Jaume Colom Adrover pren possessió del càrrec de president de l'APB

Jaume Colom Adrover pren possessió del càrrec de president de l'APB

24/02/2023

Avui ha sortit publicat al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) l'ordre del Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana per la qual es nomena Jaume Colom Adrover com a nou president de la Autoritat Portuària (APB), en substitució de Francesc Antich Oliver. D'acord amb allò establert a l'article 31.1 del text refós de la Llei de Ports de l'Estat i de la Marina Mercant (TRLPEMM), el president de l'Autoritat Portuària serà designat per l'òrgan competent de la Comunitat Autònoma. Una vegada comunicat a la ministre de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, serà publicat al corresponent Diari Oficial i al Butlletí Oficial de l'Estat. Trajectòria professional Nascut a Sóller el 1960 i llicenciat en Dret per la Universitat de les Illes Balears el 1983, Colom era fins ara secretari general de la Conselleria de Model Econòmic, Turisme i Treball del Govern de les Illes Balears, càrrec que ocupava des del 2019. Prèviament, va exercir també com a secretari general de la Conselleria de Treball, Comerç i indústria des del 2017 fins al 2019. El nou president de l’Autoritat Portuària ja va formar part del Consell d’Administració d’aquest ens durant sis anys, coincidint amb la seva etapa com a cap de gabinet del delegat del Govern d’Espanya a les Illes Balears (2004 al 2011). Colom ha estat regidor de l'Ajuntament de Sóller del 1987 al 2003, tant a l'oposició com a l'equip de Govern director general de Funció Pública del Govern de les Illes Balears, del 1999 al 2003 conseller electe del Consell de Mallorca, del 2011 al 2015 secretari tècnic del Departament de Territori i infraestructures del Consell de Mallorca, entre el 2015 i el 2016, i secretari tècnic del Departament de Cultura, Patrimoni i Esports d’aquesta mateixa institució del 2016 al 2017.

Estrella Rental Houses gestionarà el bar restaurant de l´Estació Marítima del port d’Alcúdia

Estrella Rental Houses gestionarà el bar restaurant de l´Estació Marítima del port d’Alcúdia

24/02/2023

El Consell d’Administració de l’Autoritat Portuària de Balears (APB) ha acordat en sessió ordinària l’elecció de l’empresa Estrella Rental Houses com a solució més avantatjosa del concurs públic convocat per a la gestió d’un bar cafeteria restaurant a l'estació marítima del port d'Alcúdia. Així, aquesta empresa explotarà dues dependències integrades a l'edifici, distribuïdes en dues plantes, amb 109 metres quadrats de superfície, una de 49 metres quadrats a planta baixa destinada a bar cafeteria i una altra de 60 metres quadrats en entresòl dedicat a restaurant. Estrella Rental Houses proposarà l'acondicionament i la instal·lació de mobiliari, tal com taules i cadires, podent ser utilitzat de forma indiferent tant pels usuaris de la terminal, amb independència d'haver consumit o realitzat cap despesa al bar-restaurant-cafeteria, com pels clients del concessionari. Tal com consta als plecs del concurs, l'empresa adjudicatària prestarà una atenció particular a la planificació dels serveis i els seus horaris en funció de la programació de les escales de vaixells amb passatge, per la qual cosa l'establiment haurà de romandre obert de manera obligatòria durant l'embarcament de passatgers. La quantia anual de la taxa d’ocupació ascendeix a 14.470 euros. L'adjudicatària ha ofert una millora anual de 1.000 euros, a més del 4% de la facturació exigit als plecs del concurs. La durada de l’autorització serà de deu anys.

Transports i infraestructures Desenvolupament socioeconòmic
El Club Nàutic Portitxol prorroga el seu termini concessional de domini públic fins al desembre del 2025

El Club Nàutic Portitxol prorroga el seu termini concessional de domini públic fins al desembre del 2025

24/02/2023

El Consell d’Administració de l’Autoritat Portuària de Balears (APB) va aprovar ahir en sessió ordinària la proposta de modificació i pròrroga de tres anys de la concessió administrativa de domini públic portuari per a la legalització d’obres de reforma i ampliació de l'edifici social del Club Nàutic Portitxol. D'aquesta manera, s'incorpora a la concessió una superfície de domini públic portuari de 12.517,70 m2 de mirall d'aigua, i se n'atorgarà una pròrroga del termini concessional de tres anys, fixant com a nova data de finalització de la concessió el 15 de desembre de 2025.

