L'APB aprova les bases del concurs públic per a la gestió dels amarratges de la dàrsena d'embarcacions menors del port de la Savina
26/11/2020El Consell d'Administració de l'Autoritat Portuària de Balears (APB) ha aprovat les bases que han de regir el concurs públic per a l'explotació dels amarratges de la dàrsena d'embarcacions menors del port de la Savina. A mercè d'aquest concurs es triarà la solució més avantatjosa per a l'atorgament d'una autorització administrativa per a l'explotació d'una superfície total de 12.510 metres quadrats, caracteritzats per 412 metres de línia d'atracament, edifici A de serveis amb superfícies descobertes més recinte de dipòsit de gas associada, edifici de Torre de Control (planta baixa i primera planta), i edifici de lavabos adjacents a la zona de domini públic portuari associada a la dàrsena pesquera del port de la Savina. La quantia anual de la taxa d'ocupació a millorar pel licitador ascendeix a 153.254,06 € més IVA. La durada de l'autorització serà d'un any, a comptar de l'atorgament de la mateixa, ampliable fins a un màxim de tres, d'any en any.
Les ‘quarantenes’ a Balears al llarg de la història
23/11/2020Fins a finals del segle XIX, la navegació va constituir un dels principals mecanismes de difusió de malalties infeccioses i s'ha identificat com un sistema d'expansió de moltes de les epidèmies i pandèmies que segles enrere varen afectar la Humanitat. No és estrany, per tant, que al llarg de la història de la navegació i fins a èpoques relativament recents, la majoria de les malalties infeccioses fossin transportades per mariners, passatgers i mercaderies arribades per mar de llocs remots, donant així lloc a l’aparició i propagació de les epidèmies de paludisme, febre groga, sífilis i pesta, entre altres que al llarg de segles ha patit la humanitat. Segurament la més terrible va ser l'epidèmia de pesta negra que va sorgir al segle XIV i que va afectar a tot el món produint una mortalitat de les tres quartes parts de la població. La impotència i ineficàcia de les mesures adoptades durant el llarg període que va durar l'epidèmia va portar, el 1377, a les autoritats de Ragusa (avui Dubrovnik), a la costa de Dalmàcia i Venècia, a adoptar per primera vegada en la Història, la "quarantena" en els vaixells com a mesura de protecció, prohibint l'entrada d'aquells procedents de zones infectades, fins a superar un període de quaranta dies sense que aparegués la malaltia. Les epidèmies seguien el seu curs, i el primer llatzeret d'Europa es construiria el 1403 a Venècia, a l'illa de Santa Maria de Natzaret. A partir d'aquest moment, es va anar generalitzant la seva construcció com una mesura de protecció de les poblacions. Un llatzeret és una instal·lació sanitària, més o menys aïllada, on al llarg de la història s'han tractat malalties infeccioses. Històricament s'han utilitzat per a malalties com la lepra, la tuberculosi o la febre groga, i se solien instal·lar en els ports de les grans ciutats costaneres per tenir en quarantena a les embarcacions o persones procedents d'altres països contaminats o sospitosos de contagi. Les instal·lacions comptaven amb un ampli equip mèdic que havia de tenir cura dels malalts, encara que en moltes ocasions, i a causa del contacte directe, el mateix equip mèdic també queia malalt. Habitualment, els llatzerets o quarantenes es dividien en tres zones o patents: Patent sospitosa, destinada per rebre les persones i efectes procedents de ports sospitosos o que havien tengut contacte en la travessia amb vaixells amb possible contagi patent bruta, quan les persones i mercaderies procedien de vaixells empestats o que havien tingut contacte amb vaixells en aquestes condicions i, finalment, hi havia la patent empestada, per als afectats per malalties contagioses, i situat normalment a la part més elevada i separada. Maó, un dels millors de segle XIX Abans que el Llatzeret de Maó fos construït, Europa comptava amb 16 llatzerets: 2 a Venècia, 1 a Marsella, 2 a Gènova, 2 a Malta, 2 a Trieste, 3 a Liorna, 1 