L'APB reemplaça les baranes del passeig exterior del dic de l'Oest del port de Palma

L'APB reemplaça les baranes del passeig exterior del dic de l'Oest del port de Palma

30/10/2019

L'Autoritat Portuària de Balears (APB) ha adjudicat les obres de substitució de les baranes del passeig exterior del dic de l'Oest del port de Palma i el seu reemplaçament per altres d'acer inoxidable que s'adeqüen a la normativa de seguretat ja que no són escalables per part dels usuaris. En concret es col·locaran 770 metres lineals de nova barana al llarg del tram del passeig, que actualment ha estat tancat al públic com a mesura de seguretat, ja que l'estat actual de les baranes així ho aconsella. Les obres han estat adjudicades a l'empresa Antonio Gomila, SA, per un pressupost d'adjudicació de 409.000 euros sense IVA. L'inici de les obres està previst per a mitjans de novembre i el termini d'execució és de dos mesos. Baranes de la Riera Dins el mateix contracte s'executarà la substitució de les baranes d'acer inoxidable que actualment se situen en el pont del torrent de sa Riera, en el seu pas per l'Avinguda Gabriel Roca abans de la seva desembocadura al port de Palma, per altres de ferro forjat i d'estètica més adequada amb l'entorn. Es tracta de gairebé 88 metres de barana disposada a banda i banda del Passeig Marítim que eviten les caigudes dels vianants i ciclista al llit del torrent. Les baranes que se substitueixen seran aprofitades i recol·locades en l'entorn de l'edifici de l'Escola Nàutica del dic de l'Oest.

L'APB inicia la darrera fase de les obres d'embelliment del port de la Savina

L'APB inicia la darrera fase de les obres d'embelliment del port de la Savina

25/10/2019

L'Autoritat Portuària de Balears (APB) ha iniciat la darrera fase de les obres d'embelliment del port de la Savina, un cop finalitzada la temporada alta turística i amb l'objectiu que les obres quedin finalitzades abans de la pròxima temporada estival. Aquesta nova fase es dividirà així mateix en dues actuacions diferents per tal d'evitar al màxim les molèsties als veïns i usuaris. Així, aquesta setmana ja s'han iniciat les primeres actuacions a la zona pròxima a l'estació marítima que comprèn l'aparcament de taxis i autobusos i la zona d'embarcament de passatgers. També afectarà al vial i a les àrees adjacents de l'escullera de Ponent, l'edifici de la confraria de pescadors i un tram del carrer de s'Almadrava. El trànsit rodat per l'embarcament i desembarcament no es veurà interromput ja que es coordinarà el pas de vehicles amb les obres. Els itineraris per al pas dels vianants es veuran alterats però no interromputs a mesura que vagin progressant les obres, de la mateixa manera que la ubicació de les parades de busos i taxis, que de forma provisional es col·locaran entre l'estació marítima i l'aparcament. Finalment, la tercera zona d'actuació afectarà el moll de la dàrsena pesquera o de Llevant i es preveu la seva finalització per al mes d'abril de 2020. Amb aquesta actuació, que compta amb un pressupost global de 6,7 milions d'euros, l'APB pretén reforçar el caràcter d'estada al port de la Savina, prioritzant i reforçant especialment els recorreguts per a vianants i bicicletes. S'eliminarà el caràcter "de pas" que actualment té el port, per implementar alguns punts d'interès, millorant així la acollida i la presència tant del turisme com dels habitants del port de la Savina i de Formentera.

La nova ordenança portuària que regula el fondeig al port de Palma inclou una zona de protecció per a la Posidònia Oceànica

La nova ordenança portuària que regula el fondeig al port de Palma inclou una zona de protecció per a la Posidònia Oceànica

