Notícies APB | Ports de Balears

Comencen les obres de rehabilitació del dic del Botafoc

12/05/2023

Han començat les obres de rehabilitació dels elements de protecció de la fonamentació del dic del Botafoc, al port d'Eivissa. Durant els darrers anys s'havien detectat alguns danys al mantell principal de la banqueta del dic, danys que es varen confirmar mitjançant les inspeccions submarines realitzades dins del programa d'inspeccions quinquennals de l'APB. L'objectiu del projecte és actuar a les tres seccions del dic (arrencada, tronc i morro), de manera que sigui resistent davant del clima marítim existent actualment i que pot haver canviat des del moment de realització de l'estudi de clima marítim original. A la secció de l'arrencada, l'actuació consisteix en la recol·locació de blocs de 6 tones situats a la coronació actual de la banqueta. Sobre aquesta base, es realitzarà un abocament d'esculleres de 1,5 tones, que doni continuïtat al talús del filtre format pels blocs anteriors. Finalment, sobre els materials anteriors s'executarà un mantell bicapa en talús compost de blocs de 20 tones. A la secció del tronc i del morro es preveu la recol·locació de les peces actuals de 3 tones, sobre les quals es col·locarà un mantell principal que estarà compost per blocs de 20 tones. A causa de les característiques de la intervenció i el volum de les peces que es manegen, l'obra s'executarà amb mitjans marítims, amb blocs fabricats a la península i desplaçats en vaixell fins al port d'Eivissa, cosa que evitarà les afeccions al trànsit i les operatives portuàries terrestres. L'obra ha estat adjudicada a la UTE formada per FCC Construcción y Vias y Obras Públicas (VOPSA) per un import de 10.094.515 euros. El termini d’execució és de 28 mesos. Dic del Botafoc El dic del Botafoc, amb una longitud de 515 metres i un calat màxim de 20 metres, compta amb banqueta submergida de blocs cúbics de formigó, format per 12 calaixos de formigó. L'alçada del mur emergent amb botaoles és de 7 metres sobre el nivell del mar. Està unit a la ciutat mitjançant un vial de 1.200 m de longitud. Això n’ha augmentat la seguretat, perquè la descàrrega de productes petrolífers es pot dur a terme actualment a una distància més gran que abans de la construcció del dic. Aquest permet també l'atracament de grans creuers.

Transports i infraestructures

L'equip INEOS Britannia prolongarà la seva estada a Mallorca per a preparar la Copa Amèrica de vela

05/05/2023

L'equip INEOS Britannia, que ultima a Palma la seva preparació de cara a la 37 edició de la Copa de l'Amèrica de vela de 2024 a Barcelona, prolongarà la seva estada a Mallorca per tres anys més per a preparar futures edicions de la competició, tal com li han transmès els seus responsables a a el conseller de Model Econòmic, Turisme i Treball, Iago Negueruela, durant una reunió mantinguda avui a Palma. La trobada, al qual ha assistit també la directora general de Turisme, Isabel Vidal, i el president de l'Autoritat Portuària de Balears (APB), Jaume Colom, ha servit també per a avançar en un protocol d'intencions amb l'objectiu que Mallorca pugui convertir-se en un futur en la seu permanent del Ineos Britannia per a preparar la Copa Amèrica. Durant la trobada, els membres del INEOS Britannia han traslladat la seva intenció que Palma es converteixi en la seva seu permanent i han lloat les "magnífiques infraestructures portuàries, les seves connexions fluides amb les principals ciutats d'Europa i les condicions que ofereix la seva badia al llarg de tot l'any”. A més, fruit d'aquesta aposta per Mallorca, també han traslladat la seva predisposició a obrir vies de col·laboració en matèria de formació per a personal vinculat a la indústria nàutica, la qual cosa permetrà continuar enfortint els llaços amb el Regne Unit, i continuar apostant per formació en matèria nàutica, així com la relació amb empreses tecnològiques de Mallorca. Després de la trobada, Negueruela ha destacat l'interès mostrat per l'equip per a prolongar la seva estada a Palma, la qual cosa servirà per a “continuar apostant per la formació en matèria nàutica i un complement a la nàutica recreativa” a les Illes Balears. Per part de la APB, Jaume Colom ha mostrat durant la seva trobada la seva predisposició al fet que puguin continuar en el port de Palma mancant definir detalls d'ubicació que pugui compatibilitzar-se amb la reordenació d'activitats del port prevista per als pròxims anys. Des de INEOS, el seu CEO Sir Ben Ainslie ha declarat que “Palma ha estat una gran base d'entrenament de vela per a INEOS Britannia des que arribem a l'illa l'estiu passat. Hem construït relacions sòlides i ens sentim molt secundats per tota la comunitat local”. “La possibilitat d'establir una seu de navegació a Palma presenta una gran oportunitat i esperem poder continuar brindant una plataforma que pugui augmentar les ocupacions en tota l'illa”, ha afegit. L’INEOS Britannia inclou en el seu equip als mallorquins Miguel Sánchez Cuenca (físic i meteoròleg) i Elvira Llabrés (enginyera informàtica).

