 1,5 metres de màniga, amb una cistella de càrrega d'escombraries marina de 250 litres de volum i una autonomia de 8 hores . Finalment, el Blue Clear, un dispositiu tipus skimmer, autònom alimentat per plaques solars retira plàstics i hidrocarburs lleugers de la làmina d'aigua. Realitza una separació per filtrat i decantació "in situ", retornant l'aigua neta i augmentant la concentració d'oxigen en l'àrea d'actuació.

Mediambient i RSC Tecnologia i innovació
EL PORT DE LA SAVINA ACULL EL DIA INTERNACIONAL DEL IOGA

EL PORT DE LA SAVINA ACULL EL DIA INTERNACIONAL DEL IOGA

21/06/2021

L'Autoritat Portuària de Balears (APB) ha cedit les seves instal·lacions del port de la Savina (Formentera) per a la realització de les dues classes magistrals de l'experta en benestar i iogui internacional Xuan Lan, previstes amb motiu del Dia Internacional de l'Ioga 2021: Brahma sunset ioga: tornar a l'essència i 108 salutacions a el sol. Aquestes sessions s'han celebrat els dies 19 i 21 de juny, al capvespre, i han aplegat 200 participants procedents de tota la geografia nacional: Formentera, Eivissa, Palma, Las Palmas de Gran Canària, Barcelona, ​​Tarragona, València, Madrid, Alacant, Biscaia, La Corunya, Saragossa... Així, aquesta localització ha permès a tots els assistents accedir còmodament a l'esdeveniment i gaudir al màxim d'aquesta experiència única de benestar promoguda pel Consell Insular de Formentera i Puro Bienestar. El Dia Internacional del Ioga se celebra el 21 de juny, data promulgada per l'ONU per conscienciar la població sobre els beneficis de practicar aquesta disciplina holística de benestar, que treballa d'una manera integral, harmoniosa i equilibrada totes les àrees de l'ésser humà i respectant els cicles de la natura. Autoritat Portuària de Balears L'APB treballa per respondre, amb més efectivitat, als reptes que es presenten dia a dia, adequant i modernitzant les instal·lacions i els serveis portuaris per tal de millorar en fluïdesa i comoditat el trànsit de mercaderies i passatgers als ports d'Alcúdia, Eivissa, Maó, Palma i la Savina.

Mediambient i RSC Desenvolupament socioeconòmic
Constituït el Comitè de Coordinació del Districte Innovador Llevant - Façana Marítima

Constituït el Comitè de Coordinació del Districte Innovador Llevant - Façana Marítima

15/06/2021

Les principals institucions de les Illes Balears han celebrat avui una reunió extraordinària per a constituir el Comitè de Coordinació del Districte Innovador Llevant-Façana Marítima, després que el passat 23 d’abril ja varen signar el Protocol general d’actuacions per a l’impuls d’aquest projecte estratègic. La reunió ha tingut lloc al saló de plens de l’Ajuntament de Palma i ha reunit a les següents autoritats de les diferents institucions convocades: José Hila, batle de Palma Neus Truyol, regidora Model de Ciutat Rodrigo A. Romero, regidor Promoció Econòmica Daniel Oliveira, regidor Districte Miquel Company, conseller de Fons Europeus CAIB Jesús Juan Jurado, secretari autonòmic de la Conselleria de Transició Energètica Eduardo Zúñiga, director general de la Conselleria de Transició Energètica Bel Busquets, vicepresidenta i consellera consellera de Cultura CIM Maria Teresa Suárez, consellera Presidència CIM Jaume Alzamora, conseller Promoció Econòmica CIM Maria Pastor, directora insular Cultura Francesc Antich, president APB Jordi Llabrés, vicerector Innovació UIB Cal recordar que el projecte permetrà la creació d’una plataforma de diversificació econòmica real, basada en el coneixement i la investigació, les noves economies verdes i l’aprofitament del potencial de les indústries culturals i creatives. La iniciativa del Districte Innovador està liderada pel sector públic amb una aportació imprescindible del sector de la recerca i coneixement, que aporta la UIB, i amb la generació de sinèrgies per a la transferència de coneixement cap a les empreses i que reverteixi positivament a les barriades, donant resposta a un model de ciutat compacta i complexa. Eixos de feina Durant la trobada s’han posat en comú els eixos de feina de cadascun dels projectes prevists, així com també s’han establerts els grups de treball de cadascun d’ells per tal d’impulsar des de cada àmbit en una mateixa direcció, i la definició d’un calendari de les diferents accions a curt, mig i llarg termini. El projectes són: Campus Palma Tech Palma CitiLab Hub Energètic Hub Digital Pol Marí Programa de regeneració urbana A més, la trobada ha servit per compartir els objectius comuns en aquest gran projecte com són: Treballar amb el teixit empresarial, el sector acadèmic i la ciutadania per tal de poder generar un autèntic ecosistema innovador. Els principals sectors econòmics que promourà el projecte de Districte d'Innovació seran els següents: La innovació tecnològica i industrial El turisme i la innovació La transició energètica: eficiència energètica i energies renovable Les indústries culturals i creatives Donar un impuls a l'estratègia de foment de l'economia blava i potenciar el paper del Palau de Congressos Un dels objectius d’aquest grup és treballar el contingut d’un conveni de col·laboració entre les cinc entitats i altres institucions públiques o privades que vulguin afegir-s'hi a partir dels compromisos i accions que el Comitè de Coordinació ha començat a detallar des d’avui mateix.

