Transports i infraestructures
Tecnologia i innovació
Més de mil persones visitaren l'exposició de senyals marítims del Far de Portopí el 2020
13/01/20211.030 persones varen passar el 2020 per l'exposició de senyals marítims del Far de Portopí. Tot i la situació d'alerta sanitària, que ha obligat a mantenir tancat el far durant quatre mesos (de març a juliol), s'ha arribat a un nombre important de visites al far i a l'exposició. Es tracta d'un dels fars en funcionament més antics de món, el segon més antic d'Espanya, per darrere de la Torre d'Hèrcules a la Corunya i el tercer del món després del Far Llanterna de Gènova. El far de Portopí es troba en una àrea d'accés restringit, de manera que la visita requereix reserva. Les visites gratuïtes es poden concertar de dimecres a divendres de 10 a 15 h i de 16 a 19 h i els dissabtes de 10 a 15 h a través d'aquest enllaç o a fardeportopi@portsdebalears.com / 650 438 205. Tota aquesta i més informació es troba al web www.farsdebalears.com Visita virtual Una altra manera d'acostar-se al contingut d'aquesta visita és a través del web farsdebalears.com. Gràcies a aquest espai virtual, es poden recórrer totes les sales que componen l'Exposició de Senyals Marítims del far de Portopí i pujar fins a la llanterna, on es troba l'única òptica de reverbers, amb miralls en lloc de lents, de totes les que funcionen actualment en els fars espanyols.
Port-ciutat
L'APB treu a concurs la millora de l'eficiència energètica de l'enllumenat públic al port de Palma
29/12/2020L'Autoritat Portuària de Balears (APB) ha licitat el contracte per a les actuacions de millora de l'eficiència energètica de l'enllumenat públic al port de Palma, Portixol i es Molinar. Aquest projecte de millora, que es troba en fase de licitació en procediment obert, té un pressupost inicial de tres milions d'euros i es preveu una durada de 11 mesos a comptar a partir de la signatura de l'inici de les obres. El termini per a la recepció d'ofertes és fins al 25 de gener de 2021. Els interessats podran presentar les seves sol·licituds a través del Portal de Licitació Electrònica de l'APB. Es preveu la substitució del tipus de làmpades utilitzades —vapor de sodi, halògens, halogenurs metàl·lics, etc. — per altres tecnologies més eficients com la tecnologia LED que tenen un millor respecte pel que fa a la contaminació lumínica. Al port coexisteixen zones d'accés restringit amb espais oberts al públic com passejos de vianants, vials de doble carril, d'únic carril, carrils bici, molls de càrrega i/o passatgers, aparcaments, etc. que, per raons d'ús i seguretat, requereixen de diferents nivells d'enllumenat. Amb aquesta intervenció es persegueix, a més, reduir els costos dels consums elèctrics gràcies a la millora de l'eficiència energètica i, en el cas de l'enllumenat, es tracta d'optimitzar el disseny de les xarxes que conformen l'enllumenat gestionat directament per l'APB, juntament amb l'ús de tecnologies de major eficiència com lluminàries formades per làmpades LED, la implantació d'equips de regulació i la utilització de sistemes de telegestió en quadres per adaptar la il·luminació a les condicions ambientals. Reducció de les emissions de CO2 Amb aquesta millora de l'eficiència energètica també es pretén contribuir a la reducció de les emissions de CO2 i altres gasos d'efecte hivernacle, donant compliment a les directrius europees i a les tendències actuals encaminades cap a la sostenibilitat. Aquest projecte marca la línia a seguir per a la resta de ports d'interès general de Balears quant a eficiència energètica de l'enllumenat públic. De fet, a Maó i la Savina ja s'han començat a executar les obres, mentre que a Alcúdia i Eivissa es licitaran en breu.