Tecnologia i innovació Desenvolupament socioeconòmic

Recepcionada l'obra de l'estació marítima del Botafoc al port d'Eivissa

12/04/2023

L'Autoritat Portuària de les Balears (APB) ha recepcionat avui l'obra de l'Estació Marítima del Botafoc, al port d'Eivissa. Després de la conclusió d'aquesta, a finals del mes passat, es va iniciar el procés de lliurament de documentació per part de les empreses contractistes a l'APB, que la va remetre al Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana (MITMA). Aquest tràmit ha culminat avui amb la visita d'un inspector del Ministeri, que ha pogut comprovar després d'un recorregut per les noves instal·lacions que els treballs desenvolupats s'han ajustat a allò projectat. Finalment, la recepció oficial de l'obra ha quedat verificada amb les signatures del representant de la UTE contractista, del director de les obres, del cap d'Àrea de Planificació i Infraestructures, del director i president de l'APB, Jorge Nasarre i Jaume Colom, respectivament, i del mateix inspector del MITMA. L'estació marítima entrarà en servei el proper 6 de juny. Fins aleshores, s’acabaran de tancar alguns contractes menors complementaris, com l’ús d’escàners de seguretat o les tramitacions d’autorització dels serveis de bar cafeteria i de transport públic, entre d’altres. El president de l'APB, Jaume Colom, ha valorat la construcció d'aquesta infraestructura, que "culmina la feina que des de l'APB hem anat fent en l’àmbit de la integració Port-Ciutat" i que millora l'experiència d'utilització de les instal·lacions per part del passatger , “qui podrà gaudir tant de l'estació com de les magnífiques vistes sobre la badia”. Més de 16 milions d'euros L'APB va adjudicar les obres de construcció de la nova estació marítima l'abril del 2019 a l'UTE Comsa-MB, per un pressupost de 16.330.960,06 euros. El nou edifici, que cerca la tradició de l'arquitectura eivissenca usant línies rectes, el color blanc i la pedra de marès de tons vermellosos, comptarà amb tots els serveis per fer front a les necessitats dels passatgers, tenint com a prioritat el compliment de les mesures de seguretat i accessibilitat. Oferirà als usuaris àmplies zones de sales d'espera, embarcament i desembarcament per separat i totes les comoditats per garantir el confort que se cerca per als passatgers. A més, permetrà donar servei de forma simultània fins a sis vaixells. La nova estació marítima se situa entre els pantalans Nord i Sud dels molls del Botafoc i està separada uns 30 metres del mar. Té uns 6.580 metres de superfície construïda entre les dues plantes i l'entreplanta. La planta baixa acollirà els serveis de preembarcament i els controls de seguretat, mentre que l’entreplanta disposarà de despatxos. La planta superior està concebuda com a coberta transitable que servirà per accedir a les passarel·les d'embarcament i desembarcament. Projecte consensuat El projecte final de la nova estació marítima neix a partir del projecte guanyador d'un concurs d'idees que va tenir com a jurat l'Ajuntament d'Eivissa, l'Associació Patronal d'Empresaris d'Activitats Marítimes de Balears (APEAM), el Col·legi d'Arquitectes, el Col·legi de Enginyers de Camins, Canals i Ports de les Balears i l'APB. Finalment, el projecte que va licitar l'APB va rebre informe favorable de la Regidoria d'Urbanisme de l'Ajuntament d'Eivissa. Aquesta infraestructura completa l'objectiu marcat al Pla Director d'Infraestructures del port d'Eivissa que estableix el trasllat als molls del Botafoc de les operacions portuàries més molestes per a la ciutat, com són l'embarcament i el desembarcament de mercaderies i passatgers de línia regular i poder així descongestionar el moll de Llevant, avui convertit en el passeig de la Marina.

