Noticias APB | Ports de Balears

L’APB se suma al compliment de la Llei de Reutilització de la Informació del Sector Públic (RISP)

11/12/2017

L’Autoritat Portuària de Balears (APB) ha fet públic el seu sistema de dades obertes. Amb aquesta iniciativa l’organisme se suma al compliment de la llei 37/2007 sobre la Reutilització de la Informació del Sector Públic (RISP) que afecta a totes les administracions públiques. El primer pas ha estat elaborar un Pla RISP de reutilització de la informació i a continuació publicar el catàleg de dadesobertes que conté elsdatasetsoficials de l’APB per posar-lo a l’abast de totaquell que elvulgui consultar.Aquestconjunt de dadesestàrepresentatmitjançantformatsestàndards i reutilitzables. La informacióestà disponible a la seuelectrònica de l’APB al’apartat de DadesObertes i al portal del Govern d’Espanya datos.gob.es. En l’apartat de dades obertes hi podrem trobar informacions relatives a l’activitat portuària (estadístiques, bucs en el port, etc...), dades corporatives (memòria anual, ofertes de feina...) o activitat comercial (tasses, tarifes, subhastes...), entre d’altres. Aquest procés s’ha finalitzat amb una primera càrrega d’informació. Un procés viu que s’anirà actualitzant a mesura que es registrin noves dades, estadístiques o informació pública susceptible de ser publicada. L’apertura d’aquesta informació pot contribuir al creixement econòmic i a la creació de nous llocs de feina, així com a proporcionar un elementmés de transparència i participaciódemocràtica.

El port d'Eivissa compta amb un nou lloc fronterer

05/12/2017

La Comissaria General d'Estrangeria i Fronteres compta en el port d'Eivissa amb unes noves dependències per al control fronterer, després que l'Autoritat Portuària de Balears (APB) hagi recollit la seva petició d'implementar i adaptar les instal·lacions portuàries existents a les necessitats policials "per desenvolupar la gestió de fronteres d'una manera adequada i eficaç" segons paraules de l'inspector en cap del Cos Nacional de Policia, Luis Alfonso Fernández. A mitjan 2015, el procés d'autoavaluació Schengen de les fronteres exteriors d'Espanya, va concloure que el port d'Eivissa no tenia instal·lacions policials i, per tant, de la infraestructura necessària per desenvolupar la gestió de fronteres de manera eficaç. Un altre motiu que ha tingut en compte l'APB a l'hora de proveir aquesta instal·lació ha estat que l'increment del trànsit marítim a l'illa procedent d'estats no membres de l'espai Schengen, acompanyat del progressiu augment del nombre de viatgers. Per això es va procedir a l'habilitació del port d'Eivissa com a lloc fronterer, declarant-lo frontera exterior Schengen. A l'espera de la nova Estació Marítima Les dependències policials habilitades es troben a l'Estació Marítima provisional del Botafoc, a l'espera de la construcció de la nova Estació Marítima. Actualment són quatre els funcionaris del Cos Nacional de Policia allà destinats: un subinspector, dos oficials i un policia, els qui tenen a la seva disposició tot l'equipament necessari per desenvolupar la seva activitat. Entre les principals tasques encomanades i que desenvolupa el lloc fronterer es troben el control d'embarcacions, passatgers i tripulants procedents de tercers estats, visat i segellat de passaports, el control físic de les embarcacions d'esbarjo que arriben a l'illa procedents de tercers estats i la presència en els embarcaments i desembarcaments dels vaixells de cabotatge, entre d'altres.

L'APB participa en el projecte SAMOA que permet la consulta de la informació oceanogràfica i meteorològica de cada port