Una aplicació mòbil finançada per l'APB reforçarà la senyalització marítima de perills per a la navegació
23/12/2020L'Autoritat Portuària de Balears (APB), en col·laboració amb la Universitat dels Illes Balears (UIB) ha llançat una versió en proves de l'aplicació mòbil Signals XXI, dirigida a reforçar la senyalització marítima de perills per a la navegació i l'enviament d'alertes a través del telèfon mòbil a aquells patrons el rumb, velocitat i calat indiquin a la plataforma un risc imminent de col·lisió o incorrecte fondeig. Aquests perills es geolocalitzen prèviament i es reprodueixen en plans de barimetria o en 3D en el sistema d'alertes. Gran part de la informació s'ha recollit mitjançant robots marins equipats amb sensors de navegació i equips òptics i acústics. A més, la plataforma s'enriquirà amb les aportacions de la comunitat de navegants, professionals o autoritats, el que permetrà advertir de riscos mai abans assenyalats, com obstacles a la deriva. Els desenvolupadors han treballat durant dos anys en la seva creació, i es planteja un any més de proves, millores i introducció d'informació gràcies a la col·laboració de la pròpia comunitat portuària. Presència de posidònia Signals XXI du implantat, a més, un programari d'alerta en zones potencialment crítiques per la presència de praderies de posidònia a la zona II dels ports de l'APB (Palma, Alcúdia, Maó, Eivissa i la Savina). L'App està disponible per a iOS i Android.
Acord per a la signatura del conveni de gestió del passeig Marítim de Palma
18/12/2020El Consell d'Administració de l'Autoritat Portuària de Balears (APB) ha acordat aprovar el conveni amb l'Ajuntament de Palma per a la gestió de passeig Marítim Gabriel Roca, una vegada introduïdes les modificacions indicades pel Ministeri d’Hisenda i obtinguda l'autorització preceptiva per a la seva signatura. Així mateix, el Consell d'Administració ha facultat al president de l'APB per a la signatura del conveni. Un vegada que l'Ajuntament de Palma procedeixi a la seva signatura, el document es remetrà a l'organisme públic Ports de l'Estat. El pas següent serà tramitar la publicació en el Registre Electrònic de l'Estat d'Òrgans i Instruments de Cooperació del sector públic estatal (REOICO) i en el Butlletí Oficial de l'Estat, tràmits preceptius per a la seva entrada en vigor. D'aquesta manera, es donarà via lliure a la licitació de les obres de remodelació de passeig Marítim dins el primer trimestre del 2021 i a l'inici de les obres a finals d'aquest any. Pressupost de 43 milions d'euros El conveni regula i estableix els compromisos que ambdues parts assumeixen. Així, l'acord estableix que l'APB es farà càrrec de les obres de remodelació i millora del Passeig Marítim i l'Ajuntament, per la seva banda, s'ocuparà del manteniment de l'espai. El projecte constructiu de les obres, elaborat per la UTE JAMLET-TYPSA, contempla actuar en 169.010 metres quadrats de passeig Marítim de Palma i té un pressupost estimat de 43 milions d'euros. Aquesta intervenció persegueix diversos objectius, entre ells la millora del transport públic i els mitjans de transport sostenibles en detriment del vehicle privat, la pacificació del trànsit rodat, la millora de la permeabilitat transversal entre el port i la ciutat, la unificació d'espais residuals per generar espais lliures vinculats a al passeig Marítim i la potenciació d'usos i activitats al llarg del passeig.
Aprovades les bases del concurs per a l'explotació d'un centre d'emmagatzematge i distribució de ciment al port d'Alcúdia
18/12/2020El Consell d'Administració de l'Autoritat Portuària de Balears (APB) ha acordat l'aprovació dels plecs de bases i condicions que han de regir el concurs públic d'una concessió administrativa per a l'explotació d'un centre d'emmagatzematge i distribució de ciment mitjançant sitges en l'arrencada del dic de recer al port d'Alcúdia. Els serveis inclouran la càrrega i descàrrega pneumàtica de ciment mitjançant canonada des del vaixell a les sitges i l'emmagatzematge i distribució d'aquest, així com altres serveis optatius a proposar pel licitador i relacionats amb els anteriors. Aquest concurs pretén consolidar la rellevància que actualment ostenta el port d'Alcúdia en la manipulació de granels sòlids mitjançant el desenvolupament d'una terminal logística al mateix recinte portuari que suposi un centre de recepció, emmagatzematge i distribució de ciment. Opcionalment, el licitador podrà oferir també l'ensacat de ciment. Tota l'operació logística haurà de contemplar les mesures mediambientals més respectuoses entre les quals tecnològicament siguin viable. La quantia anual de la taxa d'ocupació a millorar pel licitador ascendeix a 158.785,50 € sense IVA i tendrà una durada màxima de 18 anys, a comptar des de l'atorgament de la mateixa. L'explotació es farà per mitjà de concessió d'ocupació de domini públic portuari d'unes instal·lacions ja existents, amb una superfície total de 890 m2, incloent la parcel·la on s'ubiquen les dues sitges i les canalitzacions subterrànies.
