Ports de balears

ir a administración electrónica
Ir a Canal Ético

El port de la Savina, portada del calendari de l’APB per 2026

L’Autoritat Portuària de Balears dedica la postal de Nadal i el calendari de 2026 al port de la Savina amb il·lustracions de Vero Sobrinho i finalitza així amb el cicle de cinc anys de retre homenatge a cadascun dels cinc ports d’interès general que gestiona. El 2022, el calendari va ser dedicat al port de Palma amb il·lustracions de Georgina Gamundí; el 2023 a Eivissa, amb Diana Bustamante com a il·lustradora convidada; el torn del port de Maó va ser el 2024 amb Iván Triay; i el 2025 es va centrar en el port d’Alcúdia, amb il·lustracions de Margalida Vinyes. Cadascun dels artistes tenen una relació directa amb l'illa del port que dibuixen.

 

Mig andalusa, mig brasilera, però criada a Formentera, Vero Sobrinho dedica la portada del nou any 2026 al port de la Savina. Professora de dibuix, després de formar-se acadèmicament dins les arts gràfiques, és una de les promeses pitiüses que s’està obrint camí professionalment en el món de la il·lustració.

 

- Vero, explica’ns què ha significat per a tu aquest encàrrec.

 

- Ha estat una experiència molt divertida i, a l’hora, molt útil per crèixer com a artista. Sent jo una novell, ha estat l’oportunitat perfecta per evolucionar i aprendre! A més, m'ha donat molta il·lusió poder il·lustrar els bells paisatges de les Illes Balears, són una cosa que sempre he admirat!

 

-El calendari de 2026 està dedicat al port de la Savina. Com t'has inspirat per capturar l’essència d’aquests espai tan essencials pels habitants de Formentera?

 

-He estat passejant pel port de la Savina i m’he adonat que la part que em desperta més nostàlgia i interès és aquella per la qual tots els habitants locals, inevitablement, han passat repetides vegades i que, encara que passin els anys, mai perd el seu encant. Ho he volgut reflectir en el dibuix del port, amb la il·lustració de les palmeres altes, els incomptables vaixells de pesca, la llarga passarel·la que a l’estiu s’omple de botiguetes artesanals… És una imatge agradable i, crec, icònica del port. A la portada he triat aquell angle específic per remarcar la vista que qualsevol persona té quan s’acosta a l’embarcador: les escales, l’estació marítima al fons, un ferri salpant, un paisatge marí preciós acompanyat per un corb marí i un podenc clàssic esperant el seu amo. Petits detalls que els formenterers reconeixen a l’instant!

 

- Hi ha hagut algun port o far en concret que t'hagi resultat més complicat o emotiu a l'hora d'il·lustrar?

 

- Si parlem del dibuix més complicat, sens dubte és el de Maó, Menorca. He volgut incloure-hi molts detalls, seguint el mateix estil que he utilitzat a totes les il·lustracions, però això m’ha portat més temps del que esperava. A més, la ubicació del veler també em va resultar una mica difícil d’encaixar, però després de diverses proves en va sortir la versió definitiva.

 

-La teva obra té un estil molt característic. Com descriuries el teu llenguatge visual? Creus que hi ha alguna inspiració d'altres artistes formenterencs?

 

-Diria que és un estil amb un punt pictòric, intentant imitar l’efecte que s’aconsegueix amb pintures acríliques o amb gouache, tot i haver estat fet en digital. Vaig adaptar aquest estil amb molt de temps i paciència, de manera totalment autònoma i personal. Pel que fa a l’interès per dibuixar paisatges —una cosa que mai no havia estat el meu punt fort—, ha estat completament inspirat per Feliu Renom, un artista de paisatges que segurament ja coneixeu, icònic de Mallorca. Les seves il·lustracions d’escenaris naturals i urbans de les Balears, dibuixades amb detall i precisió i adornades amb taques d’aquarel·la, van ser clau per a mi fa uns anys. Conèixer la seva obra i, sobretot, haver tingut l’oportunitat de conèixer-lo en persona, visitar el seu estudi i veure el seu modus operandi va ser una autèntica font d’inspiració. Gràcies a això, he intentat invertir més temps en dibuix al natural, i això m’ha fet sentir molt més confiada i amb una bona base per poder dur a terme aquest projecte.