Tecnologia i innovació
L'APB intensifica el control i la seguretat del trànsit marítim al port de la Savina

L'APB intensifica el control i la seguretat del trànsit marítim al port de la Savina

14/06/2021

L'Autoritat Portuària de Balears (APB) intensificarà el control per al compliment de la normativa referent a les autoritzacions d'atracament al port de la Savina, amb l'objectiu de garantir la seguretat a les operacions portuàries i oferir el millor servei al passatger. En concret, ha recordat a les navilieres que operen el trajecte entre Eivissa i Formentera l'obligació de respectar les velocitats màximes de navegació en les zones portuàries, l'obligat compliment de les prescripcions que limiten certes maniobres simultànies i el compliment estricte dels horaris de sortida, per tal de garantir un bon servei als passatgers de línia regular. Millora del servei A més a l'APB té previst millorar a curt termini el servei de Port Control en ambdós ports i ampliar els estudis sobre les limitacions operatives del port de la Savina. Amb totes aquestes mesures es porta a terme un procés de millora contínua en la seguretat de les operatives portuàries, marítimes i terrestres.

Transports i infraestructures Mediambient i RSC
Inaugurada una exposició sobre mig segle de tasques als fars de Balears

Inaugurada una exposició sobre mig segle de tasques als fars de Balears

11/06/2021

El president i el director de l’Autoritat Portuària de Balears (APB), Francesc Antich i Jorge Nasarre López, i el degà i el secretari de la Demarcació a les Balears del Col·legi d'Enginyers de Camins, Canals i Ports, Juan Antonio Esteban Rodríguez i José Alejandro Asensi López, respectivament, han inaugurat una nova exposició, dedicada a les intervencions en el darrer mig segle als fars i sistemes d'ajudes a la navegació de les Illes Balears. Les deu imatges, seleccionades per Ports de Balears i el Col·legi d'Enginyers de Camins, Canals i Ports es troben davant la porta sud de l'antic edifici d’oficines de l'Autoritat Portuària, al moll Vell, a Palma. Els fars seleccionats són Tagomago, Moscarter, Sa Bleda Plana, Portopí, Barbaria, Llebeig, Cavalleria, Alcanada, Sa Mola i La Mola, que han estat modernitzats des de 1970, la major part amb projectes d'electrificació. Aquestes instal·lacions destaquen per la seva integració en el medi ambient i la seva utilitat a l'hora de salvar vides. Els autors originals dels projectes, no sempre de les reformes, han estat Rafel Soler, Mauro Serret, Emili Pou, Eusebi Estada, Antonio López Montalvo i Pedro Garau Cañellas. D'aquests enginyers de camins, Rafel Soler és l'únic que es manté amb vida. L’APB i el Col·legi d'Enginyers de Camins, Canals i Ports s'han unit a aquesta iniciativa aportant imatges i texts, en llengües castellana i catalana, que permeten identificar els fars que s'han beneficiat d'intervencions per part dels professionals de l'enginyeria i amb el suport de l’APB durant poc més de mig segle. D'aquesta manera, s'ha conformat una col·lecció excepcional, de 20 fotografies, 10 infografies i 20 texts tècnics, a més d'altres descripcions genèriques, que destaquen pel seu valor històric i científic. Sistemes d'encesa de fars, maquinàries, i òptiques formen part de la mostra. La col·lecció permet al visitant conèixer l'origen i evolució dels fars i restants sistemes d'ajudes a la navegació des de 1970 fins a l'actualitat, i la importància que tenen per als vaixells. Així les coses, passam dels senyals marítims més primitius, fins als primers edificis aixecats amb senyals acústiques, electròniques i visuals, fins a arribar a l'actualitat, quan les ajudes a la navegació estan altament tecnificades i controlades en remot. Amb el desenvolupament de les noves tecnologies molts dels elements dels senyals varen perdre el seu ús original però conserven el valor patrimonial i històric. Ara, alguns d'ells, s'exhibeixen al port de Palma, al Moll Vell.