Flavia Gargiulo: "Va ser molt senzill visualitzar els edificis i monuments que més m'agraden dels cinc ports"
15/12/2020Flavia Gargiulo viu a Mallorca, i ha estudiat Història de l'Art a la UIB i il·lustració a l'Escola d'Art i Superior de Disseny de les Illes Balears. La seva carrera s'ha centrat sobretot en la il·lustració editorial, per a nins i adults, il·lustració publicitària i fons per a animació. Totes aquestes branques li han permès desenvolupar un estil narratiu, fortament influenciat per l'amor als detalls, a les petites històries i perspectives tant reals com imaginàries. Com arriba una historiadora de l'art a la il·lustració? No som historiadora de l'Art. Vaig cursar part de la carrera però no em vaig llicenciar. La vaig deixar molt abans d'això perquè en una assignatura pràctica vaig descobrir que m'agradava moltíssim pintar i fer coses amb les mans, més que estudiar el treball d'altres. Encara que crec que no són disciplines tan allunyades. L'il·lustrador necessita tenir molt de bagatge cultural per trobar les solucions que necessita cada projecte. Al cap i a la fi, la imatge és un llenguatge amb uns codis molt antics que cal conèixer. En la teva obra queda clar que la il·lustració no és una cosa només de nins. Així és, el vessant infantil de la il·lustració és amb el que primer s'associa la nostra feina, però se'ns pot trobar en qualsevol camp i per a qualsevol públic. Ara vivim un moment molt bo per a la il·lustració per la importància que la imatge està tenint en la nostra societat, així que el nostre ventall va des de la il·lustració de llibres infantils fins a la divulgació científica, el muralisme, la publicitat en qualsevol format... Les possibilitats són enormes. Com has plantejat l'encàrrec de la postal de Nadal de l'APB? En què t'hi has fixat de cada port? A vegades hi ha sort i hi ha bona química amb un encàrrec. Aquest n’és un. Raimond em va dir que des de feia temps li agradaria provar amb un perfil tipus "skyline" que unís els cinc ports de l'APB i com que estava alhora en l'equip de coordinació d'un llibre il·lustrat que estam fent també per l'APB, va ser molt senzill visualitzar els edificis i monuments que més m'havien agradat al llarg del projecte del llibre. Raimond també em va passar les seves preferències i... voilà! Per unificar la vista com si poguessis trobar tots aquests edificis en un mateix lloc vaig buscar una gamma cromàtica molt limitada i no realista. El detall és important... Per bé i per mal. Passar-se de detalls és com passar-se de sal, però si es troba la justa mesura donen molta informació i en la seva elecció trobam l'aportació personal. Crec que l'ús dels detalls diu molt de l'il·lustrador que hi ha darrere. Tens un altre projecte pendent, un llibre infantil que mostra l'activitat en els nostres ports i la seva importància. Què ens pots explicar d'aquest encàrrec? Ha estat un dels projectes importants a desenvolupar aquest any. L'any que ve veurà la llum imprès, si tot va bé. I cal dir que ha estat un treball d'immersió en un altre món del qual n’érem totalment aliens. Hem hagut d'aprendre moltíssim i ha estat molt interessant. També ha estat cansat, però tots els projectes llargs ho són. Sobretot des d'un dels meus papers: coordinació. Sort que ho hem fet en equip! Amb Autoritat Portuària: Raimond, Alfonsa i Ricardo. I amb el grup del Clúster de còmic i Nous Mèdia: Juan Roig és el dissenyador gràfic i juntament amb ell coordinam els continguts, el disseny i l'equip d'il·lustradors: Àlex Fito, Harold Canizales, Jaume Balaguer, Francisco Linhart i jo també. En resum, ha estat un treball coral. Per abreujar en deim còmic, però és un llibre infantil que explica els ports d'interès general, que inclou còmic, infografies, mapes il·lustrats i moltes il·lustracions descriptives dels ports i temes perifèrics com fauna i flora dels ports, per a què serveixen els ports, una secció molt detallada sobre els fars, una vista transversal d'un ferri... I no desvetllam més per ara. Durant aquest temps t'has pogut endinsar en el món portuari. Què és el que més t'ha sorprès? Des de sempre m'ha cridat l'atenció com funcionen les coses i els grups de gent que fan que alguna cosa funcioni. I el port, que era un gran desconegut per a mi, m'ha impressionat molt pel seu funcionament de rellotgeria, la seva coreografia. Bé, també m'ha sorprès molt la quantitat de coses que suposen un port com els d'interès general.
