Notícies APB | Ports de Balears

El president de Ports de l'Estat visita el port de Palma

07/02/2022

El president de Ports de l'Estat, Álvaro Rodríguez Dapena, ha efectuat avui dematí una visita institucional a l'Autoritat Portuària de Balears (APB) acompanyat del president Francesc Antich i el seu equip directiu, dins de la ronda de contactes que està fent amb els gestors de els ports d’interès general del Sistema Portuari Estatal. Després de signar al llibre d'honor de l'APB, Rodríguez Dapena ha rebut de mans d'Antich una placa commemorativa de la visita que coincideix amb el 150è aniversari de l'organisme portuari. Tot seguit han realitzat un recorregut pel port de Palma, visitant la nova infraestructura de connexió elèctrica en mitjana i baixa tensió perquè els ferris atracats puguin reduir les emissions de gasos i renous generats pels seus motors durant l'escala i les operacions de desembarcament i embarcament. Un avenç tecnològic que el president de Ports de l'Estat ha qualificat d'innovador i que el president de l'APB emmarca dins “del compromís assumit pels ports en la seva lluita contra el canvi climàtic”. Després de reunir-se amb el comitè de direcció de l'APB, amb qui ha conegut de primera mà els projectes i reptes que afecten els ports de Palma, Alcúdia, Maó, Eivissa i la Savina, ha mantengut una trobada amb alguns dels principals operadors portuaris de les illes. Medi ambient, sostenibilitat i singularitat insular Entre els temes tractats destaca la identificació del pla estratègic de l'APB amb les directrius i les línies generals del Marc Estratègic del sistema portuari espanyol, que es preveuen aprovar tots dos el 2022. Entre els temes centrals de l'exposició destaquen l'aplicació de polítiques de gestió sostenible i de transició ecològica, així com la transformació de les terminals portuàries perquè s'alimentin exclusivament d'energies renovables. La necessitat d'adaptar estructures i recursos humans a la gestió singular de cinc ports a quatre illes, l'ordenació de les línies regulars de transports de passatgers i mercaderies, l'oportunitat de promoure un turisme de creuers més sostenible, la situació del sector nàutic i la indústria de la reparació i manteniment d'embarcacions, així com els futurs desenvolupaments del port de Palma, han estat altres aspectes tractats amb els tècnics de l'APB i la comunitat portuària de les Illes Balears.

150 aniversari Mediambient i RSC Port-ciutat Tecnologia i innovació Transports i infraestructures Desenvolupament socioeconòmic

Ajuntament d’Eivissa i Autoritat Portuària repassen les inversions al port d’Eivissa, que seran de 8,8 milions d’euros al 2022, i donen un impuls al Pla Especial del port