 

-Com va ser el procés de recerca prèvia? Vas visitar els ports en persona o et vas basar en fotografies i documentació?

 

-Els ports que tenia a prop (la Savina i Eivissa) els vaig visitar en persona per captar-ne l’essència. En el cas dels més llunyans, vaig fer una recerca d’imatges a la mateixa galeria que ofereix la pàgina web de Ports de Balears. També em van ser molt útils algunes fotografies d’amics que resideixen a Menorca i Mallorca.

 

- La fauna és un recurs molt habituals a les teves il·lustracions. Explica'ns com decideixes la seva presència.

 

-Pel que fa a les presències d’animals, és simplement una qüestió de lògica i de gust personal. Algunes imatges contenen aus marines, pràcticament obligatòries a zones marítimes; I hi ha una cabra que hi apareix per una bella casualitat: un pastor que viu a prop del far del Botafoc les deixava pasturar en una zona propera al far i va ser una inspiració!

 

- Coneixies abans d'aquesta feina els ports d'interès general de Balears i els fars que gestiona l'Autoritat Portuària de Balears?

 

-Hi han alguns que no m’esperava que fossin gestionats per Ports de Balears. Realment ha estat molt interessant descobrir-ho!

 

- Què esperes que el públic percebi en veure el calendari? Quin missatge o emoció vols transmetre amb les teves il·lustracions?

 

- Espero que puguin percebre l’admiració que em provoquen, la claredat, la brillantor i la serenor d’aquestes escenes. Voldria transmetre’ls el mateix sentiment que vaig experimentar mentre les dibuixava: estima. L’honesta estima que tinc per les nostres illes precioses i l’enorme gratitud que sento per haver tingut la sort de poder representar-les!

Els ports de Palma i València i la naviliera Baleària impulsen un corredor marítim verd amb emissions zero a partir del 2030

Els ports de Palma i València i la naviliera Baleària han signat avui un acord de col·laboració per desenvolupar el primer corredor verd marítim d’Espanya. La iniciativa, que promou la descarbonització del sector marítim-portuari, fixa l’any 2030 com a horitzó per operar amb zero emissions en aquesta ruta, mitjançant l’ús de biocombustibles als dos vaixells de Baleària que presten els serveis de transport de passatgers i mercaderies en aquesta línia. El president de Baleària, Adolfo Utor; la presidenta de l’Autoritat Portuària de València, Mar Chao, i el president de l’Autoritat Portuària de Balears, Javier Sanz, han signat l’acord avui en la presentació del projecte a València, en què han participat Joan Groizard, secretari d’Estat d’Energia del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, i Benito Núñez, secretari general de Transports Aeri i Marítim del Ministeri de Transports i Mobilitat Sostenible.

 

Baleària té com a objectiu descarbonitzar la ruta entre València i Palma el 2030. Per això, destinarà a aquesta línia dos dels seus vaixells dotats amb motors duals que consumiran únicament biogàs el 2030, aconseguint les zero emissions. A més, Baleària incorporarà bateries a bord per disposar d’electricitat renovable per a usos auxiliars durant la navegació i instal·larà sistemes de connexió OPS a bord.

 

El president de Baleària, Adolfo Utor, ha destacat que es tracta d’un projecte pioner per a la descarbonització del sector marítim espanyol: “És una aposta competitiva sostenible, que s’anticiparà dues dècades a l’objectiu de zero emissions per al 2050. La ruta València-Palma serà el primer corredor verd entre dos ports espanyols. Aquest acord públic-privat suposarà un avenç significatiu en la mobilitat dels passatgers i de les mercaderies essencials entre la Península i Balears".