Nou termini de 20 dies per a la presentació d'ofertes per a la gestió dels amarratges de petita i mitjana eslora del port d'Eivissa
11/12/2020El Consell d'Administració de l'Autoritat Portuària de Balears (APB), reunit en sessió extraordinària, ha acordat donar un nou termini de 20 dies per a la presentació d'ofertes del concurs públic per a la gestió dels amarratges de petita i mitjana eslora del port d'Eivissa. Durant la reunió s'han resolt els dos recursos de reposició interposats pel Club Deportivo Básico Doce Millas i el Club Náutico Ibiza, contra l'aprovació dels plecs del concurs. Pel que fa al primer recurs, del Club Deportivo Básico Doce Millas, s'ha estimat parcialment, de manera que el Consell d'Administració de l'APB ha acceptat fer pública la informació de les embarcacions de base que hi ha actualment a la zona objecte de concurs, així com la informació amb el personal laboral contractat pel Club Náutico Ibiza, sense perjudici que no es contempla en les bases la subrogació de personal actiu. Com a conseqüència d'això, s'ha acordat concedir un nou termini per a la presentació d'ofertes en 20 dies, que començaran a comptar a partir de l'endemà de la seva publicació al BOIB. D'altra banda, el recurs presentat pel Club Náutico Ibiza s'ha desestimat íntegrament. Caràcter social Les bases del concurs d'autorització d'ocupació d'aquest espai del port d'Eivissa contemplen la gestió dels actuals amarratges, així com l'edifici social, la zona de reparació i manteniment d'embarcacions i la zona destinada a la nàutica esportiva. Per a determinar l'oferta més avantatjosa es valoraran prioritàriament les tarifes reduïdes que s'ofereixin als usuaris dels amarratges.
L'APB participa en el primer projecte d'hidrogen verd d'un país mediterrani
02/12/2020L'Autoritat Portuària de Balears (APB) transformarà l'Estació Marítima n. 4 del port de Palma per convertir-se en un edifici de consum energètic gairebé nul en el qual, a més, tota l'energia consumida serà generada en la pròpia estació (fotovoltaica i geotèrmica) complementant amb aportació addicional d'hidrogen verd. D'aquesta manera, després de la seva total implantació, l'edifici s'alimentarà únicament d'energia renovable. A la inversió inicialment prevista per l’APB per transformar la terminal cal afegir uns vuit-cents mil euros addicionals finançats per la UE (Fuel Cells and Hydrogen Joint Undertaking) a través del projecte Green Hysland, que ha estat seleccionat per rebre aquests fons. Concretament, dels 10 milions d'euros que la Comissió Europea ha atorgat al projecte, s'ha assignat un milió perquè pugui emprar-se hidrogen verd com a combustible a la terminal. Està prevista per al mes de desembre la signatura de l'agreement amb tots els membres del consorci, el que significarà l'inici de el projecte. Green Hysland serà el primer projecte estratègic del sud d'Europa i crearà un ecosistema d'hidrogen verd a les Illes Balears. Així, generarà, distribuirà i farà servir a Mallorca almenys 300 tones d'hidrogen renovable a l'any, produït a partir d'energia solar. Mallorca es troba en una posició ideal per desenvolupar el primer hub d'hidrogen renovable al sud d'Europa, convertint-se així en el primer exemple europeu d'una economia insular basada en l'hidrogen verd. El projecte també inclourà l'elaboració d'estudis i models de negoci per replicar el projecte en altres illes dins i fora de la Unió Europea. Múltiples aplicacions L'hidrogen verd tendrà múltiples aplicacions a l'illa, prioritzant el consum directe de l'hidrogen renovable, per exemple, en el subministrament de combustible a flotes d'autobusos i vehicles de lloguer, la generació de calor i energia per a edificis comercials i públics, el subministrament d' energia auxiliar a ferris i operacions portuàries i la creació d'una estació de proveïment. Aquest projecte contribuirà al fet que les terminals de l’APB s'alimentin exclusivament d'energia renovable i també servirà per iniciar els estudis perquè els vaixells atracats puguin emprar hidrogen verd durant la seva estada a port. El projecte europeu està coordinat per Enagás i impulsat per Acciona, Cemex i Redexis dins d'un pla de reindustralització dels terrenys de Cemex a Lloseta. Davant la recessió econòmica provocada per la crisi de la COVID-19 en el sector turístic, aquesta iniciativa contribuirà de manera substancial a impulsar la diversificació de l'economia regional de Mallorca i a crear noves oportunitats d'ocupació en els àmbits de l'hidrogen verd i les energies renovables.