Transports i infraestructures Desenvolupament socioeconòmic
Comença la poda i la tala d'arbres al passeig Marítim de Palma, dels quals més de 70 seran replantats

Comença la poda i la tala d'arbres al passeig Marítim de Palma, dels quals més de 70 seran replantats

24/02/2023

Aquest matí ha començat la senyalització i la preparació per a la poda i la tala d'alguns arbres per a l'actuació prevista al passeig Marítim de Palma. Aquesta primera fase de neteja s'allargarà fins al 30 de desembre i afecta principalment la mitjana davant del Centre Oceanogràfic de Balears. Posteriorment, del 2 al 5 de gener del 2023 s'executarà una nova fase de reserva d'espai per a una nova tala a la zona davant del Gran Melià Victòria. Més arbres, palmeres i jardins Tal com explica la proposta presentada per l'estudi d'arquitectura Martínez Lapeña-Torres Arquitectes, es preveu trasplantar uns 70 arbres fruit de les tales actuals. Així doncs, el passeig comptarà amb el triple d'arbres i el doble de palmeres i superfície de parterres (que passa d'un 9,7% a un 20% fins a 36.487 metres quadrats). Així comptarà amb 1.820 arbres nous, 512 palmeres, 69 exemplars trasplantats i 20 noves espècies.

Port-ciutat Transports i infraestructures Desenvolupament socioeconòmic
“El públic coincideix que la meva obra els trasllada positivitat i alegria”

“El públic coincideix que la meva obra els trasllada positivitat i alegria”

24/02/2023

Llicenciada en Belles Arts per la Universitat Complutense de Madrid (1994), ha realitzat nombroses exposicions individuals i col·lectives a nivell nacional i internacional i ha estat seleccionada en certàmens nacionals de gravat i pintura. Actualment continua la seva recerca a l'àrea del gravat i la pintura, conjuntant tècniques de tractament additiu, monotips, collage i dibuix. La mar, sempre present a la teva obra. Què et transmet? Per a mi el mar és una constant a les meves obres, potser forma part del meu imaginari d'una manera natural, ja que em vaig criar a Santa Eulària des Riu (Eivissa) a menys de 50 metres del mar i vaig passar gran part de la meva infantesa jugant entre les roques, buscant petxines i bussejant a la costa propera a ca meva. Quan necessitava concentrar-me o aclarir les meves idees buscava refugi davant seu, i em passava hores contemplant la costa i les onades des de la riba, així que no és estrany que m'acompanyi en gairebé totes les meves obres com a part de la meva vida i de la meva obra. En general diria que em transmet pau, tranquil·litat i alhora el poder de la natura. A la mostra “Des de la mar”, reflexionaves sobre els colors. De quin color és la Mediterrània? Com ho has representat a la il·lustració de la postal de Nadal de l'APB? La mostra "Des de la mar" ha estat un punt d'inflexió important en la meva trajectòria, tant en el meu treball creatiu com en la meva projecció artística, ja que a partir d'aquest moment el color s'ha apoderat de les meves obres com mai abans. Hi represent la Mediterrània d'un blau intens quan pens en l'alta mar i més pastís si es tracta de zones costaneres. En general, em produeix l'impuls de plasmar un collage de reflexos multicolor: la llum del sol, les roques, la vegetació, el mar idealitzant i revitalitzant la temàtica del paisatgisme. He d'admetre que vaig gaudir immensament de la creació d'aquesta sèrie, així com de la difusió posterior de la mostra (tot i que es va correspondre amb el període de pandèmia 2020, 2021 i principis de 2022), i que vaig poder mostrar a 10 sales d'exposicions gràcies al suport del comissari Antonio Torres Martorell, de l'Associació d'Amics de l'art Balear ArtambB i amb la col·laboració inestimable de la Fundació Baleària. Això va suposar poder exhibir-la i donar-me a conèixer fora d'Eivissa a totes les llotges de cultura concertades amb la Fundació al Llevant espanyol, a les illes d'Eivissa, Mallorca i Formentera, així com al Museu Man de Camelle a Galícia i a Madrid, gràcies a Malvin Gallery. I no només el mar, també la interacció amb les persones, presents al calendari… Ja fa uns quants anys que treball en dues temàtiques paral·leles, compaginant el paisatgisme amb les imatges del folklore popular eivissenc. M'ha interessat aquest tema com varen fer pintors locals d'altres èpoques al punt d'aportar la meva visió personal sobre el ball pagès com a element del patrimoni immaterial de l'illa. He pintat i he fet obra gràfica sobre aquest ball ancestral, representant des del grup o ballades a ballarins o balladors i fins a algun instrument musical associat al ball tradicional. Balears, La Corunya, Madrid, Alacant, Ceuta, Cadis… La teva obra traspassa la Mediterrània. Com es percep mar endins? La veritat és que el retorn que rep dels visitants que acudeixen a les meves exposicions és molt singular, gairebé tots coincideixen que la meva obra els trasllada positivitat i alegria. Natural d'Eivissa, reconeixes la teva illa anys després? Puc dir amb orgull que sóc natural d'Eivissa, encara que no he nascut a la meva illa, ja que els pares em varen portar des de Madrid als 6 anys. Així és que he conegut la seva evolució des de mitjans dels anys 70 fins ara i és cert que els anys han passat factura a Eivissa, per això a les meves obres hi ha un punt de nostàlgia inherent. Probablement perquè hi ha una mica de pèrdua al nostre territori que ja no tornarà mai. Hi ha inspiració oriental a la teva obra? Si, en efecte que n'hi ha, m'inspira molt la contenció i el traç a l'art oriental, en concret del "sumi-e", amb el qual he tingut fa uns anys una presa de contacte molt interessant i enriquidora, gràcies al mestre d'aquesta disciplina: Gabriel Torres Chalk. Treball sobretot el diàleg de les formes a l'espai pictòric, m'interessa l'espai positiu tant com el negatiu, crec que és una cosa característica a la meva obra. És impossible enumerar tots els premis rebuts. Què suposen per a una artista? N'hi ha algun que et faria una il·lusió especial? Els reconeixements sempre són un estímul i molt interessants a nivell profesional encara que personalment satisfan i et fan créixer, per mi el més important és gaudir del camí i del procés creatiu. Per això crec que l’esforç per trobar el camí i tenir una evolució artística coherent és el millor dels premis.

