El passeig Marítim d'Alcúdia estrena noves lletres fetes de material reciclat

 13/12/2024

L'Autoritat Portuària de Balears (APB) ha renovat el rètol ornamental del passeig Marítim del port d'Alcúdia, un element que s'ha convertit al llarg dels anys en una icona del municipi. Aquesta actuació, amb un cost de 16.647 euros, no només cerca revitalitzar aquest símbol emblemàtic, sinó també alinear-lo amb un compromís ferm amb la sostenibilitat i la conservació del medi marí. El nou rètol ha estat dissenyat per a destacar per la seva innovació, sostenibilitat i connexió amb l'entorn marí. Com a principal novetat, les noves lletres estan fabricades amb plàstic reciclat recol·lectat de la mar i de la costa. A més, el material és més resistent amb la finalitat de combatre el desgast ocasionat per l'ús intensiu i les condicions ambientals, que va provocar les reiterades reparacions de les antigues lletres. Aquest projecte simbolitza un doble compromís: mantenir un atractiu turístic de referència al port d'Alcúdia i contribuir a la lluita contra la contaminació marina. D'aquesta manera, els residus plàstics extrets de la mar es transformen en peces úniques, donant una segona vida a aquests materials i reforçant el missatge de cura i respecte pel medi ambient. Amb aquesta intervenció, l’APB reforça la seva aposta per la integració de valors sostenibles en la gestió dels ports i contribueix al fet que el port d'Alcúdia continuï sent un referent ambiental a Balears.

