Menú
 Menú lateral

Les ‘quarantenes’ a Balears al llarg de la història

Palma, 23/11/2020

Fins a finals del segle XIX, la navegació va constituir un dels principals mecanismes de difusió de malalties infeccioses i s'ha identificat com un sistema d'expansió de moltes de les epidèmies i pandèmies que segles enrere varen afectar la Humanitat.

No és estrany, per tant, que al llarg de la història de la navegació i fins a èpoques relativament recents, la majoria de les malalties infeccioses fossin transportades per mariners, passatgers i mercaderies arribades per mar de llocs remots, donant així lloc a l’aparició i propagació de les epidèmies de paludisme, febre groga, sífilis i pesta, entre altres que al llarg de segles ha patit la humanitat.

Segurament la més terrible va ser l'epidèmia de pesta negra que va sorgir al segle XIV i que va afectar a tot el món produint una mortalitat de les tres quartes parts de la població. La impotència i ineficàcia de les mesures adoptades durant el llarg període que va durar l'epidèmia va portar, el 1377, a les autoritats de Ragusa (avui Dubrovnik), a la costa de Dalmàcia i Venècia, a adoptar per primera vegada en la Història, la "quarantena" en els vaixells com a mesura de protecció, prohibint l'entrada d'aquells procedents de zones infectades, fins a superar un període de quaranta dies sense que aparegués la malaltia.

Les epidèmies seguien el seu curs, i el primer llatzeret d'Europa es construiria el 1403 a Venècia, a l'illa de Santa Maria de Natzaret. A partir d'aquest moment, es va anar generalitzant la seva construcció com una mesura de protecció de les poblacions.

Un llatzeret és una instal·lació sanitària, més o menys aïllada, on al llarg de la història s'han tractat malalties infeccioses. Històricament s'han utilitzat per a malalties com la lepra, la tuberculosi o la febre groga, i se solien instal·lar en els ports de les grans ciutats costaneres per tenir en quarantena a les embarcacions o persones procedents d'altres països contaminats o sospitosos de contagi.

Les instal·lacions comptaven amb un ampli equip mèdic que havia de tenir cura dels malalts, encara que en moltes ocasions, i a causa del contacte directe, el mateix equip mèdic també queia malalt.

Habitualment, els llatzerets o quarantenes es dividien en tres zones o patents: Patent sospitosa, destinada per rebre les persones i efectes procedents de ports sospitosos o que havien tengut contacte en la travessia amb vaixells amb possible contagi; patent bruta, quan les persones i mercaderies procedien de vaixells empestats o que havien tingut contacte amb vaixells en aquestes condicions i, finalment, hi havia la patent empestada, per als afectats per malalties contagioses, i situat normalment a la part més elevada i separada.

 

Maó, un dels millors de segle XIX

Abans que el Llatzeret de Maó fos construït, Europa comptava amb 16 llatzerets: 2 a Venècia, 1 a Marsella, 2 a Gènova, 2 a Malta, 2 a Trieste, 3 a Liorna, 1 a Nàpols, 1 a Corfú, 1 a Zante, i 1 a Castelnuovo. Després d'estudiar-ne els més importants del món, es va projectar el Llatzeret de Maó, una construcció que tot i haver quedat incompleta en no haver-se construït mai la Patent Neta, va ser un dels millors a principis de segle XIX.

El 1793 es va donar l'ordre de construcció de Llatzeret de Maó, començant les obres a finals d'aquest mateix any. Els treballs es varen paralitzar el 1798 per ser represos en 1803. El setembre de 1807 es varen donar per concloses les obres de construcció. Va ser edificat sobre la Península de Sant Felipet, situada a l'entrada del port de Maó. Té uns 1.240 metres de longitud per 380 metres d'amplada mitjana. Estava unida a la costa nord del port per un istme de 111 metres d'ample. Aquest va ser demolit perquè fos una illa. Estava circumdat per una muralla de pedra de cadirat des d'on s'obrien quatre portes principals que conduïen a les diferents patents.

Després de múltiples usos, entraria en una etapa d'abandó que va durar uns deu anys i en què es va anar deteriorant progressivament, fins que el 1816 Ferran VII va iniciar la restauració i va aconseguir que servís per al que realment havia estat construït.

Gràcies a les millores realitzades, el 1917 el Llatzeret de Maó era un establiment sanitari de luxe. Dos anys més tard va restar a l'illa l'últim vaixell en quarantena, deixant de ser usat des d'aquest moment per a fins sanitaris.

El Llatzeret de Maó tancava així una etapa sanitària de 100 anys en què, segons fonts de l'època, varen passar 13.864 vaixells en quarantena. Un total de 111.184 passatgers i 276.693 tripulants varen ser aïllats entre els seus murs per complir l'obligada quarantena i poder reprendre la seva vida.

 

Quarantena de Palma

A Palma, fins al segle XVII es va utilitzar com a llatzeret l'oratori de Sant Nicolau de Portopí. Més tard el virrei Comte de Montoro, amb els jurats del Regne, va decidir el 1656 construir una obra expressament destinada a aquesta finalitat en un paratge costaner proper a s'Aigua Dolça.