a Nàpols, 1 a Corfú, 1 a Zante, i 1 a Castelnuovo. Després d'estudiar-ne els més importants del món, es va projectar el Llatzeret de Maó, una construcció que tot i haver quedat incompleta en no haver-se construït mai la Patent Neta, va ser un dels millors a principis de segle XIX. El 1793 es va donar l'ordre de construcció de Llatzeret de Maó, començant les obres a finals d'aquest mateix any. Els treballs es varen paralitzar el 1798 per ser represos en 1803. El setembre de 1807 es varen donar per concloses les obres de construcció. Va ser edificat sobre la Península de Sant Felipet, situada a l'entrada del port de Maó. Té uns 1.240 metres de longitud per 380 metres d'amplada mitjana. Estava unida a la costa nord del port per un istme de 111 metres d'ample. Aquest va ser demolit perquè fos una illa. Estava circumdat per una muralla de pedra de cadirat des d'on s'obrien quatre portes principals que conduïen a les diferents patents. Després de múltiples usos, entraria en una etapa d'abandó que va durar uns deu anys i en què es va anar deteriorant progressivament, fins que el 1816 Ferran VII va iniciar la restauració i va aconseguir que servís per al que realment havia estat construït. Gràcies a les millores realitzades, el 1917 el Llatzeret de Maó era un establiment sanitari de luxe. Dos anys més tard va restar a l'illa l'últim vaixell en quarantena, deixant de ser usat des d'aquest moment per a fins sanitaris. El Llatzeret de Maó tancava així una etapa sanitària de 100 anys en què, segons fonts de l'època, varen passar 13.864 vaixells en quarantena. Un total de 111.184 passatgers i 276.693 tripulants varen ser aïllats entre els seus murs per complir l'obligada quarantena i poder reprendre la seva vida. Quarantena de Palma A Palma, fins al segle XVII es va utilitzar com a llatzeret l'oratori de Sant Nicolau de Portopí. Més tard el virrei Comte de Montoro, amb els jurats del Regne, va decidir el 1656 construir una obra expressament destinada a aquesta finalitat en un paratge costaner proper a s'Aigua Dolça. Aquest antic recinte de la quarantena, part del qual es troba avui convertit en parc, es trobava totalment tancat mitjançant un mur de carreus, com era pràctica comuna en aquest tipus d'establiments, i tenia un accés a la mar per embarcament i desembarcament de mercaderies i passatgers sotmesos a règim de quarantena. Es conserva encara la porta d'accés a la mar, amb els escuts i placa gravada. Ha desaparegut pràcticament la resta de les instal·lacions, la versió actual de la qual, malgrat la seva obsolescència, seria de les que es troben en el moll de Ribera de Sant Carles. Aquest llatzeret es trobava ja construït en aquest lloc al segle XVII, i va prestar servei fins a finals del segle XVIII en què es va produir un agrupament d'aquest tipus d'establiments assenyalant per a la zona de llevant espanyola el de Maó, on acudien els vaixells amb patent bruta amb destinació als ports insulars i del llevant peninsular. I a Alcúdia? Les primeres notícies sobre instal·lacions portuàries pròpiament dites en el port d'Alcúdia daten del segle XVIII, i es tracta del Projecte de Quarantena que apareix al mapa de la Ciutat d'Alcúdia de la col·lecció de Jeroni Berard de 1785. La decisió de construir una quarantena i instituir una Junta de Sanitat amb els seus morbers posa de manifest l'existència d'un apreciable tràfic mercantil al segle XVIII. El projecte d'aquesta instal·lació apareix nítidament en el pla citat de Jeroni Berard tot i que, per les restes coneguts encara visibles a finals dels anys 50 del segle XX, pot sospitar-se que tan sols es va dur a terme el projecte d’un modest moll embarcador i alguna obra dins d'un alt mur de tancament del recinte. Aquestes obres apareixen grafiades en diversos plans mostrant l'estat del paratge a mitjans segle XIX. Tres llatzerets a Eivissa Tenim constància de tres llatzerets a Eivissa al llarg de la història. Aquests llocs varen servir com a refugi i presó per aquells condemnats a aïllar-se per ser sospitosos de malaltia. Allà eren