Aprovades les bases del concurs per a la gestió dels amarratges a la zona del varador d'en Reynés al port de Maó
26/11/2020El Consell d'Administració de l'Autoritat Portuària de Balears (APB) ha aprovat els plecs de bases i condicions que regiran el concurs públic de gestió de llocs d'amarratge a la zona del varador d'en Reynés al moll de Llevant del port de Maó. L'objecte d'aquest concurs és atorgar una autorització temporal per a la gestió d'una superfície total de 11.000 metres quadrats de mirall d'aigua i 247 metres de línia d'atracada. L'APB escollirà la solució més avantatjosa per atorgar a licitador una autorització administrativa per a l'explotació d'aquesta superfície durant el període de dos anys, on l’adjudicatari gestionarà uns 48 amarraments d'eslores compreses entre els vuit i els trenta metres. L'explotació consistirà en la gestió d’amarraments d'embarcacions recreatives, subministrament d'aigua, energia elèctrica, telefonia i retransmissió de dades, així com altres serveis a proposar pel licitador. La quantia anual de la taxa d'ocupació a millorar pel licitador ascendeix a 106.309,05 € sense IVA. La durada de l'autorització serà de dos anys, a comptar de l'atorgament de la mateixa, amb possibilitat d'un any més de pròrroga.
L'APB aprova les bases del concurs públic per a la gestió dels amarratges de la dàrsena d'embarcacions menors del port de la Savina
26/11/2020El Consell d'Administració de l'Autoritat Portuària de Balears (APB) ha aprovat les bases que han de regir el concurs públic per a l'explotació dels amarratges de la dàrsena d'embarcacions menors del port de la Savina. A mercè d'aquest concurs es triarà la solució més avantatjosa per a l'atorgament d'una autorització administrativa per a l'explotació d'una superfície total de 12.510 metres quadrats, caracteritzats per 412 metres de línia d'atracament, edifici A de serveis amb superfícies descobertes més recinte de dipòsit de gas associada, edifici de Torre de Control (planta baixa i primera planta), i edifici de lavabos adjacents a la zona de domini públic portuari associada a la dàrsena pesquera del port de la Savina. La quantia anual de la taxa d'ocupació a millorar pel licitador ascendeix a 153.254,06 € més IVA. La durada de l'autorització serà d'un any, a comptar de l'atorgament de la mateixa, ampliable fins a un màxim de tres, d'any en any.