24/10/2019

L'Autoritat Portuària de Balears (APB) ha aprovat la nova ordenança que regula el fondeig a les aigües del port del Palma, que inclou per primera vegada una zona d'exclusió de fondeig per preservar la praderia de Posidònia oceànica. En aquesta àrea queda expressament prohibit l'ancoratge a tota embarcació i la infracció a aquesta ordenança pot arribar a assolir una sanció de fins a 30.000 euros. El Butlletí Oficial de l'Estat, en la seva edició del divendres 4 d'octubre, va publicar la resolució aprovada pel Consell d'Administració de l'APB el dia 25 de juliol, per la qual s'aprova l'ordenança portuària reguladora del fondeig en les aigües de la zona de servei del port de Palma. Aquesta ordenança regula l'ancoratge de vaixells i embarcacions a la zona II o exterior de les aigües del port de Palma i és d'aplicació a les aigües de la zona de servei del port, establerta en el Pla d'Utilització d'Espais Portuaris (PUEP) del port de Palma. La nova ordenança estableix dues zones diferenciades on es permet l'ancoratge de vaixells o embarcacions i estan situades a tres-cents metres de la costa de Palma, compresa entre la platja de Can Pere Antoni i la desembocadura del torrent Gros (veure plànol). Les embarcacions de menys de 500 GT (gross tonnage) disposen de la seva zona de fondeig permès a la zona més propera a terra, mentre que els vaixells de més de 500 GT poden fondejar a la zona més allunyada. Dins d'aquesta última zona, es delimita així mateix el lloc on poden fondejar les embarcacions sense transport de mercaderies perilloses de les que sí que transporten mercaderia perillosa, seguint també el criteri de com més risc potencial més allunyat de la costa. Zones prohibides i sancions Queda prohibit el fondeig a la resta de zones d'aigua, especialment la zona I o interior del port, així com a la zona d'exclusió per preservació de la Posidònia Oceànica. També queda prohibit el fondeig i la permanència de vaixells, embarcacions i artefactes navals al canal d'accés al port que no sigui per navegació d'entrada o sortida de port. L'ordenança recull exempcions a aquestes prohibicions atenent possibles casos d'emergència i només pel temps estricte de la seva durada. Perquè es pugui romandre a la zona de fondeig s'haurà de disposar de la corresponent autorització prèvia de l'APB. Les infraccions a aquesta ordenança poden suposar sancions depenent de la seva gravetat. Així, per exemple, el fondeig a l'interior del port, al canal d'accés o ancoratge de vaixells amb mercaderia perillosa fora de la zona permesa són considerades infraccions greus i poden comportar sancions màximes de fins a 180.000 euros. El fondeig en zones prohibides pot suposar sancions de fins a 90.000 euros i el fondeig en zones no prohibides però sense l'autorització pertinent es considera infracció lleu, amb una sanció màxima de 60.000 euros.

El port de Palma se suma a la iniciativa Cruise 2030, impulsada pel port de Venècia, per donar forma a la indústria de creuers del futur a Europa

El port de Palma se suma a la iniciativa Cruise 2030, impulsada pel port de Venècia, per donar forma a la indústria de creuers del futur a Europa

18/10/2019

L'Autoritat Portuària de Balears (APB) se suma a la iniciativa "CRUISE 2030 CALL FOR ACTION", impulsada pel port de Venècia, amb l'objectiu de trobar la manera perquè la indústria dels creuers sigui compatible amb les demandes dels ports europeus. La reunió de llançament del Grup de Treball, format per alguns dels principals ports europeus de creuers, ha tengut lloc avui a Venècia. Un representant del Fòrum Internacional de Transport (ITF) també va assistir a la reunió. Les delegacions de set de les principals destinacions de creuers a Europa, Àmsterdam, Palma, Bergen, Cannes, Dubrovnik, Màlaga, Marsella Fos, han respost a l'impuls generat pel port de Venècia durant l'estiu passat amb el "CRUISE 2030 CALL FOR ACTION ". L'objectiu principal de la iniciativa és dissenyar una plataforma comuna d'estratègies personalitzades per donar suport al desenvolupament de la indústria de creuers de manera sostenible, amb l'objectiu de satisfer més les necessitats de la indústria amb les demandes de les ciutats i territoris. Tots els participants han acordat la importància dels aspectes econòmics i laborals de la indústria de creuers però, al mateix temps, han trobat fonamental la necessitat d'intervenir de manera coordinada per reduir o eliminar els impactes i les càrregues relacionades amb la indústria de creuers, repensar juntament amb els operadors el model de negoci adoptat fins ara. Durant la reunió, cada port va tenir l'oportunitat de subratllar i assenyalar els principals problemes enfrontats i com s'aborden. Per aconseguir una millor comprensió, el port de Venècia ha realitzat una enquesta i una avaluació per individualitzar les necessitats i accions específiques necessàries per a cada port. La propera reunió ja ha estat decidida i programada per al proper gener i serà organitzada per l'APB al port de Palma. Mentrestant, els participants van acordar treballar per a la redacció d'un pla d'acció comú amb l'objectiu de preparar la propera reunió amb una declaració per aprovar col·lectivament i adoptar com a document de treball. Després d'un moment inicial, es va trencar el gel i els participants van trobar una sensibilitat comuna natural cap als problemes i com tractar-los. Es van discutir molts temes, els punts més significatius es poden resumir de la següent manera: • Tots els ports confirmen el seu compromís d'abordar els aspectes ambientals, especialment en la reducció d'emissions, amb el disseny de solucions específiques en els diferents ports. • Hi ha la necessitat de trobar un compromís viable i factible entre les mides del vaixell i les característiques geogràfiques i físiques dels ports europeus, molts d'ells són de fet significativament diferents dels ports de la resta del món. • La necessitat de millorar l'aspecte organitzatiu de tota la cadena, per minimitzar l'impacte de les congestions i els efectes negatius sobre la mobilitat urbana i la qualitat de vida a cada destinació. • La necessitat d'avaluar de manera científica, basada en fets i en xifres, els impactes i les implicacions de la indústria de creuers en els ports i els seus voltants. • En fer-ho, hi ha la necessitat de construir una acceptació social, ambiental i econòmica cap a la indústria des de ciutats, regions i ciutadans.