amuntegats els esclaus cobrats als moros, i la tripulació de vaixells quan s'estenia el pànic per pesta o epidèmies. En aquest cas les desinfeccions eren contundents, amb sofre, calç viva, banys de mar, foc, etc. Durant el segle XVII es va utilitzar el llatzeret situat en es Pas Estret, que obligava els tripulants a una incomunicació total. Poc sospiten aquells que baixen avui dia fins aquesta diminuta cala, que temps enrere aquest tram de costa va ser utilitzat per malalts i infectats. I és que la condició fonamental per establir un llatzeret era el difícil accés per terra, i aquesta petita cala és el primer racó de què es té referència que fos usat com a emplaçament per posar en quarantena vaixells i tripulacions. En el XVIII es va decidir traslladar el llatzeret a la platja de Baix de sa Penya, la qual cosa permetia una vigilància visual directament des de la muralla. La quarantena que havia de guardar-se a bord dels vaixells s'efectuava en aquesta platja, mentre que la verificació de mercaderies i de tripulants i passatgers es realitzava a s'Illa Plana, que en aquell temps, a l'igual que s'Illa Grossa i la del Botafoc, encara era un illot separat de terra ferma i on, com en una gran bugaderia, quedaven esteses de cordes totes les robes. Tots els corsaris que tornaven de les costes del Marroc, Algèria, Tunísia i Líbia passaven per la quarantena. T'interessa el tema? Pots aconseguir més informació aquí: Crónica de los puertos baleares (Rafel Soler, 2004) http://www.portsdebalears.com/sites/default/files/libros/cronica_baleares_cast_v2.pdf Curiosidades del puerto de Palma de Mallorca (Rafel Soler, 1998) http://www.portsdebalears.com/sites/default/files/libros/Curiosidades_del_Puerto.pdf Lazareto de Maó http://lazaretodemahon.es Reproducció d'un llatzeret al Museu del Prado https://www.museodelprado.es/coleccion/obra-de-arte/un-lazareto-mallorca/d4c2ce44-458d-45ac-86fe-770e54496b7b Els antics llatzerets d'Eivissa https://www.ibizaisla.es/visitar/lazaretos-de-ibiza
Obert el termini de licitació per a l'habilitació de l'edifici de la dàrsena esportiva del Molinar de Llevant
17/11/2020L'Autoritat Portuària de Balears (APB) ha obert aquest dilluns el termini de licitació per a l'habilitació de l'edifici de la dàrsena esportiva del Molinar de Llevant, i que finalitzarà el 14 de desembre. Un cop adjudicada la intervenció, es preveu una durada de les obres de 12 mesos i un pressupost inicial de 1.145.185 €. El projecte té com a objectiu emprendre les actuacions per a l'habilitació de l'edifici històric de la dàrsena esportiva del Molinar de Llevant a la ciutat de Palma, atenent les condicions urbanístiques del Pla Especial del port de Palma, a l'interès patrimonial de l'edifici derivat de la seva història i de la tipologia constructiva i dotar-lo de les condicions funcionals que permetin el desenvolupament d'una activitat de restauració genèrica en planta baixa i dependències per als socis de club marítim en planta primera. Aquestes actuacions es desenvoluparan en el marc general de la remodelació del port del Molinar (Projecte de Millora de l'Entorn Port-Ciutat i de l'operativitat al port del Molinar), en la qual es realitzen reforços en els elements de protecció marítima, la creació d'una nova instal·lació per a l'escola de vela i la reurbanització general del port, caracteritzada per la creació de nous espais d'ús públic i la millora en la continuïtat del passeig marítim. Edifici construït el 1927 L'edifici original va ser construït el 1927 i l'autor del projecte va ser l'arquitecte Carles Garau. Té una planta aproximadament quadrada amb dos pisos, una torre i terrasses. La tipologia constructiva correspon a l'estil regionalista amb una estructura de pedra marès i entramat de fusta a la coberta. Al llarg dels anys s'han realitzat diferents ampliacions annexes a la volumetria principal en planta baixa. Aquestes construccions, relacionades amb l'ús de restauració, es componen de diferents sistemes constructius no relacionats entre ells ni amb l'edifici original.
