Hubs d’hidrogen verd: Anvers-Bruges lidera la descarbonització europea
El segon port més gran d’Europa es transforma en una planta de generació massiva i en un node de distribució per subministrar energia neta al continent
Palma
18/02/2026- Energía
- Industrial
- Medio Ambiente
El port d’Anvers-Bruges ha consolidat la seva posició com el principal “Hydrogen Hub” de l’Europa Occidental mitjançant la posada en marxa d’una infraestructura d’electròlisi a escala industrial sense precedents. El projecte, integrat en l’estratègia Hydrogen HyPort, utilitza electrolitzadors de membrana d’intercanvi protònic (PEM) de 100 megawatts per produir fins a 12.500 tones anuals d’hidrogen verd, alimentats íntegrament per energia eòlica marina procedent del Mar del Nord. Aquesta instal·lació no es limita a la producció aïllada; es connecta a una xarxa de canonades d’“accés obert” que travessa tot el recinte portuari, permetent que tant els vaixells propulsats per amoníac com les indústries químiques pesants de l’hinterland se’n subministrin de manera directa, eliminant les pèrdues energètiques associades al transport per carretera.
La rellevància d’aquest model internacional rau en la seva capacitat per crear un ecosistema d’economia circular on l’autoritat portuària actua com a gestor principal dels fluxos energètics i de carboni. Anvers-Bruges lidera la implementació de la infraestructura Antwerp@C, dissenyada per capturar, liquar i emmagatzemar CO₂ industrial en antics camps de gas sota el llit marí, amb l’objectiu de reduir les emissions del port en un 50% abans de finals de la dècada. A més, el port funciona com un laboratori viu per al reciclatge químic de plàstics complexos que, mitjançant processos de piròlisi, es transformen en precursors per a combustibles sostenibles d’aviació (SAF) i biocombustibles marins. Aquesta visió holística permet que l’autoritat portuària diversifiqui radicalment el seu model de negoci, passant de ser un arrendador de terrenys a un node de producció i certificació d’energia neutra.
Per a l’APB, l’observació d’aquests projectes és fonamental per dissenyar el full de ruta de la transició energètica en els entorns insulars, on l’autosuficiència energètica i la protecció del medi marí són dues cares d’una mateixa moneda.