26/01/2022

L’alcalde d'Eivissa, Rafa Ruiz, i al primera tinent d’alcalde, Elena López, s’han reunit aquest matí amb el president de l'Autoritat Portuària de Balears, Francesc Antich, el director d’APB, Jorge Nasarre i el director d’APB a Eivissa, Ignacio Revilla. Durant la reunió s’han repassat les diferents inversions que l’organisme portuari està duent a terme al port d’Eivissa, que seran de 8,8 milions d’euros al 2022, i han donat un impuls al Pla Especial del port. Una de les obres que s’iniciaran en breu es l'adequació de l'entorn de la via dels molls de Ribera, que comunica l’estació marítima de Formentera amb l’inici del passeig marítim on s’hi executaran obres de millores a l’espai per a vianants amb la incorporació d’un carril bici a ambdues direccions de la via, que connectarà amb l’actual carril bici de les andanes del port i amb el que actualment està en fase de construcció a l’avinguda de Bartomeu de Rosselló. El projecte també preveu l’eliminació de barreres arquitectòniques, la instal·lació de bancs, la millora de l’arbrat i de l’enllumenat de la zona. Altra obra que ja està en marxa consisteix en la millora de l’entorn de l’edifici d’APB a Eivissa. Ambdues obres estan valorades en 1’4 milions d’euros. Per a l’alcalde d'Eivissa, Rafa Ruiz, ha agraït la proximitat i la feina continuada de l’Autoritat Portuària de Balears amb l’Ajuntament d’Eivissa, ‘són vàries les obres que en breu començaran i que signifiquen continuar amb la integració del port a la ciutat i convertir-lo en un vertader espai per a que la ciutadania el gaudeixi. Som una ciutat amb port , que és un espai molt dinàmic i actiu, i hem de continuar amb aquest treball estratègic i d’interès general’. Per la seva banda, el president d’Autoritat Portuària de Balears, Francesc Antich, ha destacat per un port d'interès general com és el port d’Eivissa és fonamental la bona predisposició i coordinació que hi ha entre les dues administracions perquè facilita que totes aquelles obres necessàries i la millora del servei es puguin fer de manera ràpida. En aquests moments s’estan duent a terme obres que milloren la connexió port-ciutat però també s'estan executant importants obres que significaran una millora dels serveis portuaris’. Pla Especial D’altra banda i en relació al Pla Especial del port d’Eivissa, en aquests moments les dues administracions ultimen el document. La previsió és portar el Pla Especial del port d’Eivissa a aprovació al Consell d'Administració d’Autoritat Portuària de Balears en breu i posteriorment haurà de ser aprovat, de manera inicial, pel ple de l’Ajuntament d’Eivissa. L'obra de més envergadura actualment en el port d'Eivissa, encara en execució, és la de l'Estació Marítima del Botafoc, amb un pressupost de 13,5 milions d'euros que té previst finalitzar al juliol de 2022. D’altra banda, l'obra de condicionament i millora del parament exterior del dic de Botafoc es reprendrà al març de 2022 que compta amb un pressupost de 942 mil euros i s’ha d’executar en mesos de bon temps. L’organisme portuari també té previst iniciar en breu les obres d’adequació del paviment de les rodones del Botafoc i la urbanització del tram del tanc de tempestes del moll de Ribera, donant continuïtat al passeig.

Transports i infraestructures Port-ciutat

Resolts els concursos de restauració dels fars de Formentor, Artrutx i la Mola de Formentera

25/01/2022

El Consell d’Administració de l’Autoritat Portuària de Balears (APB) ha acordat en diferents sessions celebrades recentment l’elecció de les solucions més avantatjoses dels concursos públics convocats per a la gestió dels establiments per a serveis turístics a el far de Formentor (Mallorca), el far d'Artrutx (Menorca) i el far de la Mola (Formentera), amb la qual cosa s'atorgarà la corresponent autorització per a l'explotació d'un servei de bar-cafeteria-restaurant a cadascun d'ells . Els fars de Formentor i d’Artrutx fa anys que ofereixen aquest servei al públic a través de diferents autoritzacions i concessions. La cafeteria del far de Formentor ha estat durant dècades punt obligat de visita per a residents i turistes. El restaurant del far d'Artrutx va obrir les portes el 2009. Són reconeguts per estar ubicats a zones d'alt valor paisatgístic. S'hi afegeix ara el far de la Mola de Formentera. Tres i onze anys d’ocupació En el cas del far de Formentor, es tramitarà l'atorgament d'una autorització d'ocupació temporal de diverses dependències (estades a l'edifici del far, dependències annexes, garatge, local on s'ubicava el transformador i el magatzem sota el mirador) amb una superfície total de 636,5 m2 a l’empresa Col·laboradora Hostalera 1. La quantia anual de la taxa d’ocupació ascendeix a 32.153 euros. L'adjudicatària ha ofert una millora anual de 110.000 euros, a més del 4% de la facturació exigit als plecs del concurs. La durada de l’autorització serà de tres anys. D'altra banda, pel que fa al far d'Artrutx, que es tramitarà a favor de l'empresa Laguna Gardens, es contempla l'ocupació durant tres anys d'estades a l'edifici del far, casa del suplent, magatzem, dependències annexes, així com una superfície descoberta adjacent al far per al seu ús com a terrassa. La quantia anual de la taxa d'ocupació exigida als plecs ascendeix a 11.280 euros. A aquesta quantia, Laguna Gardens afegirà una millora de 15.431,87 euros, a més del 4% de la facturació. Quant a la concessió al far de la Mola de Formentera, que gestionarà l'empresa Something Inversions, s'hi inclouen dos edificis de 117,1 metres quadrats en una parcel·la de 872 metres quadrats. D'aquests, el concessionari destinarà el 30% a zones verdes. La taxa anual d'ocupació ascendeix a 17.219 euros, a la qual cosa se sumaran 5.000 mil euros de millora oferta per l'empresa adjudicatària i el 4% de la facturació. La concessió s'atorga per un termini de 11 anys.