 

Per la seva banda, les autoritats portuàries de València i Balears, dins dels seus plans de descarbonització, acceleraran la construcció d’infraestructures per a la càrrega de bateries al port i exploraran la disponibilitat i el desenvolupament de subministraments de combustibles baixos en carboni.

 

El president de l’Autoritat Portuària de Balears, Javier Sanz, ha subratllat que “protegir el nostre mar i les nostres ciutats és compatible amb el desenvolupament portuari; de fet, és condició per a un desenvolupament sostenible. Els ports de Balears tenen la responsabilitat i l’oportunitat de liderar la transició cap a activitats marítimes més netes i silencioses”.

 

D’altra banda, la presidenta de Valenciaport, Mar Chao, ha assenyalat que “aquest corredor verd reforça el lideratge de l’empresa que l’impulsa i contribueix a enfortir l’empenta de la comunitat portuària de Valenciaport en el procés de descarbonització que ens uneix”. A més, ha explicat que el projecte s’alinea amb la fulla de ruta fixada per l’Autoritat Portuària a través del Pla Net Zero Emissions: “Una suma d’inversions públiques i privades per desenvolupar accions en benefici d’altres fonts d’energia menys contaminants i amb una major capacitat d’aprofitament. Una clara demostració que junts arribem més lluny".

 

El corredor marítim verd de Baleària entre els ports de València i Palma exercirà un paper vital en la descarbonització del sector marítim-portuari i suposarà un avenç significatiu en la mobilitat sense emissions tant dels passatgers com de les mercaderies essencials entre la Península i Balears.

L’APB centra l’acció al port de Maó en el seu procés participatiu i a la inversió de més de 97 milions d’euros fins al 2030

L’Autoritat Portuària de Balears (APB) ha presentat avui, en la reunió anual del Consell de Navegació i Port del port de Maó, el balanç d’actuacions i el pla d’inversions previst per a la rada maonesa, que contempla una programació de més de 97 milions d’euros entre 2025 i 2030. La licitació de la nova estació marítima del Cós Nou, la posada en servei del primer punt de connexió elèctrica per a vaixells i la transformació de la Ribera Sud del port centraran les actuacions de 2026.

 

Durant el primer trimestre de 2026 entrarà en servei als molls del Cós Nou el primer punt de connexió elèctrica per a vaixells amb tecnologia OPS. Amb un pressupost proper als tres milions d’euros, aquesta nova infraestructura permetrà als ferris connectar-se a la xarxa elèctrica terrestre i reduir significativament les emissions i el soroll durant la seva estada al port.

 

Així mateix, dins dels primers tres mesos de l’any que ve, es donaran per finalitzades les obres de connexió entre Cala Corb i el moll d’en Pons, amb una inversió propera als dos milions d’euros. L’actuació va ser paralitzada per la localització a la zona d’un coral endèmic que va haver de ser translocat a una altra part del port.

 

Entre els fites més destacades per al proper exercici sobresurt la licitació de les obres de construcció de la nova estació marítima del Cós Nou. Amb un pressupost de més de mig milió d’euros, el projecte bàsic i constructiu redactat per la UTE Port Maó, formada per les empreses Grimalt Nadal Morey Enginyers i Barceló-Balanzó Arquitectes, començarà a caminar amb l’objectiu de poder inaugurar el nou edifici a finals de 2027.

 

Procés participatiu

 

El port de Maó es troba plenament immers en el procés participatiu “Port Maó. Horitzó 2030”, anunciat ara fa un any a la comunitat portuària. Es tracta d’una estratègia de participació ciutadana per reflexionar de manera col·lectiva sobre el futur de la Ribera Sud del port de Maó. Totes les aportacions recollides en aquest procés formaran part del material base que s’integrarà en l’elaboració de l’avantprojecte urbanístic.