150 aniversari
La presidenta del Govern, el batle de Palma i l'APB visiten els avanços de les obres del passeig Marítim de Palma

La presidenta del Govern, el batle de Palma i l'APB visiten els avanços de les obres del passeig Marítim de Palma

24/02/2023

La presidenta del Govern, Francina Armengol, i el batle de Palma, José Hila, han visitat avui les obres de remodelació del nou passeig Marítim de Palma, acompanyats pel president de l’Autoritat Portuària de Balears (APB), Jaume Colom, i el cap de Planificació i Infraestructures de l'APB, Antoni Ginard. Aquest darrer ha explicat als presents les fases en què es dividirà la intervenció i diferents qüestions relacionades amb la mobilitat. També hi han assistit les regidores d'Infraestructures i Accessibilitat, Angélica Pastor, i de Model de Ciutat, Habitatge Digna i Sostenibilitat, Neus Truyol,i el regidor de Cultura i Benestar Social, Antoni Noguera. Els presents han pogut veure els quatre panells informatius que s'han col·locat a la zona, a l'alçada del Centre Oceanogràfic de les Balears, on s'explica de manera resumida el projecte, en aspectes com l'espai destinat al vianant, la incorporació de més arbrat i parterres, les connexions amb els barris adjacents, les zones de jocs infantils i l'ampliació de les voreres. L’àmbit d’actuació és de 3,5 quilòmetres i es remodelaran 183.670 m2. El pressupost d’execució ronda els 38 milions d’euros, sense IVA, i les obres tendran una durada prevista de 20 mesos. “És una obra molt il·lusionant, molt transformadora, que dissenya la nova Palma que estam construint, n’és un exemple. Ens trobam en un espai que sempre ha estat una barrera entre la ciutat i la mar, una autopista, que ara es convertirà en un passeig verd on podrem venir a passejar i gaudir de la nostra ciutat. També és la façana marítima de la ciutat, un dels espais més importants, que es transformarà i donarà una imatge més moderna de Palma”, ha explicat Hila. El batle ha afirmat que “el nou passeig Marítim és el futur de la ciutat, un espai on el vianant serà el protagonista”. Durant la visita, la presidenta del Govern, Francina Armengol, ha agraït la tasca feta per l'Ajuntament de Palma i l’APB. "En política s'està per planificar un futur millor i és per aquesta forma de treballar conjunta entre l'Ajuntament de Palma i l'APB que s'ha pogut fer realitat aquesta aposta transformadora de la ciutat, que anirà acompanyada per una altra aposta emblemàtica, el tramvia de Palma, que començarem aquest mateix 2023". Francina Armengol ha qualificat de "magnífic" el projecte, no només des del vessant estètic i de priorització dels vianants i els espais verds, sinó també des del caire econòmic. "En aquesta zona emblemàtica de Palma hi ha tota classe de comerços i negocis que es veuran molt revaloritzats", ha conclòs la cap de l'executiu. Per part seva, el responsable d'Infraestructures de l'APB, Antoni Ginard, ha explicat l'estat en què es troben les obres. L’obra de remodelació consta de tres fases dexecució, més una inicial de preparació. Durant la fase 0, que és la que va començar el 18 de novembre de 2022 i està actualment en marxa, s'executaran les actuacions prèvies necessàries per iniciar les obres, com els accessos a guals, remoció d'algunes vorades, senyalització i col·locació de barreres i trasllat provisional de parades de bus i semàfors. Un passeig de vianants El projecte del passeig Marítim es defineix com “un passeig per al vianant”. Així, es passarà d'un 29,5% d'espai per als vianants a un 39,7%, i les voreres de la zona més allunyada del mar, que ara tenen una amplada d'entre 2 metres i mig a 5 metres, passaran a ser 5 a 10 metres. D'aquesta manera, es garanteix la compatibilitat d'usos com ara terrasses, zones verdes, aparcament, parades de bus, contenidors, etc. sense interferir al vianant. La proposta resultant és un passeig amb dos carrils per sentit, 64.300 metres quadrats d'asfalt i un 35% de superfície per a vehicles, davant dels 3-4 carrils per sentit, els 107.000 metres quadrats d'asfalt i la taxa del 58,5% de superfície per a vehicles actuals. Cal recordar que, fa més de dos anys, es va reduir un carril de circulació i ja estan operatius els dos carrils de circulació del projecte. Es manté el carril bici segregat. En aquest context, la gestió del transport públic també pateix canvis: es mantenen les