Port-ciutat Desenvolupament socioeconòmic

Es reprenen les visites a l'exposició de senyals marítims del far de Portopí al port de Palma

17/01/2022

El president i el director de l'Autoritat Portuària de Balears (APB), Francesc Antich i Jorge Nasarre, han donat inici a la recent reoberta visita a l’exposició de senyals marítims del far de Portopí. Tots dos han seguit les explicacions dels guies, que els varen acompanyar per tot el recorregut. Després d'uns mesos de posada a punt, l'exposició compta amb interessants novetats, com la llanterna restaurada del far de Llebeig, que es pot contemplar a l'entrada de l'exposició, i un vídeo que detalla el procés de restauració i substitució d'aquesta mateixa llanterna. La reobertura de l'espai coincideix amb el 150è aniversari de l'APB, un any de celebració i projecció cap al futur que té com a objectiu donar a conèixer entre la ciutadania els espais portuaris. Visites al far El far de Portopí es troba en una àrea d'accés restringit, per tant la visita requereix reserva. Les visites gratuïtes es poden concertar de dimecres a divendres de 10h a 15h i de 16h a 19h i els dissabtes de 10h a 15h a través d'aquest enllaç o a fardeportopi@portsdebalears.com / 662 418 163. L'any 2004 l’APB va obrir al públic les portes del far de Portopí, una de les construccions més característiques del port de Palma, tot un símbol de la ciutat i de la història de les comunicacions marítimes de les Balears. Aquell any el far de Portopí va ser reconvertit en un espai cultural per acollir de manera permanent l'exposició de senyals marítims que mostra als visitants el món fascinant dels fars. L'exposició ocupa l'espai de l'antic habitatge del faroner, distribuït en dues plantes, i endinsa el visitant en el món de la senyalització marítima, familiaritzant-lo amb la terminologia específica. A més, s'exposa una col·lecció d'òptiques de 2n a 6è ordre, diferents màquines de rotació i una explicació sobre l'evolució patida per l'enllumenat marítim a les costes de les Balears. Finalment l'exposició ens convida a viatjar al passat per conèixer les condicions de vida dels antics faroners i les seves famílies en conviure a llocs extremadament aïllats.

150 aniversari Port-ciutat

L'APB inicia les obres d'adequació de l'entorn i la façana de les oficines de l'APB a Eivissa

11/01/2022

L'Autoritat Portuària de Balears (APB) ha iniciat aquest dilluns les obres d'adequació de l'entorn i la façana de l'edifici principal d'oficines de l'APB a Eivissa, a l'accés als molls Nord. Actualment la zona presenta mancances en termes d'il·luminació, jardineria, aparcament i signes d'envelliment. També, amb aquest projecte, es pretén millorar l'espai destinat als vianants a l'entorn de l'edifici i s'habilitarà un carril bici a banda i banda del vial. La il·luminació de la zona es farà mitjançant lluminària tipus LED, mentre que la zona enjardinada inclourà un sistema automàtic de reg. Pel que fa a l'accessibilitat, es construiran dues rampes de 5 m de llargada a la façana i es regularitzaran les sortides d'emergència. Finalment s'instal·laran pèrgoles lineals fabricades en acer galvanitzat. La intervenció ha estat adjudicada a l'empresa TECOPSA per un import de 525 mil euros i una durada de sis mesos.