El president de l'APB destaca la importància de la candidatura de Mallorca com a Observatori de Turisme Sostenible
17/11/2020L'Autoritat Portuària de Balears (APB) dona suport a la candidatura de Mallorca com a Observatori del Turisme Sostenible, amb l'objectiu que sigui una eina important per posicionar Mallorca com una destinació més sostenible, segura, moderna i de qualitat. Així ha quedat palès en l’esdeveniment en línia d’avui en el qual han participat el president de l'APB, Francesc Antich el conseller executiu de Turisme i Esports del Consell de Mallorca, Andreu Serra la directora general d'AnySolution, Dolors Ordóñez i el cap de Qualitat, Medi Ambient, Innovació i RSC de l'APB, Jorge Martín. Des de la APB s'entén aquest pas com una eina important per apostar per un canvi de model, sense renunciar al turisme, però amb la finalitat que aquest sigui més sostenible, convertint-se en un referent en el turisme sostenible , atès que aquest Observatori seria el segon d'Espanya, el vuitè de la Unió Europea i el número 31 del món. En aquest sentit, el president de l’APB, Francesc Antich, ha destacat la importància de l’impuls de la candidatura: “Sens dubte l’experiència i la gran capacitat turística de Mallorca, la seva gran dependència del turisme, el seu caràcter insular, la singularitat, riquesa i fragilitat del seu paisatge i dels seus recursos naturals terrestres i marins, la conformen com un lloc únic, mereixedor dels beneficis de l'Observatori, de les seves complicitats i sinergies, de la seva mirada rigorosa i persistent que serveixi per enriquir i millorar el seu model turístic i per contribuir que altres destinacions també ho facin”. Per la seva banda, el conseller Andreu Serra ha valorat la importància de comptar amb un Observatori que “ens aportarà dades per anticipar la nostra promoció turística, cap on hem d’anar i quines són les nostres necessitats dintre dels Objectius de Desenvolupament Sostenible”. Així mateix, Serra ha remarcat que l’Observatori també “serà una eina fonamental per consolidar l’illa com una destinació segura en tota la cadena de valor turística”. Són diversos els requisits que es mesuraran perquè Mallorca aconsegueixi formar part de la xarxa d'Observatoris de Turisme Sostenible, principalment el lideratge, la cadena de valor o el treball cooperatiu, així com valors ambientals, com ara la pressió acústica, nivells de CO2, etc., el que permetrà determinar quina és la realitat d'aquesta regió en comparació a la resta, a través dels diferents Observatoris, contribuint a la internacionalització de la destinació. La candidatura es gestiona des de la Fundació Mallorca Turisme, que està impulsant altres accions per posicionar l'illa. Què és un Observatori de Turisme Sostenible? Es tracta d'una xarxa impulsada per l'Organització Mundial del Turisme (OMT) per tal de donar suport a la millora contínua de la sostenibilitat i col·laborar en la capacitat de recuperació del sector turístic mitjançant la vigilància sistèmica i periòdica dels resultats i l'impacte del turisme. En aquesta línia, els observatoris permeten entendre millor l'ús de recursos en destí i fomentar la gestió responsable del turisme.
L'APB, present a la Balearic Yacht Show
16/11/2020Ja està tot preparat perquè els principals actors de la indústria nàutica nacional i internacional es donin cita en aquesta innovadora trobada en línia organitzada per la Cambra de Comerç de Mallorca i Balearic Marina Cluster, amb el suport de l’Autoritat Portuària de les Balears (APB). Us convidam a navegar per Balearic Yacht Show, la primera fira nàutica virtual de Balears, on més de 80 empreses nacionals i internacionals exposaran els seus productes i serveis, a més d'aprofitar aquesta trobada per generar sinèrgies entre si. Aquest saló nàutic línia es completa amb una agenda de xerrades, conferències i esdeveniments en directe on grans speakers locals i internacionals compartiran la seva experiència i realitzaran un repàs sobre diferents temàtiques que afecten directament la indústria. Reptes mediambientals, evolució del sector, l'impacte del Brexit... són alguns dels temes que s'abordaran durant els tres dies de fira. Fent clic a www.balearicyachtshow.org us endinsareu en un saló nàutic totalment virtual, on podreu realitzar visites en línia a embarcacions, xerrades en directe amb expositors o assistir a interessants conferències sobre el sector. No us perdeu tot el que s'està preparant des del sector nàutic per aconseguir que aquesta primera fira nàutica virtual de Balears sigui tot un èxit. Recordau registrar-vos a www.balearicyachtshow.org i interactuau amb els principals professionals del sector. Us esperam del 18 al 20 de novembre a la Balearic Yacht Show!