línies i les parades millorant les condicions d'espai i d'espera amb marquesines noves. El carril bici dobla la presència al passeig (del 2% al 5%), amb cinc punts d'estacionament nous i una longitud de 3,5 km. Un passeig verd El projecte, redactat pels arquitectes Elías Torres i José Antonio Martínez Lapeña, triplica el nombre d'arbres i duplica el de palmeres i superfície de parterres (que passa del 9,7% al 20%). Així comptarà amb 1.820 arbres nous, 512 palmeres, 69 exemplars trasplantats i 20 espècies noves. A això s'hi afegeix la integració del mobiliari accessible, àrees de jocs infantils, contenidors i altres serveis i infraestructures. També s'han identificat, preservat o resituat els monuments, escultures i rellotges de sol del passeig. Una de les intervencions més destacades correspon a la reordenació del nus viari de la zona de Paraires, que permetrà la integració urbana i paisatgística del nou Club de Mar, les obres del qual segueixen el seu curs. D'altra banda, a la zona de sa Riera, a la confluència amb l'avinguda Argentina, es prioritzarà la circulació del vianant a través de voreres molt més àmplies i un nou sistema de rampes accessible. Així, a més de solucionar un dels punts negres del passeig Marítim, es millorarà la continuïtat amb la plaça veïna de Sant Elm. El mateix passa a la plaça de Santo Domingo de la Calçada. En aquest espai s'unificarà la zona destinada al vianant gràcies a l'eliminació del carril de servei i la instal·lació d'una zona de jocs infantils. Així mateix, la connexió amb el barri des Jonquet es veurà reforçada. Bosses d'aparcament A partir de la setmana que ve s'efectuarà una retirada gradual de les places d'aparcament i es mantindran 108 places d'aparcament a la banda mar durant tota la fase 1 de l'obra (fins a finals del 2023) i tota la fase 2 (fins a finals del primer semestre del 2024). Així, es mantenen 92 places d'aparcament, més de 9 estacionaments de càrrega i descàrrega i 7 per a persones amb mobilitat reduïda. Per part de l'APB s'obrirà al públic l'estacionament del moll de Golondrinas, amb capacitat per a 80 vehicles. A tot això se sumen els dos solars que Cort habilitarà com a aparcaments dissuasius temporals amb una capacitat que podria arribar fins a uns 950 vehicles si fos necessari. Un primer solar d'aparcament dissuasori s'ha habilitat al carrer de Federico García Lorca amb capacitat per a uns 130 aparcaments. L'Ajuntament de Palma ha dut a terme una sèrie de millores: s'ha netejat el solar, s'hi ha instal·lat enllumenat, s'han arreglat les baranes, s'ha corregit el desnivell, s'ha adequat el terreny i s'han ordenat les places. A més, es disposarà d’un solar al costat CLH de 30.000 metres quadrats. Ja s'estan duent a terme les tasques per poder-lo obrir: habilitar la xarxa de recollida d'aigües, instal·lar il·luminació i pavimentar, entre d'altres. Es mantindrà l'arbrat existent. La previsió és que pugui estar operatiu el primer trimestre del 2023. Aquest aparcament estarà connectat amb la línia 1 de l'EMT, que en reforçarà la freqüència, i que actualment dona servei a la zona i que la connecta amb el centre de la ciutat. Paral·lelament, l'APB mantindrà durant el primer trimestre les bosses d'aparcament de la mitjana del passeig mentre s'habilita l'aparcament dissuasori de Ponent. Concretament, les bosses d'aparcament estan situades a l'alçada de la pl. Mediterrani, Marina Port de Mallorca, Aigo Dolça i Auditòrium. Un cop acabin les obres del nou passeig Marítim, s'instal·laran quatre estacions de Bicipalma. Quatre carrils de circulació Pel que fa a la circulació, es mantendran quatre carrils (dos per sentit) a tot el traçat i durant pràcticament tota l'obra, tal com succeïa fins ara. A més, en aquests moments s'estan executant actuacions puntuals sobre la vorera actual costat mar per permetre'n la conversió en calçada. Informació a veïns, comerços, hotels, marines i altres grups d'interès L'APB ha posat en marxa un pla de gestió d'informació per mantenir informats puntualment usuaris, veïns, empresaris i la societat en general del desenvolupament de les obres i les accions futures que els puguin afectar a través del portal web noupasseigmaritimdepalma.portsdebalears.com. A la plataforma digital que s'ha habilitat es publicaran informacions del projecte, així com avisos d'interès públic segons avancin les obres.