Port-ciutat Tecnologia i innovació
El repte de mobilitat sostenible dels treballadors de l'APB redueix l'emissió de 561 kg de CO2 durant un mes

El repte de mobilitat sostenible dels treballadors de l'APB redueix l'emissió de 561 kg de CO2 durant un mes

08/06/2021

2.563 km recorreguts i 561 kg de CO2 menys a l'atmosfera. Són les xifres que llança l'experiència pilot de mobilitat sostenible CicloGreen durant el mes d'abril. Una trentena de treballadors de l'Autoritat Portuària de Balears (APB) han participat en aquest repte de 30 dies, el principal objectiu del qual era fomentar la mobilitat sostenible en el si de l'organització, contribuint així a reduir les emissions de CO2 derivades del transport. El mitjà de locomoció preferit pels empleats ha estat la bicicleta, encara que també s'han registrat trajectes a peu, en transport públic, cotxe compartit o elèctric. Gràcies a l'aplicació mòbil de Ciclogreen, s'han pogut registrar els seus desplaçaments sostenibles i entrar en el sorteig de diferents premis, com una bicicleta o un cap de setmana en una casa rural. Mitjançant aquest repte, l'APB col·labora en el procés de transició des del model de mobilitat imperant en les nostres ciutats cap a un de més sostenible, eficient i segur. Estratègia ambiental Abans del sorteig entre els empleats que havien superat el repte, es varen donar a conèixer les línies generals de l'Estratègia Ambiental de l'APB. Així, es destacaren nombrosos projectes de monitorització de la qualitat de l'aire en els ports, les connexions elèctriques a terra dels bucs en port, el projecte Cleanport, el sistema de suport meteorològic i oceanogràfic SAMOA, Signals XXI, el conveni amb la fundació Save the Med, la neteja sostenible de les aigües del port, el monitoratge de papereres i contenidors de matèria orgànica, la transformació energètica de les terminals i els projectes GreenHyland, Portfoward i Balith.

Mediambient i RSC Tecnologia i innovació
Nou parc infantil per al port de la Savina

Nou parc infantil per al port de la Savina

07/06/2021

Ja està obert al públic el nou parc infantil del port de la Savina, sufragat per l'Autoritat Portuària de Balears (APB) i que habilita per a la ciutadania una zona situada al passeig de la Marina al costat de la torre Formentera Mar. L'àrea de jocs està destinada a usuaris d'edats entre 5 i 12 anys i inclou totes les mesures de seguretat requerides en la fabricació, instal·lació, inspecció i manteniment de parc per les normes europees UNE-EN 1176 i UNE-EN1177. A més, els jocs infantils escollits estan construïts amb materials resistents a ambients marins. Es tracta d'una àrea de 225 metres quadrats compost per un model Lanscape Structures amb arc, pica-soques, pont, tobogan, joc d'equilibri i gronxador. Executada per la UTE Parrot Asfaltomeros, la intervenció ha tingut un cost de més de 72.000 euros. Projecte de condicionament Aquesta actuació s'emmarca en un projecte més ampli de condicionament dels vials i les zones de vianants en l'accés al port de la Savina, per dotar-lo d'infraestructures més adaptades a les necessitats actuals i més confortables per als seus usuaris. Aquestes inclouen la millora de la jardineria, pavimentació, senyalització, enllumenat públic, carril bici i miradors.