Les ‘quarantenes’ a Balears al llarg de la història
23/11/2020Fins a finals del segle XIX, la navegació va constituir un dels principals mecanismes de difusió de malalties infeccioses i s'ha identificat com un sistema d'expansió de moltes de les epidèmies i pandèmies que segles enrere varen afectar la Humanitat. No és estrany, per tant, que al llarg de la història de la navegació i fins a èpoques relativament recents, la majoria de les malalties infeccioses fossin transportades per mariners, passatgers i mercaderies arribades per mar de llocs remots, donant així lloc a l’aparició i propagació de les epidèmies de paludisme, febre groga, sífilis i pesta, entre altres que al llarg de segles ha patit la humanitat. Segurament la més terrible va ser l'epidèmia de pesta negra que va sorgir al segle XIV i que va afectar a tot el món produint una mortalitat de les tres quartes parts de la població. La impotència i ineficàcia de les mesures adoptades durant el llarg període que va durar l'epidèmia va portar, el 1377, a les autoritats de Ragusa (avui Dubrovnik), a la costa de Dalmàcia i Venècia, a adoptar per primera vegada en la Història, la "quarantena" en els vaixells com a mesura de protecció, prohibint l'entrada d'aquells procedents de zones infectades, fins a superar un període de quaranta dies sense que aparegués la malaltia. Les epidèmies seguien el seu curs, i el primer llatzeret d'Europa es construiria el 1403 a Venècia, a l'illa de Santa Maria de Natzaret. A partir d'aquest moment, es va anar generalitzant la seva construcció com una mesura de protecció de les poblacions. Un llatzeret és una instal·lació sanitària, més o menys aïllada, on al llarg de la història s'han tractat malalties infeccioses. Històricament s'han utilitzat per a malalties com la lepra, la tuberculosi o la febre groga, i se solien instal·lar en els ports de les grans ciutats costaneres per tenir en quarantena a les embarcacions o persones procedents d'altres països contaminats o sospitosos de contagi. Les instal·lacions comptaven amb un ampli equip mèdic que havia de tenir cura dels malalts, encara que en moltes ocasions, i a causa del contacte directe, el mateix equip mèdic també queia malalt. Habitualment, els llatzerets o quarantenes es dividien en tres zones o patents: Patent sospitosa, destinada per rebre les persones i efectes procedents de ports sospitosos o que havien tengut contacte en la travessia amb vaixells amb possible contagi patent bruta, quan les persones i mercaderies procedien de vaixells empestats o que havien tingut contacte amb vaixells en aquestes condicions i, finalment, hi havia la patent empestada, per als afectats per malalties contagioses, i situat normalment a la part més elevada i separada. Maó, un dels millors de segle XIX Abans que el Llatzeret de Maó fos construït, Europa comptava amb 16 llatzerets: 2 a Venècia, 1 a Marsella, 2 a Gènova, 2 a Malta, 2 a Trieste, 3 a Liorna, 1 a Nàpols, 1 a Corfú, 1 a Zante, i 1 a Castelnuovo. Després d'estudiar-ne els més importants del món, es va projectar el Llatzeret de Maó, una construcció que tot i haver quedat incompleta en no haver-se construït mai la Patent Neta, va ser un dels millors a principis de segle XIX. El 1793 es va donar l'ordre de construcció de Llatzeret de Maó, començant les obres a finals d'aquest mateix any. Els treballs es varen paralitzar el 1798 per ser represos en 1803. El setembre de 1807 es varen donar per concloses les obres de construcció. Va ser edificat sobre la Península de Sant Felipet, situada a l'entrada del port de Maó. Té uns 1.240 metres de longitud per 380 metres d'amplada mitjana. Estava unida a la costa nord del port per un istme de 111 metres d'ample. Aquest va ser demolit perquè fos una illa. Estava circumdat per una muralla de pedra de cadirat des d'on s'obrien quatre portes principals que conduïen a les diferents patents. Després de múltiples usos, entraria en una etapa d'abandó que va durar uns deu anys i en què es va anar deteriorant progressivament, fins que el 1816 Ferran VII va iniciar la restauració i va aconseguir que servís per al que realment havia estat construït. Gràcies a les millores realitzades, el 1917 el Llatzeret de Maó era un establiment sanitari de luxe. Dos anys més tard va restar a l'illa l'últim vaixell en quarantena, deixant de ser usat des d'aquest moment per a fins sanitaris. El Llatzeret de Maó tancava així una etapa sanitària de 100 anys en què, segons fonts de l'època, varen passar 13.864 