Aquest antic recinte de la quarantena, part del qual es troba avui convertit en parc, es trobava totalment tancat mitjançant un mur de carreus, com era pràctica comuna en aquest tipus d'establiments, i tenia un accés a la mar per embarcament i desembarcament de mercaderies i passatgers sotmesos a règim de quarantena. Es conserva encara la porta d'accés a la mar, amb els escuts i placa gravada. Ha desaparegut pràcticament la resta de les instal·lacions, la versió actual de la qual, malgrat la seva obsolescència, seria de les que es troben en el moll de Ribera de Sant Carles.

Aquest llatzeret es trobava ja construït en aquest lloc al segle XVII, i va prestar servei fins a finals del segle XVIII en què es va produir un agrupament d'aquest tipus d'establiments assenyalant per a la zona de llevant espanyola el de Maó, on acudien els vaixells amb patent bruta amb destinació als ports insulars i del llevant peninsular.

 

I a Alcúdia?

Les primeres notícies sobre instal·lacions portuàries pròpiament dites en el port d'Alcúdia daten del segle XVIII, i es tracta del Projecte de Quarantena que apareix al mapa de la Ciutat d'Alcúdia de la col·lecció de Jeroni Berard de 1785. La decisió de construir una quarantena i instituir una Junta de Sanitat amb els seus morbers posa de manifest l'existència d'un apreciable tràfic mercantil al segle XVIII. El projecte d'aquesta instal·lació apareix nítidament en el pla citat de Jeroni Berard tot i que, per les restes coneguts encara visibles a finals dels anys 50 del segle XX, pot sospitar-se que tan sols es va dur a terme el projecte d’un modest moll embarcador i alguna obra dins d'un alt mur de tancament del recinte. Aquestes obres apareixen grafiades en diversos plans mostrant l'estat del paratge a mitjans segle XIX.

 

Tres llatzerets a Eivissa

Tenim constància de tres llatzerets a Eivissa al llarg de la història. Aquests llocs varen servir com a refugi i presó per aquells condemnats a aïllar-se per ser sospitosos de malaltia. Allà eren amuntegats els esclaus cobrats als moros, i la tripulació de vaixells quan s'estenia el pànic per pesta o epidèmies. En aquest cas les desinfeccions eren contundents, amb sofre, calç viva, banys de mar, foc, etc.

Durant el segle XVII es va utilitzar el llatzeret situat en es Pas Estret, que obligava els tripulants a una incomunicació total. Poc sospiten aquells que baixen avui dia fins aquesta diminuta cala, que temps enrere aquest tram de costa va ser utilitzat per malalts i infectats. I és que la condició fonamental per establir un llatzeret era el difícil accés per terra, i aquesta petita cala és el primer racó de què es té referència que fos usat com a emplaçament per posar en quarantena vaixells i tripulacions.

En el XVIII es va decidir traslladar el llatzeret a la platja de Baix de sa Penya, la qual cosa permetia una vigilància visual directament des de la muralla.

La quarantena que havia de guardar-se a bord dels vaixells s'efectuava en aquesta platja, mentre que la verificació de mercaderies i de tripulants i passatgers es realitzava a s'Illa Plana, que en aquell temps, a l'igual que s'Illa Grossa i la del Botafoc, encara era un illot separat de terra ferma i on, com en una gran bugaderia, quedaven esteses de cordes totes les robes. Tots els corsaris que tornaven de les costes del Marroc, Algèria, Tunísia i Líbia passaven per la quarantena.

 

T'interessa el tema? Pots aconseguir més informació aquí:

Crónica de los puertos baleares (Rafel Soler, 2004)

http://www.portsdebalears.com/sites/default/files/libros/cronica_baleare...

Curiosidades del puerto de Palma de Mallorca (Rafel Soler, 1998)

http://www.portsdebalears.com/sites/default/files/libros/Curiosidades_de...

Lazareto de Maó

http://lazaretodemahon.es

Reproducció d'un llatzeret al Museu del Prado

https://www.museodelprado.es/coleccion/obra-de-arte/un-lazareto-mallorca...

Els antics llatzerets d'Eivissa

https://www.ibizaisla.es/visitar/lazaretos-de-ibiza

Air Max

Lazareto de Maó
Proyecto inicia del Lazareto de Maó
Lazareto de Maó
Lazareto de Maó
Entrada al recinto de la Cuarentena de Palma
Plano Cuarentena de Palma
Lazareto de Alcúdia
Playa de Baix de sa Penya
Es Pas Estret (Eivissa)
 
 

Darreres notícies


  •  
  • Page 1 of 152

Xarxes socials


Formulari de contacte


  • Per registrar una queixa, suggeriment o sol·licitud d'informació, accedeixi a aquest enllaç

Agenda


No hay eventos próximamente

Inici de sessió


Introduïu el vostre nom d'usuari de Ports de Balears.