04/12/2017

SAMOA (Sistema de Suport Meteorològic i Oceanogràfic de l'Autoritat Portuària) és el nom que ha rebut el projecte que ha implantat l'Autoritat Portuària de Balears (APB) i el departament d'innovació de l'organisme portuari confirma el seu avanç favorable. Es tracta d'un projecte co-finançat per les autoritats portuàries i Ports de l’Estat, que pretén dotar els ports de sistemes de consulta i explotació personalitzada de la informació oceanogràfica i meteorològica. L'objectiu principal del projecte és la posada a disposició de cada autoritat portuària de la informació oceano-meteorològica personalitzada i adaptada a les seves necessitats. Conèixer la descripció climàtica permet, en la fase de disseny d'infraestructures en un port, definir millor els seus paràmetres, els plans d'execució i garantir la seguretat de les futures instal·lacions, entre altres avenços. De la mateixa manera, poder disposar de mesures en temps real i prediccions garanteix la seguretat durant la fase constructiva. I, finalment, en la fase d'explotació, les dades del projecte SAMOA optimitzen l'operativitat de la instal·lació, la seguretat i el servei de practicatge. A més, el projecte SAMOA incorpora les dades obtingudes de PORTUS -Observatori Costaner de Ports de l'Estat format per 25 boies, 39 mareògrafs, 20 estacions meteorològiques i 8 radars HF- i dades addicionals oferides pels socis del SOCIB -Sistema d'Observació Costaner de les Illes Balears- i l'Agència Estatal de Meteorologia (AEMET). Un projecte a mida per a cada autoritat portuària Aquest sistema, que serà gestionat per la figura de l'administrador de cada port, permetrà accedir a un resum en temps real de les estacions de mesura disponibles a cada port, prediccions de la situació oceano-meteorològica i, si ho desitja, podrà subscriure’s i rebre informes més específics o programar un sistema d'alertes. En el projecte, liderat per Ports de l'Estat i que actualment està ja operatiu, hi estan participant un total de 18 autoritats portuàries. Es pot accedir a SAMOA a través de l'enllaç: https://cma.puertos.es A la vista de la important acceptació que ha tingut aquest projecte entre els diferents usuaris de les autoritats portuàries, Ports de l'Estat ha iniciat els tràmits per dur a terme un nou conveni amb aquests organismes públics que vulguin implantar SAMOA II, que disposarà entre altres mòduls d'un sistema que prediu, en funció de les condicions climatològiques, l'evolució dels abocaments que de manera accidental es poden produir en un port. D'aquesta manera, es pot articular de manera més efectiva els sistemes de contenció que minimitzin els efectes de l'esmentat abocament. L'APB ja ha manifestat a Ports de l'Estat la seva intenció de participar en aquest segon projecte.

Aprovada l'ordenança que regula la velocitat marítima al port de la Savina

30/11/2017

El Consell d'Administració de l'Autoritat Portuària de Balears (APB) va aprovar en la reunió d'ahir a la seu de Palma l'ordenança que regula les velocitats màximes de navegació a les aigües del port de la Savina. El document recull les normes per a la navegació i seguretat marítima que han de respectar els vaixells i embarcacions en les aigües del port de la Savina. L'àmbit d'aplicació geogràfica s'estén a la zona d'aigües I del port de la Savina (o aigües interiors) i a la zona d'aigües II (aigües exteriors). La velocitat màxima de navegació a la zona d'aigües I (o aigües interiors) és, per a qualsevol tipus d'embarcació, de 6 nusos, o la velocitat mínima de govern, si és el cas. La normativa també estableix la reducció de la velocitat en l'aproximació dels vaixells i embarcacions al port. Així, es fixa una velocitat màxima de quinze nusos a la zona d'aigües II (aigües exteriors) que haurà de ser reduïda progressivament fins a arribar com a màxim la de sis nusos a l'altura de la llum verda del dic d'abric exterior, o la velocitat mínima de govern, si és el cas. De la mateixa manera, s'han de respectar les esmentades velocitats màximes durant les maniobres de sortida del port de la Savina. No obstant l'anterior, els vaixells i embarcacions no podran navegar a velocitats que produeixin onades que puguin ocasionar danys a tercers o situacions de perill. En aquells casos excepcionals en què la velocitat mínima de govern fos superior a la velocitat de 6 nusos el capità del vaixell o el patró de l'embarcació, haurà de justificar-ho davant la Direcció de l'APB quan així li ho requereixi, i a través d'un informe de la Capitania Marítima d'Eivissa/Formentera que ho acrediti. L'ordenança també tipifica i classifica les infraccions que seran sancionades aplicant el règim sancionador que estableix el títol IV del llibre tercer del Text refós de la Llei de Ports de l'Estat i de la Marina Mercant, aprovat pel Reial Decret Legislatiu 2/2011. Aquesta normativa entrarà en vigor una vegada que sigui publicada al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE).