L’APB lliura als Bombers de Palma un camió per poder actuar en el port de Palma
13/11/2020Els Bombers de Palma han rebut aquest dimarts una nova bomba urbana lleugera (BULL), que ha estat cedida per l'Autoritat Portuària de Balears (APB). Està dissenyada per actuar en zones de mobilitat molt limitada, com els barris antics de les ciutats o els mateixos ports. Així, el vehicle pot realitzar girs pronunciats en carrers estrets, donades les seves dimensions petites i la seva lleugeresa. El cost aproximat de la bomba urbana lleugera és de 200.000 euros que han estat pagats per l'APB. L'Ajuntament de Palma, per la seva banda, se n’ha ocupat de l’equipament. El pressupost ha ascendit a 18.000 euros. A la recepció del BULL hi han assistit el president de l’APB, Francesc Antich el batle de Palma, José Hila la regidora de Seguretat Ciutadana, Joana Maria Adrover i representants dels Bombers de Palma. Amb aquest nou vehicle l'APB reforça els mitjans de lluita contra incendis a Palma, ja que ambdues institucions col·laboren des de fa anys en matèria de prevenció, extinció d'incendis, salvament i protecció civil, per tal d'aprofitar els recursos i els mitjans disponibles i elevar-ne els nivells de seguretat. El port de Palma compta amb un Pla d'Emergència Interior (PEI) elaborat per l'APB on es consideren els Bombers de Palma com a grup d’intervenció, entre les funcions dels quals hi ha l’assistència en emergències, l'extinció d'incendis a terra i en embarcacions, intervenció en les operacions de protecció civil, en tasques d'evacuació, en operacions de salvament terrestre i la participació en simulacres, entre d'altres. En contrapartida, els Bombers de Palma, com a bombers urbans i industrials, podran emprar el vehicle dissenyat entre ambdues parts i finançat per l’APB a la ciutat, millorant així la seguretat dels ciutadans en tot el terme municipal. El primer Conveni de Col·laboració data de 2001. El darrer, en virtut del qual es lliura aquest vehicle, es va signar el 2012, i va finalitzar l’1 d’octubre d’enguany. Aquest acord estableix que l’APB dotarà econòmicament per a formació, mitjans específics i un vehicle Bomba Urbana Lleugera (BULL) als Bombers de Palma, a canvi del compromís d’atendre les emergències que sorgeixin en el port, com a part integrant del seu Pla d’Emergència Interior.
Signat el conveni en matèria de prevenció i extinció d’incendis, salvament i protecció civil entre el Consell Insular de Menorca i l’APB
09/11/2020Nou reforç de la línia de cooperació entre l’Autoritat Portuària de Balears (APB) i el Consell de Menorca, amb la signatura d’un conveni en matèria de prevenció, extinció d'incendis, salvament i protecció civil, per tal d'aprofitar els recursos i els mitjans disponibles i elevar els nivells de seguretat a la zona portuària. D’aquesta manera, l’APB proveirà de material i d’un programa de formació específica al personal del Servei de Protecció i Extinció d’Incendis del Consell de Menorca (SPEIS), amb un pressupost de 218.000 € per als propers quatre anys. El port de Maó compta amb un Pla d'Emergència Interior elaborat per l'APB on es considera l’SPEIS com a grup d’intervenció, entre les funcions del qual hi ha l'extinció d'incendis a terra i en embarcacions, intervenció en les operacions de protecció civil, en tasques d'evacuació, en operacions de salvament terrestre, la càrrega i descàrrega de mercaderies perilloses i la participació en simulacres, entre d'altres activitats de risc. Aquesta cooperació recíproca es remunta a l’any 2001, quan es va signar el primer conveni de col·laboració entre ambdues institucions. A través d’aquest acord l’APB facilita en tot moment la seva col·laboració en tasques que dugui a terme l’SPEIS així com efectius humans per al desenvolupament de les activitats de vigilància a la zona de servei del port de Maó. Una Comissió Mixta de Seguiment coordinarà el desenvolupament d’aquest conveni i estarà integrada per tres membres de cadascuna de les parts.