Mediambient i RSC Port-ciutat

Margalida Vinyes dona vida al calendari de l’Autoritat Portuària de Balears 2025

 12/12/2024

Margalida Vinyes, una de les il·lustradores més destacades de Mallorca, ha estat l’encarregada de crear les il·lustracions per al calendari de 2025 de l’Autoritat Portuària de Balears, dedicat al port d’Alcúdia. El seu estil únic i el seu profund vincle amb els paisatges illencs fan d’aquest projecte un homenatge visual a les illes i als seus ports. - Margalida, explica’ns què ha significat per a tu aquest encàrrec. Com a il·lustradora, aquest encàrrec m’ha permès il·lustrar els paisatges de la meva terra. De la mateixa manera que ha estat una oportunitat per plasmar com visc el meu territori. - El calendari té com a eix els ports d’interès general de les Balears. Com t’inspires per capturar l’essència d’aquests espais tan vinculats a la mar i a la vida illenca? En general, les il·lustracions que he fet són de tipus contemplatiu, amb petits detalls, agradables de veure i de reconèixer l’entorn. Pel que fa al port de Palma, aquest el tenc molt interioritzat, ja que soc d’aquí. Així i tot, vaig recórrer tot el port per poder captar alguna perspectiva diferent. M’agrada observar i cercar detalls. Però la veritat és que tenia clar que me feia ganes dibuixar-hi un norai. A més, vaig veure que hi havia una colònia de corbs marins. Així va sorgir la idea de representar un corb marí damunt un norai. A Alcúdia m’hi vaig passar tot l’horabaixa passejant. Des d’un punt de vista arquitectònic, el seu port no és molt cridaner. Precisament per aquest motiu, em vaig fixar en les escultures que engalanen el passeig marítim. En el cas del port de Maó, vaig encomanar a la meva cosina que em fes ella les fotografies des de diferents punts de vista. Una d’elles era de la Sirena de Mô, i vaig decidir que aquesta estàtua seria la protagonista de la il·lustració, afegint un animalet que es deixa veure molt per l’illa de Menorca, com és l’abellerol. En canvi, la il·lustració del port d’Eivissa és més tipus postal, molt contemplativa. És la primera imatge que tens de l’illa quan arribes en vaixell. - Hi va haver algun port o escena en concret que et resultés més especial o emotiva d’il·lustrar? La il·lustració del port de la Savina va ser la més complicada, perquè era difícil que es reconegués l’espai. Al final vaig decantar-me per dibuixar l’estació marítima, on es destaquen les seves columnes blaves i l’escultura del cor a la terrassa. - La teva obra té un estil molt característic. Com descriuries el teu llenguatge visual? Quines tècniques has utilitzat per crear les il·lustracions? El meu estil és una combinació de còmic, seguint l’estil de línia clara, i la il·lustració figurativa, amb un fort enfocament en els detalls. El procés tècnic comença amb esbossos a llapis i continua amb línies netes en llapis gras. M’agrada que el negre es ressalti de manera molt pura. Finalment, complet el procés digitalment amb colors vius que accentuen les formes i textures. - Com va ser el procés de recerca previ? Vas visitar els ports en persona o et vas basar en fotografies i documentació? Generalment, dedic més temps a la part de documentació que a la d’execució. M’agrada fotografiar els paisatges en persona, així ho faig des de l’angle i la perspectiva que més em crida l’atenció des d’un punt de vista artístic. Però quan no hi ha la possibilitat d’estar in situ als espais que he d’il·lustrar, utilitz la tecnologia, com el Google Earth. Aquest equilibri entre l’exploració directa i les eines digitals m’han permès capturar la singularitat dels escenaris de cada una de les illes. - La figura de la dona té un paper essencial en les teves il·lustracions, de la mateixa manera que els animals. Per què? A totes les il·lustracions hi surt un personatge, ja sigui un animal, una persona o una escultura. Respecte a les dones, sempre intent que surtin fent un ofici en el qual hi ha poca presència femenina, com és el cas de la pescadora. Les il·lustracions, de la mateixa manera que són un testimoni d’una època, també ajuden a projectar aquell món que ens agradaria. Però el territori no només és nostre, de les persones, també ho és de la fauna i la vegetació. Per això també he volgut fer protagonistes els animals. A més, el fet de tenir un animal de referència ha estat l’excusa perfecta per situar-se en l’escena. Per exemple, a la il·lustració del far de Cala Figuera, la somera al·ludeix al paisatge mallorquí. De la mateixa manera que la cabra fa referència a la Serra de Tramuntana, la sargantana a Formentera o l’abellerol a Menorca. - El corb marí i el dofí són els dos únics animals marins que apareixen a les teves il·lustracions. Per què? A mi m’encanta la mar, però soc més de mirar la mar des de la terra. No soc una persona marinera. Per tant, tots els meus punts de vista han estat des de la terra cap a la mar. - Estaves familiaritzada amb totes les característiques pròpies que diferencien cada un dels fars de les Balears? Quan me’n vaig adonar de la diversitat de fars que hi ha, vaig pensar que seria una bona idea posar-los tots junts per poder veure la riquesa que tenim. Aquesta composició divertida, on es veuen 12 fars amb diferents formes i colors, ha resultat ser la postal de Nadal. A més, també vaig voler defugir de la típica imatge dels fars durant la nit, on es ressalta la llum que desprenen. En comptes d’aquest moment, vaig voler pintar els minuts que passen entre que el sol es pon i s’encén l’òptica del far. Des d’un punt de vista més visual i artístic, els fars que tenen les retxes blanques i negres donen molt de joc. Són estèticament més bells i criden més l’atenció. Podríem dir que també són més romàntics. De fet, a mi me recorden a una piruleta de Nadal. - Què esperes que el públic percebi en veure el calendari? Quin missatge o emoció vols transmetre amb les teves il·lustracions? He volgut transmetre la bellesa de les nostres Illes i la necessitat de protegir els seus paisatges i éssers vius. Amb aquestes il·lustracions vull convidar a contemplar i valorar la riquesa cultural i natural que tenim a les Balears.