L'APB instal•la una xarxa de sensors per mesurar la contaminació de l'aire dels seus ports

L'APB instal•la una xarxa de sensors per mesurar la contaminació de l'aire dels seus ports

30/09/2019

L'Autoritat Portuària de Balears (APB) ha finalitzat la instal·lació de 25 estacions de mesura de la qualitat de l'aire en els cinc ports d'interès general que gestiona i que mesuren l'emissió de gasos i partícules a l' atmosfera i la generació de renou en els ports de Palma, Alcúdia, Maó, Eivissa i la Savina, amb l'objectiu d'estudiar l'impacte ambiental provocat per l'activitat portuària en l'aire. Coneguda com SmartSensPORT, aquesta xarxa neix de l'acord entre l'APB i la Universitat de les Illes Balears (UIB) per la qual la Fundació Universitat Empresa s'ha encarregat de fer l'estudi tècnic per a la instal·lació d'aquests aparells de mesura en els ports. L'objectiu, analitzar les dades obtingudes i proporcionar una valoració sobre la correlació entre l'activitat portuària i la contaminació ambiental de la zona a través del monitoratge temporal del nivell de renou, la concentració de partícules i la concentració de gasos. La informació obtinguda a través d'aquests sensors és enviada a un panell de control publicat a www.portsdebalears.com, que s'actualitza cada hora i en el qual es representen els valors mitjans dels paràmetres en cada un dels ports, recollits per les 25 estacions col·locades en els ports d'interès general. La qualificació de la qualitat de l'aire s'ha establert amb el mateix criteri que el Govern Balear estableix per a les estacions de referència en la comunitat autònoma i es presenta a l'usuari amb la puntuació d'excel·lent, bé, regular o malament. L'informe ambiental d'ESPO (Organització Europea de Ports Marítims) per 2018 mostra que la qualitat de l'aire segueix sent la principal prioritat dels ports europeus. Conscient d'això l'APB porta treballant intensament des de l'any 2016 per conèixer quin és el nivell de la qualitat de l'aire dels seus ports així com la possible implicació de l'activitat portuària, en alineació amb la política ambiental de l'APB. Si bé l'organisme competent per avaluar la qualitat de l'aire i comprovar que romangui per sota dels valors límit que estableix el Reial Decret 102/2011 és la comunitat autònoma de les Illes Balears (per al que disposa amb estacions convencionals de precisió), l'objectiu pretès per l'APB en aquest projecte, segons el cap de Qualitat, Medi Ambient, Innovació i RSC, Jorge Martín, "és analitzar les dades obtingudes pels sensors i proporcionar una valoració sobre la correlació qualitativa entre l'activitat portuària i la contaminació ambiental, en base a dades objectives i a través del rigor científic ". Ubicació de les estacions La implantació de les estacions mesuradores s'ha fet seguint l'informe tècnic elaborat al setembre de 2016 pel Grup de Treball Smart Destination de la UIB, si bé s'han realitzat alguns canvis pel que fa a la seva proposta inicial, bé per haver-se produït canvis físics als escenaris en els darrers anys o bé amb l'objectiu d'agilitzar els tràmits en el procés d'instal·lació de les estacions. Després d'una primera implantació pilot al port de Palma el 2017 de vuit estacions mesuradores, en aquesta nova fase s'han col·locat sis estacions mesuradores més al port d'Eivissa, quatre en els ports de Maó i Alcúdia, i tres a la Savina, fins el total de 25 punts. Així, a Palma, els nous sensors s'han col·locat a l'esplanada del dic de l'Oest, a la part alta del far de Portopí, al terrat de l'Estació Marítima nº3 del moll de Paraires, a Can Barbarà, al Passeig Marítim, a l'edifici del Reial Club Nàutic de Palma, al terrat de la seu de l'APB i en els molls comercials al port d'Eivissa, les estacions s'han instal·lat al terrat de l'edifici de l'Ajuntament d'Eivissa a Dalt Vila, al terrat d'un edifici de l'Avinguda de Santa Eulària, al terrat de l'edifici de l'APB, davant de les instal·lacions nàutiques de Marina Botafoc Ibiza, en els molls del Botafoc i en el dic del