L’APB presenta el pioner dispositiu de recollida de residus marins dels ports d'Eivissa i la Savina
06/11/2020Aquest matí s'ha presentat amb una demostració davant els mitjans de comunicació l'innovador dispositiu per a la neteja de la làmina d'aigua i la lluita contra la contaminació marina en els ports d'Eivissa i la Savina que porta tres setmanes en funcionament. El delegat dels ports d'Eivissa i la Savina de l'Autoritat Portuària de Balears (APB), Ignacio Revilla Alonso, i Noelia Sosa Puig, oceanògrafa i llicenciada en Ciències de la Mar, de Patena, la Unió Temporal d'Empreses que es va adjudicar el contracte de serveis de l'Autoritat Portuària de Balears (APB), han duit a terme la presentació de l'equip a les instal·lacions del port d'Eivissa. El dispositiu, que resulta únic al món i al litoral espanyol per les solucions que proposa i per les innovacions que incorpora, es compon d'un innovador catamarà mogut per energia solar, una embarcació híbrida semirígida. i un modern dron elèctric per assolir les zones més inaccessibles. Els tres dispositius s'encarregaran de retirar residus sòlids i altres materials flotants i semisubmergits de les aigües d'Eivissa i la Savina durant tots els dies de l'any amb un temps de resposta màxim de 30 minuts en situacions de lluita contra la contaminació —com hidrocarburs o aigües grises— i assistència a altres emergències. L'equip El funcionament del catamarà CatClean85 creat per a la neteja de la làmina d'aigua i construït amb processos de baix impacte mediambiental, és cent per cent elèctric, endollable i solar, sense cap tipus de generador o alternador de gasolina o dièsel. Amb 8,5 metres d'eslora, té capacitat per navegar en tots dos sentits de la marxa i una autonomia de bateries com per treballar dues jornades (18 hores) a una velocitat entre 2,5 i 3 nusos. No obstant això, pot tenir una autonomia il·limitada amb l'energia generada amb les seves plaques solars, a una velocitat mitjana de 1,5 nusos. El sistema de recollida de plàstics i material flotant consisteix en una gran pala capaç d'aixecar prop d'una tona de residus i recollir objectes que van des dels 10 mil·límetres, fins residus de la mida d'un bidó metàl·lic comercial. El seu escàs calat (0,5m) li permet treballar en zones poc profundes i fins i tot escorar sense por a l'entrada d'arena. Així mateix, pot treballar en aigües brutes i amb productes o líquids que poden resultar nocius per a motors convencionals, contemplant la possibilitat de muntar un dispositiu d'aspiració sense fi, tipus skimmer, per a tasques de recollida de derivats de petroli i altres substàncies. Amb unes dimensions de gairebé dos metres d'eslora, i prop d'un metre i mig de set, el dron aquàtic —també tipus catamarà—, disposa d'una cistella de càrrega d'escombraries marina de 250 litres de volum i una autonomia de 8 hores. Pensat per a resultar versàtil i arribar a les zones de més difícil accés entre pantalans i vaixells, el dron contempla entre altres millores, visualització per pantalla de plasma, control remot 4G i 2.4G i allunyar-se fins a dos quilòmetres de la zona de control i maneig. La seva coberta està panelada amb plaques solars resistents a cops i a la intempèrie, i compta amb càmeres i sistemes d'intel·ligència artificial per al rastreig i direccionalitat de manera autònoma o semiautònoma. Pel que fa a l'embarcació de neteja semirígida, de 7,6 m d'eslora, està adaptada per a la neteja de zones de major risc gràcies als seus laterals flexibles i d'alta resistència. La seva característica diferencial és el seu caràcter híbrid, amb un motor elèctric per a la neteja de la làmina d'aigua dins dels ports, alimentat per dues bateries de 48 V, que li donen una autonomia de 18 hores. La proa està dotada amb dues àmplies cistelles de neteja, i tot el seu instrumental s'alimenta per una place fotovoltaica allotjada sobre de la seva cabina de govern. Eivissa i la Savina Els ports d'Eivissa i la Savina reben més de 44.000 escales de vaixells anuals i prop de cinc milions de passatgers a l'any entre els dos ports (dades de 2019), amb un trànsit de passatgers, cada exercici, equivalent al del Port d'Algesires incloent-hi l'operació del Pas de l'Estret.