Port-ciutat

El port de Palma, eix estratègic per a la integració urbana i la sostenibilitat

 04/12/2024

El futur del port de Palma ha estat l'eix central del fòrum celebrat aquest matí a la seu institucional de l'Autoritat Portuària de Balears (APB), organitzat pel diari especialitzat El Económico del Grup Serra. Sota el lema "Un projecte de consens per a la ciutat, l'economia, la connectivitat del territori i la competitivitat industrial", s'han explorat les oportunitats i reptes que planteja la reordenació d'aquest espai estratègic, el projecte del qual ja està en marxa. L'esdeveniment, que ha reunit a destacats líders polítics, empresarials i tècnics, ha comptat amb intervencions clau que han posat en valor la importància del port com a motor econòmic, social i cultural de Palma. En la seva intervenció, el president de l’APB, Javier Sanz, ha presentat les línies mestres de la reordenació del port de Palma, subratllant el compromís de l'organisme portuari amb la sostenibilitat, la integració urbana i la millora de la competitivitat econòmica, així com el consens aconseguit en el seu plantejament. Durant la seva ponència, Sanz ha destacat que aquest projecte cerca equilibrar les necessitats portuàries amb la creació d'espais accessibles per a la ciutadania, fomentant activitats culturals, educatives i recreatives en les àrees alliberades. “Volem que el port de Palma sigui un model de sostenibilitat i de connexió amb la ciutat. Aquest projecte no només respon als desafiaments econòmics i logístics, sinó també a la necessitat de construir un port més humà, que estigui al servei dels ciutadans i sigui respectuós amb el medi ambient”, ha afirmat el president de l’APB. La intenció de l'Autoritat Portuària és consolidar el port de Palma com un referent global en termes d'innovació, sostenibilitat i competitivitat. Per a això, el projecte contempla la reordenació dels usos portuaris, mantenint l'activitat de ferris i potenciant la indústria nàutica en el dic de l'Oest. A més de la creació de nous espais urbans destinats a l'educació, la cultura i l'esport, que democratitzaran l'accés al port. També es preveu la reducció de l'impacte ambiental a través d'energies renovables, tecnologies netes i l'eficiència energètica. Finalment, amb aquest projecte es vol enfortir l'economia local consolidant sectors clau com el transport marítim i la reparació d'embarcacions. Un fòrum per a reflexionar sobre el futur del port El fòrum també ha inclòs ponències i taules rodones amb la participació de representants polítics, empresarials i d'entitats educatives, culturals i esportives. El president de Puertos del Estado, Álvaro Rodríguez Dapena , ha destacat el paper estratègic dels ports com a motors de desenvolupament sostenible. En aquesta línia, el batle de Palma, Jaime Martínez, ha subratllat la necessitat d'integrar el port en la dinàmica urbana de la ciutat, fomentant la seva sostenibilitat i connectivitat amb l'entorn. Les taules rodones han explorat aspectes clau com l'eficiència logística, les oportunitats de la indústria nàutica i la integració port-ciutat. En elles han participat experts com Matteo Catani (GNV), Adolfo Utor (Baleària), Pedro Suasi (Balearic Marini Clúster) i Albert Forés (Museu Marítim de Mallorca), que han aportat entre altres participants perspectives valuoses sobre el futur del port de Palma. Un projecte de consens i visió de futur L'Autoritat Portuària de Balears ha duit a terme un procés participatiu per a definir el futur del port de Palma, on més de 65 grups d'interès han exposat les seves necessitats i suggeriments, aconseguint un ampli consens que reforça la seva viabilitat i acceptació social. Així, el projecte de reordenació del port de Palma es converteix en un motor de transformació que enforteix la identitat cultural de la ciutat, impulsa la innovació i compleix amb els objectius de sostenibilitat establerts a nivell local, nacional i europeu. L'Autoritat Portuària de Balears reafirma el seu compromís amb aquesta visió, promovent un port intel·ligent, sostenible i ben integrat, que aporti valor a la ciutat, als seus ciutadans i a l'entorn natural. En el tancament del fòrum, el director de l’APB, Toni Ginard, ha fet un repàs dels aspectes més destacats dels punts tractats pels intervinents i ha remarcat que la paraula consens ha estat la que més s'ha sentit al llarg de la jornada. “Aquest projecte representa la nostra responsabilitat compartida de convertir el port de Palma en un punt de referència, on sostenibilitat, integració i progrés treballin en harmonia per al benefici de tots”, ha conclòs.