Port-ciutat Transports i infraestructures Desenvolupament socioeconòmic

El projecte OASIS transformarà els ports de Palma i Eivissa en agents actius de regeneració de biodiversitat i lluita contra el canvi climàtic

11/04/2023

Transformar els ports en agents de regeneració ambiental i lluita contra el canvi climàtic és l’objectiu del projecte OASIS, desenvolupat per l’empresa espanyola Ocean Ecostructures i que l’Autoritat Portuària de Balears (APB) implementarà als ports d'interès general d'Eivissa i pròximament a Palma. Aquesta innovadora tecnologia permet transformar les infraestructures marines grises en oasis blaus, regenerant biodiversitat i recuperant la capacitat de la mar per absorbir CO2. Així, gràcies a una cobertura de carbonat càlcic o mineral adossada als molls o esculleres —coneguda com a LifeSkin— es generarà una biofauna que donarà com a resultat una reducció del CO2 per compensació. OASIS ha estat seleccionat per rebre una subvenció de 566.000 euros en la modalitat de projectes comercials en el marc del pla d'impuls a l'emprenedoria per a la innovació al sector portuari Ports 4.0. S'instal·laran en un primer moment 40 unitats al port de Barcelona i 15 repartides als de Palma i Eivissa. L'APB, com a agent facilitador, posarà a disposició del projecte les instal·lacions i equips per col·locar les unitats necessàries per dur a terme el projecte a les àrees acordades i col·laborar-hi en l’execució, participant dels resultats obtinguts. Es treballarà amb diferents perfils d'ubicació (profunditats, nivells de terbolesa i qualitat, corrents...) i amb diferents tipologies de substrat (material, textura i forma). Això permetrà identificar les millors solucions per a cada tipologia d’entorn, resultant en una segmentació dels ports i perfils de disseny. Regeneració ambiental S'ha demostrat que aquesta cobertura de carbonat càlcic és el substrat òptim per a la repoblació d'espècies concretes, com esponges, cystoseira, posidònia o gorgònies, entre d'altres i refugi per a altres espècies, fins i tot zona de cria. Es converteix així en una eina de regeneració ambiental de primer ordre, cosa que unida a la seva versatilitat la fa aplicable a qualsevol infraestructura marina.

Mediambient i RSC Tecnologia i innovació

Finalitzen les obres de la carretera del far de Formentor

05/04/2023

L’Autoritat Portuària de Balears (APB) ha finalitzat avui les obres de condicionament estructural del mur de contenció de terres de la carretera d’accés al far de Formentor. A partir de demà s´obrirà l’accés al far per a tot trànsit i persona aliena a les obres. El 22 de juny de 2022, amb les obres d'acondicionament parcialment finalitzades, va tenir lloc la posada en servei parcial per raons d'interès públic i l'inici de la temporada turística. El mes de novembre passat es va tornar a tancar la carretera al trànsit de vehicles per finalitzar el revestiment de l'obra de contenció amb un mur de pedra en sec.