 

També es troba en licitació el concurs per a la gestió d’una instal·lació nàutica enfocada prioritàriament al foment de la pràctica federada de la vela i el piragüisme. Després d’un intercanvi prolongat d’impressions amb el sector nàutic, l’APB descarta en aquesta concessió obtenir ingressos extraordinaris per les taxes i, en contrapartida, aposta perquè l’empresa adjudicatària inverteixi en la promoció de l’esport.

 

Això es deu a un canvi en l’estratègia de valoració dels plecs concessionals de l’APB, que dona més pes als aspectes socials de les futures concessions que no pas als estrictament econòmics. Així, els criteris referits al projecte en si, la memòria d’explotació, les millores ambientals i la inversió a realitzar poden assolir fins a un màxim del 45% del percentatge de valoració, similar al 40% que es destina a la promoció de l’esport compromesa per part del licitador. La rebaixa de les tarifes a pagar per l’usuari final pot arribar fins al 25%.

 

En canvi, la millora de les taxes portuàries, és a dir, allò que rep anualment l’APB per l’ocupació del domini públic portuari i l’activitat comercial que s’hi realitza, es redueix a un 20% en aquesta nova valoració.

 

En la reunió del Consell de Navegació i Port celebrada avui a Maó s’ha recordat també a la comunitat portuària que el 2025 es va resoldre una de les assignatures pendents des de feia anys: disposar d’un varador a l’altura de les necessitats del sector de la reparació i manteniment d’embarcacions. El passat juliol es va acordar triar l’empresa Med Sea Yacht Services per gestionar la instal·lació de varada i botadura d’embarcacions del Cós Nou. La concessió tindrà una durada de 19 anys i contempla una inversió total de 9 milions d’euros destinada a una reorganització integral del varador, modernització i ampliació de la seva capacitat operativa.

 

De gestió directa a indirecta

 

El 2025 es va adjudicar a l’empresa Nex Port Nautical Experience la gestió per onze anys dels amarres de nàutica esportiva del moll de Ponent, que incloïa el pas a gestió indirecta de 55 amarres que fins ara eren gestionats directament per l’APB. Les condicions del traspàs suposen una millora dels serveis nàutics per a l’amarrista, sense que això repercuteixi en la tarifa a pagar al nou concessionari.

 

D’aquests usuaris, 37 varen manifestar formalment incorporar-se a la nova concessió, 13 varen decidir continuar en gestió directa, mentre que 5 varen veure rescindits els seus contractes en superar les seves embarcacions el límit de vuit metres d’eslora d’acord amb la normativa portuària.

 

Els usuaris que varen decidir romandre en gestió directa han estat reubicats en llocs d’amarres anuals o temporals, segons el seu interès. En aquest moment, el port de Maó gestiona de manera directa gairebé sis-cents amarres d’embarcacions nàutiques de fins als vuit metres d’eslora: 396 durant tot l’any i 202 durant els sis mesos de bonança atmosfèrica de què gaudeix el port maonès.

 

En un altre ordre de magnituds, el port de Maó haurà registrat aquest any 2025 el moviment de gairebé 900.000 tones de mercaderies, prop d’un 10% més que l’exercici anterior. Pel que fa al nombre de passatgers, s’acostarà als 230.000, un 6,3% més que el 2024. I pel que fa al nombre d’escales, el percentatge augmenta un 7,3%, amb 633 operacions. El conjunt d’aquestes xifres indica el bon moment que viu l’activitat portuària al principal port de Menorca, un reflex de la realitat econòmico-social de l’illa.

 

El cash flow social de l’APB

L’APB ha presentat també les dades relatives al cash flow social, l’indicador que mostra com es redistribueix a la societat el valor econòmic generat a través de l’activitat portuària. Aquest instrument permet quantificar l’impacte real del port en l’economia i en el benestar de la ciutadania, més enllà de la seva funció logística.