Port-ciutat Transports i infraestructures Desenvolupament socioeconòmic

La Lonja Marina Charter guanya el concurs per a la gestió d'amarraments del moll Llotja del port de Palma

 27/11/2024

El Consell d'Administració de l'Autoritat Portuària de Balears (APB) va acordar a la seva darrera sessió celebrada la setmana passada a Palma triar l'empresa La Lonja Marina Charter per a la gestió dels amarraments del moll Llotja del port palmesà. La instal·lació nàutica només prestarà servei a embarcacions espanyoles de la llista sisena o aquelles estrangeres destinades exclusivament al xàrter o lloguer. La Lonja Marina Charter ha resultat la solució més avantatjosa de totes les ofertes que s'han presentat al concurs per a la gestió d'una extensió de més de divuit mil metres quadrats d'espai públic portuari d'una de les zones més històriques del port Palma. La concessionària invertirà prop de 3,5 milions d’euros per un termini d’ocupació de vuit anys i aportarà una quantia anual de més dʻ1,6 milions d’euros en concepte de taxes d’ocupació i activitat. Millores ambientals La Lonja Marina Charter explota aquesta instal·lació nàutica des del 2009 i es compromet ara a rehabilitar i millorar molls i pantalans existents, a més d'instal·lar mòduls per a oficines, tallers i magatzems. Destaquen les millores ambientals compromeses per minimitzar el consum d'aigua i d'electricitat, neteja de la làmina d'aigua, la millora de la biodiversitat marina, així com la instal·lació de pèrgoles solars per a la producció anual de gairebé 220.000 quilowatts hora.

Transports i infraestructures

L’APB aixeca l’1 de desembre la barrera del passeig de la Marina del port d’Eivissa durant tot l’hivern

 27/11/2024

L’Autoritat Portuària de Balears (APB) aixecarà el pròxim 1 de desembre la barrera d’accés al passeig de la Marina al port d’Eivissa, permetent el pas al trànsit rodat. Així, l’APB manté l’acord amb l’Ajuntament d’Eivissa per reforçar la mobilitat i facilitar l’estacionament durant els mesos d’hivern, repetint la iniciativa que ja va donar molt bons resultats l’any passat. L’estacionament al passeig de la Marina continuarà sent permès les 24 hores del dia, amb una limitació de dues hores entre les vuit del matí i les deu del vespre per fomentar la rotació de vehicles. Els conductors hauran de col·locar en un lloc visible del cotxe un paper amb l’hora d’inici de l’estacionament. Es mantenen també els espais reservats per a càrrega i descàrrega, amb l’objectiu de donar suport a l’activitat comercial de la zona. La repetició d’aquesta iniciativa respon a la bona acollida per part dels ciutadans, veïns i comerciants, i reafirma la col·laboració entre l’APB i l’Ajuntament d’Eivissa per facilitar la mobilitat i oferir més comoditat durant els mesos d’hivern.

Port-ciutat

L’APB treu a concurs públic i per un termini de 15 anys el restaurant del far d’Artrutx, a Menorca

 21/11/2024

El Consell d’Administració de l’Autoritat Portuària de Balears (APB) ha aprovat en la darrera reunió, celebrada ahir al port de Palma, els plecs de bases i clàusules que han de regir el concurs públic per a la gestió d’un establiment per a serveis turístics al far d’Artrutx (Menorca). Aquesta vegada, la concessió administrativa tendrà una durada d’un màxim de 15 anys. El restaurant del far d'Artrutx va obrir les seves portes l’any 2009, sent l’únic far de Menorca i el segon de les Balears, juntament amb el de Formentor (Mallorca), en disposar d’un servei d’aquestes característiques. Des de la seva posada en funcionament i fins a l’actualitat, la gestió d’aquesta instal·lació s’ha duit a terme a través de diferents autoritzacions de curt termini. L’objecte d’aquest concurs és l’elecció de la solució més avantatjosa per a l’atorgament d’una concessió administrativa per a l’explotació de diversos espais, que inclouen diverses estances a l’edifici del far, la casa del suplent, un magatzem i dependències annexes, així com les seves terrasses. La quantia anual de la taxa d’ocupació serà de 22.144 euros, mentre que la taxa d’activitat s’estableix com el 4% del volum de negoci.

