A la ciutat d’Eivissa, amb una gran oferta nocturna d'oci, complementada per les construccions medievals de Dalt Vila i els carrers enrevessats i laberíntics, el port queda físicament integrat en el moviment diari de la ciutat, en la seva vida, i li regala una característica afegida: l'atractiu turístic.

El port compta, a més dels molls comercials i de passatgers, amb el dic del Botafoc, que és el lloc on es fa la descàrrega de combustibles que consumeix l'illa i on amarren els grans creuers turístics que hi recalen.

També compta amb diverses dàrsenes esportives, amb un total de 1.400 amarradors per a embarcacions d’esbarjo.

Barreja de la tradició més pura i de les tendències d'oci més avantguardistes, Eivissa, i en conseqüència el seu port, ofereixen un lloc impressionant, que és el destí de moltes mirades i passions.

Història

Els cartaginesos varen fundar la colònia púnica d'Eivissa l'any 650 aC, i convertiren el seu port en important base naval de la seva armada. Els romans varen fer d'Eivissa ciutat confederada i varen mantenir la florent activitat comercial que ja tenia sota la dominació cartaginesa.

Malgrat els múltiples testimonis del tràfic, no es troba cap rastre d'obra marítima fins a l'any 1616, en el plànol que acompanya la carta del senyor Juan Ponce. En el segle XVII ja es coneix l'existència d'edificis per a fins portuaris i semblants i un moll al paratge del Raval.

Les modernes infraestructures portuàries daten de principi del segle XX, amb la construcció del dic de recer que dóna protecció a la zona sud del port. Des dels anys 50 se succeeixen importants obres de millora, però és en les darreres dues dècades quan es dota el port d'Eivissa de les infraestructures que s’utilitzen avui en dia.