L'APB dona suport a la candidatura de Mallorca com a Observatori de Turisme Sostenible
04/11/2020L'Autoritat Portuària de Balears (APB) dona suport a la candidatura de Mallorca com a Observatori del Turisme Sostenible, amb l'objectiu que sigui una eina important per posicionar Mallorca com una destinació més sostenible, segura, moderna i de qualitat. Des de la APB s'entén aquest pas com una eina important per apostar per un canvi de model, sense renunciar al turisme, però amb la finalitat que aquest sigui més sostenible, convertint-se en un referent en el turisme sostenible , atès que aquest Observatori seria el segon d'Espanya, el vuitè de la Unió Europea i el número 31 del món. Amb l'objectiu de presentar aquesta iniciativa a la comunitat portuària s'ha organitzat un esdeveniment en línia el proper 17 de novembre en el qual participaran el president de l'APB, Francesc Antich el conseller executiu de Turisme i Esports del Consell de Mallorca, Andreu Serra la directora general d'AnySolution, Dolors Ordóñez i el cap de Qualitat, Medi Ambient, Innovació i RSC de l'APB, Jorge Martín. Requisits Són diversos els requisits que es mesuraran perquè Mallorca aconsegueixi formar part de la xarxa d'Observatoris de Turisme Sostenible, principalment el lideratge, la cadena de valor o el treball cooperatiu, així com valors ambientals, com ara la pressió acústica, nivells de CO2, etc., el que permetrà determinar quina és la realitat d'aquesta regió en comparació a la resta, a través dels diferents Observatoris, contribuint a la internacionalització de la destinació. La candidatura es gestiona des de la Fundació Mallorca Turisme, que està impulsant altres accions per posicionar l'illa. Què és un Observatori de Turisme Sostenible? Es tracta d'una xarxa impulsada per l'Organització Mundial del Turisme (OMT) per tal de donar suport a la millora contínua de la sostenibilitat i col·laborar en la capacitat de recuperació del sector turístic mitjançant la vigilància sistèmica i periòdica dels resultats i l'impacte del turisme. En aquesta línia, els observatoris permeten entendre millor l'ús de recursos en destí i fomentar la gestió responsable del turisme.
Aprovada l'ordenança reguladora de la circulació per la zona de servei dels ports de l'APB
30/10/2020S'ha publicat en el BOE, amb data de 29 d'octubre de 2020, la nova ordenança reguladora de circulació de vehicles i de persones per la zona de servei dels cinc ports de l'Autoritat Portuària de Balears (APB). Aquesta normativa aprofundeix en determinades qüestions que delimiten l'àmbit d'aplicació de les actuacions de l'APB, distingint entre les zones obertes a l'ús general i les zones limitades, i, en el cas d'aquestes darreres, al seu torn fent distinció entre les zones d'accés controlat i les zones d'accés restringit. Concretament regula els supòsits referents a trànsit de vianants, vehicles de mobilitat personal, bicicletes, patins i monopatins, com ara límit i adequació de la velocitat, mesures circulatòries especials, parades, estacionament i guals. El text inclou instruccions de comportament en cas d'accident o emergència a la zona portuària, dirigit a tots aquells que es vegin implicats, el presenciïn o en tinguin coneixement. Finalment, es detallen les tarifes i horaris d'estacionament regulat, així com el quadre d'infraccions i sancions. L'ordenança va ser aprovada pel Consell d'Administració de l'APB, en sessió celebrada en data 30 de juny de 2020, en virtut del que disposa l'apartat b) del punt 2 de l'article 33 i en l'apartat r) de el punt 5 de l'article 30 del Text Refós de la Llei de Ports de l'Estat i de la Marina Mercant, aprovat per Reial Decret Legislatiu 2/2011, de 5 de setembre.