Port-ciutat Transports i infraestructures Desenvolupament socioeconòmic
Els quatre carrils de circulació del passeig Marítim de Palma es desviaran al costat mar dimecres 25 de gener

Els quatre carrils de circulació del passeig Marítim de Palma es desviaran al costat mar dimecres 25 de gener

24/02/2023

L’Autoritat Portuària de Balears (APB) procedirà a partir de dimecres 25 de gener a desviar la circulació del trànsit rodat del passeig Marítim de Palma. Aquesta és una de les accions més destacades de les previstes a les obres de remodelació d'aquest espai de port-ciutat. Els quatre carrils de circulació existents (dos d'anada i dos de tornada) es traslladaran al costat més proper al mar mentre s'executen les obres a les voreres del costat terra i els carrils sentit Portopí, des de l'Avinguda Argentina fins a la Torre Paraires. Tots els serveis afectats, com ara semàfors, parades d'autobús, contenidors de residus, punts de càrrega i descàrrega, places de PMR i passos per a vianants es mantenen, amb les adaptacions oportunes segons l'avanç i les necessitats de l'obra. Desmuntatge de terrasses D'altra banda, l'APB ha informat als titulars dels comerços que els treballs de reforma al costat de les façanes s'iniciaran dilluns 23 de gener. Així, en aquesta data els que explotin alguna terrassa en aquesta zona hauran de retirar el mobiliari de la vorera annexa al seu establiment i a la zona de vial habilitada per a l'ampliació de les terrasses durant la pandèmia del Covid. A més, es retirarà la tanca d'acer que separava la zona autoritzada de terrassa de la calçada annexa i els elements que estiguin subjectes a la tanca. En aquesta fase 1 del projecte de remodelació del passeig Marítim de Palma els usuaris podran continuar ocupant les terrasses que figuren al títol d'ocupació amb elements fàcils de retirar com poden ser taules, cadires, para-sols, jardineres i de manera excepcional el manteniment dels tendals ancorats a terra que en el seu moment varen ser autoritzats, sempre que no afectin l'execució dels treballs de reforma.