Botafoc al port de Maó, les quatre estacions s'han col·locat al carreró d'es Muret, a la terrassa superior de l'edifici del Centre de Salut Verge del Toro, a la Base Naval i a sa Colàrsega al port d'Alcúdia, al terrat de l'estació marítima, a la platja davant de Alcudiamar, a l'oficina de turisme de l'Ajuntament d'Alcúdia i al Poliesportiu Municipal del Port d'Alcúdia (*) mentre que les tres estacions del port de la Savina s'han col·locat davant de l'edifici de la Confraria de Pescadors, a la plaça de les Illes Pitiüses i en el dic de la dàrsena pesquera del port. Les estacions mesuradores es troben situades entre els cinc metres d'altura respecte al nivell del mar (can Barbarà a Palma i en el dic de la Savina) i els 45 metres (Dalt Vila, a Eivissa), encara que la major part d'elles s'eleven entre els quinze i els trenta metres d'alçada. La seva ubicació s'ha decidit calculant els models de dispersió de les emissions de gasos des dels vaixells, el perfil topogràfic de la zona portuària, la densitat de la població resident segons els patrons municipals i l'existència d'altres estacions meteorològiques de mesura de contaminació, ja existents i alienes a l'APB. És per això que algunes estacions s'han col·locat fora de la zona de servei del port, tenint en compte la distribució de la població en les àrees d'influència de l'activitat portuària, ja que els nivells de contaminants tindrien una repercussió més elevada si la població potencialment afectada és major,"ja que l'objectiu principal és conèixer en quina mesura afecta l'activitat portuària a la seva població més propera", apunta Jorge Martín. També s'han tengut en compte l'orografia i l'alçada dels edificis propers al port, que actuen de barrera contra els contaminants o de reverberadors de la contaminació acústica, així com les situacions atmosfèriques dominants de cada un dels ports, que són essencials en la dispersió de contaminants. Sensors i telecomunicacions Les 25 estacions mesuradores compten amb un total de 250 sensors que reporten dades cada 10 minuts i mesuren el nivell de contaminació i partícules existents a l'atmosfera, els nivells de renou i les variables atmosfèriques com la temperatura, la humitat, la pressió atmosfèrica i la força i direcció del vent. Cadascuna d'aquestes estacions disposa de sensors capaços de mesurar CO, NO2, O3, PM10 (**) i SO2, d'acord amb la normativa vigent, les estratègies de mesura implementades per les institucions de les Illes Balears i de la tipologia de contaminants presents en els vaixells. Cada estació està connectada a través de les xarxes de comunicacions GPRS o 4G al centre de base de dades del Sistema d'Informació Geogràfica (GIS) i Teledetectación de la UIB. Allà, es recopilen les dades generades per la xarxa SmartSensPORT, el que permet realitzar el seguiment dels valors monitoritzats i obtenir resultats aplicant els models de predicció de dispersió i d'impacte dels contaminants sobre les zones adjacents dels ports. Les estacions incorporen unes alarmes per a cada paràmetre que s'activaran en superar els llindars o límits màxims per excés de contaminació ambiental o per renou, establerts per la normativa vigent. Tot això amb la finalitat de crear informes i indicadors semafòrics que permetin determinar les actuacions i les mesures a prendre en cada moment, ja sigui de forma gradual o immediata. La implantació del sistema de monitorització de la qualitat de l'aire i de la contaminació acústica en els ports de l'APB va ser adjudicada a la UTE formada per Kunak-Labaqua per prop de quatre-cents quaranta-cinc mil euros i una vigència del contracte de dos anys. (*) Aquestes dues últimes estacions estan pendents dels permisos de l'Ajuntament d'Alcúdia per a la seva instal·lació. (**) Les PM10 es poden definir com aquelles partícules sòlides o líquides de pols, cendres, sutge, partícules metàl·liques, ciment o pol·len, disperses en l'atmosfera, el diàmetre varia entre 2,5 i 10 micres (1 micròmetre correspon a la mil·lèsima part d'1 mil·límetre).