Port-ciutat Transports i infraestructures

La Vela i el Windsurf de les Illes Balears tendran el seu propi i reivindicat espai per a formació i tecnificació

31/03/2023

La Vela i el Windsurf de les Illes Balears tindran el seu propi espai per a la formació i tecnificació. La Conselleria d’Afers Socials i Esports i Autoritat Portuària de Balears (APB) han arribat a un acord per habilitar un espai específic al port d’es Molinar, a Palma. Fins ara el programa de tecnificació de Vela i Windsurf del CTEIB es desenvolupava a espais i instal·lacions cedides pels clubs esportius. Es dona així resposta a una reivindicació històrica de poder disposar d’una instal·lació pròpia i pública per a la pràctica de tecnificació. L’espai el cedeix l’APB mentre que la Conselleria d’Afers Socials i Esports és qui assumirà la construcció i la gestió del nou centre, a través de la Fundació per a l’Esport Balear, que té un cost previst de 486.000 euros Avui la consellera d’Afers Socials i Esports, Fina Santiago, el director general d’Esports, Carles Gonyalons, el president de l’APB, Jaume Colom, la presidenta de la Federació de Vela de les Illes Balears, Catalina Darder, i el president de Federació Espanyola de Vela, José Javier Sanz, han visitat l’espai on s’hi ubicaran les noves instal·lacions. També hi han assistit els directors tècnics dels programes de tecnificació de Vela i de Windsurf. El president de l’APB, Jaume Colom, ha valorat positivament la signatura d’aquest conveni, que garanteix que els ciutadans tenguin accés a la mar i a l’esport base i, a la vegada, que Balears continuï essent pionera en la pràctica de la vela. Per part seva, la consellera Fina Santiago ha apuntat que el dèficit d’aquest espai públic era una dels objectius de la Conselleria, sobretot arran de la privatització de l’espai de Calanova. També ha agraït la feina tant a la federació com a impulsora per aconseguir aquest projecte com a l’APB per assumir la necessitat i la generositat de cedir l'espai que "es gestionarà per conveni amb una cessió per 15 anys", ha afegit. L’espai on s’hi ubicaran les noves instal·lacions és el Caló d’en Rigo. Ja en el projecte de remodelació de l’espai que l’ APB va fer al 2021 es plantejava la instal·lació d’una escola de vela de 511 metres quadrats construïts, aprofitant un nou tram d’escullera que té una coberta que actualment és un pas elevat al qual s’hi accedeix mitjançant una rampa i unes escales. Projecte L’actuació prevista inclou un despatx per als programes del CTEIB de Vela i Windsurf, sala per a entrenadors, una aula, vestidors, gimnàs, magatzem d’embarcacions i taller. L’accés a cada una de les estances es fa directament des de l’exterior però el despatx, la sala d’entrenadors i l’aula es comuniquen internament. El magatzem d’embarcacions i el taller també es comuniquen internament. Foment de l’esport L’objectiu d’aquestes noves instal·lacions és seguir impulsant la formació dels esportistes tecnificats. No obstant això, en aquest espai també s’hi duran a terme altres activitats pròpies de la Federació Balear de Vela i d’altres federacions relacionades amb l’entorn marítim com és el seguiment de joves talents esportius. Cal recordar que els esportistes balears de vela i windsurf ara mateix estan aconseguint grans resultats. Un exemple és la medalla de bronze del regatista Joan Cardona als darrers jocs Olímpics de Tokio, 2020. Cardona, de fet, és un dels esportistes que ha passat pel programa de tecnificació del CTEIB.

Mediambient i RSC Port-ciutat Tecnologia i innovació Transports i infraestructures Desenvolupament socioeconòmic

El far de Portocolom entrarà a formar part de la Xarxa d´Estacions de Recerca de les Illes Balears