Port-ciutat Transports i infraestructures Desenvolupament socioeconòmic
Els ports d'interès general de les Balears varen moure el 2022 gairebé 15 milions i mig de tones de mercaderies, un 12% més que el 2021

Els ports d'interès general de les Balears varen moure el 2022 gairebé 15 milions i mig de tones de mercaderies, un 12% més que el 2021

24/02/2023

Segons es desprèn de les estadístiques de tràfic de l’Autoritat Portuària de Balears (APB), durant el passat exercici de 2022 les mercaderies que han passat pels ports d’interès general de les Balears han assolit les 15.429.553 tones, experimentant així un augment del tràfic respecte del 2021 d'un 12%. L'augment de mercaderies apunta a una recuperació després de la situació sanitària i a les limitacions de mobilitat i ha estat general a tots els ports, amb un 13% al port de Palma, un 16% al port de Maó, un 1% al d'Alcúdia, un 15% al port d'Eivissa i un 21% al port de la Savina. Per partides, en mercaderia general (béns de consum), han estat gairebé 14 milions les tones registrades el 2022, pujant respecte del 2021 un 10%, corresponent 8.641.953 tones al port de Palma (+10%) 2.963.337 al port d'Eivissa (+13%), 373.165 al port de la Savina (+21%) i 534.065 al de Maó (+16%). Una excepció és el port d'Alcúdia, on s'ha experimentat un lleuger descens de les mercaderies generals respecte del 2021 en un 1%, passant de 998.212 tones a 986.824 el 2022. Pel que fa a granels líquids (bàsicament combustibles), el total a les Balears experimenta un augment del 39%, especialment a Palma amb una pujada del 47%, seguida dels ports d’Eivissa (+31%), Maó (+16%) i Alcúdia (+17%). L'augment del volum de granels sòlids (carbó, cereals, sal, materials de construcció, etc.) és més tímid a l'estadística general (7%), i fins i tot se situa en xifres negatives a Palma (-7%). Eivissa, per contra, es desmarca de la resta amb un augment del 60%. La resta de ports: Maó, +14% i Alcúdia, +7%. Un 45% més de passatgers Sens dubte en les xifres de trànsit de passatgers és on es veu la recuperació progressiva després de la pandèmia. Així, si analitzam el nombre de passatgers dels cinc ports, al llarg del 2022 ha estat de 8,8 milions, un 45% més que el 2021, dels quals 7 milions corresponen a línies regulars (+24%), i 1,7 a creuers (+401%). Per ports, el nombre de passatgers augmenta principalment a Palma, amb un 112% més, Maó amb un 70%, Eivissa augmenta un 34%, Alcúdia un 21% i la Savina un 19%.

Transports i infraestructures Desenvolupament socioeconòmic
L’APB atén les sol·licituds dels grups d’interès de les obres del passeig Marítim

L’APB atén les sol·licituds dels grups d’interès de les obres del passeig Marítim

24/02/2023

L’Autoritat Portuària de les Illes Balears (APB) ha atès les diferents sol·licituds dels grups d’interès de les obres de remodelació del passeig Marítim de Palma en les dues darreres reunions del 31 de gener i el 9 de febrer. Així, totes les exigències que compleixin les mesures de seguretat necessàries en cada cas s’han incorporat a les fases de les obres de remodelació. En aquest sentit, un aparcament ja ha entrat en servei per a uns quaranta llocs davant de l’Institut Espanyol d’Oceanografia, on també s’habilitarà una nova parada d’autobús. S'ha preparat un nou aparcament en el centre de la divisió davant de l'Auditorium i, en aquesta fase I, es mantendran les bosses d'aparcament habilitades a la plaça Mediterrània. D'altra banda, es crearan tres punts de càrrega i descàrrega en el passeig durant la fase I, a l'alçada de l'hotel Costa Azul, davant de Can Barbarà i a la zona de l'Auditorium. L’aparcament d’autobusos que hi ha davant del moll de Golondrines també ampliarà la seva capacitat durant aquesta fase constructiva, passant d’un aparcament en semibateria a un aparcament en bateria. La senyalització es reforça en punts estratègics, com ara l’accés al carrer Pedrera, que també s’obre per als clients de la zona i les prohibicions d’aparcament en accés als garatges i a la rotonda al costat de l’Auditorium. Una altra de les sol·licituds formulades durant les reunions va ser l'expansió del nombre de contenidors de residus en diferents zones del passeig Marítimo, que s'ha traslladat a la ciutat de Palma per assistir -hi a través d'Emaya. Totes aquestes accions es veuran reforçades per diferents actuacions de comunicació en premsa escrita, ràdio, televisió, plans disponibles en hotels i botigues i missatges en zones tancades.