Transports i infraestructures

Triada la proposta de Puertos y Litorales Sostenibles com l'oferta més avantatjosa per a l'explotació de la dàrsena d'embarcacions menors al port de la Savina

23/12/2021

El Consell d’Administració de l’Autoritat Portuària de Balears (APB), en sessió ordinària del passat 22 de desembre de 2021, ha triat l’oferta més avantatjosa del concurs per a l’explotació de la dàrsena d’embarcacions menors al port de la Savina, que ha correspost a l'empresa Puertos y Litorales Sostenibles, SL. S’havien presentat sis ofertes al concurs d’explotació. Els plecs del concurs establien de sortida una taxa docupació de 154.00 euros a l’any i una taxa d’activitat del 4% sobre el volum de negoci. L'oferta guanyadora ha proposat addicionalment una quantitat fixa anual de 830.000 euros en concepte de millora de les taxes d'ocupació i d'activitat, que se suma a les quantitats anteriors. L'autorització tendrà un temps de durada d'un any —ampliable fins a tres—, comptadors des de l'atorgament de la mateixa. L'explotació consta de 12.510 metres quadrats, amb 412,3 metres de línia d'atracament, un edifici en planta baixa de 1.066 metres quadrats compost per locals i porxades, més 330 metres quadrats de terrasses descobertes. L'autoritzat gestiona tot el conjunt i es posaran a disposició de tercers els locals comercials. L'autorització d'ocupació permetrà l'amarratge de 91 embarcacions recreatives, de 8 a 24 metres d'eslora.

Desenvolupament socioeconòmic

El Govern de l'Estat autoritza la contractació de les obres de remodelació del passeig Marítim de Palma

21/12/2021

El Consell de Ministres, a proposta del Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, ha autoritzat a l’Autoritat Portuària de Balears (APB) la contractació de les obres corresponents al projecte de remodelació del passeig marítim del port de Palma. El pressupost estimat de contractació és de 43.167.607 euros, IVA exclòs i una durada de 20 mesos. Segons el president de l'APB, Francesc Antich, "és una gran obra d'interrelació port-ciutat que permetrà que la ciutadania pugui gaudir encara més del port". A més, aquesta intervenció possibilita “una reflexió sobre la millora del paisatge urbà que serà la base per a projectes futurs”. Segons el conveni subscrit entre l'APB i l'Ajuntament de Palma el desembre de 2020, la primera assumeix l'execució a càrrec seu de les obres de remodelació i millora del passeig marítim, mentre que l'Ajuntament es compromet a sufragar el cost de determinades despeses de manteniment, conservació i gestió del passeig marítim. Obres de millora Les obres incidiran en el sistema viari, reduint els 3 i 4 carrils per sentit, segons els trams, existents actualment a 2 per carrils per sentit. Pel que fa a la mobilitat de vianants, s'incrementen els passos de vianants de forma rellevant, passant dels dotze actuals als vint-i-sis previstos en el projecte, als efectes d'augmentar la permeabilitat transversal, millorar l'accessibilitat i la seguretat dels vianants. A més, com a conseqüència de la reurbanització del passeig, s'ha previst una reubicació de les parades d'autobús corresponents a les línies existents. A més, la secció prevista del passeig Marítim és compatible amb una implantació futura d'un sistema potent de transports públic tipus tramvia o bus de trànsit ràpid, en plataforma compartida. D'altra banda, es preveuen diversos murs de contenció al llarg del passeig, per resoldre desnivells topogràfics. A més, el projecte inclou escales, rampes i baranes, per millorar la connectivitat del passeig amb els barris des Jonquet i el Terreno. Quant a equipament, s'hi inclou nova il·luminació, wifi, mobiliari urbà i instal·lacions per a jocs infantils. El traçat ha estat definit respectant el màxim nombre possible d'arbres i palmeres existents. A més, es dona continuïtat a la predominància de palmeres existents a la primera línia de mar, sense perjudici d'incorporar noves espècies arbòries. Alhora, es generen abundants parterres (36.487 metres quadrats) i es contempla la plantació d'aproximadament 2.000 nous exemplars d'arbrat. També és destacable el sistema d'aprofitament de l'aigua de pluja per al reg de la vegetació que s'ubicarà al passeig. Finalment, es dona continuïtat al carril bici al llarg de tota la longitud del passeig marítim, pavimentant-lo amb asfalt acolorit en massa. El projecte millorarà significativament la interacció espacial port-ciutat i minimitzarà locupació de lespai públic per part del vehicle rodat. A més, generarà espais lliures vinculats a l'ús de vianants i potenciarà el transport públic millorant, amb caràcter general, la mobilitat.