30/03/2023

El Consell d’Administració de l’Autoritat Portuària de Balears (APB) ha aprovat el text del conveni per a la gestió d’espais i dependències al far de Portocolom a Mallorca, entre la Conselleria de Fons Europeus, Universitat i Cultura del Govern de les Illes Balears i l’APB. En virtut d’aquest acord, i a l’espera de la signatura entre ambdós organismes, l’APB cedeix a la Conselleria part d’aquestes dependències a equipament de recerca científica per incorporar-la a la seva Xarxa d’Estacions de Recerca de les Illes Balears (XEIIB). Els espais i les dependències objecte d'aquest conveni tenen una superfície construïda de 475,3 metres quadrats, que es correspon amb 412,4 metres quadrats de l'edificació principal en planta baixa i primer pis, i 62,9 metres quadrats de l'edificació auxiliar (magatzem). El conveni tendrà una vigència de cinc anys, prorrogable si cap de les parts no expressa el contrari. L’objectiu general d’aquesta xarxa és promoure, facilitar i potenciar la recerca sobre els recursos naturals, terrestres i marins de les Illes Balears a través d’una sèrie de centres de recerca distribuïts per tot l’arxipèlag, contribuint així a la descentralització de la recerca. D'altra banda l'APB pretén posar en valor un patrimoni que en aquest moment no és necessari per al manteniment del senyal marítim i que amb aquest conveni torna a tenir utilitat per a una funció investigadora dirigida al medi ambient, donant compliment als compromisos adquirits en matèria de política ambiental d'aquest organisme públic. Dins aquest conveni es duran a terme jornades de portes obertes en què es puguin mostrar a diferents col·lectius l'activitat investigadora que es desenvolupa a les antigues dependències del faroner, així com la distribució i presentació d'informació relativa a la pròpia història del far. Estació de recerca Com a estació de recerca, el benefici fonamental de mantenir una activitat continuada de mostreig i investigació repartida per tot el litoral és un millor coneixement dels ecosistemes, dels canvis que aquests experimenten, de la detecció de les causes i possibles solucions. Aquest coneixement farà possible l’establiment d’una línia de base sobre la qual detectar possibles alteracions i permetrà també elaborar models d’escenaris de desenvolupament i usos futurs, a fi d’establir polítiques de gestió que garanteixin la qualitat ambiental de les illes. En concret, a l'estació es realitzarà un inventari i estudi integratiu de la biodiversitat, tant marina com terrestre, control de les poblacions d'aus marines, fenologia de floració i fructificació d'espècies vegetals emprades com a indicadors dels efectes d'un augment de la temperatura ambiental, cens visual de peixos costaners i control de les praderies de posidònia, entre d'altres.

Mediambient i RSC Port-ciutat Tecnologia i innovació

Triada com a solució més avantatjosa la proposta presentada per l'empresa Calima la Savina S.L. per a la gestió de la cafeteria de l'Estació Marítima de Formentera al port d'Eivissa

30/03/2023

El Consell d’Administració de l’Autoritat Portuària de Balears (APB) va resoldre, aquest dimecres 29 de març en sessió ordinària, triar la proposta presentada per l’empresa Calima la Savina S.L. com a solució més avantatjosa del concurs per a l’explotació en règim de concessió administrativa de la cafeteria de l’Estació Marítima de Formentera al port d’Eivissa. La superfície destinada a l’ús d’hostaleria és de 211 metres quadrats interiors més 163,8 metres quadrats de terrasses. L'explotació es farà mitjançant la disposició d'elements desmuntables com ara taules, cadires, expositors o para-sols, i no es permet l'execució d'infraestructures fixes o obres de fàbrica. També es dotarà tot el local d'un sistema WiFi gratuït. El servei de bar cafeteria comprendrà totes les escales de vaixells que realitzin atracament al moll de Ribera Ponent, concretament mitja hora abans de la primera escala del dia i mai abans de l'última escala. El temps de durada de la concessió serà de cinc anys prorrogable fins a un màxim de set anys i mig, amb una taxa anual d’ocupació de 16.948,30 euros i una taxa d’activitat, conforme als articles 187 i 188 de la Llei de Ports de l’Estat, del 4% del volum de negoci. Addicionalment, i a proposta del licitador, s’ha establert una millora de les taxes de 195.049,70 euros. D'altra banda, l'empresa licitadora realitzarà una inversió de 254.735 euros, destinada, entre altres actuacions, a substituir totes les instal·lacions i el fals sostre del local. En matèria d'eficiència energètica i gestió de residus, Calima La Savina ha proposat instal·lar un miniecoparc per a la gestió de residus (punt verd), papereres intel·ligents i para-sols que a través de panells solars permetran la càrrega de dispositius mòbils mitjançant USB.