L'APB rep el certificat AENOR ISO 30301 al seu sistema de gestió de documents

L'APB rep el certificat AENOR ISO 30301 al seu sistema de gestió de documents

25/09/2019

L'Autoritat Portuària de Balears (APB) ha rebut avui el certificat del seu sistema de gestió per als documents, d'acord amb la Norma UNE-ISO 30301: 2011, de mans de la directora de l'entitat en Illes Balears, Soledad Seisdedos. Han recollit el distintiu per part de l'APB, el seu director, Juan Carlos Plaza, i el cap de Qualitat, Medi Ambient, Innovació i RSC, Jorge Martín. L'acte de lliurament ha tengut lloc a les instal·lacions de l'APB al port de Palma, en el decurs d'una jornada explicativa del segell de qualitat 14001: 2015 de gestió documental ofert als membres del Fòrum Institucional de Qualitat en el Sector Públic de les Illes Balears. L'APB rep aquest segell per a les següents activitats que gestiona de manera electrònica: processos relacionats amb la convocatòria i execució dels consells d'administració, processos de facturació a clients, processos de gestió de fiances i certificacions, procés de contractació, processos de documentació i supervisió dels sistemes de gestió. L'obtenció d'aquest certificat és la confirmació del propòsit ferm i decidit de l'APB cap a la transformació digital basada en una gestió eficaç i eficient de documents i expedients electrònics, així com una fita important en el camí que va començar l'any 2016.

El port de Palma licita el primer projecte de connexió elèctrica de mitja tensió a terra per a ferris d'Espanya

El port de Palma licita el primer projecte de connexió elèctrica de mitja tensió a terra per a ferris d'Espanya