 

Els ports d’interès general gestionats per l’APB generen un total de 150 milions d’euros, que es distribueixen de manera directa en el teixit econòmic i social de les Illes Balears. Del total generat, 101 milions d’euros —el 68%— es destinen al pagament de proveïdors, dels quals 48 milions arriben a empreses de les nostres Illes, contribuint de manera decisiva a l’activitat i sostenibilitat del teixit productiu local.

 

A aquest impacte s’hi sumen 32 milions d’euros en tributs i impostos que reviuen directament en les administracions públiques, i 10 milions destinats a salaris, que reforcen l’ocupació i l’activitat laboral vinculada al port. A més, 6 milions d’euros es retenen com a valor per finançar despeses operatives, convenis i projectes socials, un component especialment rellevant que impulsa accions de millora comunitària, ambiental i d’integració urbana.

En conjunt, aquests resultats posen de manifest que els 150 milions generats per l’APB es redistribueixen íntegrament, retornant a la societat en forma d’activitat econòmica, llocs de treball, ingressos públics i programes de valor afegit. El cash flow social confirma així el paper del port com un motor essencial per al desenvolupament econòmic i social de les Illes.

  • Fars de Balears
  • Bucs en port
  • Portal de Transparència
  • Qualitat de l'aire
  • Plataforma d´Innovació Portuària
  •  Impacte Econòmic i Social
  • Previsió meteorològica
  • Ajudes a la navegació
  • Fars de Balears
  • Bucs en port
  • Portal de Transparència
  • Qualitat de l'aire
  • Plataforma d´Innovació Portuària
  •  Impacte Econòmic i Social
  • Previsió meteorològica
  • Ajudes a la navegació

Documentació institucional

  • Memòria Anual

    Publicació en la qual s’informa de l’estat financer de l’APB, de les característiques tècniques dels ports d’interès general i del resum en general de l’activitat de la institució.

  • Tauler d'anuncis

    Enllaç a la Seu Electrònica de l’APB, on apareixen els taulers d’anuncis oficials d’Informació Pública, Recursos Humans, Domini Públic, Subhastes i altres anuncis.

  • Memòria de Sostenibilitat

    Detalls de les accions dutes a terme amb l’objectiu de la creació de valor de l’APB vers els seus grups d’interès, en compliment del seu compromís de transparència respecte a la seva gestió.

  • SAC / Queixes i suggeriments

    Pot contacra amb el Servei d'Atención al Client de l'APB a través de portsdebalears@portsdebalears.com, o bé mitjançant el canal de comunicació de queixes i suggeriments relacionades amb els seus ports i fars.

  • Estadístiques

    Evolució dels registres dels principals moviments de tràfic que es produeixen en els ports d’interès general de Palma, Alcúdia, Maó, Eivissa i la Savina.

  • Comptes Anuals

    Informació completa i detallada, a més de l’informe d’auditoria, dels darrers comptes aprovats pel Consell d’Administració de l’APB, amb l’informe favorable de la Intervenció General de l’Estat.

ir a la sede electrónica - fondos next generation
Fondo Formulario de Contacto

Contacte amb nosaltres

Accedeix a través d'aquest enllaç a les dades dels contacte més destacats dels nostre ports

background

Sobre nosaltres

Us trobau en la pàgina web de l'Autoritat Portuària de Balears. Un espai virtual en què posam al vostre abast tots els serveis dels ports d'interès general d'Alcúdia, Eivissa, Maó, Palma i la Savina...

Veure’n més
Sello Aenor. Gestión de la Calidad, norma ISO 9001. Sello Aenor. Gestión Ambiental, norma ISO 14001. Sello Aenor. Gestión de Documentos, norma ISO 30301. Esquema Nacional de Seguridad (ENS), con certificación de conformidad en Categoría Media, según el Real Decreto 311/2022.