Port-ciutat Transports i infraestructures Desenvolupament socioeconòmic
La ICTS SOCIB i l’Autoritat Portuària de Balears celebren el Dia del Mediterrani amb una jornada per fer front al canvi climàtic

La ICTS SOCIB i l’Autoritat Portuària de Balears celebren el Dia del Mediterrani amb una jornada per fer front al canvi climàtic

24/02/2023

El pròxim dilluns 28 de novembre a les 18 h, l'Autoritat Portuària de Balears (APB) i el Sistema d’Observació i Predicció Costaner de les Illes Balears (ICTS SOCIB) organitzen la jornada “Els reptes del mar Mediterrani davant el canvi climàtic”, amb motiu de la commemoració del Dia del Mediterrani. Aquesta jornada té per objectiu conèixer els efectes del canvi climàtic al mar Mediterrani i explorar diverses solucions vinculades amb les ciències i les tecnologies marines, així com el paper del tercer sector i les empreses en aquestes. Es tracta d’una activitat de celebració i de projecció cap al futur que s'emmarca en el 150è aniversari de l’APB. L’assistència a la jornada és gratuïta prèvia inscripció mitjançant aquest formulari. La Seu Institucional de l'APB, al Camí de l'Escullera s/n, Palma, acollirà aquesta jornada que començarà amb la benvinguda per part del director de l’APB, Jorge Nasarre, i la xerrada del director de la ICTS SOCIB, Joaquim Tintoré, envers “Un Bessó Digital del Mediterrani per fer front al canvi climàtic”. Tintoré presentarà aquesta plataforma digital d'alta resolució i exactitud, per monitoritzar i reproduir les interaccions entre els processos oceànics i costaners del mar Mediterrani i amb les activitats humanes davant de diferents escenaris de canvi climàtic, aportant solucions i eines per a la presa de decisions. Tot seguit, la taula rodona “Els reptes del mar Mediterrani davant el canvi climàtic” explorarà la perspectiva dels científics i les científiques, així com d’experts procedents del tercer sector i l’empresa. La taula comptarà amb la participació d’Aina García, del servei de Transferència del Coneixement de la ICTS SOCIB Lluís Gómez Pujol, coordinador del Doctorat en Ecologia Marina de la UIB Neus Matelamala, especialista en Biologia Marina al GOB Amaia Rodriguez, CEO de GRAVITY WAVE i Salud Deudero, biòloga marina del COB-IEO. Paral·lelament, l'exposició fotogràfica d’accés lliure “SOCIB: Investiguem el mar, compartim futur”, instal·lada des del 28 de novembre de 2022 i fins al 9 de gener de 2023 al moll Vell, 3 (davant la Seu Institucional de l'APB), aproparà els resultats científics de la ICTS SOCIB a tots els públics, fomentant la conscienciació ambiental marina i la cultura oceànica. A més de donar a conèixer les noves tecnologies que utilitza la ICTS SOCIB per a l'observació, la monitorització i l’obtenció de dades oceanogràfiques (planadors submarins, boies oceanogràfiques, etc.), i alguns dels projectes que duu a terme al Mediterrani per promoure la sostenibilitat real i efectiva de les Illes Balears. Aquesta és la primera parada de l’exposició que es presentarà als ports de Balears al llarg de 2023. El Dia del Mediterrani La Unió pel Mediterrani és un organisme intergovernamental que agrupa els 27 països de la Unió Europea i 15 països més del Mediterrani, amb l’objectiu de treballar per l'estabilitat regional, el desenvolupament i la integració. Des de l’any 2021, aquest organisme ha determinat que cada 28 de novembre se celebri el Dia del Mediterrani, per a rememorar la primera Conferència Euromediterrània que va tenir lloc el 28 de novembre de 1995 a Barcelona, on es van reunir països de la Unió Europea i del Mediterrani, i amb la qual s'inicià el projecte de cooperació regional, conegut com a 'Procés de Barcelona'. Contacte de premsa Servei d’Estratègia Corporativa, Comunicació i Cultura Oceànica de la ICTS SOCIB Tel.: +34 971 439 895. Mail: rri@socib.es Sobre la ICTS SOCIB El Sistema d'Observació i Predicció Costaner de les Illes Balears (SOCIB) és una Infraestructura Científica i Tècnica Singular (ICTS), creada pel Ministeri de Ciència i Innovació i la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, a la qual s'ha incorporat recentment el Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC). Ubicada al Parc Bit, Palma, compta amb un equip multidisciplinari de 44 persones que treballen amb un objectiu compartit: avançar en el coneixement, la comprensió i la gestió sostenible de l'oceà global i el mar Mediterrani. Per això, la ICTS SOCIB opera un sistema d'observació i predicció que monitoritza de forma contínua el Mediterrani occidental, recollint dades a través de diverses plataformes, incloent-hi radars costaners d'alta freqüència, sistemes de monitorització integral de platges, gliders o planadors submarins autònoms, plataformes d'observació lagrangianes (perfiladors ARGO i boies de deriva superficials), boies oceanogràfiques, estacions meteorològiques i del nivell del mar, i el Vaixell Oceanogràfic (V/O SOCIB). Les dades oceàniques recollides, de valor estratègic en la investigació marina, es poden consultar en temps real i en accés obert a través del repositori institucional de la ICTS SOCIB, www.socib.es. Aquesta informació facilita prediccions oceàniques de qualitat contrastada que la ICTS SOCIB ofereix a través dels models de predicció. A més, la ICTS SOCIB dissenya aplicacions i solucions digitals per promoure la gestió marina i costanera basada en l'evidència científica i ofereix serveis d'assessoria experta en gestió ambiental i oceanografia operacional. Així mateix, treballa per fomentar el coneixement que la ciutadania té sobre l'oceà (Cultura Oceànica) mitjançant activitats i recursos innovadors per a tots els públics. Sobre l’Autoritat Portuària de Balears L'Autoritat Portuària de Balears (APB) és un organisme públic que té encomanada la gestió, l’administració i l’explotació dels ports d'interès general de les Illes Balears de Palma, Alcúdia, Maó, Eivissa i la Savina, a més de les ajudes a la navegació d'aquesta comunitat autònoma. Dins dels seus compromisos adquirits en la seva política de Responsabilitat Social Corporativa, l'APB assumeix el de protegir el medi marí i el medi ambient de l'entorn portuari, inclosa la prevenció de la contaminació, vetllar pel compliment legal i altres requisits en totes les seves àrees d'influència.