Port-ciutat Transports i infraestructures

L'APB compleix aquest 2022 150 anys d'existència

21/12/2021

L'Autoritat Portuària de Balears (APB) celebrarà durant aquest 2022 el 150è aniversari de la fundació de l'organisme que va donar origen a l'APB, la Junta d'Obres del port de Palma, i el 30è aniversari de la Autoritat Portuària de Balears tal com la coneixem actualment. Múltiples i variades activitats marcaran un any de celebració i de projecció cap al futur. Des de publicacions, exposicions fins a congressos i espectacles culturals, els cinc ports acolliran les accions programades que més endavant es presentaran a la ciutadania. L'objectiu de sengles aniversaris és recordar i enfortir l'esperit de servei de l'autoritat portuària cap a la comunitat portuària i la societat en general. Una missió que, amb nomenclatures i competències diferents al llarg del temps, treballa per respondre amb més efectivitat als reptes que es presenten dia a dia en l'àmbit portuari, adequant i modernitzant les instal·lacions i els serveis portuaris per tal de millorar fluïdesa i comoditat el trànsit de mercaderies i passatgers. Ports mil·lenaris Els cinc ports que formen actualment l'Autoritat Portuària de Balears són, tots, ports mil·lenaris. Durant un gran període de la seva història s'han gestionat a través d'organismes locals diversos. No és fins al segle XIX que passen a dependre del Ministeri de Foment, inicialment de forma directa i després mitjançant òrgans propis. El port de Palma va ser un dels primers que va tenir un organisme de gestió propi. L'any 1872 es va crear la Junta d'Obres del port de Palma que, amb successius canvis de denominació (Junta d'Obres i Serveis del port de Palma —1928—, Junta del port de Palma —1968— i Junta dels Ports de l'Estat de Balears —1990—), va existir fins al 1992. Els ports d'Alcúdia, Maó, Eivissa i la Savina, en canvi, varen continuar amb el sistema de dependència directa del Ministeri fins al 1928, any en què es creen les agrupacions dependents de la Junta Central de Ports. Des de llavors i fins al 1988 varen ser gestionats pels Grups de Ports o Comissions Administratives, entitats que, amb el temps, es varen integrar als Grups de Ports de Balears. Així, inicialment hi havia una Comissió Administrativa a Maó, una a Eivissa i un Grup de Ports format pels ports de Mallorca i Cabrera però a partir del 1956, i amb un breu interval entre el 1962 i el 1963 en què es restableixen els serveis per illes a excepció de Palma, que disposa de la seva pròpia Junta, s'integren en un únic servei, el Grup de Ports de Balears. En qualsevol cas, aquests grups de ports no eren organismes autònoms, sinó simples serveis dependents d'un organisme autònom central amb seu a Madrid. Per Reial decret de 1988, els ports d’Alcúdia, Maó, Eivissa i la Savina s’integren a la Junta del port de Palma, de manera que el Grup de Ports de Balears desapareix. La integració d’aquests ports produeix el canvi de nom de l’organisme, que passa a denominar-se Junta dels Ports de l’Estat a Balears, per Reial decret del 9 de març de 1990. La Llei de Ports de l'Estat i de la Marina Mercant (novembre de 1992) per la qual avui es regeix el sistema portuari de titularitat estatal, suposa una transformació profunda en la legislació portuària. Els ports passen a ser ens públics que apliquen en la seva gestió el dret privat. Com a denominació comuna a tots ells la Llei introdueix el terme internacional de Port Authority, Autoritat Portuària, vinculada al Ministeri de Foment a través de l'Organisme Públic Ports de l'Estat, encarregat de l'execució de la política portuària del govern i de la coordinació i el control de eficiència del sistema portuari format per 28 autoritats portuàries en què s'engloben els 44 ports d'interès general existents.