Desarrollos Concesionales Insulares gestionarà els amarraments per a embarcacions xàrter al port de Maó

30/11/2017

El Consell d'Administració de l'Autoritat Portuària de Balears (APB), reunit ahir horabaixa a Palma, va triar la proposta de l'empresa Desarrollos Concesionales Insulares S.L. com l'oferta més avantatjosa per a la gestió d’embarcacions de lloguer al port de Maó. La proposta contempla la gestió d'aquest espai durant un període d’11 anys amb una inversió total de 657.175 €. Aquesta instal·lació s'ubicarà als molls de Llevant de la Ribera Sud del port de Maó, ocuparà 6.900 metres quadrats de mirall d'aigua i inclou les infraestructures i instal·lacions necessàries per a la correcta gestió d'embarcacions dedicades en exclusiva al xàrter nàutic. Desarrollos Concesionales Insulares S.L. haurà d'abonar anualment a l'APB en concepte de taxes d'ocupació i activitat 79.113€. L'APB inicia la tramitació de la concessió perquè pugui ser atorgada en termini i entrar en servei abans de la propera temporada d'estiu.

El 8è Concurs de Pintura i Fotografia de l’APB ja té guanyadors

28/11/2017

El popular concurs de Pintura i Fotografia de l’Autoritat Portuària de Balears (APB) ja coneix els seus guanyadors. Un concurs que organitza anualment l’organisme portuari en col·laboració amb el Cercle de Belles Arts de Palma de Mallorca i que compta amb una gran acceptació entre el públic. Aquesta edició ha comptat amb més d’un centenar d’obres presentades dividides en tres categories: aquarel·la, altres tècniques pictòriques i fotografia. De les obres presentades se n’ha fet una cuidada selecció que s’exposarà a partir del proper dilluns 4 de desembre al Centre d’Història i Cultura Militar de Palma. L’exposició romandrà en aquest espai fins el proper 6 de gener. A continuació, com ja es tradició, recorrerà les illes veïnes fent aturada a Maó, a la Sala d’Exposicions de Caixabank (del 19 al 30 de març) i a Eivissa, al far de ses Coves Blanques de Sant Antoni de Portmany (del 12 al 28 d’abril). Un concurs d’àmbit nacional Cal destacar que tres dels quatre premiats de la categoria d’Aquarel·la són de Granada: el primer premi, concedit a Pablo García Ávila per Astilleros de Palma, el tercer, a José Mª Sánchez per Faro d’en Pou i la Menció Honorífica a l’obra Bahía y la Seo de Manuel Jiménez. Per la seva banda, el guanyador d’Altres Tècniques Pictòriques, l’artista eivissenc Antonio Gázquez, s’ha fet amb el primer premi amb l’obra Tormenta a Dalt Vila, després de quedar segon a la IV edició d’aquest concurs. El gironí, Josep Plaja, repeteix com a guardonat d’aquest concurs, en aquesta ocasió amb el segon premi d’Altres Tècniques Pictòriques amb l’obra Casa Venècia. Port de Maó. Finalment, la Menció Honorífica del premi de Fotografia ha estat enguany per un asturià: Félix González. L’APB comprova amb l’abast nacional d’aquest concurs que l’objectiu marcat als seus inicis – plasmar a través de les arts plàstiques l'interès popular que desperten llocs tan comuns i singulars com són els ports d’interès general i fars de Balears - s’assoleix i creix en cada nova edició d’aquest certamen. Relació de premiats d’aquesta edició.

El port de Maó estrena llums de Nadal

24/11/2017

L’Autoritat Portuària de Balears (APB) ha previst enguany renovar l’enllumenat de Nadal del port de Maó. Una iniciativa que se suma a la recent adjudicació del manteniment de les zones enjardinades del port i que dotarà la zona portuària d’una imatge renovada aquest Nadal. En primer lloc, aquest canvi contempla una ampliació de la superfície a il·luminar. D’altra banda, l’arbre, que es traslladarà a la Plaça Rochina, s’ha renovat totalment per un de 12 metres d’alçada. També es col·locaran llums a les zones del moll de Llevant, el moll de Ponent i l’estació marítima de creuers garantint així la uniformitat de les zones il·luminades i oferint als maonesos un agradable passeig nadalenc a vorera de la mar. La inversió realitzada per aquesta adequació de l’il·luminat nadalenc de la zona portuària ha estat de 15.000€.

Adjudicat el contracte de manteniment de la jardineria del port de Maó

22/11/2017

L'Autoritat Portuària de Balears (APB) ha adjudicat a l'empresa Servia Servicios Integrales S.L.U, el servei de manteniment de la jardineria del port de Maó. L'àmbit d'actuació d'aquest contracte és de la totalitat del port, des de la fortalesa de la Mola fins al castell de Sant Felip. Aquests serveis de cura i manteniment de les zones enjardinades han començat el 23 de octubre i es prolongaran fins el 23 d'octubre de 2021. El pressupost d'adjudicació és de 360.000 euros i donarà feina directa a 5 persones i a 5 empreses auxiliars.