Port-ciutat
L'APB i el Consell de Mallorca revaliden el conveni de prevenció i extinció d'incendis, salvament i protecció civil per al port d'Alcúdia

L'APB i el Consell de Mallorca revaliden el conveni de prevenció i extinció d'incendis, salvament i protecció civil per al port d'Alcúdia

01/06/2021

Nou reforç en la línia de cooperació entre l'Autoritat Portuària de Balears (APB) i el Consell de Mallorca, amb la signatura d'un conveni en matèria de prevenció i extinció d'incendis, salvament i protecció civil, d'aplicació al port d'Alcúdia. El conveni té com a objectiu intensificar la col·laboració tècnica de l'APB i els Bombers de Mallorca per elevar els nivells de seguretat a la zona portuària d'Alcúdia i aprofitar els recursos i els mitjans disponibles. El president de l'APB, Francesc Antich i la presidenta del Consell de Mallorca, Catalina Cladera, han formalitzat el nou acord, en un acte en què han participat el director de l'APB, Jorge Nasarre i el conseller d'Hisenda i Funció Pública, Josep Lluís Colom. El president de l'APB, Francesc Antich, ha destacat "l'oportunitat d'aprofitar un acord que du funcionant de manera òptima des de fa gairebé una dècada", i ha valorat la continuïtat de l'acord entre les institucions per assegurar, d'aquesta manera, "un nivell òptim de seguretat a la zona portuària i una optimització dels recursos públics". "Seguim reforçant la seguretat i prevenció al port d'Alcúdia amb la presència dels Bombers de Mallorca, garantint la prestació d'un servei especialitzat de qualitat i adaptat a les exigències de l'activitat portuària", ha expressat la presidenta de Consell, Catalina Cladera. D'aquesta manera, l'APB proveirà de material i d'un programa de formació específica d'emergències portuàries al personal dels Bombers de Mallorca (BdM), amb un pressupost de 286.000 € per als propers quatre anys. Pla d'Emergència Interior (PEI) El port d'Alcúdia compta amb un Pla d'Emergència Interior (PEI) elaborat per l'APB on es consideren els BdM com a grup d'intervenció. A través d'aquest acord, els efectius dels Bombers de Mallorca es comprometen a intervenir en l'extinció d'incendis en terra i en embarcacions, en les operacions de protecció civil, en tasques d'evacuació, en operacions de salvament terrestre, la càrrega i descàrrega de mercaderies perilloses i la participació en simulacres, entre altres activitats de risc. Aquesta cooperació recíproca es remunta a l'any 2002, quan es va signar el primer conveni de col·laboració entre ambdues institucions i que es torna a revalidar amb la signatura del nou conveni. A través d'aquest acord l'APB facilita en tot moment la seva col·laboració en tasques que dugui a terme el BdM així com efectius humans per al desenvolupament de les activitats de vigilància a la zona de servei del port d'Alcúdia. Una Comissió Mixta de Seguiment coordinarà el desenvolupament d'aquest conveni i estarà integrada per tres membres de cadascuna de les parts.