Transports i infraestructures

Surt a concurs la gestió d'amarraments del Botafoc en el port d'Eivissa

 21/11/2024

El Consell d'Administració de l'Autoritat Portuària de Balears (APB) ha acordat en la reunió celebrada ahir a la tarda al port de Palma aprovar els plecs de bases i clàusules que han de regir el concurs públic per a la gestió en règim d'autorització administrativa de llocs d'amarrament, estació de servei, zona d'escar i locals comercials en el Botafoc, en el port d'Eivissa. El temps de durada de la concessió serà de dos anys, prorrogables fins a un màxim de tres. Actualment, el Pla Especial del Port d'Eivissa està en tramitació, la qual cosa condiciona i impedeix la convocatòria d'un concurs per a l'atorgament d'una concessió, amb terminis llargs de 20 a 30 anys que permetin amortitzar les importants inversions que aquesta instal·lació requereix. En concret, la reordenació dels espais de terra i aigua, la completa renovació d'infraestructures marítimes i edificacions en terra, de manera que es millori la qualitat dels serveis que es presten en aquesta instal·lació. És per això que l’APB es veu obligada a convocar un concurs d'autorització d'ocupació d'espai per un termini màxim de tres. Cal assenyalar en aquest sentit, que actualment la tramitació del Pla Especial està molt avançada, per la qual cosa s'espera que la seva aprovació pugui produir-se en un curt termini de temps. L'objecte d'aquest concurs és l'elecció de la solució més avantatjosa per a l'atorgament d'una concessió administrativa per a la gestió i explotació d'una parcel·la de noranta-set mil metres quadrats, dels quals quaranta-tres mil metres quadrats corresponen a superfície de terra, sobre la que s'aixequen una sèrie d'edificacions destinades a usos comercials, una estació de servei per al subministrament de combustible a embarcacions d'esbarjo i una zona destinada a varada i reparació d'embarcacions. A més, es contemplen més de cinquanta-quatre metres quadrats de mirall d'aigua en el qual es presta el servei d'amarrament a 432 embarcacions distribuïdes en cinc pantalans. La quantia anual de la taxa d'ocupació serà de 2.215.013,76 euros i la taxa d'activitat s'estableix com el 4% del volum de negoci.

Transports i infraestructures

L'APB atorga la concessió de la dàrsena del Molinar del port de Palma per a petites embarcacions

 11/11/2024

L’Autoritat Portuària de Balears (APB) ha atorgat a l’empresa Nautic Assets Developers Team, S.L. la concessió per a la gestió de la instal·lació nàutica a la dàrsena del Molinar, al port de Palma. La nova instal·lació comptarà amb una seixantena d'amarraments per a embarcacions menors de fins a vuit metres d'eslora, així com l'edifici social existent i totalment rehabilitat. L'empresa adjudicatària invertirà 672.000 euros en la col·locació de nous pantalans i altres instal·lacions i gestionarà la concessió per un termini de 18 anys. A més, assumirà l'edifici que es destinarà a bar-cafeteria-restaurant a la planta baixa i a activitats socials i culturals la primera. Les obres d'adequació s'iniciaran ben aviat i estaran a punt per a la temporada alta d'estiu. Nautic Assets Developers Team aportarà anualment 68.000 euros en concepte de millora de les taxes d’ocupació i d’activitat, que se sumen a la quantitat de 58.5000 euros i al 4% sobre el volum de negoci de sortida, establerta en els plecs del concurs. L'APB compleix així els compromisos assumits de mantenir les dimensions del Molinar, la tipologia de les seves embarcacions, millorar la integració del port amb la ciutat, la potenciació de la component esportiva i que els amarratges mantinguin el seu caràcter social. Edifici rehabilitat Pel que fa a l'edifici situat a la dàrsena esportiva del Molinar, les obres de rehabilitació han finalitzat i està previst ben aviat el lliurament de les claus a la nova concessionària. Des del principi, el compromís de l'APB ha estat conservar l'estructura de l'edifici històric, atenent les condicions urbanístiques del Pla Especial del port de Palma, a l'interès patrimonial de l'edifici derivat de la seva història i de la seva tipologia constructiva. L'estat real de l'estructura -molt pitjor del que s'esperava- va motivar un alentiment de les obres i un increment del pressupost fins a 1,2 milions d'euros. Aquest estiu, l'APB va concloure la neteja de fons marí de la dàrsena del Molinar en què es van extreure 1.400 metres cúbics de roca i arena, pendents de retirar des de la finalització de les obres, de manera que s'ha recuperat el calat original per a garantir la navegació amb seguretat a l’interior de la rada.