El Consell d'Administració de l'APB acorda treure a concurs la gestió de les instal·lacions que administra el Club Náutico de Ibiza
28/10/2020El Consell d'Administració de l'Autoritat Portuària de Balears (APB) ha acordat avui treure a concurs públic l'autorització d'ocupació temporal per a la gestió dels amarratges de petita i mitjana eslora que administra el Club Náutico de Ibiza al port d'Eivissa. La convocatòria del concurs públic es recorda perquè de forma transitòria i per un termini no superior a tres anys se segueixin prestant els serveis als usuaris mentre es resol el recurs de cassació interposat per l'APB davant del Tribunal Suprem, contra la sentència de Tribunal superior de Justícia de les Illes Balears (TSJIB) que va paralitzar el tràmit d'adjudicació de la concessió al Club Náutico de Ibiza. Aquest acord es pren després que, a més del Club Náutico de Ibiza, l'empresa Doce Millas sol·licités poder gestionar les instal·lacions nàutiques mitjançant una ocupació temporal fins a la convocatòria d'un concurs definitiu. La decisió de Consell d'Administració de l'APB està avalada per informes de l'Advocacia General de l'Estat, l'Advocacia de l'Estat a les Illes Balears i Ports de l'Estat. Caràcter social Les bases del concurs contemplen la gestió dels actuals amarratges, així com l'edifici social, la zona destinada a la reparació i manteniment d'embarcacions i la zona destinada a la nàutica esportiva. Per a determinar l'oferta més avantatjosa es valorarà prioritàriament les tarifes reduïdes que s'ofereixin als usuaris dels amarratges. El pes en la valoració de les ofertes que tendrà la reducció de les tarifes per a la utilització dels amarradors serà del 50%. L'altre 50% es repartirà d'aquesta manera: un 20% la inversió proposada per a garantir durant aquest temps la seguretat de les instal·lacions, un altre 20% el compromís de realització d'activitats de caràcter social i cultural sense fins lucratius així com la contribució econòmica que el gestor destini a aquest tipus d'activitats i un 10% restant la millora de la taxa d'ocupació anual inicial de 312.395,99 euros. El temps de durada de l'autorització i la seva extinció estarà condicionat a com es resolgui sobre el recurs de cassació interposat per l'APB i en tot cas mai podrà sobrepassar els 3 anys de termini màxim establert per a aquest tipus d'autoritzacions. El Consell d'Administració de l'APB ha acordat també, per analogia amb el que estableix la Llei de Contractes del Sector Públic, permetre al Club Náutico de Ibiza que continuï prestant els serveis que ve oferint fins al moment, mentre es resol el concurs: un termini estimat de dos mesos i com a màxim de quatre, a partir del 31 d'octubre, data en què finalitza l'actual autorització. Pendent dels tribunals Al juny de 2020, l'APB va acordar i va sol·licitar a l'Advocacia de l'Estat a les Illes Balears la interposició de recurs de cassació davant del Tribunal Suprem, contra la sentència de maig de 2020 dictada pel TSJIB, que declara com disconforme a dret l'acord de l' Consell d'Administració de l'APB de 18 de juliol de 2018 pel qual es ratifica l'elecció de l'oferta presentada pel Club Náutico de Ibiza com l'oferta de més interès portuari per adjudicar-se la concessió per a la gestió d'aquesta zona del port d'Eivissa. Aquest recurs està pendent d'admissió per part del Tribunal Suprem.