Mediambient i RSC 150 aniversari

Georgina Gamundí: “Dibuixar m’apropa a situacions, persones i llocs que rarament podria conèixer”

20/12/2021

El 2022 serà un any d’aniversaris: el 150è de la creació de la Junta del Port i el 30è de l’Autoritat Portuària de Balears tal com la definim avui. I un any tan singular mereixia un calendari igualment especial. És el fruit de la creativitat de Georgina Gamundí, qui ha plasmat en imatges 12 llocs vinculats a la mar. També la postal de felicitació de Nadal de l’organisme és obra seva, i representa els estris lumínics dels fars de Balears. Georgina Gamundí (Pollença 1989) és llicenciada en Belles Arts per la Universitat de Barcelona i formada a l’Escola d’Arts de Granada. Escultora, dibuixant i professora de dibuix, ha centrat el seu treball en l'estudi i l'observació de la figura humana. Es defineix com a “urban sketcher” o dibuixant de carrer, amb obres que es caracteritzen per un contrast de blanc i negre i un toc de color. Coneixies el món portuari? T’ha sorprès en algun aspecte? No, tot i tenir la mar tan a prop era un món bastant desconegut. Com sempre, dibuixar m’apropa a situacions, persones i llocs que rarament podria conèixer i això sempre és positiu. El fet d’esbossar el dibuix in situ per cercar punts de vista fa que pugui veure-hi els racons més inhòspits i més espectaculars alhora. Tot el tragí que tenen els molls, conèixer què es mou i què ocorre segons el moment del dia en un dic o altre ha estat interessant. Moure’m per les illes per dibuixar fars no coneguts era engrescador (a part de gaudir de moltes postes de sol). El resultat són 12 il·lustracions dels ports i fars de les Balears. N’estàs satisfeta? Quan està fet, una sempre troba coses a millorar. Però sí, crec que el resultat és coherent. També és obra teva la postal de Nadal de l’APB, que has titulat “Guardians d’ultramar”. És important permetre que el factor “casualitat” s’incorpori al teu treball. De fet, aquesta mateixa “casualitat” féu que em trobàs al moment just al far de Portopí per trobar-hi la persona que el neteja i que em permeté l’entrada a l’interior. L’exposició de llanternes fou tota una sorpresa! D’aquí justament ha sortit la il·lustració de la postal de Nadal. Tens alguna rutina a l’hora de posar-te a la feina? Fer l’esbós in situ i si la situació m’ho permet l’original i tot. M’agrada dibuixar en el lloc. Quines són els teus referents artístics? Referents en podria dir moltíssims. Però per aquest projecte no pensava en altre que amb els gravats de l’Arxiduc. Amb quin domini i perfecció de línia representa la vegetació, la costa, la Serra, la mar... tan nostrada. Durant la quarantena vares començar un projecte de documentar aquest temps de confinament de manera gràfica. Com va sorgir la idea? Realment no va sorgir… es va donar. Era una època que dibuixava molt a peu de carrer, quan anava a prendre alguna cosa, si anava a un concert, passejant… Quan ens confinaren tot això es va acabar i li va tocar el torn a l’entorn més íntim. Feia un dibuix diari i el penjava a les xarxes. Jo, que no som gaire de xarxes, crec que vaig enganxar bastant de gent. Després vaig presentar el Diari de la Quarantena, que no era altra cosa que el meu quadern de dibuix, al Certamen d’Art Jove i va ser una de les propostes guanyadores.