Port-ciutat Transports i infraestructures

L’APB envia més de 50 efectius i material per a col·laborar en l’emergència causada per la DANA

 07/11/2024

L’Autoritat Portuària de Balears (APB) ha enviat aquesta setmana el primer comboi de voluntaris i maquinària per a ajudar en l'emergència provocada per la DANA a la Comunitat Valenciana. Aquesta col·laboració té com a propòsit ajudar al poble valencià i garantir que els recursos arribin a les zones més afectades, reafirmant així el compromís solidari de l’APB en aquest difícil moment. En total, l'organisme portuari balear ha organitzat un operatiu de més de 50 voluntaris, compost per agents de la Policia Portuària i personal del departament de Conservació, juntament amb maquinària necessària per a les tasques d'emergència. El destacament es repartirà en combois de sis efectius que s'aniran alternant durant les pròximes setmanes. Ahir va arribar a València el primer destacament format per agents de la Policia Portuària dels ports de Palma i Eivissa. L'equip de voluntaris treballarà a Benetússer, una de les localitats més afectades i llar d'un company de la Policia Portuària de Castelló mort durant la catàstrofe. Entre els recursos enviats s'inclouen generadors, bombes de buidatge, vehicles de suport, i Equips de Protecció Individual (EPIs), entre altres. Aquesta aportació concreta respon a les necessitats que l'Autoritat Portuària de València i l'Autoritat Portuària de Castelló han fet arribar a l’APB durant aquests dies de permanent contacte. La seva prioritat actual és disposar de personal qualificat i maquinària pesant per a donar suport a les tasques de neteja i desbloqueig de carrers i accessos, facilitant així el pas d'ajuda humanitària a les zones afectades. D'aquesta manera, els voluntaris de l’APB col·laboraran en tasques essencials com la retirada de vehicles i el control del trànsit, reforçant la seguretat i l'ordre en aquesta difícil situació. Col·laboració de Baleària La naviliera Baleària ha facilitat en tot moment els desplaçaments dels voluntaris i la maquinària necessària per a les feines d'ajuda en les àrees afectades per l'emergència. Gràcies a aquesta col·laboració, els recursos i personal de suport enviats per l’APB han pogut arribar a València amb agilitat i eficiència.

Port-ciutat

L’APB atorga la concessió per a la gestió dels llocs d’amarrament de la Ribera Nord del port de Maó

31/10/2024

El Consell d’Administració de l’Autoritat Portuària de Balears (APB) ha acordat, en la darrera reunió celebrada ahir a Palma, seleccionar la proposta de l’empresa La Azulona 2023 per a l’atorgament de la concessió per a la gestió de llocs d’amarrament situats a la Ribera Nord del port de Maó. Es tracta de l’oferta més avantatjosa presentada al concurs públic, que té com a objectiu millores en infraestructures i sostenibilitat. La proposta presentada per La Azulona 2023 inclou la renovació integral de les instal·lacions, amb un pressupost d’inversió de més de 8,8 milions d’euros. Destaquen, a més, les iniciatives per a la reducció del consum d'aigua i d'electricitat, així com la instal·lació de plaques fotovoltaiques per a la generació d'energia verda. L’oferta també incorpora millores en el tractament de residus, incloent-hi sistemes avançats per a la gestió d’aigües de sentina i aigües grises, contribuint així a una millor qualitat ambiental al port de Maó. L’oferta també ofereix una reducció significativa de les tarifes per a embarcacions base de fins a 8 metres d’eslora. Una mesura que beneficiarà els usuaris del port. La concessió, que té un termini màxim de 12 anys, comprèn la gestió d’una superfície de més de 57.600 metres quadrats de mirall d’aigua. Pel que fa a la taxa anual a aportar a l'APB per l'ocupació de l'espai, l’empresa La Azulona 2023 ha fet una millora d’1,1 milions d’euros respecte a les bases del concurs. Per tant, la nova concessionària aportarà a l’organisme portuari un total d’1,3 milions d’euros anuals, més el 4% del volum de negoci exigit als plecs del concurs.