22/09/2019

L'Autoritat Portuària de Balears (APB) ha licitat el primer projecte de connexió elèctrica directa a terra per a ferris al port de Palma amb l'objectiu de reduir l'emissió de gasos i renous generats pels vaixells mentre estan atracats. Aquesta tècnica és coneguda en anglès amb l'expressió cold ironing. Amb un pressupost de licitació de 2,1 milions d'euros, finançats en un 20 per cent per Fons Europeus CEF i amb un termini d'execució màxim d'onze mesos, el projecte preveu l'alimentació elèctrica en mitjana i baixa tensió que permeti el subministrament d’electricitat des del port als vaixells que atraquin al moll de Paraires del port de Palma. La instal·lació estarà preparada per connectar a la xarxa elèctrica, encara que no de forma simultània, un vaixell tipus ferri de potència màxima demandada de 1.600 kW (mitja tensió) i un altre vaixell tipus fast ferri de 800 kW (baixa tensió). Per a la connexió elèctrica a terra, el projecte preveu, entre altres obres, la instal·lació de 275 metres de línies subterrànies de mitja tensió, un centre de transformació, un convertidor de freqüència i una subestació elèctrica en Zona de Servei del port de Palma. Adaptació compartida Al desembre de 2018, Trasmediterránea i Baleària, les navilieres que operen habitualment al moll de Paraires, van ser informades per l'APB que tenia previst en breu posar en funcionament aquest sistema perquè els vaixells que atraquin en aquest moll estiguin connectats a la xarxa elèctrica. L'APB participa des de 2016 en consorci amb altres ports d'interès general en un projecte denominat OPS Master Plan. Aquest projecte, subvencionat per la Unió Europea, té per objecte dissenyar un pla director que permeti el desenvolupament de la tecnologia cold ironing en el sistema portuari espanyol, contemplant una prova pilot al port de Palma per estendre la xarxa elèctrica fins al moll de Paraires i permetre la connexió elèctrica dels vaixells adaptats per a això. De fet, aquesta connexió a Paraires serà la primera connexió a un vaixell en mitja tensió d'Espanya. Pel cap de Qualitat, Medi Ambient, Innovació i RSC de l'APB, Jorge Martín, el propòsit d'adaptar-se per reduir les emissions de gasos i generació de renous en els ports ha de ser un compromís compartit per tots els operadors portuaris. "En aquest cas -apunta Martí- l'APB el que fa és de facilitador" perquè les navilieres redueixin la contaminació provocada per la seva activitat al port i "per la qual cosa sortirà beneficiada tota la societat". Així, els ferris que operin al moll de Paraires, una vegada entri en servei el sistema de connexió elèctrica a terra, han d'estar adaptats a la tecnologia del cold ironing, evitant així l'ús de combustibles fòssils durant la seva estada al moll comercial més proper a la ciutat. Transformació ambiental L'APB bonifica amb el cinquanta per cent de la taxa al vaixell (T1) a aquells bucs que certifiquen que durant les maniobres i estada al port fan ús de gas natural liquat (GNL). De la mateixa manera, els vaixells que utilitzin el sistema cold ironing veuran reduïda a la meitat aquesta taxa. Actualment, el port de Palma rep la visita habitual de dos vaixells de la companyia Baleària propulsats per GNL, l’Hypatia de Alejandria i l’Abel Matutes. A més, els creuers turístics AIDA Nova i el Costa Esmeralda -que recalarà a Palma a partir de novembre- utilitzen també aquest tipus de combustible durant la seva estada en port, menys contaminant que el fuel i els seus derivats. L'APB té com a objectiu la instal·lació de més punts de connexió elèctrica a terra en aquelles noves infraestructures on es contempli l'atracament de vaixells mixtes de mercaderia i passatgers. Al marge d'això, els molls construïts en els darrers anys en els ports d'interès general de les illes, és a dir, l'ampliació dels molls de Ponent del port de Palma i els molls del Botafoc del port d'Eivissa, compten ja amb preinstal·lacions per a futurs cablejats de sistemes de cold ironing. Paral·lelament a aquestes actuacions, l'APB ha traslladat al Govern del les Illes Balears les necessitats de proveïment elèctric dels seus ports, perquè les tingui en compte en la planificació energètica 2021/2026 (actualment en elaboració) amb l'objectiu d'implantar l'electrificació de seus molls per al subministrament a vaixells.

L'APB treu a concurs la gestió dels amarraments de la dàrsena de Ponent del port d'Eivissa

L'APB treu a concurs la gestió dels amarraments de la dàrsena de Ponent del port d'Eivissa

18/09/2019

El Consell d'Administració de l'Autoritat Portuària de Balears (APB) ha aprovat avui el plec de bases per al concurs públic per a la gestió per mitjà de concessió administrativa de 90 embarcacions d'eslores compreses entre els 6 i els 60 metres d'eslora a la dàrsena de Ponent del port d'Evissa. La zona de domini públic portuari objecte del concurs compta amb una superfície total de 20.493 metres quadrats de mirall d'aigua, amb 176 metres de línia d'atracament del moll d'Interior o de Ponent i 115 metres de línia d'atracament del costat de ponent del Contramoll -es Martell- del port d'Eivissa. La quantia anual de la taxa d'ocupació a millorar pel licitador és de 616.680,42 euros, mentre que la quantia de la taxa d'activitat serà del 4% aplicat al volum de negoci. El termini de la concessió serà de tres anys, amb la possibilitat d'una pròrroga d'un any més. És a dir el termini total podrà ser de fins a 4 anys. Cal recordar que aquesta zona del port es veurà afectada en un futur pròxim amb dues actuacions previstes per l'APB que són, d'una banda les obres de millora de les instal·lacions del Club Nàutic d'Eivissa i, de l'altra, el trasllat als molls Comercials de les barques que operen en aquesta zona i que realitzen el trajecte entre el port d'Eivissa i el de la Savina.