Port-ciutat 150 aniversari

L’Any del Diccionari Alcover-Moll s’inicia amb la instal·lació d’una placa commemorativa al port de Palma

15/12/2021

L’Autoritat Portuària de Balears (APB) s’uneix a les celebracions del 60 aniversari de la culminació de la gran obra d’Antoni Maria Alcover i Francesc de Borja Moll amb la instal·lació d’una placa commemorativa al moll Vell del port de Palma. La iniciativa sorgeix de la Institució Francesc de Borja Moll, dipositària del llegat delDiccionari català-valencià-balear. Com el tòtem que es va inaugurar el 27 de novembre al port de Barcelona, aquesta placa recorda el centenari de la ‘Gran Eixida’, l'expedició lingüística que va recórrer de cap a cap els territoris de parla catalana,al llarg de més de cinc mesos de 1921,per recollir paraules i expressions per alDiccionari,tambéconegut com aDiccionariAlcover-Moll. El president de la Institució Moll, Carles Duarte, ha subratllat, avui, la condició de “veritables gegants” d’Alcover i Moll citant l’expressió contemporània a la ‘Gran Eixida’ de Nicolau d’Olwer, ha fet referència al “pont de mar blava” que “no és un mur, no ens separa, sinó que ens agermana” amb la resta de territoris de la mateixa llengua. El secretari de l’entitat, Antoni Mir, ha destacat que tant la placa del Port de Palma com el tòtem que es va inaugurar el 27 de novembre al Port de Barcelona, també en record de la ‘Gran Eixida’, són els dos primers d’una sèrie d’elements commemoratius que la Institució pretén que, al llarg del 2022, s’estenguin a totes les localitats de l’àmbit de parla catalana. Damià Pons, delegat de l’Institut d’Estudis Catalans, ha qualificat de “gesta èpica” la tasca d’Alcover i Moll, mentre que Cristina Duran, gerent de la Institució Pública Antoni Maria Alcover, de Manacor, ha subratllat la font d’informació que suposen els quaderns redactats per tot dos a les seves expedicions. El regidor d’Educació i Política Lingüística de l’Ajuntament de Palma, Llorenç Carrió, ha remarcat com un manacorí -Alcover- i un ciutadellenc -Moll- convertiren Ciutat en “la gran capital de la llengua catalana”, ja que fou la seva base d’operacions, i el director insular de Política Lingüística del Consell de Mallorca, Lluís Segura, ha expressat que als catalanoparlants actuals “ens toca mantenir viu l’amor” d’Alcover i Moll per la llengua, “i fer-la servir en tot moment”. La directora general de Política Lingüística del Govern de les Illes Balears, Beatriu Defior, ha qualificat de “tresor lexicogràfic” el Diccionari, a la nova digitalització del qual ha contribuït el seu departament. Per últim, Francesc Antich, president de l’Autoritat Portuària de les Illes Balears, ha posat de relleu la “diversitat” que recull el Diccionari, i ha fet públics els contactes amb els ports de València i Barcelona “per a compartir projectes”. A l’acte també hi han assistit Mateu Marcé, regidor de Cultura de l’Ajuntament de Manacor Antoni Moll, en representació de la família i el catedràtic de filologia Joan Miralles, entre d’altres personalitats. Diccionari Els deu volums delDiccionariinclouen no tan sols les definicions sinó també les seves variants geogràfiques, la seva transcripció fonètica, l'etimologia, refranys i frases populars i com aquestes han estat utilitzades en centenars d'obres de la literatura al llarg dels segles. Actualment, 17 municipis de les Illes Balears compten amb vies públiques dedicades a Antoni Maria Alcover i 13 a Francesc de Borja Moll. El seixantè aniversari del Diccionari, el 2022, coincideix amb l'inici de la nova digitalització i marcatge de l’Alcover-Moll,dirigida per Maria Pilar Perea, vicepresidenta de la Institució Moll, amb la col·laboració dels departaments de Política Lingüística del Govern de les Illes Balears i la Generalitat de Catalunya. Aquesta nova versió, amb les tècniques més actuals, posarà a l’abast de l’usuari tot el potencial de consulta de les 157.963 entrades que conté el Diccionari.