vaixells en quarantena. Un total de 111.184 passatgers i 276.693 tripulants varen ser aïllats entre els seus murs per complir l'obligada quarantena i poder reprendre la seva vida. Quarantena de Palma A Palma, fins al segle XVII es va utilitzar com a llatzeret l'oratori de Sant Nicolau de Portopí. Més tard el virrei Comte de Montoro, amb els jurats del Regne, va decidir el 1656 construir una obra expressament destinada a aquesta finalitat en un paratge costaner proper a s'Aigua Dolça. Aquest antic recinte de la quarantena, part del qual es troba avui convertit en parc, es trobava totalment tancat mitjançant un mur de carreus, com era pràctica comuna en aquest tipus d'establiments, i tenia un accés a la mar per embarcament i desembarcament de mercaderies i passatgers sotmesos a règim de quarantena. Es conserva encara la porta d'accés a la mar, amb els escuts i placa gravada. Ha desaparegut pràcticament la resta de les instal·lacions, la versió actual de la qual, malgrat la seva obsolescència, seria de les que es troben en el moll de Ribera de Sant Carles. Aquest llatzeret es trobava ja construït en aquest lloc al segle XVII, i va prestar servei fins a finals del segle XVIII en què es va produir un agrupament d'aquest tipus d'establiments assenyalant per a la zona de llevant espanyola el de Maó, on acudien els vaixells amb patent bruta amb destinació als ports insulars i del llevant peninsular. I a Alcúdia? Les primeres notícies sobre instal·lacions portuàries pròpiament dites en el port d'Alcúdia daten del segle XVIII, i es tracta del Projecte de Quarantena que apareix al mapa de la Ciutat d'Alcúdia de la col·lecció de Jeroni Berard de 1785. La decisió de construir una quarantena i instituir una Junta de Sanitat amb els seus morbers posa de manifest l'existència d'un apreciable tràfic mercantil al segle XVIII. El projecte d'aquesta instal·lació apareix nítidament en el pla citat de Jeroni Berard tot i que, per les restes coneguts encara visibles a finals dels anys 50 del segle XX, pot sospitar-se que tan sols es va dur a terme el projecte d’un modest moll embarcador i alguna obra dins d'un alt mur de tancament del recinte. Aquestes obres apareixen grafiades en diversos plans mostrant l'estat del paratge a mitjans segle XIX. Tres llatzerets a Eivissa Tenim constància de tres llatzerets a Eivissa al llarg de la història. Aquests llocs varen servir com a refugi i presó per aquells condemnats a aïllar-se per ser sospitosos de malaltia. Allà eren amuntegats els esclaus cobrats als moros, i la tripulació de vaixells quan s'estenia el pànic per pesta o epidèmies. En aquest cas les desinfeccions eren contundents, amb sofre, calç viva, banys de mar, foc, etc. Durant el segle XVII es va utilitzar el llatzeret situat en es Pas Estret, que obligava els tripulants a una incomunicació total. Poc sospiten aquells que baixen avui dia fins aquesta diminuta cala, que temps enrere aquest tram de costa va ser utilitzat per malalts i infectats. I és que la condició fonamental per establir un llatzeret era el difícil accés per terra, i aquesta petita cala és el primer racó de què es té referència que fos usat com a emplaçament per posar en quarantena vaixells i tripulacions. En el XVIII es va decidir traslladar el llatzeret a la platja de Baix de sa Penya, la qual cosa permetia una vigilància visual directament des de la muralla. La quarantena que havia de guardar-se a bord dels vaixells s'efectuava en aquesta platja, mentre que la verificació de mercaderies i de tripulants i passatgers es realitzava a s'Illa Plana, que en aquell temps, a l'igual que s'Illa Grossa i la del Botafoc, encara era un illot separat de terra ferma i on, com en una gran bugaderia, quedaven esteses de cordes totes les robes. Tots els corsaris que tornaven de les costes del Marroc, Algèria, Tunísia i Líbia passaven per la quarantena. T'interessa el tema? Pots aconseguir més informació aquí: Crónica de los puertos baleares (Rafel Soler, 2004) http://www.portsdebalears.com/sites/default/files/libros/cronica_baleares_cast_v2.pdf Curiosidades del puerto de Palma de Mallorca (Rafel Soler, 1998) http://www.portsdebalears.com/sites/default/files/libros/Curiosidades_del_Puerto.pdf Lazareto de Maó http://lazaretodemahon.es Reproducció d'un llatzeret al Museu del Prado https://www.museodelprado.es/coleccion/obra-de-arte/un-lazareto-mallorca/d4c2ce44-458d-45ac-86fe-770e54496b7b Els antics llatzerets d'Eivissa https://www.ibizaisla.es/visitar/lazaretos-de-ibiza