 L'APB tanca els comptes anuals de 2018 amb un resultat positiu de 23,3 milions d'euros

L'APB tanca els comptes anuals de 2018 amb un resultat positiu de 23,3 milions d'euros

05/09/2019

L'exercici de 2018 corresponent als comptes anuals de l'Autoritat Portuària de Balears (APB) aporten un resultat positiu de 23,3 milions d'euros, un 13,95% superior al de l'any anterior quan el benefici va ser de 20,5 milions d'euros. D'altra banda, la xifra de negoci en 2018 va ser de 78,5 milions d'euros, superant les xifres de 2017 (amb 73 milions d'euros), mantenint l'endeutament zero a llarg termini i el sanejament financer de l'entitat. Per ports, tots van presentar pujades en aquest apartat en relació a 2017, a excepció del de Maó. Així, el port de Palma va registrar un import net de la xifra de negocis de 46,2 milions d'euros, el d'Eivissa 20,9 milions, Alcúdia 5,2 milions, el port de Maó 3,5 milions i, finalment, la Savina 2,6 milions d'euros. L'APB acaba de publicar a www.portsdebalears.com els comptes anuals de 2018 amb l'informe d'auditoria de la Intervenció General de l'Estat, a través de la Intervenció Regional a Illes Balears. Els comptes anuals s'han preparat a partir dels registres comptables de l'organisme portuari tancats a 31 de desembre de 2018, portats d'acord amb les disposicions legals vigents en matèria comptable i a les instruccions dictades per Ports de l'Estat, mostrant la imatge fidel del patrimoni, de la situació financera i dels resultats, així com de la veracitat dels fluxos incorporats en l'estat de fluxos d'efectiu. Aquests comptes anuals van ser aprovats pel Consell d'Administració de l'APB el 28 de juny de 2019. El document complet es pot consultar a www.portsdebalears.com.

L’APB PUBLICA LA MEMÒRIA ANUAL I LA MEMÒRIA DE SOSTENIBILITAT DE 2018

L’APB PUBLICA LA MEMÒRIA ANUAL I LA MEMÒRIA DE SOSTENIBILITAT DE 2018

14/08/2019

Segons consta a les dades aportades a l'edició de les darreres Memòria Anual i de Sostenibilitat de 2018 de l'Autoritat Portuària de Balears (APB), recentment publicades i accessibles a través de la seva pàgina web corporativa (www.portsdebalears.com), es constata novament la tendència de creixement, tant del tràfic de mercaderies (16.206.801 tones), que ha suposat un increment del 5% respecte al passat exercici, com del trànsit de passatgers (8.942.434), el que constata, per tant, un any més, sengles nous rècords històrics. L'APB ha publicat la Memòria Anual i la Memòria de Sostenibilitat de l'any 2018. Tots dos estudis contemplen tota l'activitat de l'organisme portuari de l'any passat i es poden consultar en línia, a la pàgina web de l'APB, com a mostra del seu compromís de transparència de la institució respecte a la seva gestió. Aquests dos documents recullen dades específiques de tots els projectes abordats en 2018 i sobre l'evolució econòmica, social i ambiental dels ports d'interès general que gestiona l'APB, així com el funcionament de l'organització i els seus òrgans de govern, fins a les infraestructures executades o en obres, resum d'inversions, dades de la utilització del port, línies marítimes regulars i empreses i serveis portuaris, així com les estadístiques de trànsit. Finalment, les memòries recopilen les tendències pel que fa a la sostenibilitat i desenvolupament de les infraestructures, així com en l'actualització i millores dels sistemes d'informació i accés a l'administració electrònica i la consolidació de mesures planificades en el camp de la responsabilitat social corporativa. Les memòries es poden consultar a www.portsdebalears.com