Tecnologia i innovació Transports i infraestructures
La APB reforça la neteja de la platja de Can Pere Antoni i les rampes varador de Roquetas, Troneres i Can Barbarà al port de Palma

La APB reforça la neteja de la platja de Can Pere Antoni i les rampes varador de Roquetas, Troneres i Can Barbarà al port de Palma

31/05/2021

L'Autoritat Portuària de Balears (APB) ha tret a licitació pública la neteja provisional a la platja de Can Pere Antoni i en les rampes varador de Roquetes, Troneres i Can Barbarà per un període de nou mesos, mentre conclou un contracte definitiu que actualment es troba en redacció i que aportarà més prestacions al vigent fins ara. Amb això s'assegura un òptim manteniment d'aquests espais durant la temporada estival. El contracte inclou tres tipus d'actuacions: preventiva, correctiva i la gestió dels residus resultants. A més, l'empresa adjudicatària es compromet a esmenar possibles errors en l'execució dels treballs en el termini de dues hores. La neteja preventiva contempla el manteniment de la platja de Can Pere Antoni, situada a l'oest de la zona coneguda com Punta des Gas, amb una superfície aproximada de 1.100 metres quadrats, i les rampes varador de Troneres i Roquetas del Portixol i la de Can Barbarà situada a la mateixa dàrsena al costat del torrent del Mal Pas. L'adjudicatari del contracte es compromet a netejar la platja de Can Pere Antoni amb mitjans mecànics i manuals amb una freqüència diària en temporada alta i cada dos dies en temporada baixa en dies hàbils a primera hora del matí. S'ha de retirar la totalitat de les escombraries i restes arribats per mar, com poden ser restes de posidònia morta, xarxes, pneumàtics, cordes, carretons, botelles, plàstics, parts d'embarcacions, elements metàl·lics i restes biològiques, entre altres. Pel que fa a les rampes de Troneres i Can Barbarà la freqüència de neteja serà quinzenal, mentre que a la de Roquetes s'intervindrà setmanalment. En totes elles el servei consisteix en la retirada de residus, acumulació d’arena, restes biològiques (verdet) i qualsevol altre element tant a la zona emergida com submergida. En fase de licitació Aquest projecte, que es troba en fase de licitació en procediment obert, té un pressupost inicial de 72.336 euros i un termini màxim d'execució de nou mesos sense possibilitat de pròrroga. El termini per a la recepció d'ofertes és fins al 4 de juny de 2021. Els interessats podran presentar les seves sol·licituds a través del Portal de Licitació Electrònica de l'APB.

Port-ciutat Mediambient i RSC
L'APB atorga les llicències de manipulació de mercaderies a l'empresa Grimaldi Logística España perquè pugui operar a Palma, Maó i Eivissa

L'APB atorga les llicències de manipulació de mercaderies a l'empresa Grimaldi Logística España perquè pugui operar a Palma, Maó i Eivissa

28/05/2021

El Consell d'Administració de l'APB, en sessió ordinària del passat 26 de maig de 2021, va acordar l'atorgament de llicències provisionals per a la prestació de servei portuari de manipulació de mercaderies en els ports de Palma, Maó i Eivissa a l'empresa Grimaldi Logística España, SL, per un termini d'un any. L'empresa va sol·licitar dia 19 de maig de 2021 poder prestar el servei públic d'estiba i desestiba de bucs en els ports de l'Estat a Balears, a fi de poder operar en els tres ports esmentats. Addicionalment, en la línia de millora contínua en la prestació de serveis, s'ha estimat convenient exigir un compromís d'obtenció de certificats de qualitat i gestió mediambiental per part de l'empresa en un termini màxim d'un any a partir de l'entrada en vigor de la llicència. Preocupació per la falta de personal D'altra banda, al punt d'informació del president, el Consell d'Administració va tractar la preocupant situació en què es troba el personal d'aquesta autoritat portuària, així com el de la resta de sistema portuari estatal, per la manca de resolució per part de la Comissió Executiva de la Comissió Interministerial de Retribucions (CECIR) en l'aplicació de l'actualització del 2,3% dels salaris referits a l'any 2020 i de les masses salarials addicionals reflectides en l'acta de tancament del III Conveni Col·lectiu de Ports de l'Estat i autoritats portuàries corresponents als anys 2019, 2020 i 2021. Així mateix ha tractat la també preocupant situació provocada per la insuficiència d'estructura i de personal propi a causa de les restriccions sofertes en l'Oferta d'Ocupació Pública.

Transports i infraestructures Desenvolupament socioeconòmic