El turisme de creuers deixa a Balears 256 milions d'euros i manté gairebé 6.000 llocs de treball

14/11/2017

Els creuers aporten a l'economia Balear un impacte econòmic de 256 milions, fet que suposa un 1'04% del Valor Afegit Brut (VAB) i mantenen 5.733 lloc de treball directes i indirectes. Aquestes dades es s'extreuen de l'avanç de l'estudi de l'impacte econòmic dels creuers a les Illes Balears presentat aquest matí per l'Autoritat Portuària de Balears (APB). L'APB ha encarregat aquest estudi amb la col·laboració de la Universitat dels Illes Balears (UIB), Cambra de Comerç de Mallorca i l'Institut Balears d'Estudis Socials (IBES). Una anàlisi que comprèn el període 2005-2016 i es tanca amb la informació recollida fins a setembre de 2017 i que contempla als principals agents de l'activitat creuerística, és a dir, passatgers de creuers, tripulació, empreses navilieres i consignatàries, dades d'inversions i de l'activitat aeroportuària. Segons el president de l'APB, Joan Gual de Torrella, d'aquest treball es conclou l'efecte diversificador i redistributiu de la riquesa que genera aquest sector a la nostra comunitat, així com el caràcter prescriptor dels turistes de creuers cap la destinació turística, on el 95% dels enquestats recomanaria les Illes Balears als seus amics i familiars. Segons Gual, aquest treball aporta rigor per sobre de la "emoció" i posa de manifest que hi ha unes xifres "que, en el cas que no hi hagués creuers, no es generarien" i ha posat l'exemple que cada escala de genera més de mig milió d'euros en la destinació. Major despesa per passatger Segons l'estudi d'impacte econòmic, la despesa mitjana per creuerista i dia és de 72€ si ens referim al curcerista de trànsit, i de 155€ si ens centrem en el creuerista de base. Cal ressaltar que la despesa que efectua un turista de qualsevol altra modalitat turística a Balears va ser fixat en 112,90€ segons dades d'EGATUR el 2015. Per ports, el de Palma és el que genera un major impacte ja que és l'únic port base de Balears. Les dades recollides situen les xifres en aquest port en els 224 milions d'euros. El segueix Eivissa amb 25 milions, Maó amb 6,5 y finalmentel port d'Alcúdia amb 125 mi euros. L'impacte directe per passatger de trànsit és de 62,6 milions, mentre que el creuerista de base representa una despesa de 28,4 milions. No menys representativa és la despesa de la tripulació d'aquests vaixells, que aprofiten les aturades en destí per realitzar les seves compres. L'estudi estableix la despesa del personal laboral dels vaixells en 14 milions d'euros. Els sectors que més es beneficien d'aquesta activitat econòmica són l'allotjament en establiments turístics, per als creuers de base i les compres i la restauració per als creuers de trànsit. A la presentació han assistit - a més del president de l’ APB- Francesc Sastre, professor d'Economia aplicada de la UIB, Catalina Barceló, directora d'Estudis de la Cambra de Comerç de Mallorca i Gonzalo Adán, Director de l'Institut Balear d'Estudis Socials ( IBES). (Més informació a Arxius relacionats)

L’APB preserva les memòries dels faroners de les Illes Balears amb l’edició d’un llibre i un còmic

13/11/2017

. L’Autoritat Portuària de Balears (APB) ha presentat avui dematí al far de Portopí dues obres que ha editat recentment: Fars de sa Dragonera, dedicat als tres fars de l'illa i a perpetuar la memòria de les desenes de famílies que els habitaren, i el còmic A la llum del far. Testimoni dels darrers faroners balears, un tribut a un ofici condemnat a desaparèixer. Amb aquests llibres l’APB pretén recuperar i conservar les vivències dels habitants dels fars. De la mateixa manera, es vol desmitificar el fals estereotip que els faroners són persones solitàries i introvertides. Ambdues obres posen de manifest que els faroners són professionals que adoren les seves famílies i dominen una infinitat d'habilitats. El president de l’APB, Joan Gual de Torrella, ha explicat als assistents que la tecnologia actual d’aquests senyals marítims no requereix presència humana per a la seva tasca quotidiana i que l’ofici de faroner es troba en vies de desaparició. Gual ha afirmat que “la voluntat de l’Autoritat Portuària de Balears és, per una banda, mantenir l’interior i els equipaments d’aquests edificis, i, per un altre, recuperar el testimoni humà d’aquestes persones que tant han fet per la nostra seguretat”. A la presentació també hi ha assistit l’autor de Fars de sa Dragonera, Javier Pérez Arévalo, Rif Spahni, fotògraf de l’obra, Raimond Jaume, coordinador de A la llum del far. Testimoni dels darrers faroners balears i el seu il·lustrador Gonzalo Aeneas. Els dos llibres es poden veure on line a www.portsdebalears.com. Enllaços: Fars de sa Dragonera A la llum del far. Testimoni dels darrers faroners balears