Port-ciutat Transports i infraestructures Desenvolupament socioeconòmic

Els Bombers del Consell Insular de Menorca i l’Autoritat Portuària de Balears participen en un simulacre d’atemptat terrorista dins d’un vaixell atracat al port de Maó

24/03/2023

Els Bombers del Consell Insular de Menorca (CIME) y l’Autoritat Portuària de Balears (APB) han participat avui dematí en un simulacre d’atemptat terrorista simulat a bord d’un vaixell de la companyia naviliera Trasmed atracat en els molls del Cós Nou del port de Maó. A l’exercici, han hagut d’actuar per extingir un foc declarat a les bodegues del ferri a conseqüència de l’explosió d’una bomba i evacuar dos ferits que han requerit assistència sanitària urgent. A més dels Bombers, responsables de seguretat de l’APB y Trasmed han participat en el simulacre la Guàrdia Civil, Emergències 112, Policia Portuària, els pràctics del port, Capitania Marítima i Delegació del Govern. L’exercici ha començat a les nou i mitja del dematí i ha durat dues hores. A la pràctica s’ha simulat que un passatger a bord del Ciudad de Barcelona ha accedit durant el trajecte a una zona restringida del buc sense autorització. Una vegada a port, s’origina una explosió a l’interior d’un vehicle situat al garatge que ha provocat ferits entre la tripulació. L’APB activa els distints plans establerts tant per a la protecció civil com per a la lluita antiterrorista, procedint en primer lloc en acordonar la zona i facilitar l’evacuació dels passatgers i tripulants. Una vegada que els bombers han accedit al vaixell per fer-se càrrec del foc i dels ferits, es localitza un paquet sospitós de contenir un segon artefacte explosiu. És el torn de la Guàrdia Civil, que identifica la persona que havia accedit a la zona restringida del buc i que sembla ser el propietari del paquet sospitós. En aquell moment, el propietari del paquet treu una pistola i reté una persona contra la seva voluntat. Moment en què s’activen els procediment per a la presa d’ostatges en el port. Conveni de bombers Aquest simulacre forma part del tercer conveni signat entre el CIME i l’APB en matèria de prevenció, extinció d´incendis, salvament i protecció civil, pel qual els Bombers reben formació i una dotació econòmica anual de 55.000 euros per esdevenir l’equip d’intervenció propi de l’APB davant emergències en el port de Maó.

Transports i infraestructures

L'Aliança Menorca Sense Plàstic finança la instal·lació d'una font d'aigua filtrada al port de Maó per reduir el consum de botelles de plàstic

24/03/2023

Des d'ahir, els visitants que passegin pel port de Maó podran omplir les ampolles d'aigua gràcies a la instal·lació d'una font d'aigua filtrada finançada per Menorca Preservation, la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura , l'Autoritat Portuària de Balears (APB) i la Fundació Cleanwave. La font d'aigua filtrada s'ha instal·lat al moll de Llevant i entrarà a formar part de la xarxa de punts de recàrrega que impulsa Cleanwave Movement, una iniciativa de la Fundació Cleanwave, oferint accés lliure a aigua potable als usuaris de la zona per poder omplir les botelles i així evitar la compra de botelless de plàstic d'un sol ús. Actualment, aquesta xarxa compta amb més de 60 fonts públiques instal·lades a Balears i localitzables a través de la seva app gratuïta, i gràcies a finançament addicional, Menorca Preservation treballarà per ampliar aquesta xarxa a Menorca a través de l'Aliança Menorca Sense Plàstic. La iniciativa neix de la identificació de l'ús de botelles de plàstic com un element de contaminació important dins del Pla d'Acció per a la reducció de la contaminació per plàstics a Menorca 2030 elaborat per l'Aliança Menorca Sense Plàstic el 2021 juntament amb la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (IUCN). Davant d'això, el Pla d'Acció proposava com a mesura dins l'àrea de turisme la instal·lació de fonts d'aigua potable amb aigua filtrada a punts d'alta afluència turística per reduir l'ús d'aigua embotellada a l'illa. La Fundació Cleanwave estima que des del 2017 han aconseguit evitar, mitjançant la instal·lació d'aquestes fonts, l'ús de més de 3.300.000 ampolles de plàstic (0,5 l). A més, segons dades de la Fundació Cleanwave, s'estima que a les Balears es consumeixen diàriament 1,5 milions d'ampolles de plàstic d'un sol ús, duplicant-ne el nombre de la resta d'Espanya. Alhora, calculen que el 92% dels residus de les platges de les illes mediterrànies són de plàstic, on el 40% correspon a ampolles de plàstic d'un sol ús, i que, concretament, més de 8 milions de tones d'ampolles de plàstic acaben al mar cada any. Al projecte hi col·labora l'APB, que s'ha fet càrrec de la instal·lació i del manteniment de la font. Segons el delegat del port de Maó, Vicent Fullana, "el compromís de l'APB en la reducció del plàstic és un fet, com ho demostra l'eliminació dels plàstics d'un sol ús a les dependències dels cinc ports d'interès general que gestiona, mitjançant una instrucció interna en vigor des de l'octubre del 2020. Ja no és només una reducció d'un residu, sinó el canvi de la cultura d'empresa, que ara promovem també cap a l'usuari del port”.