150 aniversari Mediambient i RSC
L'APB habilita una zona d'aparcament addicional al port d'Eivissa durant la temporada baixa

L'APB habilita una zona d'aparcament addicional al port d'Eivissa durant la temporada baixa

24/02/2023

Llegada la temporada baja, las necesidades de la operativa portuaria son inferiores, por lo que la Autoridad Portuaria de Baleares (APB), en colaboración con el Ajuntament d'Eivissa, habilitará a partir de mañana, 22 de noviembre, y hasta el 15 de marzo, una zona adicional de aparcamiento en la Avda. Santa Eulàlia de Eivissa, junto al muelle de Ribera Poniente y frente a la Estación Marítima de Formentera y el Club Náutico Ibiza. Como ya se ha hecho en años anteriores, esta zona que se pone a disposición de los ciudadanos alivia la problemática de buscar aparcamiento en el centro de la ciudad durante el invierno.

Port-ciutat
Comencen les obres del nou passeig Marítim de Palma

Comencen les obres del nou passeig Marítim de Palma

24/02/2023

Tal com estava previst, les obres de remodelació del passeig Marítim de Palma han començat avui divendres 18 de novembre, un mes després de la signatura del contracte amb la UTE formada per les empreses mallorquines Melchor Mascaró, Vopsa, Urbient i Aglomsa, i l'endemà que se subscrigués l'acta de comprovació de replanteig.Un cop finalitzades les reunions de planificació dels agents implicats a l'obra, les primeres intervencions de senyalització i col·locació de barreres han tengut lloc a darrera hora d’avui dematí a la zona de Paraires. L’obra de remodelació constarà de tres fases d’execució, més una inicial de preparació. Aquesta fase 0, que és la que ha començat avui i que durarà fins a principis del 2023, executarà les actuacions prèvies necessàries per iniciar les obres, com els accessos a guals, remoció d'algunes voreres, senyalització i col·locació de barreres i trasllat provisional de parades de bus i semàfors. Les places d’aparcament no es veuran afectades fins després de les festes nadalenques (veure document). El Nou Passeig Marítim de Palma comença amb una nova imatge que simbolitza un nou espai de la ciutat prop de la mar i on les persones guanyaran en qualitat de vida, vegetació i un ambient més agradable (veure document) noupasseigmaritimdepalma.portsdebalears.com L'APB ha posat en marxa un pla de gestió d'informació per mantenir informats puntualment usuaris, veïns, empresaris i la societat en general del desenvolupament de les obres i les accions futures que els puguin afectar a través del portal web noupasseigmaritimdepalma.portsdebalears.com. A la plataforma digital que s'ha habilitat avui es publicaran informacions del projecte, així com avisos d'interès públic segons avancin les obres (veure document).

Port-ciutat