EL TRÀFIC TOTAL DE MERCADERIES EN ELS PORTS DE BALEARS AUGMENTA UN 3 PER CENT EN ELS PRIMERS SIS MESOS DE 2019

EL TRÀFIC TOTAL DE MERCADERIES EN ELS PORTS DE BALEARS AUGMENTA UN 3 PER CENT EN ELS PRIMERS SIS MESOS DE 2019

09/08/2019

El tràfic total de mercaderies en els ports d'interès general de les Illes Balears ha augmentat un 3 per cent en el primer semestre de 2019, en relació al mateix període de l'any passat, amb més de 8,3 milions de tones registrades. Pel que fa al tràfic de passatgers, el creixement ha estat del 5 per cent, superant els 3,5 milions de moviments. Segons es desprèn de les estadístiques del mes de juny publicades en www.portsdebalears.com, el port de Maó registra el major augment amb un 15 per cent i arriba a les 365.542 tones. La segueixen Eivissa (6% i 1.646.163 t), Palma (5% i 5.240.558 t), la Savina (-6% i 141.292 t) i Alcúdia (-8% i 929.691 t). Per mercaderia general, és a dir, productes de consum, l'augment total ha estat del 6%, amb 6.841.700 de tones. Maó lidera també amb un 15 per cent i 254.810 tones el creixement d'aquesta primera meitat d'any, seguit de Palma (7% i 4.584.235 t), Eivissa (7% i 1.503.954 t), Alcúdia (-8% i 367.198 t) i la Savina (-8% i 131.503 t). Destaca el descens generalitzat del tràfic de granels líquids (combustibles, principalment) amb una baixada del 12 per cent en relació al primer semestre de 2018. Tan sols augmenta en aquest apartat el port d'Eivissa amb un 2 per cent en aconseguir gairebé les 92.000 tones. Mentrestant, els granels sòlids (ciment i altres materials per a la construcció, bàsicament) es mantenen estables en general però amb grans diferències per ports. Augmenta un 165 per cent a Maó amb 24.676 tones, a Palma (53% i 140.401 t) i a la Savina (28% i 9.789 t), mentre que baixa a Eivissa (-19% i 50.337 t) i a Alcúdia (- 9% i 532.966 t), sobretot pel descens en la descàrrega de carbó. Creix el tràfic regular de passatgers Els passatgers augmenten un 5 per cent de gener a juny de 2019 en relació al mateix període de l'any passat, superant els 3,5 milions de passatgers. Augmenta també un 5 per cent el nombre de passatgers de línia regular, amb més de 2,5 milions en el que portem d'any (2,3 milions si descomptem els conductors dels vehicles de càrrega). Tots els ports creixen en aquest apartat, a excepció del port de la Savina (-2% i 784.481 pax.). Maó registra el major augment (61% i 41.588 pax.), seguit d'Alcúdia (15% i 214.583 pax.) -on es reflecteix el moviment de la línia regular oberta amb el sud de França-, Palma (14% i 477.346 pax .) i Eivissa (4% i 1.050.321 pax.). També creix el nombre de passatgers de creuers (4%) amb un milió de creueristes fins al moment en el conjunt de ports d'interès general de Balears, però amb comportaments molt irregulars: fortes caigudes al port de Maó (-66% i 12.232 pax.) i Alcúdia (-50% i 673 pax.) i augments a Eivissa (23% i 116.644 pax.) i Palma (5% i 872.893 pax.). En el conjunt de ports de l'APB augmenta també el nombre de vaixells un 13 per cent amb 22.882 escales i un 4 per cent l'arqueig brut amb 112 milions d'G.T. en els sis primers mesos de 2019.

L'APB ENCARREGA A L'UTE ISLA ARQUITECTOS CONTRAMOLLET LA REDACCIÓ DEL PROJECTE BÀSIC DE LA RECONVERSIÓ DEL CONTRAMOLL-MOLLET DEL PORT DE PALMA

L'APB ENCARREGA A L'UTE ISLA ARQUITECTOS CONTRAMOLLET LA REDACCIÓ DEL PROJECTE BÀSIC DE LA RECONVERSIÓ DEL CONTRAMOLL-MOLLET DEL PORT DE PALMA

05/08/2019

L'Autoritat Portuària de Balears (APB) ha adjudicat el contracte per a la redacció del projecte bàsic per a la integració port-ciutat de la zona del Contramoll-Mollet i la redacció del projecte constructiu dels espais lliures de edificació dels jardins de Sant Elm del port de Palma a la UTE Isla Arquitectos Contramollet, per la quantitat de 134.038,95 euros i un termini d'execució de sis mesos. L'oferta presentada per la UTE formada pels arquitectes Juan Palència de Sarrià i Marta Colón de Carvajal, i l'enginyer de camins, canals i ports, Juan Torres Rovira, va ser considerada per la mesa de contractació, en sessió de dia 3 de juliol de 2019, com la millor oferta en relació qualitat preu de les tres presentades al concurs. Segons l'opinió de Isla Arquitectos Contramollet, la seva proposta persegueix l'objectiu d'obrir la ciutat a la mar amb una actuació "integradora i polivalent que potencia i genera activitats que tenen com a base la història i la cultura locals". Segons la UTE adjudicatària, en el projecte es destaca l'alliberament de l'espai a l'entorn de l'oratori de Sant Telm "per a la creació d'una àmplia plaça connectada amb el passeig Marítim", la reconversió de l'espai ocupat per Astielleros de Mallorca al nou Museu Marítim, "que respecta i aprofita el valor patrimonial i espacial del conjunt" i la reorganització i obertura de l'activitat pesquera a la ciutat.