Transports i infraestructures

L'Autoritat Portuària de Balears comença la reordenació del port de Palma

 30/10/2024

El Consell d'Administració de l'Autoritat Portuària de Balears (APB) ha acordat a la sessió celebrada avui a Palma la redacció d'estudis i projectes d'una nova proposta de configuració d'infraestructures i usos del port de Palma, després d'haver conclòs un procés participatiu amb els grups d'interès. La solució haurà de contemplar els quatre eixos exposats i consensuats amb tots els grups d'interès consultats durant els darrers mesos. En primer lloc, mantenir la simultaneïtat de les operacions portuàries als molls Comercials, molls de Ponent-Paraires i dic de l'Oest, tal com s'opera en aquests moments. Aquest aspecte allunya l'amenaça de congestió de l'operativa portuària d'embarcament i desembarcament de mercaderies i passatgers, sobretot en hores punta del matí. En segon lloc, reubicar l'espai destinat als creuers, concentrant la seva activitat al moll de Ponent-Paraires. De forma paral·lela i en la mesura que vagi sent compatible amb el manteniment de les operacions portuàries a cada zona, la proposta promourà també el trasllat progressiu de les àrees de reparació i manteniment a la zona del dic de l'Oest i dins de les aigües abrigades del port. Per últim i com a valor afegit a l'interès general de la proposta, la nova configuració desenvoluparà un projecte d'integració entre el port i la ciutat als espais alliberats per la indústria de la reparació d'embarcacions situats davant de la Catedral i al Contramoll-Mollet . Ambdós espais seran destinats a iniciatives relacionades amb la cultura, la formació i especialment l'esport, prioritzant valors com l'esponjament de la ciutat i la cessió d'espais de qualitat per a ús ciutadà. A la mateixa sessió, el Consell d'Administració va acordar iniciar també tots els tràmits necessaris, incloent-hi contractacions corresponents per detallar les actuacions a emprendre i estimar les inversions públiques i privades. També l'elaboració de projectes amb els estudis econòmics i medi ambientals que calguin per a l'execució de les infraestructures, d'acord amb els usos portuaris resultants de la reordenació. Ampli consens L'APB va iniciar l'estiu passat una ronda de contactes amb els representants dels seus grups d'interès per complir les exigències del Consell d'Administració i de Ports de l'Estat, per les quals es va determinar que es defensaria tota aquella solució d'ordenació portuària plenament compatible amb la sostenibilitat econòmica, ambiental i social de Palma i de l'illa de Mallorca, que emani d'un ampli consens entre tots els col·lectius politicoinstitucionals, econòmics i socials, dins d'aigües abrigades de l'actual port. A conseqüència d'això, l'organisme portuari ha desenvolupat un procés participatiu des del juny fins a l'octubre del 2024 en què s'han exposat les línies mestres de la proposta de reordenació d'usos del port de Palma a més de 65 representants de diferents col·lectius. Així, s'han mantingut contactes amb el sector nàutic a través d'associacions i empreses concessionàries com APEAM, STP-Servicios Técnicos Portuarios, Astilleros de Mallorca, Balearic Marine Cluster, ADNEA, FANMED, Club de Mar, Naviera Balear, Pantalán del Mediterráneo, Marina Port de Mallorca, Marina Cuarentena, La Llotja Marina Charter, Associació de Clubs Nàutics de Balears, AENIB i ANADE. Del sector econòmic, les trobades han tingut lloc amb PIMEM, PIMECO, CAEB, Cambra de Comerç, AFEDECO i ACOIPAM. De l'àmbit social i mediambiental, l'associació d'Amics del Museu Marítim, Associació Ran de Mar, Associació de Veïns de Palma, la Real Liga Naval Española, Associació Alzinaires, Confraria de Pescadors de Palma, la Federació de Confraries de Pescadors de Balears, l'Associació de Veïns del Passeig Marítim, el Fòrum de la Societat Civil i ARCA. Per part dels col·legis oficials, s'han mantingut reunions amb el Col·legi Oficial d'Arquitectes, el Col·legi d'Enginyers Navals i el Col·legi d'Enginyers de Camins, Canals i Ports. Finalment, la ronda de contactes va finalitzar amb la trobada a l'àmbit polític amb els grups parlamentaris del Partit Popular, PSIB-PSOE, Unides Podem/MÉS per Mallorca, VOX i amb el Delegat del Govern a Illes Balears, Alfonso Rodríguez. Canvi de rumb El Consell d'Administració de l'APB va acordar per unanimitat en la sessió del 5 de juny passat desistir de la tramitació ambiental del projecte de reordenació del port de Palma aprovat el 2020, que preveia la concentració del trànsit regular a la dàrsena del dic de l'Oest i destinar els molls Comercials al sector del manteniment nàutic, així com suspendre el contracte per a la redacció dels projectes constructius. La decisió es va prendre després de constatar que diversos col·lectius com les companyies navilieres i el sector de la reparació estaven en desacord amb l'essència del pla del 2020 perquè no responia a les necessitats a llarg termini. Per això, el Consell d'Administració de l'APB va decidir paralitzar les actuacions encaminades per executar aquest pla. Per la seva banda, el president de l'APB, Javier Sanz, es va comprometre a elevar una nova proposta de configuració del port de Palma els propers mesos, fet que s'ha produït avui i aprovat per unanimitat.