Mediambient i RSC Port-ciutat

Del mar a la ciutat: Gravity Wave crea mobiliari urbà fet de xarxes de pesca reciclades que destina al port de Palma

20/03/2023

L’Autoritat Portuària de Balears (APB) i l’associació Gravity Wave tenen un objectiu clar: viure en un món amb uns mars lliures de plàstic. En aquesta cerca s'han unit sota el moviment PLASTIC FREE OCEANS per restablir la salut dels oceans. En una primera fase de la campanya s'han aconseguit retirar 10.000 kg de plàstics del mar. Ara, s'han proposat tancar el cicle d'economia circular, i han donat una segona vida a aquestes xarxes de pesca que s'han recollit i que han transformat en mobiliari urbà destinats a diferents ciutats costaneres espanyoles com Calp i, principalment, Palma. Concretament, s'han lliurat 10 bancs i 10 papereres, 8 de cada a Palma. Des del 21 de març, aquestes peces queden exposades al públic, després d'una inauguració a la qual han acudit el director de l'APB, Jorge Nasarre el CEO de Gravity Wave, Julen Rodríguez Miriam Arístegui, d'Alcat Alianzas Estratégicas y Partnerships i Domingo Bonnín, president de la Confraria de Pescadors de Sant Pere de Palma. Aquest esdeveniment ha volgut posar en valor el Dia Mundial de l’Aigua i la importància de cuidar les aigües, especialment la cura dels oceans. Gravity Wave Gravity Wave és una empresa social, d'economia circular i consciència ambiental, impulsada per resoldre un dels reptes més grans de la humanitat: la contaminació plàstica de mars i oceans. Netegen el plàstic del fons marí i el transformen en productes valuosos i de llarga vida útil a través d'un procés d'economia circular. A més, eviten que el plàstic que encara es genera acabi de nou a l'aigua. Per això col·laboren amb pescadors, empreses i entitats a través del moviment #PlasticFreeOceans.

Mediambient i RSC Port-ciutat Transports i infraestructures

El president de l’Autoritat Portuària de Balears, Francesc Antich Oliver, presenta la seva renúncia al càrrec per problemes de salut

24/02/2023

El president de l’Autoritat Portuària de Balears (APB), Francesc Antich, ha demanat formalment avui a la presidenta de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, Francina Armengol, que li sigui acceptada la seva renúncia al càrrec pels problemes de salut que l’afecten i que l’impedeixen continuar amb el compromís adquirit al capdavant de l’organisme portuari i que traslladi aquesta petició al Consell de Govern. Francesc Antich ha presentat avui matí la renúncia al càrrec a través del registre de l’administració autonòmica, que serà efectiva a final d’aquest mes de novembre. Francesc Antich Oliver va ser nomenat president de l’APB el 26 de setembre de 2020 per ordre ministerial publicada en el Butlletí Oficial de l’Estat, una vegada designat per ocupar el càrrec pel Consell de Govern de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears. Antich ha estat president del Govern de les Illes Balears en dues legislatures (1999-2003 i 2007-2011). De 2011 a 2019 va ser senador d’Espanya designat pel Parlament de les Illes Balears i el 2019 comissionat del Govern de les Illes Balears a Madrid. Abans d’ocupar el càrrec de president de l’APB exercia el càrrec d’advocat del Patronat Municipal de l’Habitatge i de la Rehabilitació Integral de Barris de l’Ajuntament de Palma.