El 95% dels creueristes recomanaria Balears com a destinació turística

11/11/2017

El 95% de los cruceristas recomendaría Baleares como destinación turística. Este dato, que alcanza en el puerto de Alcúdia su cota máxima (97,4%), se extrae de un estudio impulsado por la Autoridad Portuaria de Baleares (APB) para conocer el índice de satisfacción de los clientes y usuarios de los puertos que gestiona, así como la cuantificación del gasto del turismo de cruceros en 2016. Este estudio, realizado por el Instituto Balear de Estudios Sociales Avanzados, se ha llevado a cabo durante 2016 sobre un muestreo de 2.195 entrevistas presenciales. Otro indicador importante del nivel de satisfacción de los pasajeros que han pasado por los destinos de Palma, Alcúdia, Maó, Eivissa y la Savina en el pasado ejercicio lo encontramos en el índice de repetición: el 79,4% de los cruceristas encuestados repetiría Baleares como destino escogido para sus vacaciones. Gasto por turista Si nos centramos en el gasto medio turístico por pasajero en el destino, las cifras fijan en 72,4€ el gasto que lleva a cabo cada visitante en Baleares. Por destinos, Eivissa sería el que concentra un mayor índice de gasto (80,7€ al día). Le seguirían los 73,9€ al día de Maó, los 72,5€ de Palma y, finalmente, los 66,6€ por día de Alcúdia. Para los cruceros que hacen base en Palma el gasto medio por pasajero se sitúa en 154€. En este caso el alojamiento en establecimientos turísticos es el principal gasto que realizan estos pasajeros en una estancia previa o posterior al viaje en crucero (87,81€). Por sectores, las tiendas concentrarían el mayor índice de consumo de los turistas de las islas, seguidas del gasto que efectúan en los restaurantes y los tours guiados. Especial mención merecen estos últimos en la isla de Menorca, donde destacan especialmente por su interés patrimonial y arqueológico. El 33,8% de los encuestados realizó una excursión en Maó frente al 4,1% que lo hizo en Eivissa o el 9,9% que lo contrató en Palma. La excelente acogida de las excursiones en esta isla pone de manifiesto que Menorca se impone como destino de gran atractivo para los turistas de las navieras que apuestan por el puerto mahonés. Del mismo estudio se extrae que el 57,3% de los encuestados piense que el tiempo que pasan en tierra –poco más de 4 horas y media- no es suficiente para saciar sus expectativas. Otro dato reseñable que cabe destacar es el gasto que efectúa la tripulación de estos buques, esto es, los trabajadores y personal fijo de las compañías navieras, quienes aprovechan las paradas que realizan los cruceros para efectuar sus compras personales en destino. Un gasto que el estudio fija en 76,2€ por día.

Joan Gual de Torrella proposa al conseller de Medi Ambient actuar coordinadament amb l'Ajuntament per mantenir neta la badia de Palma

10/11/2017

El president de l'Autoritat Portuària de Balears (APB), Joan Gual de Torrella, ha escrit una carta al conseller de Medi Ambient, Agricultura i Pesca del Govern de les Illes Balears, Vicenç Vidal, per proposar-li una actuació coordinada amb l'Ajuntament per mantenir neta la badia de Palma. Motivat per les recents queixes sobre la presència de residus al litoral de la capital palmesana, el president de l'APB proposa al conseller una acció que "tendria un major component preventiu, però estic convençut que els equips tècnics propis, i tal volta experts externs, poden oferir-nos una adequada anàlisi i també solucions al problema, que ja té una raonable repercussió social"-reconeix Gual. En la missiva, Gual recorda que l'APB ja porta a terme tasques de neteja de les aigües interiors del port amb la recollida anual de 185 metres cúbics a l'any de residus "generats tant per la mateixa activitat portuària, com per l'abocament de torrents, col·lectors i altres procedències de mar obert ". El president de l'APB conclou en la seva carta -la còpia ha estat també enviada al batle de Palma, Antoni Noguera- que "el gaudi de la ciutat a través d'aquesta primera línia lliure d'obstacles visuals que Palma presenta, no pot ser considerada de cap altra manera que com una prioritat per a qualsevol de les tres administracions ".