Mediambient i RSC Port-ciutat Transports i infraestructures Desenvolupament socioeconòmic

L'APB promou la mobilitat elèctrica als seus ports amb noves marquesines fotovoltaiques i punts de càrrega

 29/10/2024

L’Autoritat Portuària de Balears (APB) ha instal·lat als port de Palma, Alcúdia, Maó i Eivissa marquesines fotovoltaiques i punts de càrrega elèctrica per a vehicles motoritzats. Aquest projecte s’emmarca en el compromís de l’APB amb la sostenibilitat i la transició energètica, i suposa una inversió total de més d’un milió d’euros. En total, l’APB disposa de 49 places d’aparcament amb marquesines fotovoltaiques en els cinc ports d’interès general que gestiona l’organisme portuari. D’elles, 26 es troben al port de Palma, 10 al port Maó, 8 al port d’Eivissa i 5 al port d’Alcúdia. A més, s’han col·locat un total de 23 punts de càrrega per a vehicles elèctrics, dels quals 15 són d’ús públic i 8 exclusius per a la flota de vehicles de l’APB. Els punts de càrrega es troben distribuïts de la següent manera: 11 a Palma, 5 a Maó, 4 a Eivissa i 3 a Alcúdia. Els punts de càrrega públics es troben integrats a la xarxa de Mobilitat Elèctrica de les Illes Balears (MELIB), coordinada per la Direcció General d'Energia i Canvi Climàtic del Govern de les Illes Balears. Aquesta xarxa facilita als usuaris la localització i l'ús d'aquests punts de càrrega, afavorint la mobilitat sostenible a l'arxipèlag. Les empreses adjudicatàries d’aquestes actuacions han estat Sampol, encarregada de les marquesines amb un pressupost de 532.203 euros i Elecnor Servicios y Proyectos, que s’ha ocupat de la instal·lació dels punts de càrrega per un import de 541.043 euros. Els contractes inclouen també el manteniment preventiu, revisions remotes diàries i la gestió de la plataforma software associada.

Mediambient i RSC Port-ciutat Tecnologia i innovació