Port-ciutat

Comencen les proves del sistema de connexió elèctrica a terra per a ferris del port de Palma

14/12/2021

L'Autoritat Portuària de Balears (APB) va fer ahir les proves d'una infraestructura elèctrica en mitjana i baixa tensió al port de Palma per a la connexió elèctrica dels vaixells a terra. El ferri Eleanor Roosevelt de Balearia va ser l'encarregat de col·laborar a les proves tècniques prèvies a la posada en funcionament. Gràcies a aquesta instal·lació, els ferris que atraquin al moll de Paraires disposaran de connexió a la xarxa elèctrica terrestre per al seu ús mentre estiguin amarrats a port amb l'objectiu de reduir l'emissió de gasos i renous generats pels mateixos durant l'espera i les operacions de desembarcament i embarcament. Aquesta tècnica és coneguda en anglès amb l'expressió cold ironing. La instal·lació estarà preparada per connectar a la xarxa elèctrica, encara que no de forma simultània, un buc tipus ferri de potència màxima demandada de 1.600 kW (mitja tensió) i un altre buc tipus fast ferri de 800 kW (baixa tensió). Per a la connexió elèctrica a terra, el sistema compta amb 275 metres de línies subterrànies de mitjana tensió, un centre de transformació i una subestació elevadora de freqüència a la zona de servei del port de Palma. Reduir les emissions Quan es troben a port els bucs empren els seus motors auxiliars per produir electricitat durant les operacions de càrrega, descàrrega i estacionament. I si bé és cert que durant la fase d'atracament la quantitat d'emissions que es produeix és menor que durant la fase de tràfic marítim en si mateix, en aquest cas els contaminants que s'emeten afecten directament la qualitat de l'aire dels nuclis de població propers al port, així com del port mateix. L'ús d'energia elèctrica de la xarxa nacional suposa una reducció de les emissions produïdes pel buc, atès que el factor d'emissió per MWh dels generadors de la xarxa nacional és molt menor que el dels motors auxiliars del vaixell.

Mediambient i RSC Next Generation UE Tecnologia i innovació Transports i infraestructures

Realitzat un simulacre amb explosiu al port de Palma

02/12/2021

L'Autoritat Portuària de les Balears (APB) va organitzar ahir un simulacre de detecció d'un artefacte explosiu col·locat al costat d'un transport de gasoil als molls comercials del port de Palma. Durant l'exercici es varen activar el Pla de protecció del port de Palma (PPP), el Pla d'Emergència Interior (PEI) i el Pla Interior Marítim (PIM). L'objectiu de l'exercici és l'activació simultània dels plans esmentats, donar formació als Bombers de Palma sobre intervenció en incendis en embarcacions esportives, així com repassar els riscos portuaris i les actuacions i els procediments d’emergència. Exercici coordinat En el simulacre han intervingut la Guàrdia Civil (Servei Cinològic i TEDAX), Bombers de Palma, Grimaldi Logística, la Direcció General d'Emergències del Govern balear, la Delegació del Govern, Policia Portuària, Pràctics de Palma i personal de Conservació de l'APB. Després d'una cridada fictícia d'avís de bomba a una naviliera es va activar el servei cinològic i els TEDAX de la Guàrdia Civil, que varen detectar dos artefactes explosius a prop d’una cisterna de 30 t de gasoil als molls comercials del port de Palma. Un va esclatar sense víctimes, causant un vessament a terra, a la mar i un incendi. Tot seguit varen intervenir els Bombers de Palma, controlant l'incendi i el vessament a terra i cobrint la zona amb espuma de baixa expansió. Quan la zona es va donar per assegurada, varen intervenir els equips de suport a l'emergència de l'APB, constituïts pel personal de Conservació i de la Corporació de Pràctics del port de Palma, que, en circumstàncies reals, s'encarregarien d'estendre la barrera anticontaminació al tester dels molls Comercials. Un cop finalitzat l'exercici, es va dur a terme el debreafing amb tots els intervinents per tal d'establir-ne les conclusions i l'informe de millores.

Tecnologia i innovació Mediambient i RSC